+00 34 932 701 180 icea@iec.cat

Transcatalònia 2023

El proppassat 14 d’octubre de 2023 tingué lloc la tradicional Transcatalònia, organitzada per la Delegació Territorial de la SECS i la Secció de Sòls de la ICEA amb uns quaranta participants. Aquesta vegada el company Marc Vicens de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ens va guiar a través dels sòls del Penedès, mentre que el company Lluís X. Coll va posar, a partir del seu profund coneixement de la viticultura del Penedès, el contrapunt, des d’una perspectiva agronòmica, a la informació que els perfils de sòls que visitàvem ens plantejava; excel·lent i original guia de camp. Les caves Llopart, Recaredo i Vallformosa ens van oferir conèixer alguns dels seus sòls i degustar els seus productes. Vam tenir un record per a Jaume Porta, recentment traspassat i impulsor d’aquestes Transcatalònies.

La sortida es va iniciar al castell de Subirats, magnífic observatori del Penedès, on vam gaudir d’una fantàstica exposició per part de Marc Vicens sobre les relacions sòl-paisatge al territori de la Denominació d’Origen Penedès. La cartografia detallada dels sòls d’aquesta àrea ha permès arribar a una adequada comprensió de les relacions sòl-paisatge, la qual cosa garanteix una qualitat elevada d’aquests mapes i facilita molt la continuació dels treballs cartogràfics en àrees pròximes.

Els perfils visitats ens van permetre conèixer de primera mà com les característiques dels sòls condicionen la seva productivitat vitícola, el sistema radicular dels ceps i la resposta a determinades pràctiques culturals com poden ser les cobertes vegetals o l’aportació de matèria orgànica. A sensu contrario, també va ser possible veure l’empremta que el maneig del sòl ha deixat en els perfils i en la seva morfologia: horitzons enterrats per sistematitzacions, anivellaments o desfonaments, horitzons C aportats per l’aigua en superfície, empobriment en matèria orgànica dels horitzons superficials pel treball continuat per centúries, compactació i enriquiment en matèria orgànica en el cas de femades i/o cobertes vives.

Al llarg de la jornada vam poder constatar com els viticultors malden per un maneig òptim del sòl, busquen optimitzar la qualitat i producció dels raïms i la conservació del sòl i l’aigua. Particularment interessant va ser veure com la sequera extrema d’enguany s’ha reflectit en la producció i també ha mostrat comportaments diferencials enfront d’algunes pràctiques preconitzades com les cobertes vegetals. Els viticultors van mostrar un interès especial en la manera com certes pràctiques poden afectar la biologia del sòl.

L’intercanvi d’opinions va ser molt viu i cadascú va aportar el seu punt de vista, des de la seva expertesa edafològica, malgrat que unes quantes de les qüestions agronòmiques amb rerefons edafològic, que ens va adreçar el company Lluís Coll, van quedar sense resposta i són mereixedores d’un estudi posterior.

El dinar de germanor va servir per tastar els productes dels sòls visitats i per intercanviar experiències amb els companys amb qui el contacte personal sovint és d’any a any, a la Transcatalònia.

ICEA. Secció de Sòls.

 

Transcatalònia 2022

La Transcatalònia 2022 ha tingut lloc el dia 4 de juny. El traçat escollit ha estat un recorregut edàfic en la zona del sud del Segrià i les Garrigues. Francisco Fonseca ha estat l’encarregat de treballar en els detalls del circuit de l’any 2022. En aquest cas, s’ha posat molt èmfasi en els canvis d’usos del territori.

Cal afegir que, després de tres anys de parada —per raons de força major—, s’ha reprès aquesta activitat, que reuneix els interessos científics per l’edafologia d’un perfil variat de professionals vinculats a aquesta ciència. També s’ha volgut donar valor al llibre Els sòls de Catalunya. Àrea meridional de Lleida, publicat l’any 1982 per Jaume Porta, Ramon Julià i col·laboradors. A més, hem tingut la sort de comptar amb la presència del doctor Jaume Porta entre els participants de la Transcatalònia 2022.

