+00 34 932 701 180 icea@iec.cat

Quaderns Agraris núm. 44 : juny 2018

La revista Quaderns Agraris, editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar en format d’accés obert el núm. 44 : juny 2018.

El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació:

Núm. 44 : juny 2018 – Sumari

Articles

Influència de l’entorn dels hivernacles de tomàquet primerenc en la colonització del cultiu per mírids depredadors,  Martí Figueras-Paret 7-29

Impacte dels marges florals en l’abundància d’enemics naturals en el cultiu de tomàquet, Paula Molina-Melgares 31-46

Impacte de la contaminació ambiental als cultius periurbans o de proximitat. Estudi de cas: el Parc Agrari del Baix Llobregat, Josep Maria Bayona, Núria Cañameras, Jordi Comas, Sergi Díez, Anna Margenat, Víctor Matamoros  46-67

Circuits curts de comercialització per a l’agricultura metropolitana i ecològica : el cas del Parc Agrari del Baix Llobregat, Gemma Francès-Tudel  69-91

El pasturisme: turisme vivencial a les explotacions ramaderes de pastura de les comarques gironines, Neus Monllor-Rico, Emma Soy-Massoni  93-115

Agrofòrum

Ressenya del llibre El sistema alimentario: Globalización, sostenibilidad, seguridad y cultura alimentaria, un breu resum del contingut, Yvonne Colomer-Xena, Ramon Clotet-Ballús, Luis González-Vaqué

També podeu accedir visitant la pàgina web de la revista

Transcatalònia 2018

Participants Transcatalònia 2018

La Transcatalònia és una activitat de periodicitat anual que organitza la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), en col·laboració amb la delegació de Catalunya de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl (SECS), amb una sòlida tradició que permet un coneixement progressiu dels sòls de Catalunya. En aquesta edició del 2018, l’àrea seleccionada ha estat la comarca de l’Alt Urgell, al Pirineu de Lleida.

L’itinerari del matí va consistir en un primer trajecte entre la serra del Cadí i  la terrassa baixa del riu Segre, prop de la Seu d’Urgell. A la tarda, es van observar els sòls dels vessants que donen al riu Valira i el sistema de terrasses del Segre. El disseny del circuit, les descripcions de sòls i les explicacions corresponents van ser a càrrec de Bernat Blasi, enginyer agrònom i edafòleg, que ha realitzat diversos estudis i cartografies de sòls als Pirineus. Les parades van situar també el paisatge en el seu context històric, social i econòmic, en tant que la zona se situa a l’origen del comtat d’Urgell i presenta una densa història en el marc de l’evolució de Catalunya.

Discutint un perfil sobre el terreny (foto de J. X. Gràcia). Transcatalònia 2018

Els sòls del primer tram del recorregut es desenvolupen en col·luvions calcaris i presenten poca evolució edàfica, però permeten un bon desenvolupament de prats de dall i dent. A les zones amb més pendents, el bosc recupera actualment l’antic espai. En zones basals, els sòls guanyen profunditat, amb més evolució. Es cultiven intensament, es reguen i presenten un sistema de producció farratgera molt productiu orientat a producció lletera. Les observacions del matí van finalitzar en un excel·lent perfil de terrassa baixa, on es van observar propietats dels sòls d’aquests entorns edàfics propers a rius.

A la tarda, es van observar sòls desenvolupats en col·luvions no calcaris, força representatius de prats en fort pendent de molts indrets del Pirineu. Posteriorment, es va fer una observació de sòls en terrasses mitjanes, on es van estudiar els processos de formació de sòls en una master class de la Dra. Rosa Poch (Universitat de Lleida) i del Dr. Jaume Boixadera (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya), amb una excel·lent síntesi dels processos formadors del sòl observat.

Perfil a la terrassa baixa del Segre, prop de la Seu d’Urgell (foto de J. X. Gràcia). Transcatalònia 2018

En resum, va ser una jornada de màxim interès científic, de coneixement del patrimoni natural i context econòmic agrari d’una històrica comarca del nostre país.

Miquel Aran, coordinadors de la secció de sòls de la ICEA

La jornada del carboni orgànic en sòls agrícoles

El proppassat 7 de juny, va tenir lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, la jornada El carboni orgànic en els sòls agrícoles: una eina per a la mitigació del canvi climàtic a Catalunya, organitzada amb la col·laboració de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA). La inauguració va ser a càrrec del president de la ICEA, Jordi Sala.

