+00 34 932 701 180 icea@iec.cat

Entre Mans. Dones pageses, dones dempeus

El passat 17 de maig es va presentar aquest llibre a la seu de l’IEC, amb la voluntat de donar difusió i coneixement de l’actualitat del món literari agrícola per part de la ICEA (Institució Catalana d’Estudis Agraris).

En la presentació de l’obra van participar l’autora, Laia de Ahumada, i dues de les disset pageses entrevistades: la M. Carme Plana i la Dolors Clotas. És un volum que ens recorda i valora la bona tasca de les dones pageses d’arreu del país.

Com va dir l’aurora «és un merescut homenatge per a totes elles». Un bon dia es va enamorar de les mans de les pageses, aquestes mans que tenen cura de la vida i de la terra i en va voler deixar constància en aquest volum acompanyat de dibuixos realitzats per la pintora M. Rosa Vidal, que complementen cada una de les entrevistades amb un detall de com actuen i es mouen les seves mans. Tanmateix, hi ha una mica de simbologia en aquests dibuixos, les mans i no les cares. Dibuixades després de veure-les treballar. Fa pensar.

El contingut del llibre es basa en catorze conversacions i relaciona les activitats de cada una d’elles en el llarg i ample de tot el territori. Està fet en temps de mascaretes que amagaven el somriure, però que donaven força a la mirada, creant forts lligams malgrat que no hi havia petons ni abraçades.

La varietat de les seves activitats fa que es pugui entendre que la mostra és amplia i clara. Llegim que estan especialitzades en el món de la mel, dels formatges, dels productes ecològics, del panís escairat, del sabó, de la silvicultura i dels xais i les cabres, que es complementen, de la cria i engreix dels cavalls dels Pirineus, de l’elaboració de vins, de la fruita seca, de l’aviram, de les oliveres, del món corporatiu, de les plantes aromàtiques, de l’activisme ecològic…

I què ens expliquen? «Que són imprescindibles a pagès, que no paren mai de feinejar i que s’adapten els nous tempos probablement amb més rapidesa que els homes; que situen les persones, i no el treball, en el centre; que com ells, són perseverants; que tornen a casa per tenir cura dels padrins i insisteixen que també volen tenir cura del territori, que valoren l’entorn natural i que són tossudes i lliures.» Moltes són les anècdotes que recull el llibre i que van explicar, i moltes són les frases que em van colpir tot llegint-lo i que us voldria mostrar alguns exemples d’afirmacions tan rellevants: «Quan vaig posar les mans dins de la terra vaig pensar que estava arrelant en el territori», «Les dones pageses som invisibles però imprescindibles», o «Tenim molta saviesa en el país, amb les dones fent de pageses. Els homes a cops hi posen la força i les dones el cap».

També hi ha un missatge final d’incertesa quan parlen de futur, perquè no hi veuen continuïtat, perquè l’esforç no es veu compensat en el que recullen, la lluita amb la paperassa de l’Administració, perquè la pagesia no acaba de ser reconeguda, perquè hi ha moltes polítiques que protegeixen tants sectors i el sòl agrícola i la conservació del territori està deixada de la mà de déu i no s’hi compta, i es pregunten: «Quin model de pagesia volem per al nostre país?». Encara que pugui semblar un tòpic, moltes coincideixen a dir que d’aquí a uns anys ja no hi haurà prou terra ni prou pagesia per a alimentar-nos.

L’autora va acabar amb una reflexió que no puc ni vull deixar a banda perquè em sembla fruit d’haver entès i combregat amb el món rural femení: «Les dones poden salvar el món rural perquè no es resignen a acceptar les coses tal com venen, perquè busquen solucions, perquè tenen cura de la terra i de la vida. La terra és mare i alimenta, la dona alleta.»

Mentre hi hagi una dona dempeus, hi haurà esperança!

Joaquim Ros Saques

Il·lustració de M. Rosa Vidal Tosas

Catalunya no pot perdre més superfície agrícola per a la instal·lació d’energia fotovoltaica

Palamós

L’impuls de l’energia fotovoltaica, junt amb altres energies renovables, és essencial per avançar en la transformació energètica, tal com ens exigeix la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic. Aquest repte fa molts anys que és vist com a prioritari per les entitats signants. L’aposta de les energies considerades alternatives als carburants fòssils és una aposta clara i estratègica de la UE (Green Deal), que ara s’ha vist reforçada per les conseqüències derivades de la guerra a Ucraïna.

