+00 34 932 701 180 icea@iec.cat

VII Tarda de Jardins i Jardiners

Dimecres 12 de juny de 2019. 17.30 h

Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)

El grup Jardins i Jardiners: art, ciència i ofici als Països Catalans de la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, realitzarà la seva Jornada anual “VII Tarda de Jardins i Jardiners”.

Les conferències previstes, versaran sobre jardins, jardiners i manifestacions artístiques.  Seran impartides per Júlia Roman Quetgles. Professora ajudant doctora de la Universitat de les Illes Balears, adscrita al Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, «Els jardins de les possessions mallorquines: entre la tradició constructiva i la suggestió per la modernitat artística », un recorregut en perspectiva històrica, des de les possessions mallorquines com a paisatge cultural i on es posa en relació tot d’aspectes inherents als jardins esdevenint protagonistes del paisatge artístic mallorquí  ; Andreu Peralta i Mas. Jardiner i membre de Jardins i Jardiners, «Joan Mirambell, Jardins i noucentisme», una semblança d’aquest important jardiner i artista, la seva formació i desenvolupament com a professional des dels postulats noucentistes fent valer el seu llegat arreu de la geografia catalana i fins a contrades més llunyanes ; Francesc Fontbona i de Vallescar, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, «El jardí i la Pintura Catalana», el jardí com a representació i de forma molt notable a partir del segle XIX, en pintura, dibuix i l’estampa com a suport primordial, un interessant recorregut des de grans mestres com Martí i Alsina fins a Santiago Rusiñol, fent-ne especial esment per la seva vocació essencial vers el jardí tant en obra pictòrica com la literària, en definitiva versarà sobre el concepte de “natura domesticada”, una expressió inscrita plenament dins l’estètica Simbolista ; Cristina Porras Sancho i Xavier Argimon i de Vilardaga, també de Jardins i Jardiners, projectaran el curtmetratge de Fructuós Gelabert «Amor que mata», un film històric on l’escenografia te de fons els jardins de Martí-Codolar, coneguts com La Granja Vella d’Horta, fent alhora un petit repàs del desenvolupament al llarg del temps d’aquesta històrica finca.

Dins aquest grup es realitzen i  dirigeixen estudis sobre el patrimoni jardiner del nostre país i es promou la divulgació d’ aquest patrimoni, a través de conferències i publicacions.

Podeu trobar més informació aquí. http://jardinsijardiners.espais.iec.cat/

Il·lustració: Jardí senyorial. Raixa II, 1912. Santiago Rusiñol. Oli sobre tela, 290 x 185 cm . Col·lecció particular

Jardins: del Modernisme a les ciutats jardí

9 de maig de 2019. Museu d’Art de Cerdanyola

En aquesta conferència, M. Mercè Compte fa un relat de l’evolució del concepte de jardí des del Modernisme fins al nou concepte noucentista de les ciutats jardí. Centra el relat en la ciutat de Cerdanyola i en el seu desenvolupament urbanístic.

Es repassen conceptes del Modernisme i la representació artística com a referent, el model en la natura, les flors i el paisatge. Es tracten els estils internacionals en jardineria que van ser un referent per a Catalunya, posats en relació i en contradicció. S’analitza com la poesia i el simbolisme van crear un imaginari col·lectiu, posant com a exemple Santiago Rusiñol, i s’hi relacionen tot de conceptes que definiran una manera de veure i viure els jardins.

També es repassen diversos conceptes filosòfics de pensadors que van influenciar el camp artístic i urbà, fent referència a aquells que incidiren fortament en les noves configuracions dels jardins, en el Noucentisme (com la creació d’escoles especialitzades i societats), en l’urbanisme i, finalment, en les ciutats jardí. Alguns pensadors i crítics d’art catalans com Eugeni d’Ors i Joaquim Folch i Torres feren adoptar conceptes propis per al desenvolupament del jardí català, que es van plasmar a Montjuïc gràcies a Jean-Claude-Nicolas Forestier i al desenvolupament posterior de Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Alhora, l’empremta de la ruralia i el reflex que tingué en els jardins domèstics i ja de ple en les ciutats jardí de Cerdanyola també es va voler fer valer. Es va tractar, a més, el valor de la masia catalana, la transmissió des del Centre Excursionista de Catalunya i la recuperació de la tradició arquitectònica vernacla adaptada als jardins.