Les presentacions, desenvolupades per diverses institucions, van oferir un treball transversal amb el resultat d’un primer mapa digital del contingut de carboni orgànic en els sòls agrícoles de Catalunya. En el projecte van participar l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

Les ponències van tractar temes relacionats amb les funcions dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàtic, la base de dades i el sistema d’informació de sòls de Catalunya, l’estimació de les reserves de carboni orgànic i sobre com cal procedir per a augmentar el segrest de carboni orgànic en el sòl. La jornada va finalitzar amb una taula rodona amb la participació de diversos experts que va complementar els diferents enfocaments de la qüestió.

La participació va ser molt alta, atès el gran interès que suscita el tema i la necessitat de l’estudi pluridisciplinari, sempre amb els sòls com a element essencial.

Miquel Aran, coordinador de la secció de sòls de la ICEA

Ponències

El paper dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàtic
Iñaki Gili Jauregui, Oficina Catalana del Canvi Climàtic

La base de dades i Sistema d’informació dels sòls de l’ICGC – Portal Geoíndex
Emilio Ascaso et al., Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Mapa digital del contingut en carboni orgànic en els sòls agrícoles de Catalunya
Immaculada Funes et al., CREAF, IRTA, ICGC, CTFC, DARP

Estimació dels estocs de carboni als sòls, a escala de país: dificultats i reptes
Pere Rovira, Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) – Grup de Sòls i Adobs

Com segrestar carboni orgànic al sòl
Josep Maria Alcañiz, Universitat Autònoma de Barcelona – Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)

VI Tarda de Jardins i Jardiners

Dimecres 6 de juny de 2018
Sala Prat de la Riba , Institut d’Estudis Catalans

17:30 h Presentació de la VI Tarda de Jardins i Jardiners, a càrrec de Jordi Sala i Casarramona, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris.

17:40 h Un jardí literari. Les plantes en l’obra de Verdaguer, a càrrec de la M. Carme Barceló i Martí, doctora en farmàcia i pro

18:10 h Les roses de Pere Dot, a càrrec de Jaume García Urpí, vicepresident de l’Associació Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat i de Catalunya i director de l’Exposició Nacional de Roses.

18:40 h Descans i petit refrigeri

19:10 h El primer jardí botànic de la Universitat de Barcelona. 1842-1873, a càrrec d’Anna M. Rauret, doctora en història i professora d’arqueologia de la Universitat de Barcelona

19:40 h Píndola Jardins desapareguts: l’American Lake de Gavà, a càrrec de Cristina Porras Sancho, Tècnica Superior en Imatge i So i en Paisatgisme i Medi Rural.

Coordinació: Montse Rivero de la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la ICEA.

Video de la Jornada

Taula rodona sobre la gestió del bosc públic de propietat municipal

La Seu d’Urgell, 9 de juny de 2018

Organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris

La Institució Catalana d’Estudis Agraris, ha estudiat i analitzat, els darrers anys, la gestió del boscos públics de propietat municipal. El resultat d’aquest treball es resumeix en la publicació “La política forestal dels boscos municipals declarats d’utilitat pública”, que hem editat recentment.

Com el tema es prou interessant, la ICEA ha pensat que seria una bona idea organitzar una taula rodona i un debat entorn de l’esmentat document, amb l’objectiu d’analitzar i debatre les polítiques sobre el bosc públic de propietat municipal, valorant la situació actual de la gestió d’aquests boscos i explorant noves perspectives pel futur.

La jornada s’adreça especialment a alcaldes, regidors, tècnics municipals i actors del sector forestal.

