+00 34 932 701 180 icea@iec.cat

XXXIV Jornada d’Agricultura a Prada

Universitat Catalana d’Estiu

Cultiu i comercialització del tomàquet: proximitat versus globalització

Liceu Renouvier de Prada (Conflent), divendres 23 d’agost de 2019.

Organització: Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) – Col·laboració: Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans

PROGRAMA

9.30-10:00 h. Obertura de la jornada, a càrrec d’Ester Torres, vice-presidenta de la ICEA

10:00-10:30 h. «El cultiu del tomàquet a nivell mundial», a càrrec de Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya).

10.30-11:00 h. «Una cadena de valor globalitzada: el tomàquet industrial», a càrrec de Lourdes Viladomiu (Departament d’Economia Aplicada, UAB)

11:00-11:15 h. Pausa cafè

11:15-11:24 h. «Reptes que te la producció de tomàquet a Catalunya», a càrrec de Jordi Ariño, responsable tècnic de la Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal Selmar.

11:45-12,30 h. «El potencial de l’edició genòmica per a la millora del tomàquet», a càrrec de José Pío Beltrán, professor del CSIC a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-Universitat Politècnica de València).

12:30-13:00 h. Debat

15:00-15:30 h. «Produint tomàquets al Vallès, de la llavor a la comercialització, » a càrrec de Joan Vila (Hortícola Vila, Casa Flix).

15:30 -16:00 h. «Les varietats tradicionals de tomàquet en el context de l’agricultura moderna: la seva història i les perspectives de futura», a càrrec de Joan Casals Missio, investigador de la Fundació Miquel Agustí i professor associat de la Universitat Politècnica de Catalunya.

16:00 -16:30 h. «El tomàquet de conserva a Catalunya: aproximació històrica», a càrrec de Joaquim Ros (ICEA).

16:30- 17:00 h. Experiència de la producció a la Catalunya Nord.

17:00-17:45 h. Taula rodona i debat amb tots els participants. Modera: Eduard Arruga, president de la Societat Catalana d’Economia.

17:45 h. Balanç de la jornada i cloenda

Hashtag: #UCEtomaquet

Més informació: web de la Universitat Catalana d’Estiu

Cartell de Marc Jesús

Els jardins de Terramar

a càrrec de Maria Mercè Compte

Els jardins de Terramar, més que com una obra de jardineria, els hem d’entendre com una obra d’art. En aquest sentit, i per a donar-los aquest caire artístic, fem valer el context de la creació del projecte pel que fa a les noves tendències arquitectòniques i urbanístiques, un model que apostava per un canvi, que cercava una identitat i uns valors, i que ho expressava tot des d’un programa polític determinat fent de la cultura i l’art els seus estendards.

El projecte de ciutat jardí de Terramar arribà a Sitges a través del seu ideòleg, Francesc Armengol i Duran, un alt exponent en la indústria sabadellenca i home d’una gran cultura. El projecte fou expressat artísticament des del començament: el seu poema «Visió», del juliol del 1919, publicat a la revista Terramar, no deixa dubtes sobre el seu ideari estètic i moral. Aquest poema evoca tota la càrrega poètica que volia transmetre en aquest gran projecte d’urbanització, tot de conceptes a fer valer com a directrius (somni, visió, bellesa, ritme, grandesa, germen, forma, color, cants de brollador, refilet d’ocells…), i constitueix un clar casament entre la terra i el mar, conceptes que seran evocats al jardí de Terramar.

Terramar, com a ciutat jardí, fou un projecte d’urbanització datat del 1918, desenvolupat des del 1919 i que va continuar amb intermitència fins al 1933, seguint les orientacions sobre la forma i les característiques amb què s’havia programat, tot i els efectes de la caiguda del Banc de Barcelona i la sobtada mort d’Armengol el 1931 (la represa del projecte i la seva continuïtat ja formen part d’una altra història). Per tal de portar-ho a terme, Armengol es rodejà de professionals com els arquitectes Josep M. Martino, Josep Renom, Josep Carbonell, Miquel Utrillo, Josep Artigas i Salvador Robert —tots vinculats també al jardí—, que feren de Terramar un projecte de primer ordre a Catalunya.

