+00 34 932 701 180 icea@iec.cat

Catalunya no pot perdre més superfície agrícola per a la instal·lació d’energia fotovoltaica

Palamós

L’impuls de l’energia fotovoltaica, junt amb altres energies renovables, és essencial per avançar en la transformació energètica, tal com ens exigeix la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic. Aquest repte fa molts anys que és vist com a prioritari per les entitats signants. L’aposta de les energies considerades alternatives als carburants fòssils és una aposta clara i estratègica de la UE (Green Deal), que ara s’ha vist reforçada per les conseqüències derivades de la guerra a Ucraïna.

Tanmateix, en aquest tema, Catalunya ha actuat amb molt retard, fins al punt que és la comunitat autònoma amb un menor desenvolupament de les energies renovables. Ara s’ha evidenciat aquesta disfunció i es vol corregir ràpidament apostant per les solucions més còmodes, que, dissortadament, suposen la pèrdua d’actius de la màxima criticitat per a la producció dels aliments, a més d’una seriosa desconsideració sobre els valors de l’activitat agrària.

D’alguna manera, es vol resoldre amb urgència l’error de la manca de previsió, planificació i capacitat resolutiva dels poders públics en relació amb les energies renovables, amb un nou error que augmentaria la dependència alimentària del nostre país.

Per alertar d’aquest greu error les entitats signants del món professional, agroalimentari i ecologista han distribuït el document que figura a l’enllaç on s’exposen els principals arguments per evitar un major deteriorament de la ja minvada autosuficiència alimentaria a Catalunya i en uns moments de crisis alimentària a nivell mundial on tots els estats, inclosa la UE, estan prenent mesures per incrementar el seu potencial productiu.

Us preguem que en feu la màxima difusió

Signen el document:

  • ICEA (Institució Catalana d’Estudis Agraris)
  • Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya
  • Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya
  • Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya
  • IPCENA-EdC
  • ICEA (Institució Catalana d’Estudis Agraris)
  • Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya
  • Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya
  • Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya
  • IPCENA-EdC

Per a més informació podeu dirigir-vos a:

Ecodescoberta. El paisatge de l’Horta a través dels sòls

El proppassat diumenge 24 d’abril, la Secció de Sòls de la ICEA, en col·laboració amb la regidoria d’Habitatge i Transició Ecològica de la Paeria de Lleida, va organitzar l’activitat Ecodescoberta. El paisatge de l’Horta a través dels sòls. El paper del riu Segre com a formador de paisatge, per promoure la divulgació de la importància dels sòls i dels paisatges edàfics en un espai agrari remarcable com l’Horta de Lleida.

En aquest recorregut es va procedir a l’exercici d’una tasca de divulgació científica, oberta al públic en general i també orientada a persones vinculades al món de l’ensenyament, sobre les característiques dels sòls presents en una topo-seqüència que va de les terrasses fluvials més altes a la plana al·luvial del riu Segre com a nivell de base. Un recorregut que permet descobrir les passades de dipòsits dels rius pirinencs i els sòls que s’hi han desenvolupat. També es va procedir a l’explicació de l’evolució dels paisatges agraris, més intensa en la segona meitat del segle XX i inicis del segle XXI. Es va destacar l’especialització fructícola, el reequilibri entre creixement urbanístic i la regeneració d’espais naturals.

A més, es va destacar un tema potent: el manteniment d’una activitat agrària en un entorn singular i proper a la ciutat de Lleida. Els aspectes sociològics i històrics entren també en aquest relat edafopaisagístic, que és el resultat d’una acció humana secular en què els regadius constitueixen un recurs de valor únic, amb una base edàfica de gran valor que cal protegir i preservar; amb la consideració, d’altra banda, dels reptes relacionats amb les noves demandes d’espais (industrials, energètiques) i les necessitats que cal afrontar respecte a la història, i la perspectiva i la realitat d’incorporació de les noves tecnologies en la producció agroalimentària, que continua tenint una base ineludible en els sòls agraris.

Miquel Aran
ICEA – Secció de Sòls

Els mites que alimenten el creixement massiu de la indústria porcina espanyola

How clean are Europe’s food supply chains? The myths fueling the massive growth of Spain’s Pork industry.

