+00 34 932 701 180 icea@iec.cat

Sortida a les comarques de Ponent

FruitCentre de l’IRTA a LLeida

Divendres, 14 de desembre.

La Secció de Viticultura i Enologia organitza una visita al FruitCentre de l’IRTA de Lleida i a la Cooperativa l’Olivera a Vallbona de les Monges.

 

 

Hora i punt de trobada

10.00 h a l’entrada de les instal·lacions del Laboratori de l’IRTA al Parc de Gardeny (Lleida capital). (Prèviament, sortida de Barcelona a les 8.00 de Pl. Francesc Macià (davant Sandor).

Programa

10.00 h Visita al laboratori a càrrec del director Simó Alegre, que mostrarà les instal·lacions, principalment les relacionades amb la fruita i la seva conservació

12.00 h Sortida cap a Vallbona de les Monges per dinar(13.30 a 15.45)

16.00 h Visita a la Vall del Riu Corb, on hi ha la superfície més importat de vinya de la D.O. Costers del Segre. Durant la visita parlarem de les noves tendències dels vins d’aquesta denominació.

18.00 h Fi de la sortida i retorn.

Inscripcions

Envieu un correu electrònic a icea@iec.cat abans de l’11 de desembre. Atès que les places són limitades i cal reservar el dinar i organitzar els desplaçaments.

Cal agrupar les persones en els cotxes disponibles. Per la logística, poseu-vos en contacte amb Joaquim Ros T. 610595550.

Observacions

  • L’activitat es gratuïta excepte el dinar (un menú local) i altres despeses que es poguessin presentar, que es pagaran in situ.
  • Desplaçament en cotxes particulars. El punt de trobada general és la porta del laboratori del IRTA al Parc de Gardeny (LLeida).
  • Pels que surtin de Barcelona el punt de trobada és l’habitual davant del Sandor ( Pl.-Francesc Macià a les 8h del mati).
  • Animem als socis de les comarques de ponent que ens acompanyin.

Els sòls i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS)

5 de desembre

Jornada tècnica per celebrar el Dia Mundial de Sòl

Sala de graus. Edifici 1. ETSEA-UdL. Lleida.

El Dia Mundial del Sòl (WSD) se celebra anualment el 5 de desembre per centrar l’atenció en la importància d’un sòl sa i conscienciar per la gestió sostenible dels recursos del sòl. #WorldSoilDay

Organitzen:

Universitat de Lleida
ICEA – Institució Catalana d’Estudis Agraris
SECS – Sociedad Española de la Ciencia del Suelo
ITPS – Intergovernmental Technical Panel on Soils

 

Programa

9.15.                             Benvinguda

09.30 – 10.00              Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Astrid Ballesta. Vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació de la Universitat de  Lleida.

10.00 – 10.30              Els sòls des de la visió FAO i el Intergovernmental Technical Panel on Soils (ITPS). Rosa M.Poch. Catedràtica d’Edafologia de la Universitat de Lleida. Presidenta del ITPS.

10.30 – 11.00              Riscos associats a la contaminació de sòls. Esther Martí. Professora de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.

11.00 – 11.30              Pausa – Cafè

11.30 – 12.00              El coneixement i la divulgació dels sòls de Catalunya. Visió de l’Institut Cartogràfic i Geològic      de Catalunya (ICGC). Agnès Lladós, responsable projectes de sòls del Centre de Suport Territorial Pirineus (CSTP). ICGC.

12.00 – 12.30              Aplicació agrària de residus i protecció del sòl. Visió de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Meri Pous, cap del Departament de protecció del sòl de l’Àrea d’Economia circular. ARC. Generalitat de Catalunya.