Programa
10.00 Apertura
Sr Jordi Sala. President de la ICEA

10.15 – 12.00 Taula rodona
Sr. Ramon Moliner Serra. Alcalde d’Alp, President del Consell Comarcal de la Cerdanya i President de l’Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals a Catalunya (ELFOCAT)
Sr. Dionís Guiteres. Alcalde de Moià, Vicepresident primer de la Diputació de Barcelona i President de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat d’aquesta Corporació.
Sr. Martí Riera Rovira. Alcalde de Coll de Nargó
Sr. Jordi Viñas. Secretari de l’Ajuntament de Llavorsí. Coautor del treball: Bens comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present
Sr. David Algarra Bascón. Investigador de la historia popular de Catalunya. Autor del llibre “El comú català”
Moderador: Sr. Joan Ignasi Castelló Vidal. Membre de la Secció Forestal de la ICEA

12,00 – 12,30 Pausa – Café

12,30 – 13,30 Col·loqui

13,30 Cloenda
Sr. Enric Vadell Giralt. Subdirector General de Boscos de la Generalitat de Catalunya

 

El carboni orgànic dels sòls agrícoles: una eina per a la mitigació del canvi climàtic a Catalunya

Barcelona, 7 de juny de 2018

Organitzen: Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF),Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), IRTA – Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Sociedad Española de la Ciencia del Suelo (SECS). Participa Eurofins

L’objectiu d’aquesta jornada és debatre el paper dels sòls agrícoles com a embornal de carboni, fet que determinarà el seu paper en la mitigació del canvi climàtic. Aquest debat ha d’incloure necessàriament la identificació de possibles actuacions de futur en la caracterització i protecció del sòl com a recurs. En la jornada, es farà una doble presentació:
La Base de dades i Sistema d’Informació dels Sòls de Catalunya (BDSISCat), que s’està desenvolupant des de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i que es pot consultar al portal Geoíndex de l’ICGC.

El nou Mapa digital d’estocs de Carboni als sòls agrícoles de Catalunya, escala 1:500.000, realitzat en el marc d’un conveni de col·laboració entre l’ICGC, el DARP, l’IRTA, el CTFC i el CREAF per a la realització d’un estudi d’estimació dels estocs de carboni als sòls agrícoles de Catalunya.

Una jornada adreçada a professionals de l’administració, del món empresarial i de l’àmbit acadèmic interessats en els aspectes del canvi climàtic, els sistemes agrícoles, i la protecció del sòl com a recurs, amb un èmfasi especial en l’aplicació de l’estratègia ‘4 x 1000’ de la COP21 i 22.

Programa

 

Enfocaments de la fertilització nitrogenada

27 d’abril de 2018. Escola Agrària de Tàrrega

Organitza: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Secció de sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), Sociedad Española de la Ciencia del Suelo (SECS), Red de uso eficiente del Nitrógeno en agricultura (RUENA).

Programa

La fertilització nitrogenada té una gran rellevància en la producció, despeses associades, qualitat i impacte ambiental. És un tema que ha comportat molta experimentació, recerca i treballs de tota mena.

Els organitzadors de la jornada han pensat que podria ser adient fer un resum de les diferents visions que han obtingut un conjunt d’especialistes en aquesta qüestió.

L’objectiu de la jornada, en concret, és fer una actualització sintètica de l’estat d’aquesta temàtica, tenint present l’àmplia casuística i metodologia associada.

Els partícips de la jornada podran actualitzar el seu coneixement en la situació actual dels darrers resultats de treballs en fertilització nitrogenada, que continua essent un element rellevant en una correcta gestió agronòmica dels sistemes de cultiu.

La jornada és gratuïta però cal inscriure’s prèviament a través de: Ramon Anguera (Tel.: 973 310 715 – A/e: ramon.anguera@gencat.cat). També us podeu inscriure a través del servei de Preinscripcions a jornades del PATT del portal RuralCat: ruralcat.gencat.cat/preinscripcionspatt Hi ha la possibilitat de dinar a l’escola. Preu menú: 9.10 €

Can Calopa: agricultura social, vi i oli

Tertúlia de la Secció d’Estudis Rurals  –  13 de març de 2018  –  Ponent: Dolors Llonch

El projecte d’economia social i cooperativa de Can Calopa neix l’any 2010 dins la cooperativa L’Olivera, a Can Calopa.

Com comenta la directora, Can Calopa és un projecte pedagògic, productiu i social. La iniciativa afavoreix les oportunitats d’integració social i laboral mitjançant el cultiu de la vinya i la producció de vi i oli a Collserola.