Un cop revisat aquesta mena de corpus teoricopoètic, es va fer un repàs dels projectes inicials de les ciutats jardí de Catalunya, els seus antecedents i les ciutats jardí que serviren d’inspiració per a Cerdanyola (Cordelles, Montflorit, Parcers – Antolí – Turó de Guiera), fins a arribar al gran projecte de Bellaterra del 1930.

Tot el discurs es va centrar a donar valor a certs jardins i antigues ciutats jardí de Cerdanyola que encara conserven molts d’aquests conceptes noucentistes i en els quals tingueren un paper també fonamental arquitectes com Eduard Balcells i Buigas o Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Escrit de M. Mercè Compte, secció de Jadineria i Paisatgisme de la ICEA

Resum II Congrés del Món de la Masia

Acte inaugural del II Congrés, a càrrec de Teresa Jordà i Roura, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

Del 13 al 15 de març de 2019 i durant tres dies seguits ha tingut lloc el II Congrés del Món de la Masia, que sota el títol «Passat, present i futur del territori rural català» i organitzat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), dona continuïtat al I Congrés del Món de la Masia, celebrat l’any 2015. El nombre total de participants, entre públic assistent, ponents, conferenciants, participants en taules rodones, moderadors i personalitats invitades, ha estat d’unes dues-centes persones, amb perfils molt diversos: des d’acadèmics i tècnics de l’Administració pública fins a estudiants i professionals vinculats al món de la masia i al món rural en general. En el II Congrés hi ha hagut un total de nou conferències —més la inaugural i la de tancament—, cinquanta-tres comunicacions, tretze projectes, sis pòsters i dues taules rodones. Les temàtiques tractades han estat les següents:

  • Demografia, dones i joves
  • Canvi climàtic, innovació i sostenibilitat
  • Noves tecnologies i sostenibilitat
  • L’edifici de la masia
  • Nous usos de la masia: rehabilitacions i materials
  • Regulació de les masies
  • Innovació territorial i emprenedoria
  • Turisme i producció de serveis
  • Polítiques, plans i programes nacionals

D’altra banda, el Congrés ha comptat amb l’exposició «La masia catalana. Imatges del fons de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya», coorganitzat conjuntament amb el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona. La presentació de l’exposició va ser a càrrec del senyor Berenguer Vidal, responsable de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).

Document de la crònica del Congrés

Enllaç als vídeos de totes les intervencions

RESSÒ I DIFUSIÓ DEL CONGRÉS

Institut d’Estudis Catalans

Diari La Vanguardia

Life Clinòmics

Diputació de Barcelona

Núm. 97 del butlletí Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona

Presentació del II Congrés, a càrrec d’Assumpta Serra i Clota, coordinadora del Congrés.Entrevista a Assumpta Serra per part d’alumnes de l’Escola de Mitjans Audiovisuals (Universitat Ramon Llull).

Entrevista a tres membres del Congrés programada pels equips de Comunicació de l’IEC per al suplement dels diumenges a Ràdio 4: Josep Armengol, picapedrer; Lupe Serraima, arquitecta de la Diputació de Barcelona, i Assumpta Serra, coordinadora del II Congrés.

  • Lligades al Congrés s’organitzen sortides al territori, al llarg de l’any amb el mateix esperit de ser multidisciplinàries i mostrar les diferents realitats lligades a la masia: museus, turisme rural.
  • Les entitats municipalistes han mostrat l’interès d’aconseguir que el Congrés arribi al territori, tant en format digital per als ajuntaments com en paper per a les biblioteques comarcals i altres.

TRANSCATALÒNIA 2019: “Els sòls del loess. Unes notes en el front de batalla”

Itinerari edàfic per la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Dissabte, 1 de juny de 2019.