12.30 – 13.00             Protecció de sòls agraris. Elisenda Guillaumes. Directora General d’Agricultura i Ramaderia. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

13.00.                         Cloenda

Per confirmar assistència, poseu-vos en contacte amb Diana E. Jiménez diana.js@macs.udl.cat

web de la FAO del Dia Mundial del Sòl 2018

Presentació del llibre: Raïms, les principals varietats catalanes: història, cultiu i vins

Divendres 23 de novembre, a les 7 de la tarda, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans

Organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA); VINSEUM – Museu de les Cultures del Vi de Catalunya i Edicions i propostes culturals ANDANA.

La presentació anirà a càrrec de Jaume Gramona, president de Caves Gramona. També hi intervindran una representació dels responsables de l’obra, a més de Jordi Sala, president de la ICEA, que obrirà l’acte i Salvador Puig, director general de l’INCAVI, que el clourà.

Col·laboren: INCAVI – Institut Català de la Vinya i el Vi i Rius & Rius, consultora vitivinícola integral.

Informació del llibre

Si us plau confirmeu la vostra assistència omplint aquest formulari.

Sortida dedicada a la Ratafia

Divendres, 19 d’octubre 2018. Olot.

La Secció de Viticultura i Enologia organitzem una sortida per a visitar un productor de Ratafia i un de nous (un dels components bàsics de la Ratafia).

Aquest és el programa:

9.30 h. Trobada a Esponellà, a la rotonda a la sortida del poble.
10 h. Visita a la finca Can Llavanera del terme de Crespià, plantacions de nogueres, observació del cultiu, collita i manipulació. Propietat del company Josep Guixeres.
12.30 h. Visita a la destil·leria de Ratafia “Can Russet” (Olot) atesos pel seu director Xavier Codina.
14.00 h. Dinar (restaurant Hotel Riu Fluvià. Olot)
16.00 h. Visita a la casa modernista “Solà Morales” del nostre company Joaquim Solà Morales, a Olot. Aquí acabarem la visita.

OBSERVACIONS. Per qüestions de logística sols s’admeten 15 places. Degut al poc temps fins el dia la sortida cal que us inscriviu el més aviat possible. L’activitat és gratuïta, excepte pel dinar (menú a pagar in situ 25€).

INSCRIPCIÓ. Envieu un correu amb el vostre nom i telèfon a icea@iec.cat abans de dimarts dia 16. Si veniu amb cotxe des de Barcelona i oferiu places disponibles, contacteu amb el company Eduard Puig trucant al 609 55 18 62 per organitzar-nos.

Resum de la XXXIII Jornada d’Agricultura a Prada 2018 – Universitat Catalana d’Estiu

El sector vitivinícola a la Catalunya Nord i el Principat

Dissabte, 18 d’agost de 2018. Liceu Renouvier de Prada (Conflent)

Enguany, la XXXIII Jornada d’Agricultura a Prada, a la Universitat Catalana d’Estiu, el dissabte 18 d’agost, es va dedicar al sector vitivinícola de la Catalunya del Nord i el Principat.

Seguint l’esquema dels últims anys, les presentacions del matí van ser més generals: la història de la vinya, l’organització del sector i les denominacions d’origen (DO). A la tarda es van presentar una sèrie d’experiències de bodegues privades i cooperatives, i es va fer un llarg debat amb la participació de tots els ponents. Durant el dinar es va fer un tast de vins. La participació va ser superior als últims anys, i va superar en tot moment els quaranta participants.

Josep M. Puiggròs, responsable de la Secció de Viticultura de la ICEA, va assenyalar que l’aparició del vi es produeix fa uns set mil o vuit mil anys i, segons la informació actual, ho fa a Armènia. Des de França arriba a la Font de la Canya (Empordà) i es dispersa a tota la península Ibèrica. Els romans van donar al vi un contingut alimentari. Amb els musulmans hi va haver una regressió, però el conreu de la vinya no va desaparèixer i els ordes monàstics s’encarregaren posteriorment de recuperar-la. Amb la fil·loxera es va produir una selecció de varietats. L’any 1907 es pot considerar com un moment de gran revolució en la producció.  (presentació)

