oct. 20, 2026
Pere Puigdomènech i Rosell, professor d’investigació emèrit del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Va ser director del Centre d’Investigació i Desenvolupament de Barcelona – Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i director del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), el consorci format pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i la Universitat de Barcelona (UB).
Membre de diverses institucions com la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i l’Organització Europea de Biologia Molecular. És membre estranger de l’Acadèmia d’Agricultura de França i ha estat membre de comitès científics consultius de la Unió Europea com el Grup Europeu d’Ètica de les Ciències i les Noves Tecnologies.
Sou considerat un dels «pares» de la biologia molecular i genètica de les plantes a casa nostra.
- En el vostre currículum hi figuren diverses estades en universitats i centres de recerca. Segurament cadascuna d’aquestes estades tenen un valor important en la seva carrera científica, però amb la perspectiva del temps, quina ha tingut més petjada acadèmica?
Hauria de dir que totes elles. En perspectiva, pot haver estat molt valuosa, per a la meva carrera i la meva visió del món, l’experiència de moure’m per una Europa que és plural en la manera de treballar en recerca i en la seva organització. La visió estructural de la biologia molecular que tenien a la Gran Bretanya i haver estat en contacte amb els primers grups que desenvolupaven la clonació d’ADN a Berlín poden haver estat moments decisius. Més tard, va ser molt enriquidora la meva connexió amb la comunitat de genètica de blat de moro, sobretot als Estats Units.
- La seva trajectòria consta, aproximadament, de tres-centes publicacions científiques (273) en diferents àmbits de la biologia, aplicats i teòrics. Teniu alguna o algunes temàtiques preferents?
La meva carrera ha estat en evolució contínua des de la física fins a la biologia més funcional. Aquesta evolució ja era present en els meus primers articles el 1974. Els primers articles de biologia molecular de plantes que van anar apareixent a partir de 1984 van tenir un gran valor per a nosaltres perquè van anar permetent que el nostre grup tingués una visibilitat internacional en aquestes disciplines. La publicació del primer genoma eucariota fet íntegrament a casa nostra coordinant catorze grups de recerca també va ser una fita important.
- També hi consten dues patents. Quina és la vostra experiència i què en penseu de les patents en el currículum científic i la transferència de la recerca?
Les patents que vam fer les vam publicar conjuntament amb una empresa de llavors i no van acabar sent aplicades. En qualsevol cas, va ser una experiència molt interessant i estic convençut que una patent pot ser tan valuosa o més que un bon article de recerca.
- Heu dirigit unes vint tesis doctorals. Com ha estat aquesta experiència docent i/o quins alumnes considereu hereus del vostre coneixement?
Una de les satisfaccions més grans que tinc, en l’actualitat, és veure com professionals que van fer la tesi amb mi treballen en centres de recerca o en empreses i estan fent una bona feina. Cadascú té la seva orientació personal, però sentir que hem tingut una influència positiva sobre gent tan valuosa és molt satisfactori. Durant aquests anys hem hagut d’obrir molts camins nous a casa nostra i a Europa i aquestes noves vies han pogut servir perquè aquestes persones hagin pogut seguir les seves pròpies orientacions.
- D’entre les publicacions més recents, en les quals sou autor o coautor, n’hem seleccionat tres (*) que recullen la temàtica i una mica també la vostra opinió respecte als organismes modificats genèticament (GMO) vers les noves tècniques genòmiques (NGT). Quina és la vostra opinió sobre les dues metodologies?
Es tracta de metodologies que poden contribuir a la producció d’unes llavors que poden ser interessants per als pagesos. Fer-les servir de manera correcta ha estat des del primer moment un repte per a tots els actors des dels investigadors als pagesos passant per les empreses. És cert que hem hagut de respondre a una oposició a cops fins i tot violenta. El pas del temps posa cadascú al seu lloc.
- Què en penseu de la Regulació Europea (nova llei de recent aprovació, 17 de juny del 2026) amb la classificació de dues categories, plantes NGT-1 i NGT-2?
És una decisió complexa perquè algunes definicions són poc clares i faran difícil l’aplicació d’algunes de les noves normes. De totes maneres, és un pas endavant cap a una regulació amb sentit comú. Si haguéssim deixat la legislació com estava, hauria posat Europa en una posició insostenible.
- Com veieu que pot afectar, comunitat científica i societat, aquesta llei respecte a altres regulacions internacionals?
Pot permetre una aplicació més fàcil d’aquestes noves tecnologies a Europa. Altres països han optat per no regular-les, sinó permetre que les plantes que les contenen segueixin un procés regulatori com les altres plantes, producte de millora clàssica. El món dels productes agrícoles està globalitzat i així ha estat sempre. Si necessitem normes per a alguns productes per assegurar, per exemple, la seguretat alimentària, han d’estar ben pensades i no crear barreres artificials.
- Sou també un conegut i un reconegut divulgador científic. Creieu que ho estem fent bé en aquest camp? Pot ser que molta recerca es quedi en les parets dels laboratoris o càtedres?
Si pensem que els resultats de la ciència són importants per a tothom, hem de fer que arribin a la majoria dels individus que, en l’actualitat, a més, financen la recerca pública. Parlem d’un dret a la ciència tant pel coneixement del món que proporcionen els resultats de la recerca com pels beneficis de tota mena que les seves aplicacions ens proporcionen. Tenim a l’abast una gran quantitat de vies per informar-nos correctament. El que és difícil, actualment, és destriar la informació ben fonamentada de la desinformació interessada. Aquesta és també una funció de la comunitat científica.
- Quin paper creieu que poden jugar en la recerca i divulgació, institucions com l’Institut d’Estudis Catalans i les seves filials, organisme del qual sou un membre destacat?
Les organitzacions acadèmiques juguen arreu del món una funció de reflexió sobre les conseqüències de la recerca científica. Participen dels esforços de divulgació, dels quals parlàvem abans. En molts països tenen una funció d’aconsellar les institucions públiques en temàtiques de contingut científic que en són moltes. Les societats científiques tenen aquest paper i també el de vertebrar la comunitat científica amb la docent, la industrial i la gent en general. Aquestes funcions, actualment, són més rellevants que mai.
(*). «Proportionate and scientifically sound risk assessment of gene-edited plants». (2018). EMBO Report vol. 19. «European politicians must put greater trust in plant scientists». (2018). Nature 561. «Possible EU futures for CRISPR-edited plants: Little margin for optimism?» (2023). Frontiers in Plant Science.
oct. 15, 2026
A les darreres setmanes, la proposta de l’Ajuntament de Barcelona de crear una xarxa de «supermercats públics assequibles» ha creat un cert enrenou. La iniciativa s’inspira en la proposta de l’alcalde de Nova York (Zohran Mamdani) de crear una xarxa de supermercats públics que ofereixin aliments frescos i productes bàsics a preus reduïts.
L’objectiu sembla clar, facilitar l’accés de la població a aliments bàsics i saludables. Aquest accés pot ser obstaculitzat per dues raons: la inexistència en algunes zones de punts de venda d’aliments frescos i saludables (accés físic) i la manca de capacitat adquisitiva per part de segments de població (accés econòmic).
Pel que fa a l’accés físic, es parla de deserts alimentaris per fer referència a zones de rendes baixes amb escassa disponibilitat d’aliments frescos i saludables. Segons un estudi de l’Institut Metròpoli (per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona) només un 0,3 % de la població metropolitana de Barcelona es troba en un desert alimentari. En conseqüència, «això suggereix que els deserts alimentaris són pràcticament inexistents a l’àrea metropolitana» (Institut Metròpoli, 2025).