Author: Thin Lei Win. Editor: Giulia Laganà – Open Society European Policy Institute, 2021

Comentaris i resum de la publicació: Lourdes Viladomiu, Jordi Rosell

Disponible a: https://www.opensocietyfoundations.org/publications/how-clean-are-europe-s-food-supply-chains#publications_download

Es tracta d’una publicació de 34 pàgines resultat d’un estudi finançat per l’Open Society Foundations, la fundació impulsada pel financer d’origen hongarès George Soros.

La recerca es basa en entrevistes (més de 60) i material disponible a Internet per a «entendre el discurs dels principals lobbies» i analitzar l’accés del sector als fons públics. També es planteja com una feina d’espionatge pel fet d’haver-s’hi utilitzat «drons i fotos nocturnes» per a «documentar les insanes i insegures condicions en què són forçats a viure els animals». L’autor informa que ha obtingut «documents que mai no havien estat fets públics» i que ha entrevistat «funcionaris, activistes i experts que s’han fet ressò de les preocupacions i frustracions de molta gent arreu del país» (pàgina 7).

Després d’indicar el ràpid creixement del sector porcí a Espanya en els vuit últims anys a causa de la gran exportació de carn a la Xina i al fet que Alemanya ha limitat el creixement del seu sector carni, passa a presentar quatre «mites» sobre el sector i els confronta amb la «realitat».

El primer mite és que «la indústria porcina a Espanya ofereix llocs de treball dignes i ben remunerats». La realitat, però, segons el document, és que hi ha «una explotació dels treballadors desenfrenada [rampant]».

El segon mite és que «la indústria porcina es basa en petites empreses artesanals, crea gran nombre de llocs de treball de qualitat a les zones rurals i reverteix el descens de la població». La realitat és, però, segons el document, que «les grans empreses dominen el mercat espanyol i les seves granges industrials donen feina a menys treballadors que les petites granges artesanals».

El tercer mite és que la indústria porcina espanyola és un model de producció sostenible. La realitat, però, segons l’informe, és que les pràctiques de la indústria són molt contaminants i els animals viuen en condicions deficients.

El quart mite és que la indústria porcina espanyola és una història d’èxit financer. La realitat, però, segons l’informe, és que la indústria, tal com és, no existiria sense finançament públic.

El document, per tant, pretén desmitificar el que es presenta com a «èxit» d’un sector econòmic denunciant la problemàtica social que se’n deriva. Les seves fonts són bàsicament periodístiques, i recull, amplia i sistematitza una sèrie de problemes dels quals la premsa s’ha fet ressò els darrers anys: condicions de treball als escorxadors, impactes ambientals i moviments d’oposició a les macrogranges. Tot això presentat en el context d’una concentració empresarial i dels efectes (i defectes) de la Política Agrària Comunitària (PAC).

Pel que fa als problemes que se’n deriven, el document, com molts d’aquests treballs, no va més enllà d’aquestes denúncies. Indica accions il·legals i socialment inacceptables, però no valora la rellevància dels fets en el conjunt de la cadena de valor del porcí a fi i efecte de saber si parlem de tendències generals i trets inherents a aquesta o d’elements capaços de ser corregits. Ens referim concretament a la importància de les macrogranges, al paper clau dels escorxadors en l’estructuració de la cadena de valor del porc, a la poca rellevància del sector a l’hora de generar ocupació directa i indirecta, a la dependència de la producció dels ajuts públics… Totes aquestes hipòtesis són plantejades, però no hi ha una base per a considerar-ne la validesa. Altres aspectes, com l’impacte contaminant del sector, les condicions laborals, la dependència de les exportacions, han estat assenyalats i documentats suficientment. D’altra banda, el document no permet comprendre la importància i impacte de la integració contractual en el sector, ni el paper que les indústries de pinsos compostos fan en l’estructuració de la cadena porcina.

Pel que fa a les propostes per a millorar la situació dels treballadors dels escorxadors, es proposa un estatut laboral en la línia del que s’ha aprovat per a empreses de lliurament a domicili (delivery) com Glovo i Uber Eats. I espera que la futura «condicionalitat social» dels ajuts directes de la nova PAC serveixin per a combatre les males pràctiques en l’àmbit de les relacions laborals. Una proposta sorprenent, perquè n’hi hauria prou d’exigir el compliment de la llei i també perquè la recepció dels ajuts no està lligada a la cria de porcs ni al processament de la seva carn.