Tal i com vàrem anunciar en la primera circular facilitem un avançament del detall de la jornada corresponent a la Transcatalònia 2019, que es realitzarà amb l’observació dels sòls desenvolupats sobre loess a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, en el context d’un marc històric bèl·lic encara relativament recent.

El circuit està programat de sud a nord. La sessió de matí es desenvoluparà a la Terra Alta, comarca fronterera amb l’Aragó i situada fora dels grans eixos de comunicacions però amb un càrrega històrica important. L’agricultura és un sector clau en aquesta comarca i la moderna viticultura ha esdevingut un dels motors econòmics de la contrada. La jornada inclou un tast de vins generats en els sòls objecte d’estudi.

La sessió de tarda es desenvoluparà a la comarca de la Ribera d’Ebre, eix clau de les comunicacions entre Aragó, i el ponent de Catalunya amb la Mediterrània i el País Valencià, amb l’Ebre com a eix de pas. Sempre sobre els sòls amb loess es procedirà a l’estudi de perfils de diferent evolució sobre aquest material, al nord de l’Ebre.

La jornada ha estat dissenyada i treballada per Carles Balasch, Jaume Boixadera i Rosa Maria Poch que han desenvolupat diversos estudis en els sòls de loess de la zona.

A l’inici es lliurarà una guia amb la descripció dels sòls, paisatges i altres elements d’interès en cada punt d’observació.

Programa i itinerari:

                Hora Lloc o acció Notes del punt de parada
1 8:30 Móra d’Ebre Arribada dels assistents. Cafeteria.
2 9:00 Sortida amb autocar Explicació de la jornada i sortida amb autocar
3 9:30 Vilalba dels Arcs (1) Descripció del paisatge i dels depòsits de loess  en àrees enlairades de vell poblament
4 10:15 Vilalba dels Arcs (2) Observació de perfils en loess
5 11.45 Batea Descripció de perfiles en loess
6 13:00 Coll del Moro Observació del Paisatge i tast de vins
7 14.00 Dinar al Coll del Moro Restaurant Coll del Moro
8 16.00 Serra d’Almos Observació de perfil desenvolupat en loess
9 17:15 Tivissa Observació de perfil desenvolupat en loess
10 18:30 Mora d’Ebre Arribada al punt de sortida

Els moviments els farem amb autocar  a partir del punt de sortida (Mora d’Ebre)

El dinar està previst a les 14:00 al restaurant del Coll del Moro. El cost del menú serà d’uns 18 €/persona

Altres costos de la jornada: 20 € (documentació, bus, tast de vins…)

Inscripció: Si no heu comunicat encara la vostra participació cal enviar un missatge a diana.js@macs.udl.cat abans del dia 19 de maig. Indiqueu, si us plau:

  • Nom, cognoms i telèfon de contacte
  • Si sou soci de l’ICEA o de la  SECS
  • Si desitgeu reserva de plaça pel dinar (i en aquest cas si hi ha alguna especificació alimentària a observar)

(Els que ja heu comunicat la vostra participació envieu també aquestes dades, si us plau)

Per facilitar la logística i desenvolupament de la jornada les places es limiten a 35, per ordre d’inscripció. En cas de superar-se aquesta xifra tenen preferència els socis de la ICEA i de la SECS.

Foto: Vilalba dels Arcs (Viquipèdia)

Visita a Raventós i Blanc i Caves Llopart

Divendres, 10 de maig.

Sortida al Penedès per connectar amb la situació actual del mon del cava a la comarca. Hem escollit dues empreses que representen dues tendències dins la nova situació, com són: Raventós i Blanc, actualment fora de la D.O Cava, i Caves Llopart, del grup d’empreses Corpinnat.

Amb els directius d’aquestes dues empreses debatrem la situació i futur del cava.

PROGRAMA

8.30 Sortida de Barcelona a les 8.30 matí. (Punt de trobada habitual, davant del Bar Sandor. Pl. Francesc Macià, 5)

9.15 Trobada a Caves Raventós i Blanc. Farem un tast i visitarem la finca i el celler, després parlarem amb Manuel Raventós i Pepe Raventós, actual responsable de la firma.

