+00 34 932 701 180 icea@iec.cat

Tres motors del sector agroalimentari català

El passat dijous 1 de febrer es va celebrar un d’aquests actes merescuts i entranyables que deixen bona boca a tots els assistents.

Sota el títol Tres motors del sector agroalimentari català es pretenia i crec es va aconseguir fer un reconeixement a tres persones destacables per la seva marcada personalitat, lligades al món agrari.

La Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, estava plena de gom a gom i això ja és un bon termòmetre de l’interès d’aquesta trobada. Vull destacar els dos blocs que van tenir lloc, després de la presentació que va fer en Jordi Sala, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA).

D’una banda, la lectura dels tres ponents lligats als tres personatges que van recordar qui eren i què varen fer i, de l’altra, la participació del públic, que va complementar d’una manera molt agraïda la cloenda de l’acte, comentant fets puntuals també dels tres actors de la nit. Aquesta va ser la millor manera de tancar una jornada que segurament es va fer curta pels que vàrem assistir-hi.

Enteníem que havien passat quasi deu anys del traspàs d’en Peix, en Tarragó i en Maymó i en un moment molt convuls del sector agrari vam pensar què farien i què decidirien els nostres tres protagonistes per millorar l’atzucac en què ens trobem.

En qualsevol cas va quedar demostrat que la gent té memòria històrica quan l’ICEA planteja actes com aquest.

Presentació de l’acte, per Jordi Sala, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris

Recordant Jordi Maymó, per Joaquim Ros, exdirectiu de Mercabarna

Recordant Jordi Peix, per Joan Vallvé, exconseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Recordant Josep Tarragó, per Josep Usall, director de l’IRTA

Programa del 3r Congrés del Món de la Masia

La complexitat dels nous reptes. L’oportunitat dels nous sistemes

Barcelona, 13, 14 i 15 de març 2024

Ara ja fa temps que tenim consciència que estem en un canvi de cicle històric. Les mostres repeteixen altres etapes de la història. El planeta funciona amb total autonomia sense que nosaltres puguem ni conèixer ni entendre el que passa, ens trobem immersos en les seves variacions. Terratrèmols, volcans i, sobretot, canvi climàtic afecten tant la forma de vida, com l’habitatge o les comunicacions, així com les organitzacions socials i, no cal dir, l’economia.

Davant aquests grans canvis, el que ens cal és buscar la millor manera d’adaptar-nos i en positiu. És evident que caldrà que deixem allò que ara sabem que ens perjudica com les energies fòssils. També sabem que els elements que conformen el nostre planeta són finits i, per tant, cal buscar la manera de ser sostenibles en la part bàsica pel nostre sistema vital.

Fa un temps, vàrem presentar un tríptic amb la proposta d’aquesta diversitat de temes amb una visió multidisciplinària, tal com és la nostra vida, i això ho hem fet per aplegar-nos tots junts i en puguem parlar per poder fer propostes d’adaptació a aquest canvi.

Ara ja hem rebut les vostres propostes i, per tant, volem que les presenteu i animem a tothom qui hi tingui interès a participar-hi i aconseguir uns resultats prou amplis per sentir-nos-hi reflectits.

Si mireu el programa hi trobareu persones molt competents que ens faran conferències i participaran en les taules rodones. Aquesta vegada, hem potenciat les taules rodones en què poden participar moltes persones, tant expertes com practicants i, per tant, coneixedores de primera mà.

També hi trobareu la informació per a la inscripció i en la nostra pàgina web anirem afegint les novetats que tant poden ser en relació amb el programa mateix i notícies referents, com amb el programa definitiu amb horaris i les comunicacions.

Als debats, hi està tothom convidat.

Us hi esperem!!!

Sobre l’onada de protestes dels agricultors a la Unió Europea

Aquest primer mes de l’any 2024 han estat notícia les manifestacions dels agricultors alemanys, francesos i romanesos.  S’han d’entendre com l’expressió més recent d’una onada de descontentament del sector agrari europeu. Una onada que va començar l’estiu de l’any 2022 als Països Baixos i que s’ha anat estenent com una taca d’oli per altres països de la Unió Europea.

Més enllà dels titulars —la còlera del camp alemany, crisi agrícola a la UE…— i d’una mena de descontentament estructural del món agrari, fora bo donar una ullada als elements que hi ha al darrere d’aquestes protestes. Comencen dient que a la majoria de països hi ha hagut un factor que ha funcionat com a disparador de les protestes, però com passa gairebé sempre amb els fenòmens socials, al darrere hi ha més d’un element, una mena de «tempesta perfecta» fent referència a un conjunt divers de factors que en un moment donat han generat aquest moviment.

Les normes ambientals i de benestar animal: excés regulador?