Imatge: @agriculturacat

Quaderns Agraris núm. 51

La revista Quaderns Agraris, editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar l’edició digital d’accés obert del núm. 51.

El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació:

Núm. 51: desembre 2021

Sumari

Varietats de garrofer dels Països Catalans: caracterització i estructura poblacional. Mercè Rovira, Antònia Ninot, Agustí Romero, Ignasi Batlle

Xylella fastidiosa a la conca mediterrània. Vicente Dalmau-Sorlí, Amparo Ferrer-Matoses, Josep A. Jaques-Miret, Miguel A. Miranda, Antonio Vicent

El silvopastoralisme com a eina de desenvolupament territorial. El cas del Lluçanès. Carmen Capdevila, Elsa Varela, Antonio Lecegui, Ana Olaizola

Millora de la diversitat florística en pastures al massís del Collsacabra. Josep Luquin Lleixà, Carme Casas Arcarons

Agrofòrum

Caracterització de varietats de garrofer i selecció pel seu interès productiu i comercial. Joan Rofes-Vidal

Pagesia versus sostenibilitat. Martí Boada

Ressenya del llibre Paradeisos. Horti. Los jardines de la antigüedad, de Lluís Pons Pujol. Montse Rivero-Matas

També podeu accedir visitant la pàgina web de la revista.

Vint-i-cinc anys de la Secció de Viticultura i Enologia de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

La institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), és una entitat científica, tècnica cultural, de reflexió, estudi i debat de les diferents temàtiques de l’agricultura, la ramaderia, i la silvicultura catalana i del món rural.

La ICEA és una institució independent i plural. La seva actuació no té activitat de lucre i es basa en la dedicació voluntària dels seus membres.

L’entitat està organitzada en unes quantes seccions, una de les quals és la Secció de Viticultura i Enologia la qual aquest any es compleixen els vint-i-cinc anys d’existència.

Durant aquest període hem dut a terme diverses activitats relacionades amb la Viticultura i l’Enologia de l’àrea dels Països Catalans, però voldríem destacar  la nostra activitat pionera: l’impuls  d’estudis sobre les varietats de cep que hem considerat autòctones del nostre territori. Han estat estudis fets al llarg del temps i presentats en diverses jornades en diferents localitats de la nostra geografia i que han estat el material de diverses publicacions d’una manera especial Dossiers Agraris, de la ICEA.

Totes les activitats s’han concentrat  en el sector Enovitícola i hem comptat amb la col·laboració a part dels propis membres de la Secció,  d’estaments públics i dels professionals privats del sector. En alguns casos, aquestes col·laboracions s’han fet de manera permanent a través de convenis  i és la nostra voluntat de continuar-los durant molts anys, sense gens d’interès econòmic de la nostra part i sols amb l’objectiu de ser útils al sector i al país.

Som defensors a part de la Ciència i la Tècnica  aplicant-la a l’elaboració d’un bon vi i respecte al medi ambient  i com a base important elaborat amb les nostres varietats autòctones que formen part del patrimoni vegetal, però també de la cultura, i la història d’aquest patrimoni situant els orígens dels nostres vins dintre dels més antics en l’àmbit mundial. També hem treballat en la defensa paisatge que ens envolta. Un bon vi va associat a un entorn harmònic.

Aquestes són unes fites que hem cultivat i de segur que poden ajudar a augmentar encara més el prestigi que fa temps els nostres vins estan aconseguint.

Josep M. Puiggròs, coordinador de la secció de Viticultura i Enologia

Documentació:

Programa

Exposició de la història de la secció de Viticultura i Enologia, Josep M. Puiggròs

Resum de les ponències de la Jornada

Impacte de la Jornada:

5/11/2021: Entrevista Montserrat Nadal (Vadevi)
Montserrat Nadal: “L’ICEA fa un paper clau en la transferència de coneixement vitícola i enològic”

6/12/2021: Entrevista Josep Ma. Puiggròs (Vadevi)
Josep M. Puiggròs: “El vi laietà va alimentar les tropes de Juli Cèsar i això els va permetre conquerir la Gàl·lia”

 

 

