nov. 4, 2024
Enguany, la Transcatalonia 2024 va tenir lloc aquest mes d’octubre a la comarca del Bages. En aquesta jornada de camp, organitzada anualment per la Delegació Territorial a Catalunya de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo (SECS) i la Secció de Sòls de la ICEA, al voltant de la ciència del sòl, hi van participar seixanta persones. Els nostres companys Antoni Baltierrez, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i Vicenç Carabassa i Xavier Domene, ambdós del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-Universitat Autònoma de Barcelona), ens van oferir, amb la col·laboració de Ferran Climent (Geoparc Mundial de la UNESCO de la Catalunya Central), Nor Sidki-Rius (Universitat Politècnica de Catalunya) i Llorenç Ferrer (Universitat de Barcelona), una interesantíssima passejada pels sòls i pels paisatges del Bages amb una bona guia per a seguir-la.
La sortida de camp es va iniciar amb una presentació del Geoparc. Se’ns va fer, després, una magnífica presentació de la geologia del Bages des d’un turó que té una vista esplèndida sobre la comarca, cosa que ens va permetre seguir l’evolució dels paisatges i posar en un context adequat els aspectes ambientals i de sòls que després se’ns van presentar. Al mateix indret es va fer, a continuació, una demostració de les relacions sòl-paisatge de la comarca, segons el Mapa de Sòls de Catalunya 1:250.000, dels principals tipus de sòl i dels usos del sòl, fets que en aquesta comarca estan molt interrelacionats.
Els aspectes edàfics i ambientals dels runams salins lligats a la mineria de potassa a la comarca del Bages van ser un dels temes centrals de la sortida. Se’ns van presentar els fonaments de la realització d’aquesta activitat minera, els procediments de treball aplicats i el perquè de la generació d’aquests grans runams salins. Es va discutir en profunditat l’àmplia problemàtica ambiental en les aigües, en els sòls, en l’estabilitat del terreny i en el paisatge que aquesta activitat econòmica comporta. En la discussió es va fer evident la gran complexitat d’aquest impacte i les seves múltiples implicacions. Posteriorment, ens vam endinsar en els aspectes més lligats a la restauració d’aquests espais, com són la construcció dels Tecnosols i la dificultat d’estabilitzar la morfologia d’aquests tecnosols. Es va fer èmfasi en el valor que té el coneixement edàfic bàsic a l’hora d’assolir un bon comportament dels Tecnosols en la restauració i en la integració al paisatge d’aquests runams.
Un incendi forestal recent fa possible observar amb detall un sistema de bancals de pedra seca que s’estén sobre milers d’hectàrees dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on s’havien cultivat vinyes, i que tenen un gran valor patrimonial. Aquests bancals tenen un sistema de tines a les vinyes, un fet relativament singular a Catalunya, encara que no al Bages. A la visita realitzada a la Vall del Flequer se’ns va fer una síntesi brillant sobre la història de la viticultura al Bages i a Catalunya. S’hi van aportar dades sobre el funcionament i les edats d’aquestes complexes tines i sistemes de conservació de sòls i de quan va arribar al seu màxim espacial, molt probablement a l’inici de la fil·loxera, al final del segle xix. L’evidència documental suggereix que aquesta viticultura feta sota el contracte de rabassa morta ja abastava grans extensions de terreny a partir de mitjans del segle xviii. El sistema de bancals de pedra seca de la Vall del Flequer i de les àrees adjacents es va construir en un entorn molt difícil, de fortes pendents (> 30 %) i sòls molt prims. La singularitat del sistema rau en el fet que els bancals de pedra seca i els canals de desguàs condueixen l’aigua que no s’infiltra cap als lloms de les vessants, on creen uns canals erosius que l’evacuen i que segurament eren part de les vies d’accés a les vinyes. Els sòls són, segons la WRB (2022), Calcaric Regosols (Escalic), o, segons la Soil Taxonomy (2022), Xerorthent Antrhoportics, en una superfície tal que són cartografiables a escala 1/250.000
Una visita a un Calcixerept (Soil Taxonomy) o Calcisol (WRB) profund, ben drenat i de textura mitjana, representatiu dels sòls dels glacis, va servir de cloenda de la part més edafòlogica de la jornada. Els viticultors van insistir en els problemes de la sequera i tots vàrem poder comprovar com, efectivament, el perfil estava sec en la seva major part, particularment, en profunditat.