La intervenció de Puiggròs va incloure també la part que va preparar Pierre Torres, de la Catalunya del Nord. Destaquem la importància de la producció dels vins dolços naturals i la reducció d’hectàrees de cultiu, de 66.000 en el passat a 22.000 avui. (presentació)

Fabrice Rieu, vicepresident del Comitè Interprofessional dels Vins del Rosselló, va fer una fotografia dels vins del Rosselló. Representen només el 2% de la producció de vi de França, però són el 80% del vi dolç. Es tracta de vinyes d’alçada, produït quasi tot sota una denominació d’origen i amb vint-i-quatre varietats. Les cooperatives (vint-i-cinc, en total) aporten entre el 70  i el 75% de la producció. Un 43% de la producció es dedica a la venda directa. L’exportació de vi dolç és molt petita per qüestions fiscals, ja que fora de França, i perquè té un contingut superior a 15°, es grava amb una taxa molt elevada. Els preus en les últimes campanyes han estat elevats. En Fabrice explica també la complexa organització del sector liderada pel Comitè Interprofessional dels Vins del Rosselló (CIVR), del qual ell és vicepresident i disposa d’importants recursos econòmics, gràcies, entre d’altres, a aportacions com la cotització voluntària obligatòria (CVO) que paguen els productors i que es destina a la recerca, promoció, control i seguretat. (presentació)

Salvador Puig, director general de l’INCAVI, va remarcar el paper fonamental del cava dins la producció i exportació vitivinícola catalana, l’existència de tretze denominacions d’origen (incloent-hi la del cava), la possibilitat de coexistència de diverses denominacions d’origen dins una mateixa finca, el creixement de la comercialització sota el paraigua d’alguna denominació de qualitat i embotellat. Va indicar que els vins catalans proporcionen només el 35% del consum de vi a Catalunya i que les cadenes de comercialització tenen un pes creixent. També va fer una explicació comparativa del model organitzatiu del sector, i va assenyalar el paper de l’INCAVI com a vertebrador del sector. (presentació)

Xavier Pié, president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Catalunya, va fer una reflexió de la necessitat d’una millor coordinació per a la promoció dels vins en què participin les diferents organitzacions de promoció del turisme, les diputacions, els consells comarcals, etc. D’altra banda, va indicar que el model català ha volgut copiar el de Bordeus, i va assenyalar que el mercat de vi és un mercat global, un mercat a escala internacional, i que el preu del vi amb denominació d’origen Catalunya ha pujat en els últims anys, amb l’excepció de Barcelona, on es realitzen les promocions. (presentació)

Xavier Albertí, president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Empordà, va explicar les peculiaritats d’uns vins de la tramuntana, on els rendiments són baixos, no es destinen al cava, el mercat local és fonamental i no cal vendre fora de Catalunya. Es tracta d’una denominació d’origen petita.

Jean-Louis Salies, president de la IGP Côtes Catalanes, va explicar que la IGP opera com un paraigua que ha funcionat molt bé per a la recuperació i promoció dels vins de la zona. Va fer referència especialment als vins rancis i a l’enoturisme.

Després del dinar, amb tast de vins i amb gran aportació de vins locals francesos, es va iniciar la sessió de la tarda.

Jordi Bota, president de la Societat Gastronòmica del Pirineu, va explicar una experiència molt particular com és la recuperació de la vinya a la Cerdanya per part d’un grup de consumidors i restauradors. (presentació)

Xavier Farré, president executiu del Centre Vinícola del Penedès (CEVIPE), va explicar l’experiència d’una cooperativa de segon grau que agrupa tretze cooperatives i que tradicionalment s’ha orientat a comercialitzar vi a granel per a fer cava. Té 2.200 socis, 6.300 hectàrees de vinya i una facturació de més de trenta milions d’euros, i actualment elabora entre un 10  i un 12% de la producció. Va explicar que treballa en cinc denominacions d’origen i va assenyalar el paper fonamental del cava en la producció de vi a Catalunya. (presentació)

Anna Espelt, de l’empresa Espelt Viticultors de l’Empordà, va explicar els quatre elements que han permès l’èxit d’una finca productora de cent vuitanta-cinc hectàrees. Una combinació apropiada del tipus de sòl, del clima, del tipus de ceps i de qui cultiva són les claus.

