+00 34 932 701 180 icea@iec.cat

Els cereals i el pa en els països de llengua catalana a la Baixa Edat mitjana

Dimarts, 12 de febrer de 2019, a les 20.00h.
Organitza: Secció d’Estudis Rurals
Tertúlia al Restaurant l’Antic Forn (c/Pintor Fortuny, 28 – Barcelona)

La proteïna animal, la soja i els cereals han estat i són la base de la dieta alimentària de la major part de la població mundial i, alhora, la manifestació de relacions de poder econòmic i control social.

Iniciem el cicle de tertúlies del 2019, el dia 12 de febrer, amb la ponència “Els cereals i el pa en els països de llengua catalana a la Baixa Edat mitjana” títol del llibre escrit pel professor Antoni Riera i Melis.

Vegeu la ressenya del llibre aquí.

El professor Riera és doctor en Història per la Universitat de Barcelona i va ser Catedràtic del Departament d’Història Medieval. Una part de la seva tasca investigadora versa sobre l’alimentació en els segles XII i XIII, entesa des de la perspectiva d’un mecanisme de poder. També ha participat en l’obra europea més ambiciosa en el camp de l’alimentació, la Histoire de l’alimentation (1996), publicada en cinc llengües, representant a la historiografia catalana.

Juntament amb el professor Jesús Contreras, va crear el Centre d’Estudis Alimentaris a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. És membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’IEC entre d’altres institucions.

La tertúlia es realitzarà al Restaurant l’Antic Forn, C/Pintor Fortuny, 28 a les 20h. del dimarts 12 de febrer de 2019.

Si us plau confirmeu la vostra assistència a icea@iec.cat per tal de fer la reserva

Cinc nous FOCUS GRUPS EIP-AGRI

La Xarxa Europea per a la Innovació (European Innovation Partnership “Agricultural Productivity and Sustainability”, EIP-Agri) ha obert termini per a la presentació de candidatures per formar part de cinc nous FOCUS GRUPS.

S’espera que els grups presentin els seus resultats i recomanacions en un període d’un any.

Les temàtiques dels nous Focus Grups són les següents (s’indica la data de la primera reunió de cada grup, a la qual les persones que estiguin interessades han de poder assistir obligatòriament):

  • Salut de les abelles i apicultura sostenible. 1a reunió: 7-8 maig 2019
  • Oportunitats de diversificació mitjançant productes medicinals i cosmètics vegetals. 1a reunió: 15-16 maig 2019
  • Salinització del sòl. 1a reunió: 15-16 maig 2019
  • Protecció dels sols agraris contra la contaminació. 1a reunió: 11-12 juny 2019
  • Reducció de l’ús de productes antimicrobials en avicultura. 1a reunió: 19-20 juny 2019

El perfil de persones que es cerquen per formar part d’aquests Focus Grups són agricultors/es, assessors/es, científics i altres actors rellevants. Hi ha un especial interès per incloure representants de productors agraris i forestals. Les persones que presentin la seva candidatura han de poder expressar-se correctament en anglès.

Per a més informació sobre aquestes noves convocatòries podeu consultar les tasques d’aquests Focus Grups.

El termini per presentar les candidatures és el dilluns 11 de febrer de 2019, abans de les 23:59 hrs CET (hora de Brussel·les).

Quaderns Agraris núm. 45 : desembre 2018

La revista Quaderns Agraris, editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar en format d’accés obert el núm. 45 : desembre 2018.

El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació:

Núm. 45 : desembre 2018 – Sumari

Articles

L’agricultura social, una activitat que retorna a la societat més del que inverteix . Aplicació del mètode del retorn social de les inversions. Antoni F. Tulla, Ana Vera, Carles Guirado, Natàlia Valldeperas   p: 7-39

Les marques geogràfiques de qualitat europees i la conservació dels recursos fitogenètics hortícoles a Catalunya. Roser Romero del Castillo, Joan Simó, Joan Casals, Francesc Casañas   p: 41-69

El canvi climàtic en el cultiu de la vinya. Efectes en la garnatxa negra. Montserrat Nadal   p: 71-90

Anàlisi de dades composicionals: conceptes bàsics i exemples en ciències aplicades i en el sector agroalimentari. Eusebio Jarauta-Bragulat   p: 91-111