DINAR. Al restaurant “Mirador de les Caves” el menú setmanal de 20€ a pagar ”in situ” (Ctra. d’Ordal a Sant Sadurní Km.3.8, 08739 Els casots)

16.00 Visita a les Caves Llopart i debat sobre el cava. i Ens acompanyaran en la discussió els germans Llopart.

18.00 Final de la Jornada i tornada.

Places limitades. 

Inscripcions: Envieu un correu electrònic a icea@iec.cat abans del 6 de maig. A efectes de logística cal que tots els participants s’inscriguin per la reserva del dinar.

Com es habitual els desplaçaments es faran en cotxe particular i cal que ens organitzem de manera que tothom arribi a lloc.

Observacions: Activitat es gratuïta, excepte el dinar (previsió de 20€ per persona). Qualsevol altra despesa la pagaríem “in situ”.

Imatge Cava d’Adolfo PM 

II Congrés del Món de la Masia «Una mirada de futur al territori rural català»

Seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

13, 14 i 15 de març de 2019.

Tothom és conscient que vivim una etapa de grans transformacions que poden esdevenir en un canvi d’època. Si considerem totes les novetats que ens arriben —les materials, les de les noves tecnologies, les ideològiques, així com l’evolució de la democràcia representativa a escala mundial i el canvi climàtic—, ens adonarem que tot plegat incideix en la nostra vida. Amb tot, més que protagonitzar les noves situacions, ens hi estem deixant portar. Ens supera i intentem adaptar-nos-hi. La història ens ensenya que tots aquests grans canvis es produeixen perquè des de fa molt temps les condicions ens hi van portant. És així que l’augment de la població en centres urbans, ara molt perceptible, fa molts anys que va començar.

A Catalunya, la industrialització va tenir un gran impacte. El país va experimentar el primer desplaçament de la població rural cap a la ciutat per trobar-hi treball estable i no condicionat pel clima. Amb el temps, els canvis en l’organització social i l’entrada de maquinària agrícola van apartar moltes persones, primer les dones, fora del sistema. La nova producció agrària també hi va afegir un plus en aconseguir la mateixa producció amb menys mà d’obra.

No volem viure d’esquena a tots aquests canvis, sinó que, al contrari, els volem conèixer i participar-hi. Adaptar-nos-hi i cercar alternatives. És urgent una millora demogràfica. Les noves tecnologies i la recerca ens apropen tant els espais com alguns models de treball, i per això els governs i les entitats locals necessiten presentar propostes elaborades, tant des d’Europa com des de la proximitat i que integrin els nous models familiars, els edificis sostenibles i el turisme rural. Això és el que es vol presentar i debatre en aquest segon congrés, com ja es va fer en l’anterior.

El congrés s’allargarà fins divendres 15 de març.

Programa i resum de les comunicacions.

Som Montsant, fem Montsant

El 4 de març un grup de socis de la ICEA vam participar en la presentació dels vins de la D.O Montsant que es va fer a la Llotja de Barcelona.

Es pot dir que oficialment el contacte amb la D.O Montsant es va iniciar l’any 2007 amb la jornada “Descobrir la denominació d’origen Montsant en directe” com a part d’una sèrie d’activitats organitzades amb les diferents D.O de Catalunya. Ens va interessar tant el treball de la cooperativa de Capçanes, sobre vinificacions de la garnatxa negra en diferents sols típics de la D.O, que vam convidar un dels autors, l’enòleg Francesc Perelló, a presentar un vi a un dels tastos de la ICEA. En aquell temps les vinificacions es feien sobre vinyes de garnatxa plantades en sols calcaris, llimosos, de llicorella i argilosos.  S’apreciaven unes diferències en diversos tipus de vins pel que feia al color, l’acidesa i també la conservació. La cooperativa de Capçanes era l’únic elaborador de vi Koscher de l’estat espanyol i exportava a la comunitat jueva dels Estats Units. Seguirem mantenint el contacte amb la D.O a través dels seu secretari.  L’any 2015 s’organitzà a Vitec, Parc tecnològic del vi de Falset, la jornada sobre la garnatxa negra. D’aquí sorgí la publicació de Dossiers Agraris 19, i encara l’any 2016 s’organitzà una altra visita a la cooperativa de Capçanes i Vitec.