El recorregut s’ha iniciat amb una explicació del professor Carles Balasch (Universitat de Lleida) sobre la dinàmica que va constituir les formes del paisatge en l’eix del Segre i els seus afluents a la zona de la plana de Lleida (ha parlat sobre de quina manera les fases del Quaternari han modelat el paisatge). L’explicació s’ha desenvolupat a la terrassa del castell de Templers del tossal de Gardeny, una magnífica talaia de la ciutat i les comarques limítrofes.

Finalitzada aquesta descripció, el grup s’ha traslladat a la zona del terme municipal d’Alfés, on s’ha procedit a la descripció del primer perfil sobre una antiga terrassa del riu Set. Es tracta d’un sòl amb horitzó petrocàlcic, som i que, d’acord amb la present tipologia de gestió de plantacions de fruiters, presenta un fort interès per la seva resposta al maneig en condicions de fertirrigació. Tot seguit, s’ha fet una altra observació en un perfil del terme municipal de Sunyer, molt som i en una posició fisiogràfica similar. El punt d’observació ha permès percebre els profunds canvis de la comarca, associats a la introducció del regadiu per degoteig, la fructicultura intensiva, la reducció de la biodiversitat, la creació de zones exemptes de transformació per interès de conservació d’espais de reserva natural, la introducció dels camps fotovoltaics… Un seguit de temes que els estudis edafològics no poden deixar de tenir en consideració en el moment actual.

S’ha fet una tercera parada en una zona de transformació d’agricultura tradicional en secà en una zona d’agricultura intensiva en reg, plantada d’ametller i pistatxo, a la zona del terme municipal d’Alcanó. Es tracta d’un model productiu nou, hiperintensiu en capital i radicalment transformador del paisatge. S’ha ampliat el debat sobre els impactes, el futur, la sostenibilitat, el model econòmic i quines podrien ser les alternatives.

En una quarta parada, entre els municipis del Soleràs i la Granadella, a les Garrigues més intrínseques, en un paisatge de valls amb sòls col·luvials-al·luvials en els fons, amb potents bancals de pedra seca, s’ha fet una observació sobre el paisatge tradicional, d’una gran bellesa estètica, però que es troba en una fase en què van sorgint transformacions que fan témer un profund canvi d’aquestes contrades.

Posteriorment, al dinar, en un restaurant al municipi de Bellaguarda, s’ha fet una darrera observació al municipi de la Granadella, en un sòl molt antic, també amb un horitzó petrocàlcic d’una composició estètica rellevant, a causa de la seva antiga gènesi. El punt observat se situa sota les grans torres eòliques que han colonitzat bona part de les carenes de la zona. A continuació, hi ha hagut un nou debat sobre la contribució d’aquestes inversions a l’economia local i el seu impacte paisatgístic.

Finalment, s’ha tornat a Lleida, al punt de sortida. S’ha resumit la jornada i s’ha fet balanç dels canvis positius que s’han produït en el país en el període 1982 i 2022. Per acabar, hi ha hagut una aportació final del doctor Jaume Porta amb aplaudiment dels assistents i el comiat.