Fou a mitjans del 1919 quan s’iniciaren les obres i es constituí la societat Parques y Edificaciones, SA. Les terres s’havien adquirit feia poc —fins aleshores eren vinyes— i, en el lloc on hi havia el conegut Cellerot, foren projectades les obres com a eixamplament urbanístic de Sitges. Es tractava d’un projecte innovador pel que fa a la forma i el concepte, que, a més, tenia una clara voluntat expressiva i d’embelliment públic.

El projecte urbanístic, així com el jardí, era l’hereu d’una nova concepció, la «ciutat ideal», cap a la qual tendia prenent Niça com a referent, així com la ribera francesa, la italiana de l’Adriàtic o, fins i tot, Brighton. Així, un volgut cosmopolitisme i nou estiueig s’estava gestant al nou eixample de Sitges, que va incloure la creació d’un hotel, un casino, un autòdrom, un heliport i, fins i tot, s’hi va projectar un port esportiu. El jardí va ser el que va complementar, amb un gran nivell, l’hotel restaurant.

El jardí, en concepte, tendeix a la idea del bell retorn al paradís perdut. És presentació i representació en si mateix i fa referència a un ideal mític. Els referents que l’acosten a la nova concepció de la jardineria d’aquest període inclouen l’estudi dels jardins de França i Itàlia, i dels jardins hispanoàrabs, així com del paisatgisme anglès en el sentit d’oposició a aquest estil, ja que deixa enrere el que havia estat la jardineria romàntica i eclèctica practicada unes dècades abans.

Com a font fonamental per a la creació del corpus estilístic dels jardins, cal posar en relació la poesia amb conceptes filosòfics i els pensadors que ho van vehicular a casa nostra quant a tot allò que fa referència a la concepció d’embelliment juntament amb l’ètica i l’estètica que se’n desprèn. L’imaginari col·lectiu dels jardins i el seu simbolisme es podrien entendre des de la perspectiva dels jardins de Santiago Rusiñol. Recordem que fou ell justament qui, dedicant la seva vida a l’art i a la bellesa, entengué els jardins com una metàfora en clau natural de la incidència humana sobre l’entorn —el paisatge domesticat— i, en el seu cas, també versat com ho va fer valer el 1903 creant l’àlbum Jardins d’Espanya, un gran treball on es combinava la pintura de jardins amb altres arts, sobretot les literàries. Rusiñol no deixà mai de treballar l’art dels jardins i, de fet, hi deixà una forta empremta.

Pel que fa al corpus filosòfic, elaborar-lo comporta fer una revisió dels grans pensadors i del seu llegat, que ha fonamentat una forma i un estil concrets en l’urbanisme que es desenvolupà finalment a casa nostra. Van sorgir, així, conceptes com civilisme i llatinitat en una potent campanya en pro de l’art nacional, que tingué una clara repercussió en l’art del jardí fins a desenvolupar l’anomenat art català del jardí.

El jardí com a obra d’art neix del fet que les ciutats evolucionen i necessiten jardins i espais verds públics. Formen part del nou urbanisme i en són elements clau. Es desenvolupen a partir de l’idealisme utòpic i tenint en compte el programa d’aquest projecte nacional (definit pel Noucentisme) cap a la idea de fer la Catalunya-ciutat. Aquesta necessitat expressiva requereix bons professionals, amb vocació artística, que siguin capaços de materialitzar tot aquest ideari. Això fa que l’ensenyament en fos un dels eixos fonamentals. La creació de l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya va ser un projecte de país magnífic per a la recuperació de les arts decoratives amb un grau elevat de competència. Va ser en aquesta escola en la qual es va inscriure l’art del jardí. Els estudis que s’hi impartien s’abordaven des del vessant humanístic, artístic, tècnic i científic, i compaginaven pràctiques a l’Escola Superior d’Agricultura, amb la qual compartien espai i que ja procurava, en el seu ideari primer, per aquesta línia de treball entre la jardineria i el paisatgisme.

Sitges no era aliena a aquesta percepció d’alta cultura i art. El pes artístic i poètic del moment pretèrit a la creació de Terramar fou tradició a la vila. Els noms de Rusiñol, Sunyer, Morera i Utrillo no es poden deixar passar per alt, perquè reivindiquen justament el seu llegat i són transmissors d’una forma de fer i de viure culturalment.