La jornada va acabar amb un tast de vins, a l’altura de la magnífica sortida, al celler «Cal Quico» de Salelles en un plàcid capvespre.
Jaume Boixadera i Llobet
Coodinador de la secció de Sòls de la ICEA
set. 12, 2024
Programa
Ens complau anunciar la celebració de la Transcatalònia 2024, organitzada per part de la SECS i de la secció de sòls de l’ICEA, el dissabte 12 d’octubre 2024, des de les 9.00 h a les 19.00 h (dinar inclòs). Aquesta activitat anual dedicada a l’estudi i exploració dels sòls del nostre territori, ens porta aquest any a la comarca del Bages.
El Bages es troba al centre de Catalunya, en una àrea deprimida a la confluència entre els rius Llobregat, Cardener i la riera Gavarresa, envoltada de relleus elevats. És una comarca d’extenses àrees forestals, sovint afectades per incendis, amb un passat agrícola destacat, sobretot pel que fa al cultiu de la vinya. També n’és remarcable l’activitat minera, amb l’explotació de sals potàssiques.
Aquesta és una oportunitat única per aprofundir en el coneixement dels sòls d’aquesta comarca, intercanviar experiències i fomentar la recerca en aquest àmbit.
Objectius de la Transcatalònia
L’objectiu principal de la Transcatalònia és promoure la comprensió i valoració dels sòls com a recurs fonamental per al medi ambient, l’agricultura i la sostenibilitat.
A la jornada d’enguany, us proposem un recorregut per la comarca, on veurem les característiques geològiques, geomorfològiques i els principals tipus de sòls que s’hi desenvolupen. Visitarem els runams salins provinents de l’activitat minera i l’afectació que tenen sobre l’aigua i els sòls. Anirem a una àrea forestal afectada per un incendi el 2022, on hi podrem veure tot un sistema d’antics abancalaments agrícoles relacionats amb el cultiu de la vinya. Finalitzarem la jornada observant els sòls agrícoles del Pla de Bages.
Aquesta jornada es realitzarà amb la col·laboració de tècnics i especialistes en cadascun dels punts que es visitaran.
Programa de l’activitat
Durant l’activitat, es realitzaran diverses parades en diferents localitzacions del Bages, on s’estudiaran els sòls locals mitjançant l’observació directa i l’anàlisi de dades. Els punts d’interès inclouen zones de gran diversitat geològica i ambiental, que permetran entendre millor les diferents tipologies de sòls d’aquesta regió.
Inscripcions i informació addicional
Les inscripcions es realitzen amb aquest formulari: Inscripció2024.
Us animem a inscriure-us al més aviat possible, ja que les places són limitades.
El cost de la jornada serà de 40 €, el qual inclou el dinar, la guia de camp i l’autocar amb el qual realitzarem l’itinerari.
Recomanacions
Es recomana portar roba còmoda i adequada i aigua. Igualment, assegureu-vos de seguir les mesures de seguretat i respectar l’entorn natural durant tota l’activitat.
Contacte
Per qualsevol dubte o aclariment, podeu contactar amb l’equip organitzador a l’adreça: seccio.sols@gmail.com
Us esperem amb il·lusió per compartir una nova edició de la Transcatalònia, una cita ineludible per als amants dels sòls i de la natura!
oct. 30, 2023
El proppassat 14 d’octubre de 2023 tingué lloc la tradicional Transcatalònia, organitzada per la Delegació Territorial de la SECS i la Secció de Sòls de la ICEA amb uns quaranta participants. Aquesta vegada el company Marc Vicens de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ens va guiar a través dels sòls del Penedès, mentre que el company Lluís X. Coll va posar, a partir del seu profund coneixement de la viticultura del Penedès, el contrapunt, des d’una perspectiva agronòmica, a la informació que els perfils de sòls que visitàvem ens plantejava; excel·lent i original guia de camp. Les caves Llopart, Recaredo i Vallformosa ens van oferir conèixer alguns dels seus sòls i degustar els seus productes. Vam tenir un record per a Jaume Porta, recentment traspassat i impulsor d’aquestes Transcatalònies.