Les mesures lligades a l’anomenada «transició ecològica» són un d’aquests factors. El desencadenant de les primeres manifestacions als Països Baixos el juny-juliol de 2022 van ser els plans del Govern de reduir el nombre de caps de bestiar a fi i efecte de reduir en un 40 % les emissions d’òxid de nitrogen per a l’any 2030. El mateix va succeir a Bèlgica, on els plans de Govern regional de Flandes per a reduir les emissions de nitrogen procedents de la ramaderia van desencadenar les manifestacions del març de 2023. Al marge de les mesures dels Estats membre, l’acord provisional aconseguit el desembre passat pel Consell i Parlament Europeu per incloure les granges porcines i avícoles dins de la Directiva d’Emissions Industrials (DEI) podria posar en dubte la continuïtat d’algunes instal·lacions ramaderes.

Més enllà de les emissions del bestiar, estan pendents una sèrie de regulacions ambientals projectades per la Unió Europea dins del Pacte Verd Europeu (European Green Deal), el full de ruta de l’actual Comissió Europea presentada el desembre de 2019 amb l’objectiu de convertir Europa en «el primer continent climàticament neutre del món» l’any 2050. El maig de 2020 la mateixa Comissió va presentar la plasmació del Pacte Verd Europeu al sistema agroalimentari, l’anomenada estratègia de la granja a la taula (From farm to fork). L’estratègia de la granja a la taula fa esment de la necessitat de transformar els mètodes de producció dels agents de la cadena alimentària. Aquests canvis inclouen reduir d’aquí a 2030 l’ús de plaguicides químics en un 50 %, de fertilitzants en almenys un 20 % i la venda general d’antimicrobians per a animals de granja i d’aqüicultura en un 50 %. En paral·lel a aquestes restriccions, s’anuncia l’objectiu que almenys el 25 % de les terres agrícoles de la Unió Europea s’utilitzin en agricultura ecològica d’aquí a 2030.  I finalment l’estratègia per a la biodiversitat urgeix que «almenys el 10 % de la superfície agrària torni a estar ocupat per elements paisatgístics de gran diversitat».

No cal dir que la materialització d’aquestes restriccions ambientals ha generat una allau de crítiques de les organitzacions agràries europees i la sospita que poden comportar una caiguda de la producció agrària a la Unió Europea acompanyada d’un descens dels rendiments i una pujada dels costos. El rebuig a les propostes de l’estratègia de la granja a la taula va més enllà de les organitzacions agràries. El passat mes de novembre el Ple del Parlament Europeu va rebutjar un projecte legislatiu per a reduir l’ús de pesticides.  Per contra, a les mateixes dates es va arribar a un acord provisional entre el Parlament i la Comissió sobre la Llei de recuperació de la natura, una iniciativa criticada pel que pot tenir de pèrdua de terres en cultiu.

Pel que fa a Alemanya, les crítiques es dirigeixen també a les elevades exigències ambientals imposades pel ministre d’Agricultura per rebre ajuts directes per determinades pràctiques sostenibles (eco-esquemes ambientals), el que s’ha traduït en un baix percentatge de beneficiaris.  Les canviants i creixents exigències relacionades amb el benestar animal també han estat objecte de crítiques acompanyades de la petició d’ajuts públics per tirar endavant les inversions necessàries per a complir les exigències.

Reducció d’ajuts, augment de costos i preus justos

D’acord amb els titulars de la premsa, la retallada de bonificacions fiscals ha estat la queixa més important a les manifestacions d’agricultors a Alemanya i França al llarg del gener d’enguany. La prevista eliminació dels beneficis fiscals pel dièsel agrari a Alemanya ha estat la queixa més visible a les manifestacions de gener d’enguany a aquest país. També a França i Romania anuncis en el mateix sentit han alimentat les protestes agràries.

La reducció de la bonificació fiscal pel dièsel agrari té a veure amb l’acció climàtica i, més concretament, amb les emissions de diòxid de carboni, ja que el dièsel és un carburant fòssil. S’explica, però, també per les polítiques de retallades de la despesa pública a fi i efecte d’equilibrar els pressupostos públics.  En tot cas el seu efecte sobre els agricultors a curt i mitjà termini és el d’augmentar els costos energètics dels productors atesa la dificultat per a substituir el dièsel com a carburant. Augment de costos que se sumaria a pujades de preus d’altres inputs no compensades per un augment de preus de venda dels productes.

El conflicte bèl·lic a Ucraïna va comportar un augment notable dels preus, almenys fins a l’estiu de l’any 2022, de l’energia, fertilitzants, pinsos i fitosanitaris amb un gran impacte amb els costos de producció. Addicionalment els episodis de sequera i altres inclemències meteorològiques (inundacions, entre altres) han reduït els rendiments i, en el cas de la sequera, s’han augmentat els costos de l’aigua. L’augment de costos no transferibles als preus de venda és una de les denúncies típiques a les manifestacions agràries.