No succeeix el mateix, però, amb l’accés econòmic als aliments. Diferents factors (canvi climàtic, geopolítica…) han disparat els preus dels aliments i, especialment, els dels aliments frescos i els que podem considerar com a saludables. A Catalunya, les dades de preus de consum ens indiquen que els preus dels aliments han augmentat un 35 % en el que portem de dècada (de gener del 2020 a agost del 2026), per sobre de l’augment del nivell general de preus (l’IPC) (IDESCAT, 2026).
Tot fa pensar, doncs, que l’objectiu principal de la projectada xarxa de supermercats públics serà fer econòmicament assequible la cistella de la compra de productes frescos i/o saludables. En aquesta direcció a Nova York es parla del fet que «alguns productes es puguin vendre fins a un 30 % per sota dels preus habituals». I aquí és on trobem més dificultats. Els aliments, frescos o processats, són el resultat d’una cadena de valor on cadascuna de les baules suma valor. La distribució al detall, molt concentrada en uns pocs actors i amb un poder de mercat considerable, funciona amb una estratègia de marges comercials molt reduïts compensats per grans volums de venda (alta rotació del producte). Això vol dir que no cal esperar que una xarxa de supermercats públics pugui abaratir substancialment els preus dels aliments eliminant o reduint el marge comercial de la distribució detallista convencional. De fet, la distribució al detall utilitza el seu poder de mercat per a abaixar el preu dels aliments que compra en detriment dels productors (agricultors) i la indústria alimentària transformadora.
Hi ha, doncs, molt poc o gens d’espai per a reduir els preus dels aliments per la via de substituir els supermercats privats. Els altres actors de la cadena de valor alimentari tampoc tenen molt a oferir en aquest aspecte i no resulta sorprenent que es posin en guardià davant d’aquesta mena de propostes. Així de clar ho diu German Domínguez (coordinador de l’Àrea Metropolitana de Barcelona d’Unió de Pagesos): «Si es vol aplicar una reducció al preu dels aliments, aquesta diferència haurà de sortir d’algun lloc. I no pot ser a costa del sector agrari». (Valadez, 2026). Un sector, l’agrari, que, per cert, reivindica uns «preus justos» per als seus productes en considerar que hi ha una subvaloració d’aquests.
Una alternativa a la creació d’una xarxa de supermercats públics assequibles és limitar-ne l’accés a determinats col·lectius vulnerables, fent que el «tercer sector» assumeixi els costos. En aquesta direcció, des de fa anys el Banc dels Aliments proveeix d’aliments a la xarxa d’entitats d’iniciativa social que a la vegada els reparteixen a les persones en situació de vulnerabilitat, derivades pels agents d’ajuda social públics i privats. Les declaracions d’alguns responsables municipals en el sentit que els «supermercats públics» serien gestionats per ONG sembla anar en aquesta direcció.
Tot això fa pensar que estem davant d’una iniciativa de curt recorregut. En el millor dels casos un reforçament de les entitats d’iniciativa social dedicades al subministrament d’aliments a població vulnerables. En el pitjor dels casos un «brindis al sol» aprofitant l’atenció que alguna part de l’esquerra s’estan donant a les iniciatives de l’alcalde de Nova York.
Molt soroll, doncs, però encara poques nous.
Jordi Rosell, economista, professor honorari de la UAB, coordinador de Publicacions de la ICEA
IDESCAT (darrera actual. 15 setembre 2026). Índex de preus de consum (IPC). Per grups de consum Catalunya Índex [en línia]. <https://www.idescat.cat/indicadors/?id=basics&n=10261&tema=PREUS&col=1> [Consulta: 14 d’octubre 2026].
Institut Metròpoli (2025). Actualització de la cartografia i caracterització dels entorns alimentaris locals en l’àmbit de l’AMB [en línia] <https://www.institutmetropoli.cat/wp-content/uploads/2025/07/5.2.1-Entorns-alimentaris-AMB_2023.pdf> [Consulta: 14 Octubre 2026].
Valadez Medina, Ainara (2026). «El nou supermercat assequible: del referent de Nova York a les incògnites del model». A: The New Barcelona Post, 22 setembre 2026 [en línia]. <https://www.thenewbarcelonapost.cat/nou-supermercat-assequible-barcelona-incognites-model> [Consulta: 14 d’octubre 2026].
oct. 1, 2026
El cap de setmana corresponent als dies 19 i 20 de setembre de 2026 la Secció de Sòls de la ICEA ha desenvolupat un itinerari edàfic especial per la Vall d’Aran. Aquesta activitat, que s’organitza anualment en col·laboració amb la Delegació Territorial de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo, és una ocasió de trobada de professionals que treballen, fan recerca o que volen aprofundir el seu coneixement de la ciència del sòl. En aquesta ocasió s’han reunit un total de quaranta-cinc professionals, majoritàriament de Catalunya, però amb la presència significativa de professionals d’altres contrades.
Amb motiu de la celebració dels cinquanta anys de la ICEA, es va creure oportú desplegar una Transcatalònia en un lloc del país menys conegut edàficament. Es va escollir la Vall d’Aran, atesa la seva singularitat geogràfica, geològica, climàtica i l’evident interès científic. També es va decidir treballar el circuit en el decurs de tot un cap de setmana, tenint en compte l’accessibilitat dels espais a visitar, al cor dels Pirineus centrals.
Els resultats dels estudis que ha comportat l’itinerari edàfic, amb l’elaboració d’una memòria específica, es consideren una aportació molt rellevant al coneixement del país, a la formació de les noves fornades de professionals dels centres de recerca, universitats i experts. També de donar a conèixer els nous enfocaments de la ciència del sòl en la seva profunda interrelació amb el paisatge, l’agricultura, la ramaderia, els boscos, l’economia, el medi ambient i el clima. En aquest cas, en una comarca amb una personalitat històrica, cultural, lingüística i que és un paradigma de la transformació associada al turisme de muntanya.
El recorregut s’ha iniciat a la ribera d’Aiguamòg, a Naut Aran, en un entorn d’alta muntanya, un paisatge granític amb fort modelatge glacial. Sota domini forestal, en un bosc de pi roig d’alta muntanya a la zona perifèrica del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. S’han descrit sòls de l’ordre dels espodosols («podzols») amb el seu interessant procés de formació d’horitzons, molt singulars, en un entorn que afavoreix la presència d’aquesta tipologia de sòls. Dins d’aquest ordre, s’han descrit horitzons espòdics i també horitzons fragipans, que consoliden la variada edafologia que es desenvolupa a la cadena pirenaica catalana.
El circuit ha prosseguit per la vall del riu Unhòla, també a Naut Aran. Una vall de format molt específica i amb una geomorfologia de gran interès. En aquest cas, els perfils s’han situat sobre ventalls al·luvials, on s’han desenvolupat sòls molt vinculats als materials de les capçaleres. Són sòls ara dedicats majoritàriament a pastures extensives, però amb un recent passat de cultius més diversos. Uns espais que reflecteixen els canvis d’usos, molt intensos, que han transformat el paisatge agrari de la vall en els darrers decennis.