Agrofòrum

Projecte social per a la recuperació de l’olivera de la varietat salar d’Arbúcies. Ramon Espígol-Llorà   p: 115-133

Els glucòsids d’esteviol: edulcorant natural per a l’alimentació humana i animal. Pere Costa-Batllori   p: 135-145


També podeu accedir visitant la
pàgina web de la revista

Mengem futur (informe del CADS): El debat

Dijous 14 de febrer de 2019, a les 18.00h.
Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans. (C/ del Carme, 47, Barcelona)

Inscripció tancada. Podreu seguir l’acte per streaming a

Programa
18.00-18.45h: Dr. Joan Vallvé, ex-conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; Dra. Montserrat Viladrich, Catedràtica del Departament d’Administració d’Empreses i Gestió Econòmica dels Recursos Naturals de la Universitat de Lleida; i Dr. Carles Ibáñez, investigador i coordinador de l’Àrea d’Agrosistemes i Medi Ambient de l’IRTA, membres del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), exposaran l’informe Mengem futur.
18.45-20.30h: Debat moderat per Ester Torres, vicepresidenta de la ICEA.

L’informe
El CADS analitza els principals reptes que es plantegen per assegurar el proveïment d’aliments a Catalunya en circumstàncies futures més o menys complexes. Ho fa en l’informe Mengem futur, que acaba amb un conjunt de recomanacions estratègiques adreçades al conjunt del Govern de Catalunya.

El debat
El CADS ens diu que les decisions que prenguem -o no prenguem- avui en relació amb totes les polítiques que conflueixen en la producció agroramadera afectaran la nostra alimentació a mitjà i llarg termini.
L’informe proposa un pacte nacional per a la política alimentària i una estratègia alimentària per avançar vers un sistema alimentari productiu, sostenible, resilient, saludable, responsable i d’accés universal per a Catalunya
El mon agrari té molt a dir i propostes a fer per a aquesta estratègia. Per això us demanem que vingueu, exposeu i discutim plegats sobre com podem garantir la seguretat alimentària i tot el que podem i volem fer per anar guanyant en la sostenibilitat de l’activitat agrària.

Inscripció tancada. Per més informació icea@iec.cat 

Premi ICEA a treballs de recerca de batxillerat 2018

El contingut dels treballs de recerca que s’han presentat a la II edició del Premi ICEA, reflecteixen les mateixes preocupacions que té la societat adulta actual. Majoritàriament les temàtiques han versat sobre la producció ecològica i convencional i sobre la informàtica en el sector agrari.

El treball destaca pel seu enfoc de territori i de món rural, per la seva visió globalitzada de tots els processos de la cadena de valor d’aquest producte alimentari i per l’encertada i ben plantejada orientació de la recerca realitzada.

El treball guanyador ha estat, “Aprenent de formatger. Estudi de la influència del tipus de quall en la elaboració de formatges amb llet de cabra de Can Pauet” de Claudia Alcañiz Garcia de l’Institut de Santa Coloma de Farners (Girona).

Sortida a les comarques de Ponent

FruitCentre de l’IRTA a LLeida

Divendres, 14 de desembre.

La Secció de Viticultura i Enologia organitza una visita al FruitCentre de l’IRTA de Lleida i a la Cooperativa l’Olivera a Vallbona de les Monges.

 

 

Hora i punt de trobada

10.00 h a l’entrada de les instal·lacions del Laboratori de l’IRTA al Parc de Gardeny (Lleida capital). (Prèviament, sortida de Barcelona a les 8.00 de Pl. Francesc Macià (davant Sandor).

Programa

10.00 h Visita al laboratori a càrrec del director Simó Alegre, que mostrarà les instal·lacions, principalment les relacionades amb la fruita i la seva conservació

12.00 h Sortida cap a Vallbona de les Monges per dinar(13.30 a 15.45)

16.00 h Visita a la Vall del Riu Corb, on hi ha la superfície més importat de vinya de la D.O. Costers del Segre. Durant la visita parlarem de les noves tendències dels vins d’aquesta denominació.

18.00 h Fi de la sortida i retorn.

Inscripcions

Envieu un correu electrònic a icea@iec.cat abans de l’11 de desembre. Atès que les places són limitades i cal reservar el dinar i organitzar els desplaçaments.