Jaume Martí, soci i directiu d’Agrícola Sant Josep de Bot, va explicar l’experiència d’una cooperativa de la Terra Alta creada el 1962. En els últims sis anys han passat de vendre la totalitat de la producció, principalment a Torres, a elaborar amb marca pròpia el 60% de la producció amb set marques diferents (potser la més coneguda és Llàgrimes de tardor). Aquesta multiplicitat de marques és conseqüència d’una estratègia d’oferir productes tenint en consideració la segmentació del mercat. Tenen un vi nou que comercialitzen amb el nom de Laquarta. Estan fent un esforç per a aconseguir una forta identificació territorial del vi, que aquest sigui un element de la seva producció i que acompanyi altres productes i elements patrimonials.

Montserrat Molla, pubilla del Mas Molla de Calonge, va explicar l’estratègia del Mas, on treballen un vi de pagès, comercialitzat directament a la finca i al mercat de Palamós i on realitzen visites i explicacions dels processos. Per a ells la relació directa, un preu adient i poc seguiment de les modes són elements fonamentals d’una estratègia d’autenticitat. (presentació)

El debat sobre perspectives de futur del sector va ser molt ampli. Assenyalem solament alguns punts:

  • Les raons explicatives de la caiguda tan pronunciada del consum de vi per càpita en comparació amb altres productors mediterranis. Es van assenyalar el preu, la competència de la cervesa, les pautes de consum dels joves, la propaganda…, molts factors i finalment una explicació no satisfactòria.
  • El futur del cava: les notícies de canvi de propietaris de dos dels tres grans del sector, la guerra de preus d’aquests anys, l’entrada de nous productors, la peculiaritat de la denominació d’origen cava, l’oferta mal segmentada, el consum de vi espumós per a cada dia, la creació de Corpinnat, etc.
  • Les possibilitats del vi rosat, que està funcionant molt bé a França.
  • La rendibilitat de la producció de vi i la viabilitat de les explotacions.
  • El relleu generacional.

Resum le la Jornada en format pdf

El Bernat marró marbrat (Halyomorpha halys), plaga molt polífaga i preocupant pels conreus a Catalunya

17 de setembre de 2018. Barcelona.

Institut d’Estudis Catalans, sala Nicolau d’Olwer, a les 19 h.

Organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris.

Impartirà la conferència la Dra. Adriana Escudero, de l’IRTA.

Aquesta plaga ja s’ha escampat per les comarques gironines, afectant conreus extensius, a Itàlia s’ha instal·lat com a plaga en fruiters, i al món es troba en 300 espècies vegetals incloent –hi l’horta, oliveres, jardineria forestal, sotabosc, etc. A més de l’efecte directe, actua de vector de malalties (fitoplasmes).

Per preveure’n la gestió eficaç cal actualitzar el que coneixem de la seva biologia, pel que fa als parasitoids eficients i altres antagonistes, i sobre l’efecte dels repel·lents i les substàncies d’acció directe amb les que es treballa.

Informació (fitxa i tríptic) elaborada pel Servei de de Sanitat Vegetal de la Generalitat de Catalunya

XXXIII Jornada d’Agricultura a Prada

Universitat Catalana d’Estiu

El sector vitivinícola a la Catalunya del Nord i al Principat

Liceu Renouvier de Prada (Conflent), dissabte 18 d’agost de 2018.

Organització: Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) – Col·laboració: Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans

Programa

9.30-10.00 h        Obertura de la jornada a càrrec d’Ester Torres, vicepresidenta de la ICEA.