Finalitzada la fase a cel obert, en el decurs de la capvesprada, i a la Sala d’actes de l’Ajuntament de Les, el grup va rebre la conferència del geòleg i nivòleg Jordi Gavaldà, responsable del Centre de Lauegi d’Aran, que vetlla per la previsió i estudi de les allaus a la Vall d’Aran. Gavaldà va exposar el gran impacte de les allaus en els paisatges i també en els mateixos sòls, atesa la seva potent dinàmica de modelatge. Prèviament, Andreu Cortés, alcalde de Les, va atendre l’equip de la Transcatalònia i va exposar alguns dels trets històrics i econòmics del Baish Aran.
El segon dia, l’equip de la Transcatalònia ha recorregut la vall de Toran. Es tracta d’una vall lateral al riu Garona orientada d’est a oest i situada en l’extrem septentrional de la Vall d’Aran. És una vall de profunda influència atlàntica, amb un notable passat de mineria a la capçalera del riu Toran. Els sòls descrits s’han situat en antics camps de conreu i zones forestals. Són sòls formats per materials preedafitzats i blocs d’elements grossos arrossegats pels vessants, amb el resultat de sòls molt àcids que formen la base de desenvolupament dels antics prats i zones forestals caducifòlies.
La ruta ha finalitzat a Era Lana de Les, propera al nucli de Les. Es tracta d’una plana fluvial formada pel riu Garona poc abans de la seva entrada a França. Aquest punt d’observació ha estat idoni per a la cloenda del curs. En una taula rodona, a l’aire lliure, s’ha fet un repàs de l’itinerari efectuat i dels trets edàfics més rellevants. També s’ha reflexionat sobre la integració del coneixement dels sòls en la presa de decisions sobre els usos del territori i la seva gestió.
Amb aquesta Transcatalònia a la Vall d’Aran, aquesta activitat consolida la seva aportació al coneixement edàfic del nostre país. En uns moments en què sovintegen les tensions pels diferents usos dels espais, el coneixement dels sòls aporta una base objectiva en les decisions d’ordenació territorial i avalua el gran valor dels serveis ecosistèmics dels nostres sòls.
Miquel Aran. Secció de Sòls – ICEA
oct. 1, 2026
El dijous 17 de setembre de 2026, la Secció de Viticultura i Enologia vam fer una sortida a la comarca d’Osona.
En primer lloc, vam anar a Orís, on el nostre company Eugeni Ordeig té una vinya experimental amb varietats que ha recuperat a la zona. En segon lloc, vam dinar al castell de Montesquiu. I, finalment, a la tarda vam visitar la masia i el celler VinyaLleons.
A Osona, com per tot Catalunya, hi havia hagut vinya, però ara són comptades les vinyes que hi ha.
Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia
set. 13, 2026
ICEA. Universitat Catalana d’Estiu. Prada de Conflent. 20 i 21 d’agost de 2026.
La Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va organitzar els passats 20 i 21 d’agost, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, una jornada titulada Energies renovables i món rural.
El canvi climàtic es manifesta cada vegada més clarament. Els fenòmens extrems com les inundacions, les sequeres, els canvis bruscos de temperatures, l’augment de les temperatures, etc. són cada vegada més freqüents. Aquestes situacions afecten totes les activitats i el conjunt de la societat. També l’agricultura pateix els efectes d’aquest canvi: disminució de les produccions, noves plagues i malalties, canvis en les característiques dels productes, incendis forestals, entre d’altres.
Des de fa anys es treballa tant en l’adaptació a aquest canvi com en la mitigació, que passa per diferents accions, com ara la reducció del consum d’energia, bàsicament de l’ús de combustibles fòssils, i tot allò que està causant aquest canvi. Per a reduir l’ús de combustibles fòssils, és fonamental la implementació d’energies renovables com l’eòlica, la solar, la hidràulica, la geotèrmica, el biogàs i altres sistemes de generació. Però la majoria de les instal·lacions per a produir aquestes energies s’han de fer en les zones rurals, en terrenys agrícoles i forestals, cosa que causa un impacte directe en el paisatge i en les superfícies agrícoles, i entra en competència amb la producció d’aliments.
En aquesta jornada vam abordar la problemàtica que comporta la implantació de les instal·lacions d’energies renovables en el món rural i les possibles solucions per a minimitzar els efectes negatius que hi generen.
La jornada va durar dos dies.
El dia 20, amb el títol «Energies renovables al món rural: On? Com? Qui?»
Vam parlar del PLATER (Pla Territorial Sectorial per al Desplegament de les Energies Renovables a Catalunya), que ha estat publicat recentment i que s’ha ajornat la seva aprovació per un any, de les reaccions que ha generat i les al·legacions que s’hi han presentat, que han estat moltes (prop de 12.000). Entre aquestes, la que hem presentat des de la ICEA. Es va fer un intens debat sobre aquest pla, i es va exigir que la implantació de les energies renovables al món rural sigui la més equilibrada i respectuosa amb l’espai agrari i el medi ambient possible.
Jaume Margarit, cap de la Divisió de Planificació Energètica de l’ICAEN, va presentar el PLATER i va explicar els objectius, els criteris que s’han tingut en compte en la seva elaboració, i la necessitat d’assolir els objectius que marca la llei en energies renovables i reduir la dependència energètica de Catalunya. (Ponència)
A partir d’aquí, es va fer una taula rodona amb tres ponents.
Xavier Sànchez, alcalde de Viladasens, i Àlex Terès, alcalde de Vilademuls, van manifestar la seva oposició al PLATER, igual que fan més de 300 ajuntaments, i van demanar la retirada del Pla i la seva reformulació. Es van queixar de no haver pogut participar en l’elaboració del PLATER i del fort impacte que pot tenir en l’espai agrari i natural en els seus municipis. (Ponència)
Jaume Pedrós, responsable d’Energies Renovables de la Unió de Pagesos, va destacar que la pagesia gestiona un 85 % del territori tot i representar l’1 % de la població, cosa que els situa en una posició feble en termes de pes a la societat. Així mateix, va posar en relleu l’amenaça que pot representar l’energia fotovoltaica pels pagesos arrendataris, ja que els propietaris poden preferir destinar la terra a la producció d’energia en comptes de l’agricultura. També va exposar que hi ha algunes normatives que fan complicada la instal·lació en explotacions agràries o ramaderes, com ara la distància màxima respecte dels nuclis urbans, etc.
Pere Roura, doctor en física, professor emèrit de la Universitat de Girona i membre de Renovem-nos, va centrar la seva exposició en els llocs on es poden col·locar les instal·lacions. Va dir que ja els agradaria que el 59 % de les plaques fotovoltaiques es posessin en teulades, però, amb els estudis que han realitzat des del seu col·lectiu, va explicar que aquesta opció podria arribar a percentatges molt inferiors degut a problemes de resistència de cobertes, disposició per part dels propietaris, etc. (Ponència)
Des del públic, hi va haver diverses intervencions, com ara que en les zones no aptes es tenen més en compte els temes mediambientals que els agraris; que sembla que el PLATER està pensat per a grans inversors i que s’hauria de facilitar el control per la gent del territori, etc.
El dia 21 vam dedicar la jornada a un aspecte molt més concret i sectorial: «Agrovoltaisme. Una possibilitat de combinar l’agricultura i la producció d’energia».
Hi comença a haver algunes instal·lacions que combinen l’energia amb l’activitat agrícola en pastures, conreus extensius o en conreus permanents, especialment en vinyes.