Mirada atenta als edafopaisatges. Transformació en regadiu i secans

El dia 27 de novembre la secció de sòls de la ICEA va realitzar una jornada de camp a la zona de Verdú (Urgell). La temàtica es va centrar en l’estudi dels edafopaisatges.
És aquest un concepte clau per entendre la distribució dels sòls en el paisatge. Però també té una evident relació amb les disciplines agronòmiques, històriques i arquitectòniques, entre d’altres.
La jornada va consistir, en primer lloc, en un l’observació del paisatge en procés de transformació en regadiu (canal Segarra Garrigues) a la Serra dels Molars, situada en un altiplà a l’oest de Verdú. De la Serra estant es va observar el mosaic de parcel·les de vinya, ametllers, olivera i cereal en fase de transformació en reg, on ja es poden començar a observar canvis sensibles amb impacte edafològic. Es van plantejar consideracions sobre els models productius esperables.
Posteriorment, el grup es va traslladar al Fondo de la Coma del Molí (Mas de Bondia), on es va observar l’estat dels marges i abancalaments, amb una anàlisi dels efectes, encara lleus, sobre l’eliminació de marges i l’impacte sobre l’emmagatzematge de l’aigua de pluja i els fluxos d’aigua d’escolament. En aquest cas es van plantejar consideracions sobre les possibilitats dels secans i la producció d’aliments d’alt valor afegit (eg: vins de gamma mitjana-alta)
Per acabar la jornada es va fer, en un saló del restaurant “La Graella” de Verdú, un tast de productes del país, al qual va seguir una taula rodona i debat sobre els edafopaisatges, la seva transformació, les necessitats agronòmiques, l’encaix social i els beneficis o perjudicis previsibles de la política agrària de la UE, entre altres nombroses aportacions dels participants.
Es va proposar la creació d’un grup de treball amb l’objectiu de coordinar propostes i activitats basant-se en els coneixements de la ciència dels sòls i la seva aportació com a corrent especialitzada als criteris de gestió territorial.

Miquel Aran
Secció de Sòls de la ICEA

Jornada: 50 anys a Mercabarna. 50 anys de canvis

Dilluns 29 de novembre de 2021, a les 18 h
Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC)
Passeig de Gràcia 55, 6è 6a – 08007 Barcelona

Organització: Mercabarna i Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA)

El passat mes d’agost del 2021 es compliren exactament cinquanta anys del trasllat del Born a Mercabarna i ambdues institucions, Mercabarna i la ICEA, van considerar que calia reflexionar sobre aquesta qüestió, ja que la data s’ho mereixia. I ho hem plantejat en una jornada amb tres eixos.

En el primer lloc, hem volgut que un expert i profund coneixedor del Born com és l’arquitecte Manel Guàrdia, que, juntament amb José Luis Oyón, és coautor del llibre Memòria del mercat del Born (editat per l’Ajuntament de Barcelona), ens fes cinc cèntims dels darrers anys del moviment del vell edifici i de totes les peripècies que es van viure en la negociació per a anar a Mercabarna.

En segon lloc, vam considerar que els canals de comercialització havien evolucionat molt i calia analitzar-ho i qui millor per a parlar-ne que Joaquim Ros, que ha estat més de trenta anys a la direcció de Mercabarna, i Jaume Flores, president de l’Associació Gremial d’Empresaris Majoristes (AGEM).

I, en tercer lloc, per a completar la visió de tots aquests anys, ens faltava el darrer graó de la cadena: el consum i com ha variat en aquest mig segle. Per a parlar del consum ens acompanyarà el professor Abel Mariné, que és la persona indicada com a membre de la Universitat de Barcelona, i de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i un molt bon coneixedor i comunicador del sector de l’alimentació de tot el món.

D’aquesta manera volem fer-nos ressò de la importància de totes les baules de la cadena de valor en complir-se en el mateix any una doble celebració: els cinquanta anys del trasllat i el centenari de la formació del mercat majorista en el mateix Born (va ser el 1921). A més, aquestes dues commemoracions s’escauen en l’any en què Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible.