La sortida es va iniciar al castell de Subirats, magnífic observatori del Penedès, on vam gaudir d’una fantàstica exposició per part de Marc Vicens sobre les relacions sòl-paisatge al territori de la Denominació d’Origen Penedès. La cartografia detallada dels sòls d’aquesta àrea ha permès arribar a una adequada comprensió de les relacions sòl-paisatge, la qual cosa garanteix una qualitat elevada d’aquests mapes i facilita molt la continuació dels treballs cartogràfics en àrees pròximes.
Els perfils visitats ens van permetre conèixer de primera mà com les característiques dels sòls condicionen la seva productivitat vitícola, el sistema radicular dels ceps i la resposta a determinades pràctiques culturals com poden ser les cobertes vegetals o l’aportació de matèria orgànica. A sensu contrario, també va ser possible veure l’empremta que el maneig del sòl ha deixat en els perfils i en la seva morfologia: horitzons enterrats per sistematitzacions, anivellaments o desfonaments, horitzons C aportats per l’aigua en superfície, empobriment en matèria orgànica dels horitzons superficials pel treball continuat per centúries, compactació i enriquiment en matèria orgànica en el cas de femades i/o cobertes vives.
Al llarg de la jornada vam poder constatar com els viticultors malden per un maneig òptim del sòl, busquen optimitzar la qualitat i producció dels raïms i la conservació del sòl i l’aigua. Particularment interessant va ser veure com la sequera extrema d’enguany s’ha reflectit en la producció i també ha mostrat comportaments diferencials enfront d’algunes pràctiques preconitzades com les cobertes vegetals. Els viticultors van mostrar un interès especial en la manera com certes pràctiques poden afectar la biologia del sòl.
L’intercanvi d’opinions va ser molt viu i cadascú va aportar el seu punt de vista, des de la seva expertesa edafològica, malgrat que unes quantes de les qüestions agronòmiques amb rerefons edafològic, que ens va adreçar el company Lluís Coll, van quedar sense resposta i són mereixedores d’un estudi posterior.
El dinar de germanor va servir per tastar els productes dels sòls visitats i per intercanviar experiències amb els companys amb qui el contacte personal sovint és d’any a any, a la Transcatalònia.
ICEA. Secció de Sòls.
jul. 9, 2022
La Transcatalònia 2022 ha tingut lloc el dia 4 de juny. El traçat escollit ha estat un recorregut edàfic en la zona del sud del Segrià i les Garrigues. Francisco Fonseca ha estat l’encarregat de treballar en els detalls del circuit de l’any 2022. En aquest cas, s’ha posat molt èmfasi en els canvis d’usos del territori.
Cal afegir que, després de tres anys de parada —per raons de força major—, s’ha reprès aquesta activitat, que reuneix els interessos científics per l’edafologia d’un perfil variat de professionals vinculats a aquesta ciència. També s’ha volgut donar valor al llibre Els sòls de Catalunya. Àrea meridional de Lleida, publicat l’any 1982 per Jaume Porta, Ramon Julià i col·laboradors. A més, hem tingut la sort de comptar amb la presència del doctor Jaume Porta entre els participants de la Transcatalònia 2022.
El recorregut s’ha iniciat amb una explicació del professor Carles Balasch (Universitat de Lleida) sobre la dinàmica que va constituir les formes del paisatge en l’eix del Segre i els seus afluents a la zona de la plana de Lleida (ha parlat sobre de quina manera les fases del Quaternari han modelat el paisatge). L’explicació s’ha desenvolupat a la terrassa del castell de Templers del tossal de Gardeny, una magnífica talaia de la ciutat i les comarques limítrofes.
Finalitzada aquesta descripció, el grup s’ha traslladat a la zona del terme municipal d’Alfés, on s’ha procedit a la descripció del primer perfil sobre una antiga terrassa del riu Set. Es tracta d’un sòl amb horitzó petrocàlcic, som i que, d’acord amb la present tipologia de gestió de plantacions de fruiters, presenta un fort interès per la seva resposta al maneig en condicions de fertirrigació. Tot seguit, s’ha fet una altra observació en un perfil del terme municipal de Sunyer, molt som i en una posició fisiogràfica similar. El punt d’observació ha permès percebre els profunds canvis de la comarca, associats a la introducció del regadiu per degoteig, la fructicultura intensiva, la reducció de la biodiversitat, la creació de zones exemptes de transformació per interès de conservació d’espais de reserva natural, la introducció dels camps fotovoltaics… Un seguit de temes que els estudis edafològics no poden deixar de tenir en consideració en el moment actual.