Estem parlant d’una fórmula relativament incipient, amb les seves dificultats i condicionants, però que en alguns casos pot generar unes sinergies interessants i, sobretot, no haver de sacrificar superfície agrícola en favor de la producció d’energia.
En aquesta segona part de la jornada vam comptar amb quatre ponents que ens van presentar diferents experiències d’agrovoltaisme.
Luis Asín, investigador de l’IRTA, va explicar el projecte AgriPower, l’experiència d’una plantació de pomeres amb plaques fotovoltaiques a Mollerussa, i va exposar uns primers resultats en relació amb el canvi de temperatures màximes i també mínimes que s’havien observat, una certa reducció de la producció, però una millora en els calibratges, disminució de les necessitats de reg, i l’evitació de cops de sol sobre la fruita. En canvi, en varietats vermelles pot ser menys interessant per la disminució de color. (Ponència)
Gil Gorchs, professor jubilat de l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (UPC), va explicar el projecte europeu Symbiosyst, en el qual participen 18 centres de diferents països. La seva experimentació és sobre conreus hortícoles, en què s’estan prenent tot un seguit de dades sobre les respostes en diferents espècies. En principi, s’han detectat alguns aspectes positius i que pot ser viable. Però tot just és l’inici del projecte i encara s’han d’analitzar les dades que s’estan enregistrant. (Ponència)
Enric Bartra, investigador de l’INCAVI, va explicar el projecte Solarwine, que també s’ha posat en marxa aquest any, amb plaques fotovoltaiques sobre una plantació de vinya. Sembla que l’agrovoltaisme en vinya pot ser el més beneficiós, ja que pot ajudar a protegir la vinya de la calor excessiva i de les gelades, millora les característiques del raïm per a la vinificació (disminució del grau alcohòlic, millora de l’acidesa, endarreriment de la maduració, etc.). Tanmateix, encara cal tenir més experiència per a poder estendre en l’àmbit comercial aquesta mena d’instal·lacions. (Ponència)
Gerardo López Velasco, tècnic de l’empresa Sun’Agri, va explicar la situació de l’agrovoltaisme a França. Aquesta empresa té deu projectes experimentals i quaranta-quatre en fase comercial, la major part en viticultura, però també en fruiters. La seva filosofia és que hi ha d’haver un equilibri entre la producció agrícola i l’energètica, això implica un «sacrifici solar» d’un 20-25 %. A més dels avantatges descrits en les ponències anteriors, com ara l’estalvi d’aigua, també la reducció de la mortalitat en la nova plantació. (Ponència)
A la taula rodona final d’aquest segon dia de la jornada es van fer paleses les oportunitats següents: avançar per a ser autosuficients en energia, la possibilitat de protegir els conreus i la renda complementària al camp.
I, d’altra banda, els obstacles següents: la possibilitat de protegir els conreus, que és més costós que les instal·lacions a terra, les dificultats administratives, el baix preu de l’energia i l’oposició social.
En conclusió, estem parlant d’una tecnologia encara poc madura i en fase inicial, amb una inversió elevada, amb rendibilitat baixa amb els preus actuals de venda de l’energia, que potser en el futur pugui millorar si hi ha un desplegament important de l’emmagatzematge amb bateries. Per tot això, a l’hora de fer càlculs dels diferents apartats del PLATER, sembla clar que l’aportació de l’agrovoltaica d’aquí al 2030 serà molt inferior a la prevista.
set. 10, 2026
El dimecres 9 de setembre de 2026 va tenir lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la conferència «Els grans canvis de la Política Agrària Comuna (PAC) 2028-2034» organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) a càrrec l’Albert Massot Martí, qui va ser administrador – Investigador del Departament d’Estudis per a l’Agricultura i el Desenvolupament Rural del Parlament Europeu.
El conferenciant va presentar el context en el que s’està negociant la PAC (el del disseny del Marc Financer Plurianual 2028 – 2034 de la Unió Europea), va donar compte del punt en que es troben les negociacions i finalment va assenyalar alguns elements de per on van els canvis en la política agrària.
En aquest enllaç podreu trobar la presentació feta per l’Albert Massot
juny 29, 2026
Mª Isabel Trillas és biòloga investigadora d’èxit, fundadora d’una empresa de biotecnologia, membre de la Societat Catalana de Patologia Vegetal i de la Junta Directiva de la ICEA.
Doctora Trillas, vostè va estudiar a Barcelona i als Estats Units entorn dels anys 80. Quin record té d’aquelles dues maneres, suposo que molt diferents i més en aquells anys, de concebre l’ensenyament universitari. Què li van aportar?
Soc llicenciada amb grau a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB). El meu treball de llicenciatura va consistir en la caracterització física de substrats per al cultiu en test/fora sòl, treball dirigit pel Dr. Jordi Aguilà. Aquest professor estava interessat en la recerca del Prof. H. A. J. Hoitink (Universitat d’Ohio), que observava com productors que empraven compost de residus de fusta (substrat de cultiu) utilitzaven menys productes químics. L’interès del Prof. Aguilà per a entendre aquest tipus de recerca, i penso que el meu nivell d’anglès (Institut Americà i British Institut), em van permetre tenir una primera beca de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i vaig fer una curta estada (4 mesos) a l’Ohio Agricultural Research and Development Center (OARDC). De tornada a Barcelona, vaig presentar-me a la primera convocatòria de les Beques Fullbright de La Caixa, beca que vaig obtenir. Després de passar l’examen teòric, recordo sobretot l’entrevista i les explicacions entusiastes de la meva experiència americana i l’interès per la fitopatologia. Vaig fer el Màster en Science a la Universitat Estatal d’Ohio (OSU), nou mesos de cursos i començament de recerca i al voltant de 16-18 mesos de recerca a l’OARDC. Vaig presentar la tesina el 1985 i la vaig publicar el 1986 (M. I. Trillas-Gay; H. A. J. Hoitink; L. V. Madden, 1986, «Nature of suppression of Fusarium wilt of radish in a container medium amended with composted hardwood bark», Plant Disease, 70: 1023-1027). L’any 1990 vaig defensar la tesi doctoral a la UB.
El coneixement teòric amb què arribàvem els estudiants catalans era molt bo, diria que excel·lent, i mai vaig trobar-me amb desavantatge respecte dels meus companys nord-americans. La diferència més important era la major disponibilitat de materials de laboratori, nombre de pràctiques i també infraestructures, sense caure en l’excés, dels quals a casa anàvem molt escassos. El desnivell era important. Per exemple, a l’OARDC teníem un ordinador per cada dos alumnes i a la tornada al Departament de Fisiologia Vegetal tenien un ordinador per a tots. Un altre aspecte molt important i diferent era que treballaven els aspectes teòrics i científics a un alt nivell, però també les aproximacions pràctiques, treballant per i amb els productors/empreses, i la divulgació era una avaluació més per al professorat.
Com veu avui l’ensenyament universitari en aquestes matèries?