Actualment hi treballen disset persones amb diversitat funcional, juntament amb un equip tècnic format per un enòleg, un pagès, un educador social i un psicòleg. Els treballadors provenen d’organismes de serveis socials, són joves i procedeixen del món urbà. El treball al camp, la possibilitat de participar en les decisions de la cooperativa (ja que la majoria, després d’un temps de permanència, acaben sent cooperativistes) i l’autonomia econòmica dins un marc regulador ofereixen possibilitats d’inserció sociolaboral reals.

A Can Calopa hi ha de 2,8 hectàrees de vinya; al Parc Agrari de Sabadell, 2 hectàrees, i a La Muntada (al Parc de Sant Llorenç), 4 hectàrees. La producció de vi de les tres finques juntes és de vint mil ampolles a l’any. Els vins distingits amb la DO Catalunya es poden trobar a:

 Per a més informació: L’Olivera – Can Calopa 

Orgànic 3.0 i els altres reptes de l’agricultura ecològica

Tertúlia de la Secció d’Estudis Rurals  –  20 de febrer de 2018  –  Ponent: Karen Hoberg

En la primera part de la tertúlia es van mostrar i debatre dades generals sobre producció agrària i consum ecològic a escala mundial. Com va dir la ponent, «l’agricultura ecològica continua mostrant creixements en tots els àmbits geogràfics, amb una superfície agrària certificada de 57,8 milions d’hectàrees, el 1,2­ % de l’àrea agrària total i un mercat global de més de 80 milions d’euros».

Indicador Món Països capdavanters
Països amb activitat ecològica 178 països
Superfície ecològica 57,8 milions d’hectàrees Austràlia (27,1 Mha)

Argentina (3 Mha)

Xina (2,3 Mha)

Quota de superfície ecològica sobre el total 1,2 % Liechtenstein (37,7 %)

Polinèsia Francesa (31,3 %)

Samoa (22,4 %)

Recol·lecció silvestre i altres àrees no agràries 39,9 milions d’hectàrees Finlàndia (11,6 Mha)

Zàmbia (6,7 Mha)

Índia (4,2 Mha)

Productors 2,7 milions Índia (835.000 milions)

Uganda (210.352 milions)

Mèxic (210.000 milions)

Mercat ecològic 89,7 miliards de dòlars Estats Units (43,1 miliards de $)

Alemanya (10,5 miliards de $)

França (7,5 miliards de $)

Consum anual per capita 11,3 d’euros Suïssa (275 de €)

Dinamarca (227 de €)

Suècia (197 de €)

Països amb regulació 87 països

Font: FiBL i IFOAM – Organics International (2018). The World of Organic Agriculture.

La segona part de la tertúlia va tractar del Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica, promogut per la Federació Internacional de Moviments d’Agricultura Ecològica (IFOAM) i celebrat a l’Índia el novembre del 2017. En aquest congrés es va aprovar la denominació Orgànic 3.0, que vol reflectir el sorgiment de nous moviments i iniciatives entorn de la producció ecològica i que la ponent explica amb detall a continuació.

Els orígens de l’agricultura ecològica no se situen —com es diu moltes vegades— en els anys seixanta o setanta del segle passat, sinó en les primeres dècades del segle xx, com a protesta davant l’inici de la revolució verda i com un moviment que valorava les relacions entre la vida, el menjar i la producció dels aliments, i tenia en compte els efectes per a la salut humana i la del planeta. Va ser a final dels setanta i principi dels vuitanta que van sortir més iniciatives de producció d’aliments ecològics i els col·lectius involucrats van demanar un reconeixement com a protecció davant d’altres productes que es basaven només en paraules i no en fets. Van néixer els primers sistemes de certificació, com el Consell Regulador de l’Agricultura Ecològica (CRAE), l’any 1989, a Espanya, i es va aprovar el reglament de la denominació genèrica agricultura ecològica (BOE, 5.10.1989), tres anys abans de l’entrada en vigor del primer reglament europeu (Reglament [CEE] 2092/91). Aquestes regulacions permetien especialment l’accés als circuits comercials llargs i al mercat internacional. Aquesta etapa correspon a l’Orgànic 2.0 i ha aportat molts beneficis als productors ecològics, que, al mateix temps, han contribuït amb idees profundament ecològiques i de sostenibilitat (protecció dels sòls, biodiversitat, etc.) al pensament agrari predominant.