L’acord de lliure comerç amb Ucraïna i altres acords comercials

Des del juny de 2022 i fins al juny d’enguany les mercaderies procedents d’Ucraïna tenen accés lliure al mercat interior de la UE. Ucraïna és un gran productor agrari, la qual cosa ha comportat un més que notable augment de les seves exportacions agràries especialment als països veïns (Polònia, Romania, Hongria…). A més a més, del cas prou conegut dels cereals, la creixent entrada de sucre, ous i aus des d’Ucraïna ha generat descontent al sector agrari de la UE.

Segons les dades de la Comissió, les importacions de sucre des d’Ucraïna van passar de 40.172 tones el 2021-22 a 406.777 tones el 2022-23. A més, l’augment en quasi un 40 % de la superfície cultivada el 2023-24 podria augmentar substancialment aquest flux. Pel que fa a la carn de pollastre ucraïnesa, les importacions de la UE han augmentat un 150 % des de la guerra i les d’ous un 100 %.

Als efectes del lliure comerç amb Ucraïna s’afegeix una queixa recurrent, la creixent entrada de productes agraris de tercers països gràcies al creixent nombre d’acords de lliure comerç firmats per la UE i la denúncia de la competència deslleial que suposen les importacions de béns agraris produïts amb requeriments ambientals, socials i de benestar animal molt diferents dels propis de la Unió. Tot sense oblidar «l’espasa de Dàmocles» que pot suposar el previst acord de lliure comerç amb el Mercosur.

Burocràcia i sentiment de culpabilització

«Em passo el 60 % del meu temps al despatx i el 40 % a sobre el tractor», explicava un pagès francès present a les manifestacions, cal entendre que amb una certa exageració. En tot cas, una altra queixa que s’ha sentit a l’onada de protestes és la que fa referència a l’augment dels tràmits burocràtics impulsats per les Administracions agràries i ambientals com ara l’exigència dels quaderns de camp digitals rebuda críticament pels pagesos pel que té de complicada la tramitació.

La sensació de creixent burocratització s’acompanya d’un sentiment per part dels pagesos de ser injustament culpabilitzats per fenòmens com les emissions de gasos amb efecte hivernacle, el malbaratament de l’aigua, el maltractament als animals, la degradació dels sòls o l’ús de pesticides, fenòmens associats a l’agricultura convencional o industrial.  La manca de comprensió del món rural per part dels urbanites és un tema que vindria agreujat per la creixent sensibilitat davant dels temes ambientals.

El paper de la «nova PAC»

Finalment, fora bo plantejar-nos quin paper té en tot això la «nova PAC», és a dir, la reformada política agrària europea pel període 2023-2027 i els corresponents plans estratègics estatals per a l’aplicació d’aquesta, que tot just fa un any que va entrar en vigor.  Tot fa pensar que vam posar en marxa una PAC sense tenir en compte les directrius del Pacte Verd Europeu i especialment els impactes dels objectius ambientals de l’estratègia de la granja a la taula. No es va fer un estudi dels impactes d’aquests objectius sobre les produccions i les rendes agràries europees, i no s’ha dotat la PAC de mecanismes i ajuts per a acompanyar aquesta transició.

Més enllà de les exigències ambientals, la nova PAC continua amb un sistema d’ajuts directes desacoblats, majorment subsidis per superfície agrària, que li resta flexibilitat i recursos financers per a afrontar les repercussions d’esdeveniments com la guerra a Ucraïna o la sequera al sud d’Europa.

Tot això ha forçat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a convocar un «diàleg estratègic» sobre l’agricultura i la transició verda amb l’objectiu de delinear un «marc estratègic» per al sector agrari europeu.  Sorprèn, però, que aquest diàleg es convoqui quasi quatre anys després de l’aprovació de l’estratègia de la granja a la taula i un any després de posar-se en marxa els plans estratègics de la política agrària.

Jordi Rosell i Foxà, professor de la UAB i soci de la ICEA

Els nous agricultors. Les empreses de serveis a l’agricultura i el seu impacte a l’estructuració del sector

Crònica de Lourdes Viladomiu sobre la conferència d’Alicia Langreo, feta a la ICEA el 18 de gener de 2024

A l'esquerra, Alicia Langreo, conferenciant. A la dreta, Lourdes Viladomiu, presentadora de l'acte.

A l’esquerra, Alicia Langreo, conferenciant. A la dreta, Lourdes Viladomiu, presentadora de l’acte.

Les empreses de serveis al sector agrari han estat molt poc estudiades i la informació disponible és molt escassa.

Alicia Langreo fa anys que es dedica al seguiment d’aquest tema, però les dades de què disposa són de fa més de deu anys. Amb tot, és la persona que més s’ha dedicat a l’estudi de les empreses de serveis a l’agricultura espanyola i, molt especialment, a les empreses de serveis especialitzades en maquinària. Amb les poques dades disponibles, s’estimava que, a principis del segle actual, divuit mil agricultors declaraven fer treballs amb maquinària per a altres agricultors i vuit mil empreses tenien com a objecte la realització de treballs amb maquinària per a l’agricultura.