De manera general, aquests anys hem millorat en molts aspectes. Com a país penso que continuem fent una bona docència i una millor recerca. S’ha pres consciència de la importància de la recerca, i la transformació de les nostres universitats en bona part ha vingut amb la integració a Europa. Hem après a fer publicacions, a treballar en grup, i els grups a ser competitius i aconseguir diners per a projectes, i s’han millorat substantivament les nostres instal·lacions. Però encara trobo a faltar la transferència: ens falta mantenir les avaluacions per transferència i fer-les correctament, si no no podrem assolir aquesta fita. Cal estar vigilants, estem en un moment de canvi, sempre evolucionem, però en els darrers anys comencem a tenir evidència que no totes les publicacions peer review són això i no totes mantenen els nivells de «qualitat» desitjats. Algunes revistes/editorials no estan fent correctament aquesta feina i s’estan convertint en un simple negoci. És un repte que tenen els nous professors/investigadors i tots com a societat: mantenir la qualitat, i per això cal replantejar certes coses. Com a biòleg ho tinc molt clar, les espècies evolucionem, i ens adaptem o desapareixem, per tant, siguem exigents i fem-ho correctament.
De manera específica, la docència en sanitat vegetal, tant en malalties com en plagues, ha fet una reculada important en els currículums acadèmics, el nombre d’hores ha disminuït de manera substantiva i l’interès en el treball al camp tampoc no està en el seu millor moment (pocs alumnes). És un problema que observem a Catalunya, però també a la resta de la Península. Això s’ha anat constatant en els últims anys i des de la ICEA, amb un grup de treball amb professors de les diferents universitats catalanes, hem establert contactes tant amb la Conselleria d’Universitats com amb la d’Agricultura, i estem presentant propostes per a reconduir-ho en un futur esperem que proper.
Vostè és un puntal de la Societat Catalana de Patologia Vegetal (SCPV). Què pretenen amb aquesta associació? El dia 30 organitzen la 5a trobada de la Societat amb una anàlisi del paper de la intel·ligència artificial en la patologia vegetal. Quin creu que pot ser el seu paper?
Bé, soc un membre de la SCPV, la idea no és pas meva, però en conèixer-la vaig apuntar-m’hi. Als Estats Units tenen l’American Phytopathological Society, però encara no tenim una societat d’aquesta mena a Europa, les tenim per països, però tampoc no en teníem una a Catalunya. Doncs, per què no? I el fet d’estar a Barcelona…, els companys em van proposar de representar-los a les reunions mensuals. Els nostres objectius diria que encara són senzills, tenim relleu generacional i ens caldrà definir estratègies per als propers cinc anys.
Enguany celebrem la 5a reunió anual, desconec les conclusions a què arribarem el proper 30 de juny, us animo a venir i a participar-hi. Personalment, crec que hem d’«educar» la intel·ligència artificial, però també demanar/tenir drets d’autoria.
Durant la seva etapa universitària ha combinat la docència amb la recerca. I no s’ha quedat aquí: del descobriment d’una soca (T34) del fong Trichoderma asperellum va passar a crear una empresa derivada (spin off), Biocontrol Technologies, que li va valdre quedar finalista europea de les Dones Innovadores. Va ser complicat passar del camp teòric a l’empresarial?
En el transcurs de la tesi doctoral de la Lurdes Cotxarrera Vilaplana, mentre avaluàvem compostos de la recollida selectiva d’escombraries de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (col·laboració amb la Dra. Montserrat Soliva, Escola d’Agricultura, UPC), vam trobar un compost molt supressor a la fusariosi vascular del tomàquet. La naturalesa supressora d’aquest material no era deguda a components volàtils/químics sinó biològica, i els microorganismes més predominants eren fongs del gènere Trichoderma, spp.
Es va aïllar de més de dues-cents soques diferents, fins que va quedar-ne un grup reduït i finalment es va seleccionar la soca amb el número de laboratori T34 (T per Trichoderma). Per protegir-la vam insistir a fer una patent, dic «insistir» perquè a la UB tenien interès per patents en altres disciplines, però no en agricultura. Després d’una reunió amb el Dr. Pascual Segura de l’Oficina de Patents de la UB, es va patentar, primer a Espanya, i en aquell moment teníem fins a dos anys per a perllongar aquesta patent a altres països. La idea, que no va tenir èxit (2000-2002), era llicenciar la patent a alguna empresa i tenir una entrada recurrent de diners per a recerca. També el meu interès era estendre la patent per tot Europa i els Estats Units i, per a aquest segon pas, la UB ens va suggerir demanar un projecte Capital Concepte a la Generalitat de Catalunya. Així va sorgir Biocontrol Technologies, SL, per això som una empresa spin-off de la UB, sorgim a partir d’una patent. En aquell moment vaig pensar que podia fer dues coses, només publicacions, és a dir, no sortir de la meva zona de confort, o bé, si volia que el desenvolupament arribés a mans dels pagesos, havíem de fer-ho nosaltres, teníem els coneixements i les ganes.
El tema de finalista al Premi UE Dones Innovadores va sorgir en una d’aquestes informacions que rebíem de l’Oficina de Transferència de la Fundació Bosch i Gimpera – UB, ens va arribar (2017) la convocatòria de la Unió Europea de Recerca i Innovació. Efectivament, després del que havia estat fet i d’omplir la sol·licitud de producte fitosanitari (6.000 pàgines), 15 preguntes que serien 5 fulls, era una diversió. L’experiència a Brussel·les va ser això, divertida, i érem quatre finalistes espanyoles (dues de catalanes).
Pel que fa a l’última pregunta, mai m’he considerat una empresària. No he volgut tampoc fer cap màster en aquest aspecte, per deixar i confiar que cada professional faci la seva feina. El que sí que em considero és una persona emprenedora, molt intuïtiva, que ha tingut el suport i la implicació familiar per a poder fer-ho, i també soc una «fan» dels microorganismes i el control biològic.
De què parlem quan parlem de malalties en cultius?
Acadèmicament, diferenciem malalties de plagues, són disciplines diferents, i evidentment, les plantes/cultius es veuen afectades per les dues. Per malalties entenem aquells microorganismes microscòpics, que l’ull o la lupa no poden veure, per tant, parlem de manera general de virus i propers, bacteris i fongs que interfereixen negativament en el funcionament i/o creixement de les plantes. Mentre que amb les plagues ens referim a aquelles disfuncionalitats produïdes per insectes. Queden els nematodes, que estan entre les dues disciplines, i s’acostumen a ensenyar en ambdues. Plagues i malalties produeixen en les plantes el que s’anomena estrès biòtic i que es diferencia de l’abiòtic, en el sentit que aquest últim és causat per l’ambient, la falta o l’excés d’aigua, nutrients, temperatura, llum, etc., tot i que precisament l’ambient és un pilar clau en el desencadenament i la magnitud de malalties i plagues.
El control biològic és una bona alternativa per al control de les malalties?
Durant el segle passat (1940) es va imposar la proposta de l’agrònom Norman Borlaug, l’anomenada industrialització agrària o Green Revolution, que va portar a un gran increment en la producció agrícola, gràcies al foment de l’aplicació massiva de fertilitzants sintètics i productes químics de síntesi. Per contra, ens trobem un altre funcionari de l’Administració americana, la biòloga marina Rachel Carson, que observava i denunciava (Silent Spring, 1962) l’acumulació d’aquests productes, principalment DDT i la mort de peixos. El llegat d’aquella revolució verda —l’increment de la producció a qualsevol preu— el coneixem tots: degradació i contaminació de sòls i aigües, pèrdua de biodiversitat, afectacions en la salut humana, etc.