TransCatalonia 2022: Les Garrigues

Iniciem amb aquesta nota la comunicació de l’activitat Transcatalònia 2022.
Després d’un llarg període d’excepcionalitat esperem poder reactivar la tradicional trobada edafològica catalana. Proposem un circuit per les Garrigues sensu lato.
Ara fa quaranta anys (1982) es va publicar el llibre “Els sòls de Catalunya. Àrea meridional de Lleida“, escrit pel Dr. Jaume Porta i el Dr. Ramon Julià, amb el suport de col·laboradors com en Juan Herrero, en Narcís Teixidor (DEP) i d’altres. Aquest treball fou un impuls als estudis edafo-cartogràfics de sòls a Lleida i Catalunya. En tot cas una fita històrica sobre els estudis territorials amb perspectiva edàfica.
Quaranta anys després (2022) és possiblement interessant donar una nova ullada al país inclòs en aquell estudi. La transformació dels secans, l’impacte del regadiu, la gestió ambiental, l’impacte de la ramaderia intensiva, la implantació de la producció d’energies renovables i el turisme rural s’han desplegat, en alguns casos intensament, en aquelles contrades. I els sòls? Quines transformacions han tingut? Quins són els maneigs actuals?
El company Kiko Fonseca ha preparat un circuit que s’inicia en el Castell dels Templers de Lleida, des d’on visualitzarem la ruta a seguir. Prosseguirem pels termes d’Alfés, Sunyer i Alcanó per finalitzar el circuit a la Granadella, sota els moderns molins de vent instal·lats en les carenes de les serres garriguenques.
Entre el castell de Gardeny (s. XII) i les torres eòliques (s. XXI) un circuit d’observacions amb especial èmfasi en la tipologia dels sòls amb horitzons petrocàlcics i l’observació d’un paisatge en profunda transformació. La data prevista de la sortida és el dissabte 4 de juny. Amb horari entre 8.30 i 18.30 hores i dinar inclòs en el circuit. Per raons de logística hem de limitar l’aforament màxim de la sortida a 33 assistents, prioritzant els membres de la Institució Catalana d’Estudis Agraris. (ICEA) i de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo (SECS).

Transcatalònia 2019

El proppassat dia 1 de juny, la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) va desenvolupar la tradicional activitat Transcatalònia corresponent a l’any 2019. La jornada és una síntesi de descobriment edàfic, estudi de perfils i encaix de la ciència del sòl en el context fisiogràfic, històric i econòmic de cada zona. Aquest any la zona objecte d’estudi ha estat la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. El títol de la jornada era «Els sòls del loess. Unes notes en el front de batalla. Itinerari edàfic per la Terra Alta i Ribera d’Ebre».

Foto grup

El contingut de la jornada es basa en els estudis de sòls realitzats a la zona en els darrers trenta anys. Una bona part dels sòls d’aquestes comarques tenen una tipologia molt particular, formada a partir de depòsits eòlics (el loess) de composició molt diferent a la dels materials geològics subjacents. La concentració de loess a les Terres de l’Ebre és una de les més rellevants de la península Ibèrica.

La jornada ha inclòs una descripció general de la fisiografia de la zona, que ha afavorit el depòsit d’aquests materials originats en el tram mitjà de l’Ebre. S’han estudiat un total quatre perfils desenvolupats en diferents seqüències de depòsits eòlics, denominats localment sòls de panal. Són sòls de granulometria amb domini del llim gros i la sorra fina, sense elements grossos, de color groguenc (a vegades, una mica ataronjat), amb un alt contingut de carbonats, no salins i moderadament bàsics. En alguns casos, presenten un feble contingut de guix. Alguns perfils contenen acumulacions de carbonats en forma de ninetes del loess. En certs perfils s’han realitzat explicacions de detall amb la disponibilitat d’anàlisis micromorfològiques i datació amb tècniques de luminescència estimulada òpticament (OSL). El coneixement d’aquests sòls ha augmentat sensiblement en aquests darrers anys.

Una de les activitats de la jornada ha consistit en un tast de vins obtinguts a partir de plantacions de vinya en sòls de loess, principalment a partir de la varietat garnatxa, la dominant a la comarca de la Terra Alta. Una altra activitat ha estat l’estudi amb sensors del contingut de la humitat dels sòls formats en loess, on actualment hi ha plantacions de cirerers, un cultiu molt present a la Ribera d’Ebre, amb un maneig del reg molt exigent.