Programa

• Inauguració a càrrec de Jordi Valls, director general de Mercabarna, i Ester Torres, vicepresidenta de la ICEA

• Ponència inaugural a càrrec de Manuel Guàrdia, coautor de Memòria del mercat del Born

• Ponències sobre l’evolució dels canals de comercialització de fruites i verdures (1971-2021), a càrrec de Joaquim Ros, de la ICEA, i de Jaume Flores, president de l’Associació Gremial d’Empresaris Majoristes (AGEM)

• Ponència sobre canvis en les pautes de consum (1971-2021), a càrrec del Dr. Abel Mariné, de la Universitat de Barcelona i l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA)

Programa en format pdf

In memoriam…. a Joan Bordas i Barceló

Avui, dissabte 16 d’octubre, hem perdut un gran home, un gran mestre jardiner. El buit que ens deixa és enorme, però per ell, pel que es mereix, no vull estar trista. Ens hem acompanyat, explicat i diria, que acomiadat… el diàleg sempre en rialles, somriures que contagien.

Ens hem retrobat en el projecte comú de Jardins i Jardiners… ens coneixem des que era petita. El món dona voltes per retrobar fils perduts. Era el jardiner del meu barri, de Santa Eulàlia d’Hospitalet, la jardineria Bordas… una gran nissaga de mestres jardiners i ara un emblema de la jardineria de casa nostra.

Les flors i plantes de casa, els plançons de l’hort del meu avi, els rams de flors, regals… eren d’allà. Anar a Cal Bordas era una festa, els meus primers records d’olor a flor, perdre’m pel viver… i admirar el gran xiprer de l’entrada i el cactus gegantí… molts records. I després dels anys, la retrobada a braços oberts, el gran somriure en saber qui era jo, que a més compartim cognom, Barceló… ha estat al meu costat durant el meu viatge vital, missatges i flors i a la tornada, una abraçada enorme junt amb la seva companya Amparo.

Ara toca dir adeu, però amb ell, somrient, rient, plantant…

Farem. Viatge i flors Joan Bordas!

M. Mercè Compte i Barceló, Jardins i Jardiners

Tertúlia Jardins i Jardiners “El mestre jardiner Joan Bordas“. L’acte va tenir lloc el 7 de novembre de 2018 a l’IEC.

Fotografia: Amparo Tome González

Notes sobre el repte demogràfic

Antecedents

En l’àmbit mundial s’està donant el fenomen de concentració de la població en grans conurbacions, en detriment d’altres àrees geogràfiques. Aquest fenomen fruit de les oportunitats generades per l’anomenada economia d’aglomeració, tot i que té caràcter universal, es dona amb diferent intensitat a cada país.

Espanya no roman aliena a aquesta tendència, tot i que també té les seves pròpies particularitats, fruit de la seva història i model de desenvolupament, sent un dels països de l’àrea europea que pateix amb més intensitat aquest fenomen. No en va, el Banc d’Espanya, en el seu recent informe anual corresponent a l’any 2020, manifesta que “Espanya presenta un percentatge anormalment alt de territori deshabitat”.

Aquest fenomen també es veu agreujat pel que es denomina l’hivern demogràfic europeu, en què un una vegada més, Espanya es posa al capdavant, pel que fa a baixa natalitat i envelliment de la seva població

Sembla que, en els últims anys, les administracions públiques europees, estatals i autonòmiques estan començant a considerar aquests aspectes, introduint-los en les agendes polítiques, Així en el cas espanyol s’ha concretat en la creació d’un ministeri que engloba en el seu títol, dos grans temes que estan condicionant el nostre futur “Transició ecològica i repte demogràfic”, departament a què se li ha donat el rang de vicepresidència 4a,

Aquest ministeri ha posat en marxa el “Pla de recuperació: 130 mesures per combatre el repte demogràfic” i l’ha dotat amb 10.000 milions d’euros de pressupost.

El passat dia 31 de maig, responsables de la secretària per al repte demogràfic, van exposar via zoom a la ICEA el contingut del Pla.