Amb el temps, especialment a Europa, el terme producció agrària ecològica (PAE) s’ha convertit en una manera de fer com a terme legal dins dels esquemes de qualitat i s’han perdut els valors inicials del moviment arrelats en l’ecologia i el respecte pel medi. Però, a la vegada, tornen els moviments que aposten per una producció més en equilibri amb la natura, no enfocada principalment cap al mercat capitalista. Destaca l’agroecologia i els que donen preferència, a més dels aspectes agronòmics ecològics, als aspectes socials, de proximitat, etc., i que a la vegada volen donar respostes als nous reptes del món —també definits en l’estratègia de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (millenium goals)—, com el canvi climàtic, la fam al món, el malbaratament o els efectes nocius dels agroquímics, entre d’altres. És aquí on s’ha de situar l’enfocament Orgànic 3.0. Aquest plantejament es va aprovar finalment el novembre del 2017 durant l’assemblea general d’IFOAM – Organics International a Nova Delhi, dins de l’entorn del Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica, i ha de servir de guia per al moviment durant els propers anys.

L’enfocament Orgànic 3.0 pretén posar l’èmfasi en la utilitat de l’agricultura ecològica per a contribuir als reptes globals, i per això és imprescindible que continuï creixent i inspiri l’agricultura convencional a fer la transició a l’ecològica. En aquest sentit, l’agricultura contribueix als reptes globals com a sistema agrari modern i innovador que integra els diferents contextos locals i regionals. Tampoc no deixa de banda la importància de la regeneració dels recursos o el desenvolupament ètic i espiritual dels valors humans per a fer avançar la societat. L’essència del 3.0 és la relació viva entre el consumidor, el productor i el medi ambient. No obstant això, les normatives de producció en constitueixen la base imprescindible, que es va millorant amb bones pràctiques en tots els àmbits d’actuació. L’enfocament Orgànic 3.0 inclou les línies següents: 1. Cultura d’innovació; 2. Millora contínua mitjançant bones pràctiques; 3. Diversitat per a assegurar la integritat transparent; 4. Inclusió d’interessos sostenibles més amplis; 5. Apoderament de la terra al consumidor, i 6. Valoració i comptabilitat verdaderes.

El Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica l’organitza la IFOAM, juntament amb organitzadors locals, i se celebra cada tres anys.

Jornada Tècnica en Viticultura: «Terrers vitícoles. Maneig i millora dels sòls»

13 d’abril de 2018. Sala de graus de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Organitza: ICEA (Seccions de Sòls i de Viticultura) i la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

 

Fullet en PDF Jornada Viticultura Terrers vitícoles

PROGRAMA

9.00-9.15 h Recepció dels participants

9.15-9.30 h Presentació de la jornada a càrrec de Salvador Puig, de l’INCAVI, i Josep Puiggròs, coordinador de la Secció de Viticultura Enologia de la ICEA

a) Terrers

9.30-10.15 h Metodologia de la zonificació vitícola
Vicente Gómez de Miguel, de la Universitat Politècnica de Madrid

10.15-10.45 h Estudis de prezonificació de terrers vitícoles a DO Montsant
Carles Rubies, de Vien Assessoria, i Montse Nadal, de la URV

10.45-11.15 h Terrers i vins a la DO Penedès
Associació Qalidès, terrers del Penedès

11.15-11.45 h Pausa cafè

b) Maneig del sòl i millora de la fertilitat

11.45-12.15 h Microbiota i qualitat dels sòls
Thibaut Déplanche, enginyer assessor de Celesta-lab

12.15-12.45 h Maneig del sòl i cobertes vegetals
Lluís Giralt, de l’INCAVI

c) Nous models d’agricultura sostenible

12.45-13.15 h La dimensió social, un valor per a la viticultura?
Pau Moragas, de la cooperativa L’Olivera (DO Costers del Segre) i Can Calopa (Vi de Barcelona)

13.15-13.30 h Cloenda a càrrec de Joan Miquel Canals, degà de la Facultat d’Enologia de la URV, i Jordi Sala i Casarramona, president de la ICEA

Es convidarà a una copa de vi escumós de la URV.

INSCRIPCIÓ. Cal inscriure’s al formulari en línia Jornada viticultura 2018 abans del 9 d’abril. Preu: General (25€). Reducció per a socis de la ICEA (20€) i  estudiants (10€).