La D.O Montsant té unes 1900ha i l’any 2018 va tenir una producció extraordinària de sis milions d’ampolles de vi. N’exporta un 70%, principalment a USA i a Alemanya. Defensen les varietats autòctones i, d’una manera especial, la garnatxa negra i la carinyena. Un treball important per diferenciar-se de l’altra D.O de la comarca, la D.O.Q Priorat.

A la jornada del passat dilluns dels vins del Montsant es presentaren trenta-nou cellers amb dos cents-nou vins. D’aquests un 61% contenien garnatxa negra, un 46% carinyena. Oficialment ja es pot tornar a dir carinyena, el nom que des de segles ha tingut a Catalunya i que a finals del segle XX es va fer dir Samsó, un nom inventat que ningú coneixia ni com a sinonímia de la carinyena (podeu llegir-ne més al Dossier Agrari núm. 20, pp.22,23). La nostra aportació i protesta, en el seu moment, ha estat per recuperar el nom original.

Pel que fa als vins blancs, contenien majoritàriament garnatxa blanca, sola o amb cupatge amb macabeu. És interessant l’evolució del vins amb cupatge garnatxa blanca amb macabeu. De les varietats foranes tenien syrah un 16% del vins, que moltes vegades entra en cupatge amb garnatxa negra i carinyena. En una menor proporció es van presentar vins de garnatxa peluda o de garnatxa roja (fins ara present a l’Empordà i en gran superfície a la Catalunya Nord), ull de llebre, picapoll negre (antigament important a la zona quasi desaparegut). Cal recordar que aquesta varietat ja la coneixem del Bages. També, a banda del negre, dels blancs i els rosats algun celler elabora vi dolç natural a base de garnatxa negra i també de carinyena. Hi havia una amplia presència de vins mono varietals, bàsicament de garnatxa negra, carinyena i garnatxa blanca. És sorprenent com es manté la carinyena, tan en el cupatge com en forma mono varietal.

Ja hem parlat dels cupatges i, en la mostra, els vins monovarietals han representat el 54% del total i, d’aquest, el 32% és el tradicional que s’elabora de fa dos segles: garnatxa amb carinyena i, a continuació, el triple cupatge: garnatxa, carinyena i syrah, que representa un 19% del total de cupatges.

Per acabar es va oferir un tast de quatre garnatxes i quatre carinyenes elaborades en quatre tipus de sòl, dirigit per Sergi de Lamo, director de Vitec, i Pilar Just, presidenta de la D.O Montsant, ambdós coneguts de la ICEA per les activitats hem organitzat conjuntament.

Josep M Puiggròs i Jové. Secció de Viticultura i Enologia.  5 d’abril de 2019

Imatge de pcats comunicació

Els jardins dels orats a la Barcelona del segle XIX

Dijous, 28 de febrer de 2019 a les 18 hores, a la Sala Pere i Joan Corominas de l’IEC a Barcelona.

Els jardins dels orats a la Barcelona del segle XIX

Conferència a càrrec de Montse Rivero i Matas, llicenciada en Prehistòria i Història Antiga per la UB i Tècnica especialista en Jardineria per l’Escola Rubió i Tudurí.

Presentarà l’acte el president de la ICEA, Jordi Sala i Casarramona.

Programa

L’art del jardí. El jardí català, un projecte noucentista

Aquest és el resum de la conferència que la Ma. Mercè Compte, membre de Jardins i Jardiners de la ICEA va fer a la Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat el passat 22 de gener.

L’art del jardí – El jardí com a obra d’art

Es repassa l’argumentació de Nicolau M. Rubió i Tudurí del jardí com a obra d’art a partir del llibre de l’exposició Nicolau M. Rubió i Tudurí (1831-1981). El jardí obra d’art. Fundació Caixa de Pensions.