Europa, conscient d’aquestes evidències científiques es proposa en la Directiva 91/414/EEC sobre la comercialització de productes per a la protecció de les plantes (PPP) revisar les aproximadament 1.000 substàncies actives (SA) autoritzades. Aquesta directiva dona lloc a la posterior Regulació EC 1107/2009, que, després de l’harmonització en els diferents estats membres, ens porta a la prohibició d’aproximadament el 74 % d’aquelles SA. Actualment, encara hi ha més productes químics que biològics, però cada vegada més es consolida el control integrat de plagues i malalties dels cultius, on el control biològic és una eina segura (per a l’ambient, l’agent aplicador i els consumidors). La utilització d’alternatives diferents dels químics de síntesi ja no són allò que es deia als anys 90 spray and pray, i el control biològic s’està demostrant que és una excel·lent alternativa per al control de malalties i plagues.
Quina acceptació té entre els pagesos?
Cada vegada l’acceptació és més gran, tot i l’escepticisme inicial. Costa vèncer la cega confiança que encara hi ha en els químics, i sempre cal demostrar l’eficàcia dels biològics. Eficàcia que s’ha demostrat durant el procés de registre fitosanitari. El que reconforta és que amb poc temps un mateix pagès passa de negar-ho a tenir dubtes, fins que perd la por i ho prova. A partir d’aquí fàcilment es converteix en un «fan» i no vol tornar enrere.
És un mite que un fitosanitari químic sigui millor que un fitosanitari biològic, en el nostre cas tenim un gran nombre d’estudis estadístics i publicacions científiques d’altres universitats i centres de recerca, d’arreu del món, en què es demostra que T34 presenta una eficàcia comparable als químics de síntesi, igual o millor producció i, a més a més, no som fitotòxics, som residu zero i no tenim cap impacte negatiu (estudis toxicològics i ecotoxicològics) en abelles, fauna auxiliar, peixos, aus, fixadors de nitrogen. El que sí fa T34 és reduir significativament el nombre d’esclerocis, microesclerocis, clamidòspores, poblacions de patògens edàfics i alguns de foliars, és a dir, controlar les malalties.
És molt complicat obtenir un registre per a aquest tipus de productes i la seva comercialització? Europa és prou competitiva en aquest sentit?
Nosaltres, jo personalment i el nostre grup a Biocontrol Technologies, podem parlar en primera persona, donat que som una de les poques empreses que han dut a terme tot el procés des de l’aïllament i estudis de registres 2/3 del total d’estudis requerits en un registre fitosanitari, la confecció dels dossiers i la seva tramitació administrativa, fins a l’obtenció de l’autorització, tant a Europa, com al Canadà i els EUA (països amb les regulacions més estrictes). Podem dir que els requisits són gairebé els mateixos, si exceptuem que en alguns estats dels EUA no es demanen estudis d’eficàcia. El procés a la Unió Europea és més lent, principalment i des del meu punt de vista, degut al fet que ha de passar pels estats membres. Tot i que cada vegada és més àgil, encara queden coses per a millorar; penso que s’està en camí, però cal mantenir l’exigència en l’àmbit polític per no perdre competitivitat respecte d’altres potències internacionals.
Amb tot, i encara que pensem que l’eficiència europea és menor, Europa ha estat molt valenta respecte dels EUA, per exemple, en la prohibició de substàncies actives perilloses. Però no podem «abaixar la guàrdia», encara ens queda molta feina per fer.
juny 29, 2026
El passat 3 de febrer, va tenir lloc una jornada en línia amb el títol l’Economia del sector vitivinícola a Catalunya, seguida d’un seminari amb els ponents, experts en economia, que es va centrar en analitzar i fer una diagnosi sobre la situació d’aquest sector, que servirà de base per aquesta jornada.
A la jornada Perspectives econòmiques del sector vitivinícola català: Propostes de futur celebrada el passat 8 de juny, es va enfocar en propostes de futur, més enllà dels problemes conjunturals, amb professionals del sector, amb l’objectiu de treure algunes conclusions i idees per tal de millorar l’economia d’aquest sector tan important de la nostra agricultura, que puguin ajudar i ser tingudes en compte per part de les empreses i administracions, per a la seva valoració i implementació.
Tot seguit trobareu les notes de la jornada.
Presentació
Joan Gené, director general de l’INCAVI.
Va parlar de la nova normativa europea. Va ser el primer a admetre que hi ha més producció que consum i que la solució és exportar, però que també caldrà prendre mesures estructurals (arrencada de vinya), amb “cirurgia fina”. Es preveu una collita important i això agreuja el problema. Ja no serà un tema de preu, sinó de qui compri el raïm. Hi ha un desajust important entre l’oferta i la demanda. Els francesos ja estan arrencant vinya quan aquí encara alguns ens ho estem pensant…
Malgrat tot, va assegurar que hi ha gent a qui les coses li van bé perquè s’ha mogut a temps i està exportant. Tenim producte de molta qualitat i bons professionals.
“Estem escoltant” el sector per veure com ho podem afrontar. Unió de Pagesos ha fet la proposta d’arrencar els ceps vells…
Jordi Sala, president de l’ICEA
Crec que és un dels objectius de l’ICEA fer “propostes de futur” davant dels problemes dels sectors. I això és el que avui farem.
Podem afirmar que estem millor que moltes zones vitícoles espanyoles, alhora que tenim finestres que cal saber explorar i treballar (exemple: Mercosur).
La clau és que el pagès es guanyi la vida (va ser el primer de molts que van dir aquesta frase).
Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de l’ICEA.
Agraïments a tots els que han vingut. Molts podrien haver estat els ponents d’avui, però ha calgut fer una selecció.
L’ICEA vol complementar l’activitat d’altres institucions, sobretot des del punt de vista més acadèmic. I la temàtica econòmica no s’acostuma a tractar.
Recorda que aquesta Secció de Viticultura i Enologia de l’ICEA ja fa 30 anys que treballa pel sector i ho continuarà fent. En aquest sentit, recorda el document elaborat l’any 2024, Propostes de la ICEA per a fer un sector vitivinícola català resilient en els propers anys, del qual llegeix la part dedicada a l’economia.
Només han passat dos anys i moltes coses han canviat. També és cert que, climatològicament parlant, han estat dos anys ben diferents i difícils.
Es pretén que d’aquesta 3a jornada dedicada a l’economia vitivinícola en surtin propostes des del propi sector. En l’anterior ens vam centrar a fer una radiografia completa del sector des del punt de vista dels costos de producció del raïm i del vi base cava, així com de la situació econòmica i financera de les empreses elaboradores (les dades es poden consultar al web Ruralcat).
Primera Taula rodona: perspectives i propostes pel sector dels escumosos
Robert Savé (RS) (moderador). Investigador emèrit de l’IRTA i membre de l’ICEA.
Va presentar els ponents, controlar el temps i canalitzar el bloc. Va tenir la força necessària per situar l’actualitat del sector.
En referència al consum, va comentar que el vi que beu una persona de 65 anys equival al que beuen set joves avui.
Lluís Coll (LLC). Tècnic especialista en viticultura i membre de l’ICEA.
Va centrar la seva intervenció en la qualitat que es produeix a casa nostra i en la resiliència i capacitat d’adaptació dels viticultors al canvi climàtic, així com en la futura reestructuració del sector, de la qual va assegurar que falta molta informació.
S’ha de fer bé per poder reinvertir d’aquí a uns anys i va voler destacar la importància del paisatge, obra de la pagesia.
Assenyala el problema dels excedents i que, encara que alguns continuen pensant que és un problema cíclic, ell creu que cal una reestructuració i que, si no es fa, serà pitjor.