Altres factors que no s’han d’oblidar són la situació geogràfica —davant el mar—, l’orografia, el clima, el passat agrari, el paisatge, la natura i l’arribada del tren. Tots aquests aspectes feren de Sitges i el seu eixample un bon lloc d’apostes i projectes d’interès, que van ser recollits en el jardí.

La revista Terramar va ser l’altaveu fonamental de tot aquest programa, amb un posicionament clar perquè, com indicava el seu subtítol, era una «Revista d’Art, Lletres i Deports». No va defraudar en cap d’aquests aspectes i va estar sempre a la recerca de l’embelliment per a la creixença moral i urbanística de Sitges.

El jardí, doncs, va ser qui recollí més poèticament l’essència del projecte: el passeig, les avingudes arbrades i les noves construccions van donar la més alta mostra de civilitat. Hem de considerar que el jardí és el que ens resta de les idees: el jardí com a forma, la peça central patrimonial més important del conjunt urbà, un exemple de l’ideal de la bellesa pública.

Quaderns Agraris núm. 46

Nova portada de Quaderns Agraris

La revista Quaderns Agraris, editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar l’edició digital d’accés obert del núm. 46.

El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació:

Núm. 46 : juny 2019 – Sumari

Articles

Les varietats catalanes d’oliveraAntònia Ninot, Werner Howad, Agustí Romero     pàg. 7-36

Els estocs de carboni orgànic als sòls agrícoles de Catalunya: una eina per a la mitigació del canvi climàtic. Inma Funes, Robert Savé, Pere Rovira, Roberto Molowny-Horas, Josep M. Alcañiz, Emili Ascaso, J. Ignasi Herms, Carmen Herrero, Jaume Boixadera, Jordi Vayreda    pàg. 37-57

Dinàmica de les superfícies de conreu a Catalunya mitjançant teledetecció en el període 1987-2012Òscar González-Guerrero, Xavier Pons-Fernández, Roger Bassols-Morey, Francisco Javier Camps-Fernández  pàg. 59-91

El cooperativisme agrari a Catalunya: orígens i situació actualJordi Vives-Xiol  pàg. 93-112

Sobre races i etnologia animal a CatalunyaPere-Miquel Parés-Casanova        pàg. 113-126

Agrofòrum

Bases de dades de disponibilitat alimentària: llacunes estadístiques i propostes de milloraRamon Clotet,    Eusebi Jarauta-Bragulat, Yvonne Colomer    pàg. 129-138

Rellegint Keynes: implicacions per a la implementació de la bioeconomia circular. Adriano Raddi      pàg. 139-146

També podeu accedir visitant la pàgina web de la revista, o bé, visitant la publicació a ISSUU.

Ruta de sòls i paisatges al terme municipal de Lleida

El proppassat dia 2 de juny, la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) va organitzar una activitat titulada «El paisatge de l’Horta de Lleida i els seus sòls» i realitzada amb el suport de la Paeria de Lleida. Es tracta d’una sortida que s’emmarca en les Ecodescobertes, que organitza la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Corporació Municipal i que s’orienten al coneixement del medi natural. L’Horta de Lleida és un territori extens, bona part del qual és regat des d’un període molt antic i que acull una àmplia diversitat d’habitats, que han estat més valorats en els darrers anys.

Foto activitat

L’any 2018 es va portar a terme una experiència pilot consistent en l’explicació dels sòls d’un itinerari que es realitza en alguns dels paisatges més rellevants de la zona. El terme municipal de Lleida supera les 20.000 ha d’extensió. Inclou una gamma variada de paisatges: des dels relleus propers a la comarca de les Garrigues fins al potent sistema de terrasses del riu Segre i els grans depòsits al·luvials del riu Noguera Ribagorçana, cap al límit amb l’Aragó. Es tracta d’un paisatge inclòs en la depressió de l’Ebre, on la confluència de tres rius pirenaics —la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Segre— ha desenvolupat un complex sistema de depòsits quaternaris sobre el substrat terciari subjacent.

