des. 20, 2023
La revista Quaderns Agraris, editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar l’edició digital d’accés obert del núm. 54-55.
El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació:
Sumari
Les principals malalties de l’ametller a Catalunya. Gemma Pons-Solé, Jordi Cabrefiga, Jordi Sabaté, Jordi Luque
Una aproximació a l’anàlisi de les sèries de preus dels productes forestals a Catalunya: l’exemple de la tendència del pi roig. Adriano Raddi
El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) a Catalunya. Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró
La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE : evolució de la producció i del comerç durant els primers vint anys (1985-2005) i perspectives davant del tractat amb l’Àfrica austral, Mercosur i el Brexit. Joan Esbrí-Castell
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?. Assumpta Serra-Clota
Agrofòrum
Actes de la Primera Jornada de Treball de la Societat Catalana de Patologia Vegetal. Josep Usall, M. Isabel Trillas, Jordi Luque, Francesc Xavier Sorribas, Isidre Llorente
Actes de la Segona Jornada Masia i Territori: «Allotjament turístic al món rural». Presentació. Assumpta Serra-Clota
Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català: adaptació i contradiccions de la mateixa normativa. Anna Maria Martínez
Els establiments de turisme rural davant el repte de les noves modalitats d’allotjament (habitatges d’ús turístic). Ramon Corominas
Sostenibilitat i salut a l’edificació. El cas de la rehabilitació de la masia Can Parets a Llerona. Toni Solanas
Agroturisme versus turisme rural. Josep Margenat
El turisme rural, nous reptes. L’Observatori del Turisme Rural. Enric López
Síntesi. Martí Cors
També podeu accedir visitant la pàgina web de la revista.
des. 19, 2023
A l’assemblea de la ICEA del passat 12 de desembre de 2023, Ramon Enric Pintó i Vilella va prendre el relleu com a coordinador de la Secció Forestal de Salvador Ordóñez, que ha estat el responsable d’aquesta secció durant els darrers dos anys i ha fet aquesta feina amb dedicació.
A continuació, us presentem la programació d’activitats de la Secció Forestal que Ramon Enric Pintó proposa:
La ICEA, des de l’inici, ha tingut la voluntat de ser una institució de reflexió i de ciència agrària (en aquest cas la forestal). Amb aquest esperit i la proposta de treball del curs 2024, suggereixo considerar els nou punts següents:
- Mantenir el Fòrum Forestal de Barcelona, i que es recullin i divulguin els debats que s’hi desenvolupen.
- Proposar una reflexió sobre el desenvolupament de la gestió forestal en els espais protegits de Natura 2000 i especialment en els parcs naturals. Focalitzar-nos en els conceptes: gestionar / conservar / valorar.
- Fer un seguiment del desenvolupament de l’Agència de la Natura i fer les gestions necessàries per ser membre dels seus consells, així com de les juntes rectores dels parcs naturals.
- Fer una diagnosi de la relació entre Administració i administrat/da en el context forestal.
- Promoure un debat social unint, en el mateix context, tots els actors vinculats a l’ús del bosc amb el títol: Contribució social a la vida del bosc.
- Endegar el projecte del «Llibre blanc del món forestal de Catalunya», formant un grup de treball específic per a aquest projecte.
- Obrir una secció en el Butlletí quinzenal de la ICEA amb un article curt (d’opinió, proposta, mercat, gestió, conservació, etc.) sobre la temàtica forestal. (Caldria encarregar aquest compromís a un o dos membres de l’equip.)
- Coordinar-nos amb la Secció d’Agricultura i la de la Ramaderia per considerar el valor de l’equilibri entre els tres vectors de la gestió del territori agrari, ja sigui en els espais agraris (oberts) com en els periurbans, sense deixar de costat tot el que pot fer referència al món rural i el seu desenvolupament.
- Promoure el desplegament de les lleis (Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris), com a instruments estructurals.
12 de desembre de 2023
nov. 17, 2023
El passat 9 de novembre es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans la jornada La vitivinicultura amb denominació d’origen als Països Catalans: situació actual i nous horitzons.
En representació de la ICEA, el seu president, Jordi Sala, va donar la benvinguda als assistents, presencials i en línia, i va glossar la figura de Prat de la Riba, fundador de l’Institut d’Estudis Catalans, que des dels seus inicis té, entre altres funcions, establir ponts i col·laboració entre les persones de les terres de parla catalana. Avui en serà una mostra.