Es relaten de forma cronològica les primeres idees del jardí com a obra d’art per veu d’Eugeni d’Ors al 1907 en referència a la seva glosa «La jardineria moderna»: ‘Jugendstil’, on s’eleva la jardineria a la categoria de les Belles Arts, per tal de trencar amb l’era romàntica en jardins, és a dir, amb el jardí anglès

S’explica l’exposició de L’Art del Jardí de París pel Tricentenari de Le Nôtre, una exposició que repassa la història de la jardineria des de temps antics, s’exposen objectes i manifestacions artístiques de referència, es presenten projectes de jardineria del moment i es parla dels elements articuladors d’aquests, la ornamentació dels jardins. Una exposició d’un comitè d’artistes, arquitectes i arqueòlegs de París, conjuntament amb la Unió Central de les Arts Decoratives i sota la protecció del ministeri de Belles Arts. Aquesta exposició fou visitada per Joaquim Folch i Torres.

També l’ideari del llibre de Lucien Corpechot, els Jardins de la Intel·ligència i de la transmissió de Eugeni d’Ors a Folch i Torres per tractar aquesta temàtica i muntar uns cursos específics a Barcelona quan torni del seu viatge.

Folch i Torres també visita altres jardins i els Reials Col·legis de Bèlgica i Londres, d’on extraurà el ideari programàtic de les escoles d’art que després serviran també de base per la creació de les Escoles a Catalunya i en concret a la ESBO. A partir de la tornada de Folch i Torres a Barcelona és quan inicien les campanyes en pro de l’Art Nacional i Art del Jardí a la Pàgina Artística de la Veu de Catalunya.

El jardí català – Tradició, cultura, llatinitat

Es remarca la idea de la «ciutat ideal» de la Catalunya Ciutat i l’ideari de bellesa pública, de Civilsme. I s’esmenta les influències i influenciadors en la construcció del jardí català:

  • Tertúlies
  • Societats
  • Classes d’arquitectura
  • Contactes intel·lectuals
  • Lectures, premsa i viatges («La pàgina artística» de La veu de Catalunya, La Revista, Vell i Nou, el Glossari d’Eugeni D’Ors i els butlletins del CEC, revista The Studio…)
  • Filòsof Hippolit Taine
  • Eugeni d’Ors
  • Joaquim Folch i Torres
  • Francesc d’Assís Galí
  • Centre Excursionista de Catalunya i la recerca d’un estil nacional

Com exemples d’antics antics, Can Gomis, i com a nou havent aplicat tot el nou programa, la Casa Guarro de Sarrià.

La cerca de la tradició gràcies a les seccions del CEC, tant de la d’Arquitectura com la de Fotografia i els concursos d’Arquitectura promoguts.

Es relata la necessitat de que hi hagin jardins fets per artistes, i de com les campanyes influencien a nous arquitectes i a propietaris de cases.

Noucentisme i jardins

El noucentisme recupera i reivindica les arts aplicades a qui atorga una dimensió artística i decorativa, sempre des dels postulats artístics que posen en relleu el sentit de la mesura, la proporció, l’equilibri i l’ordre, categories aplicades al jardí també sumant el medi i la matèria.

Com exemples, l’arranjament de la Muntanya de Montjuïc, un compendi de tot. Aplicació de tradició, modernitat i adequació d’espècies al clima fent vivers al mateix lloc. S’esmenten els articles que seran base d’estudi i comparativa per fer els nostres, el de França, Italià, Hispano-aràbics i per fer els Bells de Barcelona.

  • Campanyes de Ciutat Jardí. Exposició al Museu Social

Incideix plenament en l’actuació i mirada dels nostres joves arquitectes i artistes en el plantejament de la ciutat. Exemple en el pla de Lleida, Bergós i Mirambell i Terrassa, Ciutat-Jardí Coll Bacardí-Gremi d’Artistes i de com un projecte de jardineria és exposat a una galeria d’art com altres manifestacions artístiques, tot explicant què significaven les Galeries Laietanes i també el Celler com a cenacle.