El resultat ha estat un ventall de fisiografies i geomorfologies en uns sòls treballats des de fa mil·lennis. Els registres disponibles detallen l’evolució dels cultius al llarg dels segles, amb la important petjada de l’aigua de reg derivada dels rius pirenaics. Es pot observar l’evolució dels regs des de les sèquies romanes als sistemes andalusos i medievals, als regadius de l’època industrial i als sistemes de reg moderns per degoteig i aspersió, perfectament monitoritzats. Cal no oblidar les àrees dels secans esteparis, que tenen un gran valor natural. Els sòls presenten una gran varietat, ajustada als processos formadors i amb un important component de l’acció humana mitjançant el reg, la millora dels sòls salins, l’aportació de matèries orgàniques i les rotacions de cultius. Finalment, també els afecten la controvèrsia actual entre el procés d’urbanització, el segellat dels sòls i la necessària protecció dels sòls agrícoles. Un debat ben viu. En els darrers anys, l’Horta és objecte d’un procés de redescobriment i valoració, ja que és un territori culturalment i sentimental molt vinculat a la ciutat de Lleida.

Els assistents van mostrar un gran interès pel descobriment de les característiques dels sòls, un element natural poc conegut. De cara als pròxims anys, es vol ampliar el nombre de circuits de sòls i paisatges.

Miquel Aran
ICEA. Secció de Sòls

Transcatalònia 2019

El proppassat dia 1 de juny, la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) va desenvolupar la tradicional activitat Transcatalònia corresponent a l’any 2019. La jornada és una síntesi de descobriment edàfic, estudi de perfils i encaix de la ciència del sòl en el context fisiogràfic, històric i econòmic de cada zona. Aquest any la zona objecte d’estudi ha estat la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. El títol de la jornada era «Els sòls del loess. Unes notes en el front de batalla. Itinerari edàfic per la Terra Alta i Ribera d’Ebre».

Foto grup

El contingut de la jornada es basa en els estudis de sòls realitzats a la zona en els darrers trenta anys. Una bona part dels sòls d’aquestes comarques tenen una tipologia molt particular, formada a partir de depòsits eòlics (el loess) de composició molt diferent a la dels materials geològics subjacents. La concentració de loess a les Terres de l’Ebre és una de les més rellevants de la península Ibèrica.

La jornada ha inclòs una descripció general de la fisiografia de la zona, que ha afavorit el depòsit d’aquests materials originats en el tram mitjà de l’Ebre. S’han estudiat un total quatre perfils desenvolupats en diferents seqüències de depòsits eòlics, denominats localment sòls de panal. Són sòls de granulometria amb domini del llim gros i la sorra fina, sense elements grossos, de color groguenc (a vegades, una mica ataronjat), amb un alt contingut de carbonats, no salins i moderadament bàsics. En alguns casos, presenten un feble contingut de guix. Alguns perfils contenen acumulacions de carbonats en forma de ninetes del loess. En certs perfils s’han realitzat explicacions de detall amb la disponibilitat d’anàlisis micromorfològiques i datació amb tècniques de luminescència estimulada òpticament (OSL). El coneixement d’aquests sòls ha augmentat sensiblement en aquests darrers anys.

Una de les activitats de la jornada ha consistit en un tast de vins obtinguts a partir de plantacions de vinya en sòls de loess, principalment a partir de la varietat garnatxa, la dominant a la comarca de la Terra Alta. Una altra activitat ha estat l’estudi amb sensors del contingut de la humitat dels sòls formats en loess, on actualment hi ha plantacions de cirerers, un cultiu molt present a la Ribera d’Ebre, amb un maneig del reg molt exigent.

Finalment, en el context històric i paisatgístic, s’han descrit algunes de les situacions viscudes pels combatents de la batalla de l’Ebre, que va tenir lloc en aquestes contrades l’any 1938. És l’escenari del gran combat que ha estat recordat en alguns dels punts més emblemàtics del circuit. Una necessària connexió entre la història i la ciència dels sòls.

Miquel Aran
ICEA. Secció de Sòls

VII Tarda de Jardins i Jardiners

Dimecres 12 de juny de 2019. 17.30 h

Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)

El grup Jardins i Jardiners: art, ciència i ofici als Països Catalans de la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, realitzarà la seva Jornada anual “VII Tarda de Jardins i Jardiners”.