10.00-10.40 h   «Aproximació històrica de la vinya i el vi de la Catalunya del Nord i el Principat», a càrrec de Josep M. Puiggròs (ICEA) i de Pierre Torres, antic director de l’Estació Vitivinícola del Rosselló.

10.40-11.10 h    «El sector vitivinícola a la Catalunya del Nord i la seva organització», a càrrec de Fabrice Rieu, antic president del Comitè Interprofessional dels Vins del Rosselló (CIVR).

11.10-11.40 h    «El sector vitivinícola al Principat i la seva organització», a càrrec de Salvador Puig, director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).

11.40-12.10 h    Debat

12.10-13.00 h    «Les denominacions d’origen», a càrrec de Xavier Pié, president del Consell Regulador de la DO Catalunya, Jean-Louis Salies (President de l’IGP Côtes catalanes) i Xavier Albertí (President del Consell Regulador de la D.O. Empordà).

13.00-14.30 h   Pausa. Dinar i tast de vins

14.30-16.30 h    «La recuperació de la vinya a la Cerdanya» a càrrec de Jordi Bota, president de la Societat Gastronòmica del Pirineu.

Debat: Experiències de bodegues privades i cooperatives, a càrrec de Xavier Farré, del Centre Vinícola del Penedès (CEVIPE); Anna Espelt, d’Espelt Viticultors (Empordà); Jaume Martí, soci i directiu d’Agrícola Sant Josep de Bot (Terra Alta), Roger Torrelles, de la cooperativa Dom Brial (Rosselló), Perrone Romuand de Domaine Saint Sebastien (Rosselló) i Montserrat Molla (Mas Molla, Calonge, Baix Empordà).

16.15-18.00 h   Debat: Perspectives de futur del sector vitivinícola en les dues zones, amb tots els participants. Moderadora: Lourdes Viladomiu (ICEA).

18.00 h            Cloenda

Programa (versió pdf)

Quaderns Agraris núm. 44 : juny 2018

La revista Quaderns Agraris, editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar en format d’accés obert el núm. 44 : juny 2018.

El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació:

Núm. 44 : juny 2018 – Sumari

Articles

Influència de l’entorn dels hivernacles de tomàquet primerenc en la colonització del cultiu per mírids depredadors,  Martí Figueras-Paret 7-29

Impacte dels marges florals en l’abundància d’enemics naturals en el cultiu de tomàquet, Paula Molina-Melgares 31-46

Impacte de la contaminació ambiental als cultius periurbans o de proximitat. Estudi de cas: el Parc Agrari del Baix Llobregat, Josep Maria Bayona, Núria Cañameras, Jordi Comas, Sergi Díez, Anna Margenat, Víctor Matamoros  46-67

Circuits curts de comercialització per a l’agricultura metropolitana i ecològica : el cas del Parc Agrari del Baix Llobregat, Gemma Francès-Tudel  69-91

El pasturisme: turisme vivencial a les explotacions ramaderes de pastura de les comarques gironines, Neus Monllor-Rico, Emma Soy-Massoni  93-115

Agrofòrum

Ressenya del llibre El sistema alimentario: Globalización, sostenibilidad, seguridad y cultura alimentaria, un breu resum del contingut, Yvonne Colomer-Xena, Ramon Clotet-Ballús, Luis González-Vaqué

També podeu accedir visitant la pàgina web de la revista

Transcatalònia 2018

Participants Transcatalònia 2018

La Transcatalònia és una activitat de periodicitat anual que organitza la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), en col·laboració amb la delegació de Catalunya de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl (SECS), amb una sòlida tradició que permet un coneixement progressiu dels sòls de Catalunya. En aquesta edició del 2018, l’àrea seleccionada ha estat la comarca de l’Alt Urgell, al Pirineu de Lleida.