Cal agrupar les persones en els cotxes disponibles. Per la logística, poseu-vos en contacte amb Joaquim Ros T. 610595550.

Observacions

  • L’activitat es gratuïta excepte el dinar (un menú local) i altres despeses que es poguessin presentar, que es pagaran in situ.
  • Desplaçament en cotxes particulars. El punt de trobada general és la porta del laboratori del IRTA al Parc de Gardeny (LLeida).
  • Pels que surtin de Barcelona el punt de trobada és l’habitual davant del Sandor ( Pl.-Francesc Macià a les 8h del mati).
  • Animem als socis de les comarques de ponent que ens acompanyin.

Els sòls i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS)

5 de desembre

Jornada tècnica per celebrar el Dia Mundial de Sòl

Sala de graus. Edifici 1. ETSEA-UdL. Lleida.

El Dia Mundial del Sòl (WSD) se celebra anualment el 5 de desembre per centrar l’atenció en la importància d’un sòl sa i conscienciar per la gestió sostenible dels recursos del sòl. #WorldSoilDay

Organitzen:

Universitat de Lleida
ICEA – Institució Catalana d’Estudis Agraris
SECS – Sociedad Española de la Ciencia del Suelo
ITPS – Intergovernmental Technical Panel on Soils

 

Programa

9.15.                             Benvinguda

09.30 – 10.00              Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Astrid Ballesta. Vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació de la Universitat de  Lleida.

10.00 – 10.30              Els sòls des de la visió FAO i el Intergovernmental Technical Panel on Soils (ITPS). Rosa M.Poch. Catedràtica d’Edafologia de la Universitat de Lleida. Presidenta del ITPS.

10.30 – 11.00              Riscos associats a la contaminació de sòls. Esther Martí. Professora de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.

11.00 – 11.30              Pausa – Cafè

11.30 – 12.00              El coneixement i la divulgació dels sòls de Catalunya. Visió de l’Institut Cartogràfic i Geològic      de Catalunya (ICGC). Agnès Lladós, responsable projectes de sòls del Centre de Suport Territorial Pirineus (CSTP). ICGC.

12.00 – 12.30              Aplicació agrària de residus i protecció del sòl. Visió de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Meri Pous, cap del Departament de protecció del sòl de l’Àrea d’Economia circular. ARC. Generalitat de Catalunya.

12.30 – 13.00             Protecció de sòls agraris. Elisenda Guillaumes. Directora General d’Agricultura i Ramaderia. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

13.00.                         Cloenda

Per confirmar assistència, poseu-vos en contacte amb Diana E. Jiménez diana.js@macs.udl.cat

web de la FAO del Dia Mundial del Sòl 2018

Presentació del llibre: Raïms, les principals varietats catalanes: història, cultiu i vins

Divendres 23 de novembre, a les 7 de la tarda, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans

Organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA); VINSEUM – Museu de les Cultures del Vi de Catalunya i Edicions i propostes culturals ANDANA.

La presentació anirà a càrrec de Jaume Gramona, president de Caves Gramona. També hi intervindran una representació dels responsables de l’obra, a més de Jordi Sala, president de la ICEA, que obrirà l’acte i Salvador Puig, director general de l’INCAVI, que el clourà.

Col·laboren: INCAVI – Institut Català de la Vinya i el Vi i Rius & Rius, consultora vitivinícola integral.

Informació del llibre

Si us plau confirmeu la vostra assistència omplint aquest formulari.

Sortida dedicada a la Ratafia

Divendres, 19 d’octubre 2018. Olot.

La Secció de Viticultura i Enologia organitzem una sortida per a visitar un productor de Ratafia i un de nous (un dels components bàsics de la Ratafia).

Aquest és el programa:

9.30 h. Trobada a Esponellà, a la rotonda a la sortida del poble.
10 h. Visita a la finca Can Llavanera del terme de Crespià, plantacions de nogueres, observació del cultiu, collita i manipulació. Propietat del company Josep Guixeres.
12.30 h. Visita a la destil·leria de Ratafia “Can Russet” (Olot) atesos pel seu director Xavier Codina.
14.00 h. Dinar (restaurant Hotel Riu Fluvià. Olot)
16.00 h. Visita a la casa modernista “Solà Morales” del nostre company Joaquim Solà Morales, a Olot. Aquí acabarem la visita.