Finalment, en el context històric i paisatgístic, s’han descrit algunes de les situacions viscudes pels combatents de la batalla de l’Ebre, que va tenir lloc en aquestes contrades l’any 1938. És l’escenari del gran combat que ha estat recordat en alguns dels punts més emblemàtics del circuit. Una necessària connexió entre la història i la ciència dels sòls.

Miquel Aran
ICEA. Secció de Sòls

TRANSCATALÒNIA 2019: “Els sòls del loess. Unes notes en el front de batalla”

Itinerari edàfic per la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Dissabte, 1 de juny de 2019.

Tal i com vàrem anunciar en la primera circular facilitem un avançament del detall de la jornada corresponent a la Transcatalònia 2019, que es realitzarà amb l’observació dels sòls desenvolupats sobre loess a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, en el context d’un marc històric bèl·lic encara relativament recent.

El circuit està programat de sud a nord. La sessió de matí es desenvoluparà a la Terra Alta, comarca fronterera amb l’Aragó i situada fora dels grans eixos de comunicacions però amb un càrrega històrica important. L’agricultura és un sector clau en aquesta comarca i la moderna viticultura ha esdevingut un dels motors econòmics de la contrada. La jornada inclou un tast de vins generats en els sòls objecte d’estudi.

La sessió de tarda es desenvoluparà a la comarca de la Ribera d’Ebre, eix clau de les comunicacions entre Aragó, i el ponent de Catalunya amb la Mediterrània i el País Valencià, amb l’Ebre com a eix de pas. Sempre sobre els sòls amb loess es procedirà a l’estudi de perfils de diferent evolució sobre aquest material, al nord de l’Ebre.

La jornada ha estat dissenyada i treballada per Carles Balasch, Jaume Boixadera i Rosa Maria Poch que han desenvolupat diversos estudis en els sòls de loess de la zona.

A l’inici es lliurarà una guia amb la descripció dels sòls, paisatges i altres elements d’interès en cada punt d’observació.

Programa i itinerari:

                Hora Lloc o acció Notes del punt de parada
1 8:30 Móra d’Ebre Arribada dels assistents. Cafeteria.
2 9:00 Sortida amb autocar Explicació de la jornada i sortida amb autocar
3 9:30 Vilalba dels Arcs (1) Descripció del paisatge i dels depòsits de loess  en àrees enlairades de vell poblament
4 10:15 Vilalba dels Arcs (2) Observació de perfils en loess
5 11.45 Batea Descripció de perfiles en loess
6 13:00 Coll del Moro Observació del Paisatge i tast de vins
7 14.00 Dinar al Coll del Moro Restaurant Coll del Moro
8 16.00 Serra d’Almos Observació de perfil desenvolupat en loess
9 17:15 Tivissa Observació de perfil desenvolupat en loess
10 18:30 Mora d’Ebre Arribada al punt de sortida

Els moviments els farem amb autocar  a partir del punt de sortida (Mora d’Ebre)

El dinar està previst a les 14:00 al restaurant del Coll del Moro. El cost del menú serà d’uns 18 €/persona

Altres costos de la jornada: 20 € (documentació, bus, tast de vins…)

Inscripció: Si no heu comunicat encara la vostra participació cal enviar un missatge a diana.js@macs.udl.cat abans del dia 19 de maig. Indiqueu, si us plau:

  • Nom, cognoms i telèfon de contacte
  • Si sou soci de l’ICEA o de la  SECS
  • Si desitgeu reserva de plaça pel dinar (i en aquest cas si hi ha alguna especificació alimentària a observar)

(Els que ja heu comunicat la vostra participació envieu també aquestes dades, si us plau)

Per facilitar la logística i desenvolupament de la jornada les places es limiten a 35, per ordre d’inscripció. En cas de superar-se aquesta xifra tenen preferència els socis de la ICEA i de la SECS.

Foto: Vilalba dels Arcs (Viquipèdia)