Les conferències previstes, versaran sobre jardins, jardiners i manifestacions artístiques.  Seran impartides per Júlia Roman Quetgles. Professora ajudant doctora de la Universitat de les Illes Balears, adscrita al Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, «Els jardins de les possessions mallorquines: entre la tradició constructiva i la suggestió per la modernitat artística », un recorregut en perspectiva històrica, des de les possessions mallorquines com a paisatge cultural i on es posa en relació tot d’aspectes inherents als jardins esdevenint protagonistes del paisatge artístic mallorquí  ; Andreu Peralta i Mas. Jardiner i membre de Jardins i Jardiners, «Joan Mirambell, Jardins i noucentisme», una semblança d’aquest important jardiner i artista, la seva formació i desenvolupament com a professional des dels postulats noucentistes fent valer el seu llegat arreu de la geografia catalana i fins a contrades més llunyanes ; Francesc Fontbona i de Vallescar, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, «El jardí i la Pintura Catalana», el jardí com a representació i de forma molt notable a partir del segle XIX, en pintura, dibuix i l’estampa com a suport primordial, un interessant recorregut des de grans mestres com Martí i Alsina fins a Santiago Rusiñol, fent-ne especial esment per la seva vocació essencial vers el jardí tant en obra pictòrica com la literària, en definitiva versarà sobre el concepte de “natura domesticada”, una expressió inscrita plenament dins l’estètica Simbolista ; Cristina Porras Sancho i Xavier Argimon i de Vilardaga, també de Jardins i Jardiners, projectaran el curtmetratge de Fructuós Gelabert «Amor que mata», un film històric on l’escenografia te de fons els jardins de Martí-Codolar, coneguts com La Granja Vella d’Horta, fent alhora un petit repàs del desenvolupament al llarg del temps d’aquesta històrica finca.

Dins aquest grup es realitzen i  dirigeixen estudis sobre el patrimoni jardiner del nostre país i es promou la divulgació d’ aquest patrimoni, a través de conferències i publicacions.

Podeu trobar més informació aquí. http://jardinsijardiners.espais.iec.cat/

Il·lustració: Jardí senyorial. Raixa II, 1912. Santiago Rusiñol. Oli sobre tela, 290 x 185 cm . Col·lecció particular

Jardins: del Modernisme a les ciutats jardí

9 de maig de 2019. Museu d’Art de Cerdanyola

En aquesta conferència, M. Mercè Compte fa un relat de l’evolució del concepte de jardí des del Modernisme fins al nou concepte noucentista de les ciutats jardí. Centra el relat en la ciutat de Cerdanyola i en el seu desenvolupament urbanístic.

Es repassen conceptes del Modernisme i la representació artística com a referent, el model en la natura, les flors i el paisatge. Es tracten els estils internacionals en jardineria que van ser un referent per a Catalunya, posats en relació i en contradicció. S’analitza com la poesia i el simbolisme van crear un imaginari col·lectiu, posant com a exemple Santiago Rusiñol, i s’hi relacionen tot de conceptes que definiran una manera de veure i viure els jardins.

També es repassen diversos conceptes filosòfics de pensadors que van influenciar el camp artístic i urbà, fent referència a aquells que incidiren fortament en les noves configuracions dels jardins, en el Noucentisme (com la creació d’escoles especialitzades i societats), en l’urbanisme i, finalment, en les ciutats jardí. Alguns pensadors i crítics d’art catalans com Eugeni d’Ors i Joaquim Folch i Torres feren adoptar conceptes propis per al desenvolupament del jardí català, que es van plasmar a Montjuïc gràcies a Jean-Claude-Nicolas Forestier i al desenvolupament posterior de Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Alhora, l’empremta de la ruralia i el reflex que tingué en els jardins domèstics i ja de ple en les ciutats jardí de Cerdanyola també es va voler fer valer. Es va tractar, a més, el valor de la masia catalana, la transmissió des del Centre Excursionista de Catalunya i la recuperació de la tradició arquitectònica vernacla adaptada als jardins.

Un cop revisat aquesta mena de corpus teoricopoètic, es va fer un repàs dels projectes inicials de les ciutats jardí de Catalunya, els seus antecedents i les ciutats jardí que serviren d’inspiració per a Cerdanyola (Cordelles, Montflorit, Parcers – Antolí – Turó de Guiera), fins a arribar al gran projecte de Bellaterra del 1930.