S’ha fet una tercera parada en una zona de transformació d’agricultura tradicional en secà en una zona d’agricultura intensiva en reg, plantada d’ametller i pistatxo, a la zona del terme municipal d’Alcanó. Es tracta d’un model productiu nou, hiperintensiu en capital i radicalment transformador del paisatge. S’ha ampliat el debat sobre els impactes, el futur, la sostenibilitat, el model econòmic i quines podrien ser les alternatives.
En una quarta parada, entre els municipis del Soleràs i la Granadella, a les Garrigues més intrínseques, en un paisatge de valls amb sòls col·luvials-al·luvials en els fons, amb potents bancals de pedra seca, s’ha fet una observació sobre el paisatge tradicional, d’una gran bellesa estètica, però que es troba en una fase en què van sorgint transformacions que fan témer un profund canvi d’aquestes contrades.
Posteriorment, al dinar, en un restaurant al municipi de Bellaguarda, s’ha fet una darrera observació al municipi de la Granadella, en un sòl molt antic, també amb un horitzó petrocàlcic d’una composició estètica rellevant, a causa de la seva antiga gènesi. El punt observat se situa sota les grans torres eòliques que han colonitzat bona part de les carenes de la zona. A continuació, hi ha hagut un nou debat sobre la contribució d’aquestes inversions a l’economia local i el seu impacte paisatgístic.
Finalment, s’ha tornat a Lleida, al punt de sortida. S’ha resumit la jornada i s’ha fet balanç dels canvis positius que s’han produït en el país en el període 1982 i 2022. Per acabar, hi ha hagut una aportació final del doctor Jaume Porta amb aplaudiment dels assistents i el comiat.
març 31, 2022
Iniciem amb aquesta nota la comunicació de l’activitat Transcatalònia 2022.
Després d’un llarg període d’excepcionalitat esperem poder reactivar la tradicional trobada edafològica catalana. Proposem un circuit per les Garrigues sensu lato.
Ara fa quaranta anys (1982) es va publicar el llibre “Els sòls de Catalunya. Àrea meridional de Lleida“, escrit pel Dr. Jaume Porta i el Dr. Ramon Julià, amb el suport de col·laboradors com en Juan Herrero, en Narcís Teixidor (DEP) i d’altres. Aquest treball fou un impuls als estudis edafo-cartogràfics de sòls a Lleida i Catalunya. En tot cas una fita històrica sobre els estudis territorials amb perspectiva edàfica.
Quaranta anys després (2022) és possiblement interessant donar una nova ullada al país inclòs en aquell estudi. La transformació dels secans, l’impacte del regadiu, la gestió ambiental, l’impacte de la ramaderia intensiva, la implantació de la producció d’energies renovables i el turisme rural s’han desplegat, en alguns casos intensament, en aquelles contrades. I els sòls? Quines transformacions han tingut? Quins són els maneigs actuals?
El company Kiko Fonseca ha preparat un circuit que s’inicia en el Castell dels Templers de Lleida, des d’on visualitzarem la ruta a seguir. Prosseguirem pels termes d’Alfés, Sunyer i Alcanó per finalitzar el circuit a la Granadella, sota els moderns molins de vent instal·lats en les carenes de les serres garriguenques.
Entre el castell de Gardeny (s. XII) i les torres eòliques (s. XXI) un circuit d’observacions amb especial èmfasi en la tipologia dels sòls amb horitzons petrocàlcics i l’observació d’un paisatge en profunda transformació. La data prevista de la sortida és el dissabte 4 de juny. Amb horari entre 8.30 i 18.30 hores i dinar inclòs en el circuit. Per raons de logística hem de limitar l’aforament màxim de la sortida a 33 assistents, prioritzant els membres de la Institució Catalana d’Estudis Agraris. (ICEA) i de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo (SECS).