El sector ha de poder viure, reivindica; si no, el territori quedarà trinxat (pensa en el Penedès), una zona verda entre àrees urbanitzades, amb un paisatge a cuidar.
Assís Suriol (AS). CEO del celler Can Suriol del Castell.
Intentem separar la doble figura de pagesos i viticultors. No és fàcil. Va parlar de la importància de l’enoturisme i que la seva petita empresa manté el llegat de molts anys per atreure el consumidor. Exporten el 80% del producte.
L’excés d’especialització en vinya és un perill. Cal que el sector del vi aprofiti la importància del turisme a Catalunya. Hi ha opcions. El sector ha de vendre a un preu intermedi, ni molt alt ni molt baix, com passa ara.
Marta Vidal (MV). CEO de Vallformosa.
Parla del model Vallformosa com a model particular, ja que no tenen vinya pròpia, però estan lligats al territori amb una relació estable amb 400 viticultors. Mouen entre 12 i 13 milions de kg de raïm.
Tres eixos de reptes:
- Conèixer millor el consumidor.
- Missatge clar i unitari de cara als mercats exteriors.
- Garantir la sostenibilitat territorial a mig i llarg termini.
Joan Pons (JP). Viticultor i president de CEVIPE.
Ell representa els viticultors independents en actiu i el teixit cooperatiu.
Hi ha viticultors de dues velocitats: els que elaboren una part del seu vi i els que venen el raïm, en gran part a les cooperatives.
Volem un territori ordenat, i per això cal que la gent es guanyi la vida. L’hem de cuidar i estar amatents al futur consumidor, que demandarà altres formats de productes (menys o sense alcohol). Tenim 56.000 ha, de les quals 36.000 són d’escumosos.
La tendència del mercat a la baixa ens porta a un desequilibri, i el repte és com afrontar-lo.
La sequera va equilibrar el mercat, però ara hi ha molt per vendre i està a punt d’arribar la nova collita. El motor català del vi és el cava.
Si el viticultor no es guanya la vida, no cuidarà el territori i el futur és molt incert.
En comarques de secà la vinya no té alternativa. Cal regar tot el que es pugui.
Pere Llopart (PLL). CEO de Llopart.
Hem de ser optimistes. Els escumosos estan guanyant mercat i això ens obre oportunitats.
El consum cau per càpita, però augmenta la demanda de qualitat i augmenta la població.
Cal trobar el perfil de producte que encaixi i millorar la comunicació. És l’únic mercat del sector en creixement. Hem de fer l’escumós que el mercat demandi.
Pregunta comuna als ponents: Com es pot encarar el futur?
M.V.: Si no augmentem el mercat (consumidors), costarà molt i patirem.
S’ha de combinar un missatge global amb la singularitat dels molts cellers i saber-ho explicar.
Donem un missatge clar i no ens fragmentem, perquè llavors no queda clar què volem comunicar. I això requereix generositat. El bé comú per sobre del bé individual.
A.S.: Hem de ser conscients del que sabem del canvi climàtic. No tenim aigua. Model resilient. Estic d’acord que hem de donar un missatge comú quan sortim fora i parlem del Penedès. Intentar diversificar conreus i productes.
Ll.C.: Si no es venen moltes ampolles, no funciona.
Necessitem maquinària i persones especialitzades, un mínim d’hectàrees i joves amb coneixement. Per millorar el futur cal especialitzar-se. Per ser eficient en la producció cal un mínim d’estructura. Si la reducció de superfície arrencada és un percentatge a cada pagès, malament.
Cal maquinària, no hi ha mà d’obra, cal coneixement, dimensió i formació. Modernització. Eficiència. Si sobra producte, l’Administració ho ha de dir.
J.P.: D’acord amb les darreres paraules de Ll.C. Les dimensions de les explotacions són clau per tirar endavant. És el gran repte. Cal canviar de model i tenir en compte la importància de l’aigua, malgrat que el tema del reg va per llarg.
Tecnologia, robots per a la collita, canviar densitats, varietats resistents, etc. Veu lluny el reg.
Hem de tenir present la importància de la zona per fer producte ecològic i que això ens obre portes per exportar. Demana a l’Administració que ajudi en aquest futur model. Diners per a la reestructuració, fer més coses que arrencar i plantar noves varietats…
P.Ll.: S’hauran de canviar coses. Crec que el reg de suport és molt necessari. Però, malgrat els efectes del canvi climàtic (disminució de les produccions i augment del grau alcohòlic), hi ha oportunitats, com per exemple la producció ecològica o poder avançar les veremes.
Tots els models són viables i la clau del petit viticultor és el valor afegit.
(…)
Salvador Puig: En la sessió d’avui no ha sortit el “pecat original” de la creació de la DO Cava en diferents territoris de l’Estat. Això avui no es permetria. També m’ha cridat l’atenció que s’hagi parlat tant del territori i que no hagi sortit la zonificació de la DO Cava, pensada per poder vincular millor el cava amb el territori. Potser no s’ha aprofitat prou?
R.S.: Agraeix als ponents el debat, necessari per dissenyar el futur davant les incerteses. Portar aigua del mar requereix molta energia. El PLATER, potser està ben dissenyat, però mal explicat?
Segona Taula rodona: Vins tranquils
Esther Agramunt (moderadora). Enginyera agrònoma i membre de l’ICEA.
Va presentar els ponents i canalitzar les preguntes.
Pilar Just (P.J.). Economista, propietària del celler Sant Rafel i presidenta de la DO Montsant.
Situa la DO Montsant en xifres: 1.800 ha, 55 cellers i 500 viticultors. Recorda l’objectiu que els viticultors es guanyin dignament la vida.
Parla de coneixement, control i qualitat, i que la pedagogia de la DO és promocionar el producte a casa i fora. Acabar amb el frau.
Aquests darrers anys han pujat el preu del raïm de 0,30 a 1,2 €/kg i, proporcionalment, el preu de l’ampolla. Tenen un pla estratègic de posicionament.
La procedència del raïm ha de ser el “mantra”. Es queixa que només un 30% del que es consumeix a Catalunya és del país. Tenim molt camí per recórrer i aquesta és la nostra gran oportunitat.
Una única marca de vi català? Per què no? En serem capaços?
Hem de ser capaços de saber combinar el sòl, el microclima i la varietat. Avui tothom pot fer bon vi.
Aquests darrers anys hem pujat la qualitat, segons els enòlegs. Tenim prou viticultors a temps parcial i els cellers són petits i familiars. Tenim un territori únic!
Toni Coca (T.C.). Enòleg i soci del celler Coca i Fitó.
És assessor de petits cellers del país, que són els que no noten tant la crisi actual, però haurien d’ampliar el projecte, que ara és familiar.
Estan potenciant molt l’enoturisme. La seva base sòlida és l’estimació pel territori. Hem de vendre “terroir”.
Tots els cellers estan potenciant l’enoturisme pensant en les condicions climàtiques complicades.
Típica discussió relació grau/quilos. Ens està canviant el perfil del vi; ara són tranquils i lluminosos.
És difícil fer un vi dolent. No creu en els vins sense alcohol. No li agraden. Perden les característiques del territori.
Josep M. Albet (J.M.A.). Propietari del celler Albet i Noya.
És en una de les deu subzones de la DO Penedès, Ordal. Lamenta que aquesta zonificació no hagi reeixit.