OBSERVACIONS. Per qüestions de logística sols s’admeten 15 places. Degut al poc temps fins el dia la sortida cal que us inscriviu el més aviat possible. L’activitat és gratuïta, excepte pel dinar (menú a pagar in situ 25€).

INSCRIPCIÓ. Envieu un correu amb el vostre nom i telèfon a icea@iec.cat abans de dimarts dia 16. Si veniu amb cotxe des de Barcelona i oferiu places disponibles, contacteu amb el company Eduard Puig trucant al 609 55 18 62 per organitzar-nos.

Resum de la XXXIII Jornada d’Agricultura a Prada 2018 – Universitat Catalana d’Estiu

El sector vitivinícola a la Catalunya Nord i el Principat

Dissabte, 18 d’agost de 2018. Liceu Renouvier de Prada (Conflent)

Enguany, la XXXIII Jornada d’Agricultura a Prada, a la Universitat Catalana d’Estiu, el dissabte 18 d’agost, es va dedicar al sector vitivinícola de la Catalunya del Nord i el Principat.

Seguint l’esquema dels últims anys, les presentacions del matí van ser més generals: la història de la vinya, l’organització del sector i les denominacions d’origen (DO). A la tarda es van presentar una sèrie d’experiències de bodegues privades i cooperatives, i es va fer un llarg debat amb la participació de tots els ponents. Durant el dinar es va fer un tast de vins. La participació va ser superior als últims anys, i va superar en tot moment els quaranta participants.

Josep M. Puiggròs, responsable de la Secció de Viticultura de la ICEA, va assenyalar que l’aparició del vi es produeix fa uns set mil o vuit mil anys i, segons la informació actual, ho fa a Armènia. Des de França arriba a la Font de la Canya (Empordà) i es dispersa a tota la península Ibèrica. Els romans van donar al vi un contingut alimentari. Amb els musulmans hi va haver una regressió, però el conreu de la vinya no va desaparèixer i els ordes monàstics s’encarregaren posteriorment de recuperar-la. Amb la fil·loxera es va produir una selecció de varietats. L’any 1907 es pot considerar com un moment de gran revolució en la producció.  (presentació)

La intervenció de Puiggròs va incloure també la part que va preparar Pierre Torres, de la Catalunya del Nord. Destaquem la importància de la producció dels vins dolços naturals i la reducció d’hectàrees de cultiu, de 66.000 en el passat a 22.000 avui. (presentació)

Fabrice Rieu, vicepresident del Comitè Interprofessional dels Vins del Rosselló, va fer una fotografia dels vins del Rosselló. Representen només el 2% de la producció de vi de França, però són el 80% del vi dolç. Es tracta de vinyes d’alçada, produït quasi tot sota una denominació d’origen i amb vint-i-quatre varietats. Les cooperatives (vint-i-cinc, en total) aporten entre el 70  i el 75% de la producció. Un 43% de la producció es dedica a la venda directa. L’exportació de vi dolç és molt petita per qüestions fiscals, ja que fora de França, i perquè té un contingut superior a 15°, es grava amb una taxa molt elevada. Els preus en les últimes campanyes han estat elevats. En Fabrice explica també la complexa organització del sector liderada pel Comitè Interprofessional dels Vins del Rosselló (CIVR), del qual ell és vicepresident i disposa d’importants recursos econòmics, gràcies, entre d’altres, a aportacions com la cotització voluntària obligatòria (CVO) que paguen els productors i que es destina a la recerca, promoció, control i seguretat. (presentació)

Salvador Puig, director general de l’INCAVI, va remarcar el paper fonamental del cava dins la producció i exportació vitivinícola catalana, l’existència de tretze denominacions d’origen (incloent-hi la del cava), la possibilitat de coexistència de diverses denominacions d’origen dins una mateixa finca, el creixement de la comercialització sota el paraigua d’alguna denominació de qualitat i embotellat. Va indicar que els vins catalans proporcionen només el 35% del consum de vi a Catalunya i que les cadenes de comercialització tenen un pes creixent. També va fer una explicació comparativa del model organitzatiu del sector, i va assenyalar el paper de l’INCAVI com a vertebrador del sector. (presentació)