  • Projecte Nacional. Mancomunitat

Explicació de la Escola Superior de Belles Oficis, en concret la planificació dels estudis de l’Art del Jardí i la seva relació amb l’Escola Superior d’Agricultura compartint assignatures i pràctiques.

Es parla dels dos directors jardiners sortints de l’Escola i la seva gran vàlua, Joan Mirambell i Artur Rigol.

Seguint esmentant diferents projectes de democratització de l’art, i d’entre ells també les Biblioteques Populars en el sentit ornamental exterior: Rigol, ordena i dissenya els jardins de les Biblioteques Populars de Figueres, Pineda i Sallent, una altre gran empresa de la Mancomunitat.

Finalització amb un text de Folch i Torres que recull tota la exposició:

«I aquest ha d’ésser el jardí que hem de crear. El jardí ciutadà embellidor de les nostres perspectives, exornador dels nostres palaus, harmonia d’un conjunt urbà, i a ell hem d’anar sense altre desig que el d’exaltar, el d’acusar la bellesa de la nostra natura, amb elements d’aquest jardins populars, que són flor exquisida d’ella.»

Joaquim Folch i Torres, 1916

Notes sobre l’Art del jardí. «Pàgina Artística» de La veu de Catalunya, núm. 323, 21 de febrer de 1916.

Jornada de la ratafia

La Jornada de la Ratafia es va realitzar el divendres 19 d’octubre i hi va assistir un grup de socis i acompanyants. L’interès de fer aquesta jornada rau en el coneixement de l’antiga tradició de l’elaboració d’aquest licor per part dels pagesos de Catalunya, els qui aprofitaven les herbes medicinals i aromàtiques que tenien a l’abast. Amb el temps, l’elaboració de la ratafia ha anat seguint, amb més o menys fidelitat, els mètodes originals.

Finca «Can Llavanera»: Atès que les nous són un ingredient fonamental per a l’elaboració de la ratafia, la jornada es va iniciar amb la visita a una explotació productora de nous. Can Llavanera es troba al municipi de Crespià (Pla de l’Estany) i és propietat d’en Josep Guixeres, enginyer tècnic agrícola. Es tracta d’una explotació dedicada a la producció de nous, amb una superfície cultivada de 26 hectàrees.

En Josep Guixeres ens va donar tot tipus d’explicacions sobre les tècniques de conreu i l’equipament que fan servir en els processos de collita i post-collita, com ara la màquina vibradora dels arbres, la que recull les nous, les tremuges per a la neteja i el rentat de les nous, les assecadores d’aire calent, les calibradores i les envasadores.

 Celler de la Ratafia Russet: Situada a Olot (la Garrotxa), és una empresa familiar que es dedica exclusivament a la producció de ratafia, elaborada de forma artesanal seguint els mètodes tradicionals de maceració de nous verdes i plantes diverses en aiguardent o holandes de vi.

Aquí ens va atendre el director Xavier Codina, que amb tot detall ens va explicar el procés d’elaboració mentre visitàvem les instal·lacions de maceració, els cellers soterranis, les línies d’envasat i els magatzems. Per finalitzar la visita ens van obsequiar amb un tast del seu producte.

I després de dinar, clos com no podia ser d’altra manera amb una copa de ratafia, ens vam adreçar a la següent visita.

Casa Solà-Morales: Situada al mig del Firal d’Olot. Es tracta d’una antiga casa senyorial, propietat de Joaquim Solà-Morales i molt vinculada a la història del carlisme olotí. És un edifici barroc, iniciat l’any 1781 per l’italià Francesco Brilli, autor dels esgrafiats de la façana, i que va ser restaurat entre 1913 i 1916 per Lluís Domènech i Montaner. La façana, la balconada i la tribuna són d’estil modernista amb motius rococó i delicades figures escultòriques d’Eusebi Arnau.

Ens van atendre en Joaquim i la seva esposa, que ens van mostrar les estances de la casa amb les pintures, mobles i altres objectes decoratius, amb una detallada explicació de la història de la casa en cada moment del país. Acabada la visita ens van obsequiar amb una copeta d’una exquisida ratafia elaborada només amb espècies segons la recepta de la senyora de la casa.