Importància de les empreses de serveis

A causa de la petita dimensió de les explotacions agràries i de l’existència de molts «agricultors desactivats», les empreses de serveis al sector agrari han tingut, i tenen, un paper molt important. L’existència d’aquestes empreses de serveis ha permès als agricultors accedir a una maquinària que no haguessin pogut adquirir, a uns coneixements de què no disposaven, a mantenir en producció terres en les quals el propietari no estava interessat a treballar, a disminuir la càrrega laboral, a convertir costos fixos en variables, a assumir menys riscos i a incrementar la productivitat.

De tal manera que aquestes empreses han contribuït a accelerar la introducció d’innovacions tecnològiques que no sempre s’haguessin pogut incorporar per manca de mitjans econòmics i de coneixements. De fet, han dut a terme una revolució silenciosa que no ha estat prou considerada.
Amb la mecanització, va adquirir importància en el sector l’externalització de tasques i la corresponent aparició d’empreses de serveis, però, amb cada onada de canvi tecnològic, la importància d’aquest tipus d’empreses creix i es fa cada cop més evident.

A la conferència es repassen diferents sectors, i es mostra que tots ells s’han vist o s’estan veient afectats per l’externalització de tasques. En general guanyen importància les empreses de serveis quan s’introdueixen innovacions que comporten la utilització de maquinària de cost elevat.

La rellevància de les empreses de serveis canvia en els diferents sectors. En alguns casos tenen un protagonisme total com en el cas del sucre. O han estat a la base del desenvolupament ràpid de certs conreus, com en el conreu dels festucs. En altres, com en la viticultura, les empreses de serveis s’han desenvolupat en paral·lel a un canvi productiu molt significatiu, com en el cas de l’avanç de les vinyes emparrades.

El desenvolupament de l’agricultura de precisió i la incorporació de la digitalització augura un nou increment de la importància d’aquest tipus d’empreses.

D’altra banda, es destaca que les empreses de serveis tenen un paper cada cop més actiu en la gestió i estructuració de la cadena productiva i no només en la realització de tasques amb maquinària i laborals.

Explotacions familiars i empreses de serveis

Moment de la conferència d'Alicia Langreo

Moment de la conferència d’Alicia Langreo

Moltes de les empreses de serveis són gestionades per agricultors que han diversificat els seus ingressos duent a terme també tasques per a altres agricultors amb la seva maquinària. Aquest és el model més abundant a Catalunya, però també hi ha empreses de serveis especialitzades, siguin cooperatives o privades. L’entrada de nous fons d’inversió al sector agrari sembla potenciar aquests tipus d’empreses de serveis, ja que aquestes noves inversions es complementen fàcilment amb les empreses de serveis.

Des dels anys seixanta, els sindicats agraris i els ministeris d’agricultura dels diferents països europeus han basat el seu «relat» en l’explotació agrària familiar tradicional i la manera de mantenir-la i professionalitzar-la. Les empreses de serveis no s’adeqüen a aquest «relat», la qual cosa explicaria la poca consideració d’aquest model de funcionament del sector agrari i la raó per la qual les polítiques agràries i la informació agrària no les tenen en compte.

Finalment, assenyalem que la consideració de la importància de les empreses de serveis al sector implica la relativització del dramatisme que actualment s’aplica a factors com l’envelliment del col·lectiu d’agricultors, la manca de relleu generacional, el risc d’abandonament de terres, la caiguda de la producció, etc. Cal, de tota manera, remarcar que les empreses de serveis comporten una cessió de competències dels agricultors que no és gaire ben acceptada pels defensors de l’agricultura familiar tradicional.

Documentació de la conferència

Quaderns Agraris núm. 54-55

La revista Quaderns Agraris, editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar l’edició digital d’accés obert del núm. 54-55.

El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació:

Núm. 54-55: desembre 2023

Sumari

Les principals malalties de l’ametller a Catalunya. Gemma Pons-Solé, Jordi Cabrefiga, Jordi Sabaté, Jordi Luque

Una aproximació a l’anàlisi de les sèries de preus dels productes forestals a Catalunya: l’exemple de la tendència del pi roig. Adriano Raddi

El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) a Catalunya. Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró

La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE : evolució de la producció i del comerç durant els primers vint anys (1985-2005) i perspectives davant del tractat amb l’Àfrica austral, Mercosur i el Brexit. Joan Esbrí-Castell

L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?. Assumpta Serra-Clota

Agrofòrum

Actes de la Primera Jornada de Treball de la Societat Catalana de Patologia Vegetal. Josep Usall, M. Isabel Trillas, Jordi Luque, Francesc Xavier Sorribas, Isidre Llorente

Actes de la Segona Jornada Masia i Territori: «Allotjament turístic al món rural». Presentació. Assumpta Serra-Clota

Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català: adaptació i contradiccions de la mateixa normativa. Anna Maria Martínez

Els establiments de turisme rural davant el repte de les noves modalitats d’allotjament (habitatges d’ús turístic). Ramon Corominas

Sostenibilitat i salut a l’edificació. El cas de la rehabilitació de la masia Can Parets a Llerona. Toni Solanas

Agroturisme versus turisme rural. Josep Margenat

El turisme rural, nous reptes. L’Observatori del Turisme Rural. Enric López

Síntesi. Martí Cors

També podeu accedir visitant la pàgina web de la revista.

