El passat dissabte 4 d’octubre va tenir lloc una nova edició de la Transcatalònia, organitzada conjuntament amb la Delegació Territorial de la SECS a Catalunya. Aquesta vegada es va visitar la Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà (Lleida).
Geològicament, la comarca té un interès especial degut a la seva situació entre els contraforts prepirinencs de la Serra del Montsec i la Serralada dels Pirineus, on s’observen els materials de transició entre el Mesozoic i Cenozoic.
Van conduir la Jornada l’Àngels Armengol (Ing. de Forest), en Gonzalo Ribas (geòleg) i l’Emilio Ascaso (edafòleg), investigadors de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Comptant socis de la ICEA, la SECS i estudiants universitaris, van participar-hi 31 persones.
Sortint de la ciutat d’Artesa de Segre, ens dirigirem cap al municipi d’Isona i Conca Dellà, a la zona de Covet, per estudiar-hi els sòls procedents de la meteorització dels conglomerats de la Serra de Comiols. Són sòls profunds, ben drenats i de textures fines, on es troben intercalats elements grollers procedents dels conglomerats. També trobem acumulacions secundàries generalitzades de carbonat de calci. El perfil estudiat presenta un horitzó mollic, ben estructurat i elevada saturació en bases. Un Calcixeroll típic.
A continuació vàrem visitar un perfil de caràcter vèrtic a la Plana de Sianes. Aquest perfil, a certa fondària, presenta una gran quantitat d’esquerdes amb cares de lliscament (slickensides), i acumulacions de sulfat càlcic. La Dra. Rosa M. Poch, amb el seu kit d’anàlisis de camp, va detectar-hi la presència de guix a causa de la precipitació dels sulfats amb clorur de bari. El perfil es classificà com Haploxerert cròmic.
L’itinerari continuà per la Conca de Tremp, fins arribar a l’àrea dels Estanys de Basturs. Aquí vam tenir l’oportunitat d’observar les surgències kàrstiques, la formació de noves i petites llacunes i la colmatació d’altres més antigues. S’explicà als participants la història de la construcció de canals romans per a l’aprofitament de l’aigua d’aquestes llacunes. El sòls observats tenen perfils molt profunds, ben drenats, i són de textures mitjanes amb pocs elements grossos i un escàs desenvolupament edàfic. Són sòls formats sobre travertins amb potències que superen, en algun cas, el metre de fondària. Acostumen a presentar horitzons càlcics i/o hipercàlcics. Es van classificar com a Calcixerept típic.
Continuant vers la Serra de Nerets, vam visitar un perfil format a partir de la meteorització de calcarenites i conglomerats de gra fi. El perfil mostrà una seqüència d’horitzons argílics. Després de dinar a Tremp es van visitar dos perfils més. El primer a Talarn, sobre antics ventalls al·luvials conglomeràtics amb un horitzó petrocàlcic. I , per acabar, l’últim perfil format per acumulació de materials de vessant, on s’observà foraminífers a les graves arrodonides procedents dels conglomerats de la Serra de Comiols.
Documentació Memòria final Transcatalonia 2014