Alguns comentaris

Arran de les explicacions rebudes, la ICEA va crear un grup de treball, que ha emès els següents comentaris:

  • Per entendre el Pla, cal tenir present, no només en l’evidència demogràfica del nostre país, sinó també el programa Espanya 2050, els fons Next generation, el Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, o l’Agenda Urbana entre d’altres.
  • Que, per a l’elaboració de les 130 mesures, considerem que el ministeri ha fet un molt bon treball de diagnosi, si bé a escala metodològica, creiem que centrar l’anàlisi en les realitats municipals, pot desvirtuar la realitat, sent potser més útil per tenir una radiografia més operativa, prendre com a unitat d’anàlisi una basa ampliada com podria ser la comarcal com a mínim.
  • Un aspecte que ens sembla fonamental és que la despoblació no és el problema de per se, sinó la conseqüència d’altres problemes múltiples i diversos, i segurament diferents segons àrees geogràfiques, i per tant també de teràpies particulars sent difícil fer un diagnòstic global.
  • En tot cas, pel que fa a aquest últim aspecte, cabria una reflexió derivada de l’observació dels mapes demogràfics, on s’aprecia una concentració poblacional en el que podríem anomenar el gran Madrid, i l’arc Mediterrani, amb un buidatge de diferent intensitat a la resta peninsular.
  • També es posa en evidència que ja no només perden població les petites localitats, sinó que ciutats mitjanes i fins i tot algunes capitals de província no són alienes a aquest problema, el que ens indica que ens trobem davant d’un problema profund i complex, i com a tal segurament requerirà solucions diverses. Un nou model de governança per a aquestes àrees determinades podria ser un primer pas per tenir una visió de conjunt i superar les visions sectorials pròpies de cada ministeri o organisme competent en cada matèria
  • Així mateix creiem que l’agricultura, en el seu ampli sentit, difícilment pot ser l’únic motor per sortir d’aquesta situació, ja que tant la piràmide d’edat en aquest sector, com la incorporació de noves tecnologies, poden fins i tot reduir més la població activa en aquest sector.
  • Considerem que cada territori té les seves peculiaritats i també els seus potencials, Seria interessant en funció d’aquestes anàlisis, i amb la participació local, poder desenvolupar projectes integrals, amb l’aplicació dels diferents fons europeus o estatals, i amb una implicació publicoprivada.
  • Precisament aquest partenariat publicoprivat és un aspecte que no hem sabut veure massa reflectit en el programa de les 130 mesures.
  • Si Espanya és clarament un país de serveis, i amb un interès renovat en la seva indústria, aquest interès es podria traslladar-lo a tot el territori veient les possibilitats d’una industrialització difusa en funció dels recursos de cada zona. No hi pot haver un sol vector de desenvolupament, en aquest sentit, el teletreball, el turisme de natura, la bio economia forestal, la transformació agroalimentària o un model energètic descentralitzat podrien ser alguns dels aspectes a considerar, acompanyat d’una bateria de mesures formatives, tenint també en consideració les variables locals.
  • Un capítol a part seria el tractament de la immigració, fenomen sobre el qual pilota en gran part el nostre creixement demogràfic, i per al qual tampoc hem vist una política específica de cara als àmbits geogràfics que ens ocupen.
  • I finalment, ens semblava oportú que s’establís des d’un inici el compromís de fer una avaluació ex post de les mesures executada, per tal d’anar adquirint saber fer per a futures actuacions.

Quaderns Agraris núm. 50

La revista Quaderns Agraris, editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar l’edició digital d’accés obert del núm. 50.

El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació:

Núm. 50: juny 2021 – número especial

Per a l’edició d’aquest número ha col·laborat la Fundació Agrícola Catalana

Sumari

Presentació. Jordi Sala

Pròleg. Javier Martín-Vide

Els regadius a Catalunya: una introducció a la seva evolució històrica i territorial fins a inicis del segle XXI. David Pavón

Recursos i demandes d’aigua a Catalunya. Gabriel Borràs-Calvo

Aigua i producció d’aliments. Per què els cultius necessiten aigua? Joan Girona, Josep M. Villar

La gestió de l’aigua als secans en un escenari d’incertesa pel canvi climàtic. Robert Savé, David Comino, Felicidad de Herralde, Carlos Cantero-Martínez

Tecnologies digitals de suport al reg: sensors, teledetecció i sistemes de presa de decisions. Jaume Casadesús, Joaquim Bellvert

Agrofòrum

Importància estratègica del regadiu a Catalunya. Innovació i casos d’èxit. Maite Sisquella, Francesc Reguant

Reptes actuals i futurs de les comunitats de regants. Ignasi Servià

Una nota sobre l’agricultura catalana en temps de la pandèmia provocada per la COVID-19. Jordi Rosell

També podeu accedir visitant la pàgina web de la revista.