Programació 2024 d’activitats de la Secció Forestal

A l’assemblea de la ICEA del passat 12 de desembre de 2023, Ramon Enric Pintó i Vilella va prendre el relleu com a coordinador de la Secció Forestal de Salvador Ordóñez, que ha estat el responsable d’aquesta secció durant els darrers dos anys i ha fet aquesta feina amb dedicació.

A continuació, us presentem la programació d’activitats de la Secció Forestal que Ramon Enric Pintó proposa:

La ICEA, des de l’inici, ha tingut la voluntat de ser una institució de reflexió i de ciència agrària (en aquest cas la forestal). Amb aquest esperit i la proposta de treball del curs 2024, suggereixo considerar els nou punts següents:

  1. Mantenir el Fòrum Forestal de Barcelona, i que es recullin i divulguin els debats que s’hi desenvolupen.
  2. Proposar una reflexió sobre el desenvolupament de la gestió forestal en els espais protegits de Natura 2000 i especialment en els parcs naturals. Focalitzar-nos en els conceptes: gestionar / conservar / valorar.
  3. Fer un seguiment del desenvolupament de l’Agència de la Natura i fer les gestions necessàries per ser membre dels seus consells, així com de les juntes rectores dels parcs naturals.
  4. Fer una diagnosi de la relació entre Administració i administrat/da en el context forestal.
  5. Promoure un debat social unint, en el mateix context, tots els actors vinculats a l’ús del bosc amb el títol: Contribució social a la vida del bosc.
  6. Endegar el projecte del «Llibre blanc del món forestal de Catalunya», formant un grup de treball específic per a aquest projecte.
  7. Obrir una secció en el Butlletí quinzenal de la ICEA amb un article curt (d’opinió, proposta, mercat, gestió, conservació, etc.) sobre la temàtica forestal. (Caldria encarregar aquest compromís a un o dos membres de l’equip.)
  8. Coordinar-nos amb la Secció d’Agricultura i la de la Ramaderia per considerar el valor de l’equilibri entre els tres vectors de la gestió del territori agrari, ja sigui en els espais agraris (oberts) com en els periurbans, sense deixar de costat tot el que pot fer referència al món rural i el seu desenvolupament.
  9. Promoure el desplegament de les lleis (Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris), com a instruments estructurals.

12 de desembre de 2023

Jornada: La vitivinicultura amb denominació d’origen als Països Catalans: situació actual i nous horitzons

El passat 9 de novembre es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans la jornada La vitivinicultura amb denominació d’origen als Països Catalans: situació actual i nous horitzons.

En representació de la ICEA, el seu president, Jordi Sala, va donar la benvinguda als assistents, presencials i en línia, i va glossar la figura de Prat de la Riba, fundador de l’Institut d’Estudis Catalans, que des dels seus inicis té, entre altres funcions, establir ponts i col·laboració entre les persones de les terres de parla catalana. Avui en serà una mostra.

I va presentar la Institució d’Estudis Agraris ICEA, filial de l’IEC, especialitzada en l’àmbit agrari i el desenvolupament territorial. En concret, la Secció de Viticultura i Enologia, creada fa més de vint-i-cinc anys, ha fet un gran treball en el coneixement de la viticultura i de les varietats de raïm dels Països Catalans, i també en aspectes com la salut, l’economia, el canvi climàtic, etc.

Tot seguit, va agafar el torn Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA, que va actuar com a conductor, i que va fer la presentació de la jornada i dels ponents (vegeu-ne l’escrit).

Josep Maria Puiggròs va impartir la ponència «Evolució històrica de la vitivinicultura dels Països Catalans com a embrió de les nostres denominacions d’origen» (vegeu-ne la presentació). enllaç

Anton Castellà va presentar la «Vitivinicultura amb DO al Principat: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç

Joan C. Martín va presentar la «Vitivinicultura amb DO al País Valencià: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç

Antoni Bennàssar va presentar la «Vitivinicultura amb DO a les Illes Balears: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç

Fabrice Rieu va presentar la «Vitivinicultura amb DO a la Catalunya del Nord: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç

Després d’aquestes presentacions es va fer una taula rodona amb els ponents i amb la participació del públic, en què es va posar en relleu la preocupació per la greu sequera que està patint la viticultura, sobretot al Principat i la Catalunya del Nord, i els efectes del canvi climàtic que afecta tot el conjunt dels Països Catalans. També la necessitat i la dificultat de les DO d’adaptar els seus plecs de condicions als canvis que s’estan produint, tant per les condicions climàtiques, com pels canvis en els hàbits de consum.