Tanmateix, en aquest tema, Catalunya ha actuat amb molt retard, fins al punt que és la comunitat autònoma amb un menor desenvolupament de les energies renovables. Ara s’ha evidenciat aquesta disfunció i es vol corregir ràpidament apostant per les solucions més còmodes, que, dissortadament, suposen la pèrdua d’actius de la màxima criticitat per a la producció dels aliments, a més d’una seriosa desconsideració sobre els valors de l’activitat agrària.

D’alguna manera, es vol resoldre amb urgència l’error de la manca de previsió, planificació i capacitat resolutiva dels poders públics en relació amb les energies renovables, amb un nou error que augmentaria la dependència alimentària del nostre país.

Per alertar d’aquest greu error les entitats signants del món professional, agroalimentari i ecologista han distribuït el document que figura a l’enllaç on s’exposen els principals arguments per evitar un major deteriorament de la ja minvada autosuficiència alimentaria a Catalunya i en uns moments de crisis alimentària a nivell mundial on tots els estats, inclosa la UE, estan prenent mesures per incrementar el seu potencial productiu.

Us preguem que en feu la màxima difusió

Signen el document:

  • ICEA (Institució Catalana d’Estudis Agraris)
  • Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya
  • Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya
  • Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya
  • IPCENA-EdC
  • ICEA (Institució Catalana d’Estudis Agraris)
  • Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya
  • Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya
  • Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya
  • IPCENA-EdC

Per a més informació podeu dirigir-vos a:

Jornada: 50 anys a Mercabarna. 50 anys de canvis

Dilluns 29 de novembre de 2021, a les 18 h
Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC)
Passeig de Gràcia 55, 6è 6a – 08007 Barcelona

Organització: Mercabarna i Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA)

El passat mes d’agost del 2021 es compliren exactament cinquanta anys del trasllat del Born a Mercabarna i ambdues institucions, Mercabarna i la ICEA, van considerar que calia reflexionar sobre aquesta qüestió, ja que la data s’ho mereixia. I ho hem plantejat en una jornada amb tres eixos.

En el primer lloc, hem volgut que un expert i profund coneixedor del Born com és l’arquitecte Manel Guàrdia, que, juntament amb José Luis Oyón, és coautor del llibre Memòria del mercat del Born (editat per l’Ajuntament de Barcelona), ens fes cinc cèntims dels darrers anys del moviment del vell edifici i de totes les peripècies que es van viure en la negociació per a anar a Mercabarna.

En segon lloc, vam considerar que els canals de comercialització havien evolucionat molt i calia analitzar-ho i qui millor per a parlar-ne que Joaquim Ros, que ha estat més de trenta anys a la direcció de Mercabarna, i Jaume Flores, president de l’Associació Gremial d’Empresaris Majoristes (AGEM).

I, en tercer lloc, per a completar la visió de tots aquests anys, ens faltava el darrer graó de la cadena: el consum i com ha variat en aquest mig segle. Per a parlar del consum ens acompanyarà el professor Abel Mariné, que és la persona indicada com a membre de la Universitat de Barcelona, i de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i un molt bon coneixedor i comunicador del sector de l’alimentació de tot el món.

D’aquesta manera volem fer-nos ressò de la importància de totes les baules de la cadena de valor en complir-se en el mateix any una doble celebració: els cinquanta anys del trasllat i el centenari de la formació del mercat majorista en el mateix Born (va ser el 1921). A més, aquestes dues commemoracions s’escauen en l’any en què Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible.

Programa

• Inauguració a càrrec de Jordi Valls, director general de Mercabarna, i Ester Torres, vicepresidenta de la ICEA

• Ponència inaugural a càrrec de Manuel Guàrdia, coautor de Memòria del mercat del Born

• Ponències sobre l’evolució dels canals de comercialització de fruites i verdures (1971-2021), a càrrec de Joaquim Ros, de la ICEA, i de Jaume Flores, president de l’Associació Gremial d’Empresaris Majoristes (AGEM)

• Ponència sobre canvis en les pautes de consum (1971-2021), a càrrec del Dr. Abel Mariné, de la Universitat de Barcelona i l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA)

Programa en format pdf

Quaderns Agraris núm. 50

La revista Quaderns Agraris, editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar l’edició digital d’accés obert del núm. 50.