Tot el discurs es va centrar a donar valor a certs jardins i antigues ciutats jardí de Cerdanyola que encara conserven molts d’aquests conceptes noucentistes i en els quals tingueren un paper també fonamental arquitectes com Eduard Balcells i Buigas o Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Escrit de M. Mercè Compte, secció de Jadineria i Paisatgisme de la ICEA

Resum II Congrés del Món de la Masia

Acte inaugural del II Congrés, a càrrec de Teresa Jordà i Roura, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

Del 13 al 15 de març de 2019 i durant tres dies seguits ha tingut lloc el II Congrés del Món de la Masia, que sota el títol «Passat, present i futur del territori rural català» i organitzat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), dona continuïtat al I Congrés del Món de la Masia, celebrat l’any 2015. El nombre total de participants, entre públic assistent, ponents, conferenciants, participants en taules rodones, moderadors i personalitats invitades, ha estat d’unes dues-centes persones, amb perfils molt diversos: des d’acadèmics i tècnics de l’Administració pública fins a estudiants i professionals vinculats al món de la masia i al món rural en general. En el II Congrés hi ha hagut un total de nou conferències —més la inaugural i la de tancament—, cinquanta-tres comunicacions, tretze projectes, sis pòsters i dues taules rodones. Les temàtiques tractades han estat les següents:

  • Demografia, dones i joves
  • Canvi climàtic, innovació i sostenibilitat
  • Noves tecnologies i sostenibilitat
  • L’edifici de la masia
  • Nous usos de la masia: rehabilitacions i materials
  • Regulació de les masies
  • Innovació territorial i emprenedoria
  • Turisme i producció de serveis
  • Polítiques, plans i programes nacionals

D’altra banda, el Congrés ha comptat amb l’exposició «La masia catalana. Imatges del fons de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya», coorganitzat conjuntament amb el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona. La presentació de l’exposició va ser a càrrec del senyor Berenguer Vidal, responsable de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).

Document de la crònica del Congrés

Enllaç als vídeos de totes les intervencions

RESSÒ I DIFUSIÓ DEL CONGRÉS

Institut d’Estudis Catalans

Diari La Vanguardia

Life Clinòmics

Diputació de Barcelona

Núm. 97 del butlletí Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona

Presentació del II Congrés, a càrrec d’Assumpta Serra i Clota, coordinadora del Congrés.Entrevista a Assumpta Serra per part d’alumnes de l’Escola de Mitjans Audiovisuals (Universitat Ramon Llull).

Entrevista a tres membres del Congrés programada pels equips de Comunicació de l’IEC per al suplement dels diumenges a Ràdio 4: Josep Armengol, picapedrer; Lupe Serraima, arquitecta de la Diputació de Barcelona, i Assumpta Serra, coordinadora del II Congrés.

  • Lligades al Congrés s’organitzen sortides al territori, al llarg de l’any amb el mateix esperit de ser multidisciplinàries i mostrar les diferents realitats lligades a la masia: museus, turisme rural.
  • Les entitats municipalistes han mostrat l’interès d’aconseguir que el Congrés arribi al territori, tant en format digital per als ajuntaments com en paper per a les biblioteques comarcals i altres.

TRANSCATALÒNIA 2019: “Els sòls del loess. Unes notes en el front de batalla”

Itinerari edàfic per la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Dissabte, 1 de juny de 2019.

Tal i com vàrem anunciar en la primera circular facilitem un avançament del detall de la jornada corresponent a la Transcatalònia 2019, que es realitzarà amb l’observació dels sòls desenvolupats sobre loess a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, en el context d’un marc històric bèl·lic encara relativament recent.

El circuit està programat de sud a nord. La sessió de matí es desenvoluparà a la Terra Alta, comarca fronterera amb l’Aragó i situada fora dels grans eixos de comunicacions però amb un càrrega històrica important. L’agricultura és un sector clau en aquesta comarca i la moderna viticultura ha esdevingut un dels motors econòmics de la contrada. La jornada inclou un tast de vins generats en els sòls objecte d’estudi.