En els tres territoris, estan creixent més les IGP que les DO, en el cas de Catalunya la DO Catalunya, pel fet de ser més flexible i potencial.

També es va parlar del fenomen de la viticultura d’alçada o de muntanya, com a una de les maneres d’adaptar-se al canvi climàtic, però que sovint es fan amb varietats més centreeuropees.

Tots els ponents van coincidir en la importància de preservar el material genètic, que s’ha demostrat que és molt important per la seva resiliència davant del canvi climàtic.

Finalment, es va valorar molt positivament la jornada i es va manifestar l’interès a donar-li continuïtat, portar-la als altres territoris dels Països Catalans i promoure estudis i recerques de manera conjunta.

Montse Nadal va presentar els vins dels quatre territoris que es van tastar al final de l’acte. enllaç

Alba Balcells, directora general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, INCAVI, va fer la cloenda de la jornada, tot explicant les diferents línies de treball de l’INCAVI i va destacar les tres grans prioritats: adaptació al canvi climàtic, fer front a les noves tendències neoproteccionistes amb el tema de la salut i la digitalització, que cal aprofitar per donar més transparència, equitat i valor de les diferents baules del sector.

Es tracta d’un sector que ha hagut de fer front a reptes ingents com la pandèmia, les guerres, la inflació, els increments de costos de producció, però que ha demostrat una gran resiliència. Tanmateix, és un sector que cal cuidar i acompanyar per aconseguir que tingui futur i el paper de les DO n’és fonamental.

Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA

Recupereu la sessió

«El consum de vi de les DO catalanes a Catalunya ha passat del 28% (any 2010) a prop del 50% actualment»

Amb motiu de la Jornada que celebrem el 9 de novembre sobre «La Vitivinicultura amb D.O. als països catalans», parlem amb Salvador Puig, actual coordinador de la Secció Viticultura i Enologia de la ICEA, que va ser director general de l’INCAVI entre el gener de 2016 i el maig de 2021.

  • Segons un estudi de 2021 liderat per INNOVI, Catalunya és una de les zones on més ha augmentat la compra de vi en tenda física, liderant aquest increment a nivell europeu. A Catalunya, el 19% dels consumidors ha utilitzat la compra en línia per a comprar vi. A la Xina, el 52% compra en línia. Per què tanta diferència? Quines particularitats tenen els consumidors catalans?

Catalunya és un país vitivinícola i com a tal amb una cultura del vi important, que cal cuidar. Això explica que molts consumidors opten per comprar el vi en una tenda física, on poden comentar i rebre assessorament del personal de la botiga. En canvi, Xina no té aquesta cultura i el perfil del consumidor de vi és molt diferent, amb un alt poder adquisitiu i acostumat a utilitzar aquest canal de compra.

  • Quina posició té actualment el vi català amb DO a Catalunya? I a l’estat espanyol?

Tot i que ha augmentat considerablement el consum de vi de les DO catalanes a Catalunya, passant del 28 % (any 2010) a prop del 50 % actualment, encara no es correspon al que seria normal amb un país vitivinícola com el nostre. Estem referint-nos al vi tranquil, ja que en el cas dels escumosos el percentatge seria molt superior.

Pel que fa a l’estat espanyol, el pes dels vins de les DO catalans és relativament baix, no arriba al 10% (en cava molt més), ja que ha de competir amb regions espanyoles molt potents en vins. Altrament, l’exportació de vins i escumosos catalans és molt important, al voltant del 60 %.

  • Quina és la DO catalana que més ha crescut en els últims anys?

La DO més important pel que fa a volum és el cava. Més de la meitat de les vinyes del nostre país produeixen raïm i dues terceres parts de les ampolles produïdes són d’aquesta DO. En aquest cas el nombre d’ampolles comercialitzades s’ha mantingut bastant estable i ha crescut lleugerament. Pel que fa al vi tranquil, la DO Catalunya és, de lluny, la que té més volum, al voltant del 60%, però les altres 10 DO estan augmentant més proporcionalment i millorant el prestigi i valor dels vins que emparen.

  • Va afectar negativament la pandèmia al consum de vi? Si és així, ¿el sector ha aconseguit recuperar-se?

La pandèmia va afectar molt negativament la comercialització a través del canal de l’hoteleria i la restauració, cosa que va afectar especialment els vins de cellers petits i mitjans, però, en canvi, el canal de la llar va augmentar considerablement. Lògicament, una vegada superades les limitacions de la pandèmia i una certa millora de l’economia del país, s’han reequilibrat els dos canals que representen aproximadament la meitat cadascun.

  • El turisme vitivinícola funciona prou bé? Creu que ajuda a augmentar el valor dels vins?

L’enoturisme i el turisme a les nostres zones vitivinícoles és molt important. Una tercera part dels cellers reben aquest tipus de visites. A més d’afavorir la cultura del vi i el coneixement de les comarques vitícoles, ajuden a augmentar el valor dels vins pels productors, ja que s’estalvien el distribuïdor i cobren al comptat.