El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació:

Núm. 50: juny 2021 – número especial

Per a l’edició d’aquest número ha col·laborat la Fundació Agrícola Catalana

Sumari

Presentació. Jordi Sala

Pròleg. Javier Martín-Vide

Els regadius a Catalunya: una introducció a la seva evolució històrica i territorial fins a inicis del segle XXI. David Pavón

Recursos i demandes d’aigua a Catalunya. Gabriel Borràs-Calvo

Aigua i producció d’aliments. Per què els cultius necessiten aigua? Joan Girona, Josep M. Villar

La gestió de l’aigua als secans en un escenari d’incertesa pel canvi climàtic. Robert Savé, David Comino, Felicidad de Herralde, Carlos Cantero-Martínez

Tecnologies digitals de suport al reg: sensors, teledetecció i sistemes de presa de decisions. Jaume Casadesús, Joaquim Bellvert

Agrofòrum

Importància estratègica del regadiu a Catalunya. Innovació i casos d’èxit. Maite Sisquella, Francesc Reguant

Reptes actuals i futurs de les comunitats de regants. Ignasi Servià

Una nota sobre l’agricultura catalana en temps de la pandèmia provocada per la COVID-19. Jordi Rosell

També podeu accedir visitant la pàgina web de la revista.

El senglar: situació i escenari de futur

17 de gener de 2018. Barcelona
Institut d’Estudis Catalans. Sala Prat de la Riba, a les 18.30 h.
Organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris.

Impartirà la conferència la Dra. Carme Rosell, biòloga i directora de la consultoria ambiental MINUARTIA (www.minuartia.com). La durada prevista és de dues hores, inclòs el temps que es dedicarà al col·loqui.

 

El porc senglar, que tan abundava quan els boscos cobrien les nostres muntanyes, ha  desaparegut amb llur destrucció. (…) en tota la nostra serralada pirenenca no se’n troben; únicament en les impenetrables boscúries de Requesens, i encara s’acaben de perdre per la destrucció que en fan els llops.
Carles Bosch de la Trinxeria, Records d’un excursionista, 1887


Això passava a finals del segle XIX, però a l’inici del segle XXI, més de cent anys després, el porc senglar és un problema a les gran ciutats. Segurament és un dels pocs problemes compartit pel món urbà i món rural.

A Catalunya es cacen cada any 50.000 senglars, d’un cens estimat de 140.000 exemplars. S’ha demostrat que la cacera és indispensable per controlar-ne la població, però no és suficient. Som davant un problema global a tota Europa que causa molts conflictes i accidents.

Veurem l’impacte del porc senglar sobre la biodiversitat, els riscos sanitaris que comporta i les consideracions que calen per establir una estratègia global de control.

L’entrada és lliure però cal confirmar l’assistència enviant un correu a icea@iec.cat (indiqueu al tema: SENGLAR).

PDF Fullet Jornada Senglar

Iniciatives per a la reducció del malbaratament al sector agroalimentari

27 de novembre de 2017, Barcelona.
Sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans.
Organitza: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA).

Un terç de la producció global d’aliments es desaprofita i es malbarata generant greus impactes socials, ambientals i econòmics.
El malbaratament es produeix en totes les fases de la cadena alimentària, des de la producció primària fins a les llars, i s’associa a una gran diversitat de causes. Això fa imprescindible la implicació de tots els agents en la seva anàlisi i la resolució.
El DARP promou la prevenció del malbaratament a Catalunya i, especialment, en els seus àmbits de treball. La sessió contribuirà a la presentació d’experiències i a l’articulació de xarxes de col·laboració per implantar estratègies i mesures concretes que aportin solucions als operadors de la cadena alimentària.

Programa

La jornada és gratuïta, però cal inscriure’s prèviament a través de: https://goo.gl/forms/2TwSSDMQ0sTDAQ1K2
A/e:
mgonzalezd@gencat.cat – Tel.: 934 092 090 – ext.14607. Persona de contacte: Sra. Míriam González

O bé a través del portal RuralCat: http://ruralcat.gencat.cat/preinscripcionspatt