Clama per millorar la senyalització de les carreteres per part de l’Administració, però no hi ha manera que es faci.
Sobra vinya arreu i cal fer contracció. Arrencar és necessari i, amb reg, cal introduir alternatives (garrofes, fruits secs…). Si hi ha aigua, hi ha més opcions. Cal reajustar la producció.
Assenyala dificultats administratives i excés de burocràcia.
Tenim el paisatge malmès per carreteres, vies de tren, polígons i ara per les plaques solars, però les hem de veure com una oportunitat si ho fem bé. És civilització. Estem a la cua d’Europa.
Xavier Pié (X.P.). Viticultor i president de la DO Catalunya.
Retracció del mercat actual. El consum a Espanya en 10 anys ha baixat un 28%, mentre que en 20 anys la població ha augmentat un 15%.
El canvi demogràfic de població estrangera també serà una problemàtica cultural i religiosa.
El 2025 van venir 98 milions de turistes. Això és una dada que hem de tenir en compte.
El vi es ven a la gran distribució. Els distribuïdors que estan guanyant mercat opten per poques marques de vi: Mercadona, Lidl…
El consumidor mira el preu; la qualitat és una exigència. Sense això no es ven.
Què és la qualitat? És una moda? És que sigui conegut? És un bon màrqueting?
Discurs de “no sabem vendre”. Si no som forts a casa, com ho serem fora?
Els territoris no hem de tenir por de l’aposta per les energies renovables.
Dubta de la viabilitat del reg en assenyalar que Europa no finançarà més dessaladores (són molt costoses energèticament).
Cal que el pagès s’adapti i es reestructuri.
Anar junts. Els vins 0,0 i especials només funcionen per a cellers grans.
P.J.: El territori ha de ser sobirà i decidir on han d’anar les plaques i els molins. No es poden imposar i s’ha de consensuar. No tot s’hi val!
X.P.: Hi ha territoris de primera i de segona? Les torres han de passar per un lloc o altre. Cal visió de país. Això és una realitat.
(…)
Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de l’ICEA, fa la cloenda tot agraint als ponents i a les persones que han assistit a la jornada, i recorda que es pot recuperar la gravació a través de RuralCat.
Salvador Puig, coordinador de la Secció de viticultura i enologia de la ICEA
juny 22, 2026
El passat 16 de juny es va celebrar la jornada Mercabarna, l’ecosistema que connecta la pagesia, els mercats i els consumidors, una iniciativa especialment significativa tant per la temàtica abordada com per la col·laboració entre tres institucions de referència: el Col·legi d’Enginyers Agrònoms i Enginyers Forestals de Catalunya, la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i Mercabarna, que van unir esforços per a organitzar i desenvolupar aquesta trobada.
La jornada, celebrada a la seu del Col·legi, va posar el focus en la connexió imprescindible entre el món de la producció agrària i el del comerç alimentari, un vincle estratègic per a garantir el bon funcionament de la cadena alimentària i l’arribada dels productes de proximitat als consumidors.
L’acte es va iniciar amb la benvinguda de Pau Parés, president de la demarcació de Barcelona del Col·legi, que va expressar la seva satisfacció per la celebració de la jornada i per l’interès del tema tractat.
Seguidament, Pablo Vilanova, director general de Mercabarna, va presentar la institució aportant diverses dades sobre el volum de persones, vehicles i mercaderies que transiten diàriament per la Unitat Alimentària. Va destacar especialment la importància de la «Mercabarna de les persones» i el paper central que hi tenen tant els productes com els productors de proximitat.
L’eix central de la tarda va ser una taula rodona en què van participar dos productors agraris —un del Baix Llobregat i un altre del Maresme— i dos representants del sector comercial. El debat va oferir una visió àmplia i complementària de les relacions entre producció i comerç.
Els productors van posar de manifest la duresa de l’activitat agrària i la importància de disposar d’un mercat majorista, que els proporciona informació privilegiada sobre les necessitats i preferències dels consumidors. També va resultar interessant el contrast entre les seves visions sobre el futur de la pagesia: més optimista en el cas del productor més jove i més preocupada en el de més edat.
Per la seva banda, els representants del comerç van destacar la confiança mútua que sustenta les relacions entre majoristes i productors, la importància dels acords comercials estables, la dinamització de les aliances amb productors de proximitat i la seva integració dins la cadena alimentària. Van remarcar que aquests vincles són habituals en un sector on molts operadors coneixen de primera mà la realitat productiva.
Durant la sessió també es va reivindicar l’Associació de la Pagesia de Mercabarna, i se’n va destacar el paper com a interlocutora amb la direcció de la Unitat Alimentària. Igualment, es va subratllar el potencial estratègic del Parc Agrari del Baix Llobregat per la seva proximitat a l’àrea metropolitana, tot i els importants reptes i les necessitats d’inversió que afronta.
Un altre aspecte destacat va ser el paper que exerceixen les empreses majoristes de Mercabarna en la formació de preus i en la canalització dels productes de proximitat cap als mercats, una funció essencial per a garantir-ne la distribució eficient.
La jornada va concloure amb un interessant debat entre el públic assistent i els ponents, que va permetre aprofundir en diversos aspectes exposats al llarg de la tarda.
Finalment, el president de la ICEA, Jordi Sala, va cloure l’acte recalcant la feina que desenvolupen tant la pagesia com el sector comercial dins la cadena de valor alimentària. També va destacar el paper dels mercats majoristes com a espais d’acollida de la producció agrària de proximitat, que faciliten que aquests productes arribin amb rapidesa i qualitat als consumidors.
Joaquim Ros, moderador de la taula rodona
maig 26, 2026
Celebració de la Transcatalònia 2025, organitzada per la Societat Espanyola de Ciències del Sòl (SECS), delegació territorial de Catalunya
i la secció de sòls de l’ICEA, que tindrà lloc el proper dissabte 11 d’octubre de 2025, de 9.00h a 19.15h, amb dinar inclòs.
Enguany, la jornada se celebrarà a l’Empordà, amb punt de trobada al Centre IRTA Monells (Monells). Al llarg del dia descobrirem el context geològic i geomorfològic del Baix Empordà, el vulcanisme terciari i el massís del Montgrí. També visitarem l’Estació Experimental IRTA Mas Badia, on coneixerem assaigs a llarg termini en maneig de fertilitat i agricultura regenerativa.
Programa destacat de la jornada:
– Context geològic i geomorfològic (M. Puigsuriguer)
– Toposeqüència sobre materials volcànics
– Sòls i microbiologia (agroeconomia circular – Francesc Prenafeta)
– Assaigs a llarg termini en maneig de sòls (IRTA Mas Badia)
– Sòls policíclics (O. Palou)
Inscripcions:
Les places són limitades. Us animem a inscriure-us el més aviat possible mitjançant aquest formulari:
Formulari d’inscripció Transcatalònia 2025
Preu (inclou el dinar, la guia de camp i l’autocar amb el que realitzarem l’itinerari):
– 40 € preu general
– 30€ estudiants
Recomanacions:
Es recomana portar roba còmoda i adequada, aigua i respectar sempre l’entorn natural.
Contacte:
Per qualsevol dubte o aclariment, podeu escriure a: secció.sols@gmail.com
Us esperem amb il·lusió per compartir una nova edició de la Transcatalònia, Una ocasió excepcional per conèixer de prop la diversitat dels sòls i l’entorn natural empordanès.