  • Creu que s’hauria de treballar més l’enoturisme a Catalunya?

El creixement espectacular de l’enoturisme a casa nostra es deu a diferents factors. Des de l’acció dels cellers que han obert les portes als seus clients, passant per l’interès creixent d’una part de la població del país i dels estrangers que ens visiten, i també per la promoció i acompanyament de la direcció general de Turisme de la Generalitat, de la conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i l’INCAVI.

  • Què podem aprendre de La Rioja?

D’entrada hem de tenir en compte que la DO Rioja produeix un nombre similar d’ampolles a les que es produeixen a Catalunya sota l’empara de les 12 DO. Això fa molt més fàcil les accions promocionals dels vins de La Rioja. La diversitat dels nostres vins, que és una gran riquesa, és més complexa a l’hora de comunicar i promocionar. A més La Rioja té una interprofessional que recapta unes quotes a tots els viticultors i elaboradors, que els permet moure’s amb uns pressupostos de promoció de l’ordre de tres vegades més dels que el conjunt de les DO catalanes i l’Administració juntes disposen a Catalunya.

 

Transcatalònia 2023

El proppassat 14 d’octubre de 2023 tingué lloc la tradicional Transcatalònia, organitzada per la Delegació Territorial de la SECS i la Secció de Sòls de la ICEA amb uns quaranta participants. Aquesta vegada el company Marc Vicens de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ens va guiar a través dels sòls del Penedès, mentre que el company Lluís X. Coll va posar, a partir del seu profund coneixement de la viticultura del Penedès, el contrapunt, des d’una perspectiva agronòmica, a la informació que els perfils de sòls que visitàvem ens plantejava; excel·lent i original guia de camp. Les caves Llopart, Recaredo i Vallformosa ens van oferir conèixer alguns dels seus sòls i degustar els seus productes. Vam tenir un record per a Jaume Porta, recentment traspassat i impulsor d’aquestes Transcatalònies.

La sortida es va iniciar al castell de Subirats, magnífic observatori del Penedès, on vam gaudir d’una fantàstica exposició per part de Marc Vicens sobre les relacions sòl-paisatge al territori de la Denominació d’Origen Penedès. La cartografia detallada dels sòls d’aquesta àrea ha permès arribar a una adequada comprensió de les relacions sòl-paisatge, la qual cosa garanteix una qualitat elevada d’aquests mapes i facilita molt la continuació dels treballs cartogràfics en àrees pròximes.

Els perfils visitats ens van permetre conèixer de primera mà com les característiques dels sòls condicionen la seva productivitat vitícola, el sistema radicular dels ceps i la resposta a determinades pràctiques culturals com poden ser les cobertes vegetals o l’aportació de matèria orgànica. A sensu contrario, també va ser possible veure l’empremta que el maneig del sòl ha deixat en els perfils i en la seva morfologia: horitzons enterrats per sistematitzacions, anivellaments o desfonaments, horitzons C aportats per l’aigua en superfície, empobriment en matèria orgànica dels horitzons superficials pel treball continuat per centúries, compactació i enriquiment en matèria orgànica en el cas de femades i/o cobertes vives.

Al llarg de la jornada vam poder constatar com els viticultors malden per un maneig òptim del sòl, busquen optimitzar la qualitat i producció dels raïms i la conservació del sòl i l’aigua. Particularment interessant va ser veure com la sequera extrema d’enguany s’ha reflectit en la producció i també ha mostrat comportaments diferencials enfront d’algunes pràctiques preconitzades com les cobertes vegetals. Els viticultors van mostrar un interès especial en la manera com certes pràctiques poden afectar la biologia del sòl.

L’intercanvi d’opinions va ser molt viu i cadascú va aportar el seu punt de vista, des de la seva expertesa edafològica, malgrat que unes quantes de les qüestions agronòmiques amb rerefons edafològic, que ens va adreçar el company Lluís Coll, van quedar sense resposta i són mereixedores d’un estudi posterior.

El dinar de germanor va servir per tastar els productes dels sòls visitats i per intercanviar experiències amb els companys amb qui el contacte personal sovint és d’any a any, a la Transcatalònia.

ICEA. Secció de Sòls.

 

Jornada tècnica: Ramaderia extensiva regenerativa

Resum, conclusions i presentacions dels participants a la jornada que es va celebrar el passat 15 de juny de 2023, al Centre Cívic de la Vall de Bianya (la Garrotxa, Girona) dins el Cicle de Jornades ICEA sobre Agricultura Regenerativa i que va aplegar experts dels àmbits de la producció animal, sobre una base de rigor científic i professional.