La sessió de tarda es desenvoluparà a la comarca de la Ribera d’Ebre, eix clau de les comunicacions entre Aragó, i el ponent de Catalunya amb la Mediterrània i el País Valencià, amb l’Ebre com a eix de pas. Sempre sobre els sòls amb loess es procedirà a l’estudi de perfils de diferent evolució sobre aquest material, al nord de l’Ebre.

La jornada ha estat dissenyada i treballada per Carles Balasch, Jaume Boixadera i Rosa Maria Poch que han desenvolupat diversos estudis en els sòls de loess de la zona.

A l’inici es lliurarà una guia amb la descripció dels sòls, paisatges i altres elements d’interès en cada punt d’observació.

Programa i itinerari:

                Hora Lloc o acció Notes del punt de parada
1 8:30 Móra d’Ebre Arribada dels assistents. Cafeteria.
2 9:00 Sortida amb autocar Explicació de la jornada i sortida amb autocar
3 9:30 Vilalba dels Arcs (1) Descripció del paisatge i dels depòsits de loess  en àrees enlairades de vell poblament
4 10:15 Vilalba dels Arcs (2) Observació de perfils en loess
5 11.45 Batea Descripció de perfiles en loess
6 13:00 Coll del Moro Observació del Paisatge i tast de vins
7 14.00 Dinar al Coll del Moro Restaurant Coll del Moro
8 16.00 Serra d’Almos Observació de perfil desenvolupat en loess
9 17:15 Tivissa Observació de perfil desenvolupat en loess
10 18:30 Mora d’Ebre Arribada al punt de sortida

Els moviments els farem amb autocar  a partir del punt de sortida (Mora d’Ebre)

El dinar està previst a les 14:00 al restaurant del Coll del Moro. El cost del menú serà d’uns 18 €/persona

Altres costos de la jornada: 20 € (documentació, bus, tast de vins…)

Inscripció: Si no heu comunicat encara la vostra participació cal enviar un missatge a diana.js@macs.udl.cat abans del dia 19 de maig. Indiqueu, si us plau:

  • Nom, cognoms i telèfon de contacte
  • Si sou soci de l’ICEA o de la  SECS
  • Si desitgeu reserva de plaça pel dinar (i en aquest cas si hi ha alguna especificació alimentària a observar)

(Els que ja heu comunicat la vostra participació envieu també aquestes dades, si us plau)

Per facilitar la logística i desenvolupament de la jornada les places es limiten a 35, per ordre d’inscripció. En cas de superar-se aquesta xifra tenen preferència els socis de la ICEA i de la SECS.

Foto: Vilalba dels Arcs (Viquipèdia)

Visita a Raventós i Blanc i Caves Llopart

Divendres, 10 de maig.

Sortida al Penedès per connectar amb la situació actual del mon del cava a la comarca. Hem escollit dues empreses que representen dues tendències dins la nova situació, com són: Raventós i Blanc, actualment fora de la D.O Cava, i Caves Llopart, del grup d’empreses Corpinnat.

Amb els directius d’aquestes dues empreses debatrem la situació i futur del cava.

PROGRAMA

8.30 Sortida de Barcelona a les 8.30 matí. (Punt de trobada habitual, davant del Bar Sandor. Pl. Francesc Macià, 5)

9.15 Trobada a Caves Raventós i Blanc. Farem un tast i visitarem la finca i el celler, després parlarem amb Manuel Raventós i Pepe Raventós, actual responsable de la firma.

DINAR. Al restaurant “Mirador de les Caves” el menú setmanal de 20€ a pagar ”in situ” (Ctra. d’Ordal a Sant Sadurní Km.3.8, 08739 Els casots)

16.00 Visita a les Caves Llopart i debat sobre el cava. i Ens acompanyaran en la discussió els germans Llopart.

18.00 Final de la Jornada i tornada.

Places limitades. 

Inscripcions: Envieu un correu electrònic a icea@iec.cat abans del 6 de maig. A efectes de logística cal que tots els participants s’inscriguin per la reserva del dinar.

Com es habitual els desplaçaments es faran en cotxe particular i cal que ens organitzem de manera que tothom arribi a lloc.

Observacions: Activitat es gratuïta, excepte el dinar (previsió de 20€ per persona). Qualsevol altra despesa la pagaríem “in situ”.

Imatge Cava d’Adolfo PM