L’itinerari del matí va consistir en un primer trajecte entre la serra del Cadí i  la terrassa baixa del riu Segre, prop de la Seu d’Urgell. A la tarda, es van observar els sòls dels vessants que donen al riu Valira i el sistema de terrasses del Segre. El disseny del circuit, les descripcions de sòls i les explicacions corresponents van ser a càrrec de Bernat Blasi, enginyer agrònom i edafòleg, que ha realitzat diversos estudis i cartografies de sòls als Pirineus. Les parades van situar també el paisatge en el seu context històric, social i econòmic, en tant que la zona se situa a l’origen del comtat d’Urgell i presenta una densa història en el marc de l’evolució de Catalunya.

Discutint un perfil sobre el terreny (foto de J. X. Gràcia). Transcatalònia 2018

Els sòls del primer tram del recorregut es desenvolupen en col·luvions calcaris i presenten poca evolució edàfica, però permeten un bon desenvolupament de prats de dall i dent. A les zones amb més pendents, el bosc recupera actualment l’antic espai. En zones basals, els sòls guanyen profunditat, amb més evolució. Es cultiven intensament, es reguen i presenten un sistema de producció farratgera molt productiu orientat a producció lletera. Les observacions del matí van finalitzar en un excel·lent perfil de terrassa baixa, on es van observar propietats dels sòls d’aquests entorns edàfics propers a rius.

A la tarda, es van observar sòls desenvolupats en col·luvions no calcaris, força representatius de prats en fort pendent de molts indrets del Pirineu. Posteriorment, es va fer una observació de sòls en terrasses mitjanes, on es van estudiar els processos de formació de sòls en una master class de la Dra. Rosa Poch (Universitat de Lleida) i del Dr. Jaume Boixadera (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya), amb una excel·lent síntesi dels processos formadors del sòl observat.

Perfil a la terrassa baixa del Segre, prop de la Seu d’Urgell (foto de J. X. Gràcia). Transcatalònia 2018

En resum, va ser una jornada de màxim interès científic, de coneixement del patrimoni natural i context econòmic agrari d’una històrica comarca del nostre país.

Miquel Aran, coordinadors de la secció de sòls de la ICEA

La jornada del carboni orgànic en sòls agrícoles

El proppassat 7 de juny, va tenir lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, la jornada El carboni orgànic en els sòls agrícoles: una eina per a la mitigació del canvi climàtic a Catalunya, organitzada amb la col·laboració de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA). La inauguració va ser a càrrec del president de la ICEA, Jordi Sala.

Les presentacions, desenvolupades per diverses institucions, van oferir un treball transversal amb el resultat d’un primer mapa digital del contingut de carboni orgànic en els sòls agrícoles de Catalunya. En el projecte van participar l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

Les ponències van tractar temes relacionats amb les funcions dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàtic, la base de dades i el sistema d’informació de sòls de Catalunya, l’estimació de les reserves de carboni orgànic i sobre com cal procedir per a augmentar el segrest de carboni orgànic en el sòl. La jornada va finalitzar amb una taula rodona amb la participació de diversos experts que va complementar els diferents enfocaments de la qüestió.

La participació va ser molt alta, atès el gran interès que suscita el tema i la necessitat de l’estudi pluridisciplinari, sempre amb els sòls com a element essencial.

Miquel Aran, coordinador de la secció de sòls de la ICEA

Ponències

El paper dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàtic
Iñaki Gili Jauregui, Oficina Catalana del Canvi Climàtic

La base de dades i Sistema d’informació dels sòls de l’ICGC – Portal Geoíndex
Emilio Ascaso et al., Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Mapa digital del contingut en carboni orgànic en els sòls agrícoles de Catalunya
Immaculada Funes et al., CREAF, IRTA, ICGC, CTFC, DARP

Estimació dels estocs de carboni als sòls, a escala de país: dificultats i reptes
Pere Rovira, Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) – Grup de Sòls i Adobs

Com segrestar carboni orgànic al sòl
Josep Maria Alcañiz, Universitat Autònoma de Barcelona – Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)