Resum

Núria Madeo, agricultora i agroassessora, va aportar la seva experiència i va fer èmfasi sobre la importància del temps de regeneració de la vegetació de la pastura. Per això, aplica el pasturatge racional (pastura dividida en parcel·les) i manté el ramat no més de tres dies en la mateixa parcel·la per evitar l’impacte negatiu sobre el sòl. Per portar-ho a terme, revisa contínuament la planificació i manté un registre gràfic permanent. La seva pràctica va aportar nous coneixements sobre el maneig regeneratiu. Presentació

El doctor Daniel Villalba va explicar les experiències i els resultats del projecte LIFE REGEN FARMING (2013-2016), liderat per Neiker (País Basc). Els resultats van apuntar que, amb el pasturatge regeneratiu, es pot aconseguir millorar el sòl, augmentar l’embornal de carboni, reduir la petjada de carboni i una producció d’herba més elevada. Per altra banda, va explicar, a partir d’una experiència amb animals d’engreix en pasturatge, que hi ha dubte de si compensa o no el maneig que s’ha de fer, moure el tancat elèctric, cert risc de fugida, o haver de posar aigua en totes les parcel·les. Va indicar que no hi ha cap diferència amb la producció convencional, en la qualitat de la canal, ni  en el seu color tot i que el greix és més groguenc, com passa amb la ramaderia ecològica. La pregunta és si compensa econòmicament, ja que el maneig és més complex que el convencional. Presentació

El doctor Marc Gràcia va explicar l’experiència que duu a terme a la finca de les Planeses (la Garrotxa). Considera que hi ha tres elements del sistema: el més important és el sòl, la vegetació (no sobrepassar tres dies de pasturatge) i conduir adequadament els animals, perquè s’alimentin bé i tinguin benestar.  Practica també el pasturatge rotacional de Voisin en parcel·les permanents, comunicades per camins de 1.000 m²/parcel·la. A l’estiu porten el fenc a la parcel·la. Els animals no passen més de 6/8 passades per parcel·la/any. En cinc anys la MO del sòl ha augmentat fins al 4 %. Presentació

La doctora Adriana Targarona va explicar l’origen del Savory Institute. L’any 1980 Allan Savory  va crear el Savory Institute sota el concepte de maneig holístic per a un futur verd i pròsper, en què la ramaderia no només és compatible, sinó més aviat imprescindible per a assegurar la conservació de la natura i, fins i tot, de la nostra espècie. El Savory Institute porta a terme formació en el maneig holístic, acreditació i verificació ambiental.  Va indicar que en aquest moment hi ha dues-centes onze persones acreditades al món. A continuació, va explicar en què consisteix la metodologia de la Verificació Ecològica per Resultats, Ecological Outcome Verification (EOV). Es tracta d’un protocol de verificació de resultats ambientals del programa Land to Market d’aquest Institut i de la Universitat de Michigan. Presentació

A la taula de debat, hi van participar a més, Marisa Reig i Sergi Caballero, que van aportar les seves experiències. Marisa Reig va transmetre la importància de la ramaderia regenerativa per a la salut humana i va explicar com es fa el maneig a la finca de quatre-centes hectàrees. Va assenyalar que els punts importants són les races autòctones, més resilients, aplicar càrregues ramaderes altes puntuals, planificar el pasturatge per evitar el rebuig i el sobrepasturatge, deixar la pastura descansar un temps llarg i monitorar la vegetació. Va assenyalar, també, que és de gran importància aconseguir la sostenibilitat econòmica.

D’altra banda, Sergi Caballero va aportar la seva experiència de la permacultura en una finca de vint hectàrees amb més de vuitanta varietats de fruiters i amb diverses espècies animals, ovelles, cabres, gallines ponedores, en què va aconseguir un increment de la MO del sòl fins al 3,2 %, sense oblidar les abelles. La permacultura és una forma d’habitar en llocs de manera completament sostenible i econòmicament viable. La permacultura permet en un primer moment satisfer plenament les necessitats de l’ésser humà sense explotar recursos naturals i encara menys contaminar. Es tracta d’un sistema de disseny ecològic i ètic per a l’activitat agrària sostenible i el desenvolupament humà.

Conclusió: Una vegada escoltades totes les intervencions i el seu debat amb els assistents, podem dir que la ramaderia regenerativa constitueix un model de producció sostenible, respectuós amb el medi, capaç de mantenir el sòl viu i fèrtil i que pot contribuir a la mitigació del canvi climàtic. La possibilitat d’acreditació dels productors i la verificació del procés de producció regeneratiu, constitueix una bona via per a anar assolint resultats amb base científica i la seva transferència en un moment clau per a l’adaptació necessària al canvi climàtic del nostre país tan sensible per les condicions mediterrànies.

El balanç global de la jornada es considera molt positiu, obre portes cap a un nou model de producció ramadera sostenible i alhora ha permès una major comprensió del maneig holístic o integral sense oblidar ni els coneixements científics i tècnics ni el rigor del procediment, perquè és un model que aplica una metodologia de verificació com és l’EOV.

Jaume Boixadera Llobet, coordinador del Cicle de Jornades ICEA sobre Agricultura Regenerativa
Josefina Plaixats Boixadera, coordinadora de la Secció de Ramaderia

Programa de la jornada