Xavier Pié, president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Catalunya, va fer una reflexió de la necessitat d’una millor coordinació per a la promoció dels vins en què participin les diferents organitzacions de promoció del turisme, les diputacions, els consells comarcals, etc. D’altra banda, va indicar que el model català ha volgut copiar el de Bordeus, i va assenyalar que el mercat de vi és un mercat global, un mercat a escala internacional, i que el preu del vi amb denominació d’origen Catalunya ha pujat en els últims anys, amb l’excepció de Barcelona, on es realitzen les promocions. (presentació)

Xavier Albertí, president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Empordà, va explicar les peculiaritats d’uns vins de la tramuntana, on els rendiments són baixos, no es destinen al cava, el mercat local és fonamental i no cal vendre fora de Catalunya. Es tracta d’una denominació d’origen petita.

Jean-Louis Salies, president de la IGP Côtes Catalanes, va explicar que la IGP opera com un paraigua que ha funcionat molt bé per a la recuperació i promoció dels vins de la zona. Va fer referència especialment als vins rancis i a l’enoturisme.

Després del dinar, amb tast de vins i amb gran aportació de vins locals francesos, es va iniciar la sessió de la tarda.

Jordi Bota, president de la Societat Gastronòmica del Pirineu, va explicar una experiència molt particular com és la recuperació de la vinya a la Cerdanya per part d’un grup de consumidors i restauradors. (presentació)

Xavier Farré, president executiu del Centre Vinícola del Penedès (CEVIPE), va explicar l’experiència d’una cooperativa de segon grau que agrupa tretze cooperatives i que tradicionalment s’ha orientat a comercialitzar vi a granel per a fer cava. Té 2.200 socis, 6.300 hectàrees de vinya i una facturació de més de trenta milions d’euros, i actualment elabora entre un 10  i un 12% de la producció. Va explicar que treballa en cinc denominacions d’origen i va assenyalar el paper fonamental del cava en la producció de vi a Catalunya. (presentació)

Anna Espelt, de l’empresa Espelt Viticultors de l’Empordà, va explicar els quatre elements que han permès l’èxit d’una finca productora de cent vuitanta-cinc hectàrees. Una combinació apropiada del tipus de sòl, del clima, del tipus de ceps i de qui cultiva són les claus.

Jaume Martí, soci i directiu d’Agrícola Sant Josep de Bot, va explicar l’experiència d’una cooperativa de la Terra Alta creada el 1962. En els últims sis anys han passat de vendre la totalitat de la producció, principalment a Torres, a elaborar amb marca pròpia el 60% de la producció amb set marques diferents (potser la més coneguda és Llàgrimes de tardor). Aquesta multiplicitat de marques és conseqüència d’una estratègia d’oferir productes tenint en consideració la segmentació del mercat. Tenen un vi nou que comercialitzen amb el nom de Laquarta. Estan fent un esforç per a aconseguir una forta identificació territorial del vi, que aquest sigui un element de la seva producció i que acompanyi altres productes i elements patrimonials.

Montserrat Molla, pubilla del Mas Molla de Calonge, va explicar l’estratègia del Mas, on treballen un vi de pagès, comercialitzat directament a la finca i al mercat de Palamós i on realitzen visites i explicacions dels processos. Per a ells la relació directa, un preu adient i poc seguiment de les modes són elements fonamentals d’una estratègia d’autenticitat. (presentació)

El debat sobre perspectives de futur del sector va ser molt ampli. Assenyalem solament alguns punts:

  • Les raons explicatives de la caiguda tan pronunciada del consum de vi per càpita en comparació amb altres productors mediterranis. Es van assenyalar el preu, la competència de la cervesa, les pautes de consum dels joves, la propaganda…, molts factors i finalment una explicació no satisfactòria.
  • El futur del cava: les notícies de canvi de propietaris de dos dels tres grans del sector, la guerra de preus d’aquests anys, l’entrada de nous productors, la peculiaritat de la denominació d’origen cava, l’oferta mal segmentada, el consum de vi espumós per a cada dia, la creació de Corpinnat, etc.
  • Les possibilitats del vi rosat, que està funcionant molt bé a França.
  • La rendibilitat de la producció de vi i la viabilitat de les explotacions.
  • El relleu generacional.

Resum le la Jornada en format pdf