I va presentar la Institució d’Estudis Agraris ICEA, filial de l’IEC, especialitzada en l’àmbit agrari i el desenvolupament territorial. En concret, la Secció de Viticultura i Enologia, creada fa més de vint-i-cinc anys, ha fet un gran treball en el coneixement de la viticultura i de les varietats de raïm dels Països Catalans, i també en aspectes com la salut, l’economia, el canvi climàtic, etc.
Tot seguit, va agafar el torn Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA, que va actuar com a conductor, i que va fer la presentació de la jornada i dels ponents (vegeu-ne l’escrit).
Josep Maria Puiggròs va impartir la ponència «Evolució històrica de la vitivinicultura dels Països Catalans com a embrió de les nostres denominacions d’origen» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Anton Castellà va presentar la «Vitivinicultura amb DO al Principat: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Joan C. Martín va presentar la «Vitivinicultura amb DO al País Valencià: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Antoni Bennàssar va presentar la «Vitivinicultura amb DO a les Illes Balears: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Fabrice Rieu va presentar la «Vitivinicultura amb DO a la Catalunya del Nord: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Després d’aquestes presentacions es va fer una taula rodona amb els ponents i amb la participació del públic, en què es va posar en relleu la preocupació per la greu sequera que està patint la viticultura, sobretot al Principat i la Catalunya del Nord, i els efectes del canvi climàtic que afecta tot el conjunt dels Països Catalans. També la necessitat i la dificultat de les DO d’adaptar els seus plecs de condicions als canvis que s’estan produint, tant per les condicions climàtiques, com pels canvis en els hàbits de consum.
En els tres territoris, estan creixent més les IGP que les DO, en el cas de Catalunya la DO Catalunya, pel fet de ser més flexible i potencial.
També es va parlar del fenomen de la viticultura d’alçada o de muntanya, com a una de les maneres d’adaptar-se al canvi climàtic, però que sovint es fan amb varietats més centreeuropees.
Tots els ponents van coincidir en la importància de preservar el material genètic, que s’ha demostrat que és molt important per la seva resiliència davant del canvi climàtic.
Finalment, es va valorar molt positivament la jornada i es va manifestar l’interès a donar-li continuïtat, portar-la als altres territoris dels Països Catalans i promoure estudis i recerques de manera conjunta.
Montse Nadal va presentar els vins dels quatre territoris que es van tastar al final de l’acte. enllaç
Alba Balcells, directora general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, INCAVI, va fer la cloenda de la jornada, tot explicant les diferents línies de treball de l’INCAVI i va destacar les tres grans prioritats: adaptació al canvi climàtic, fer front a les noves tendències neoproteccionistes amb el tema de la salut i la digitalització, que cal aprofitar per donar més transparència, equitat i valor de les diferents baules del sector.
Es tracta d’un sector que ha hagut de fer front a reptes ingents com la pandèmia, les guerres, la inflació, els increments de costos de producció, però que ha demostrat una gran resiliència. Tanmateix, és un sector que cal cuidar i acompanyar per aconseguir que tingui futur i el paper de les DO n’és fonamental.
Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA
Recupereu la sessió
nov. 8, 2023
Amb motiu de la Jornada que celebrem el 9 de novembre sobre «La Vitivinicultura amb D.O. als països catalans», parlem amb Salvador Puig, actual coordinador de la Secció Viticultura i Enologia de la ICEA, que va ser director general de l’INCAVI entre el gener de 2016 i el maig de 2021.
- Segons un estudi de 2021 liderat per INNOVI, Catalunya és una de les zones on més ha augmentat la compra de vi en tenda física, liderant aquest increment a nivell europeu. A Catalunya, el 19% dels consumidors ha utilitzat la compra en línia per a comprar vi. A la Xina, el 52% compra en línia. Per què tanta diferència? Quines particularitats tenen els consumidors catalans?
Catalunya és un país vitivinícola i com a tal amb una cultura del vi important, que cal cuidar. Això explica que molts consumidors opten per comprar el vi en una tenda física, on poden comentar i rebre assessorament del personal de la botiga. En canvi, Xina no té aquesta cultura i el perfil del consumidor de vi és molt diferent, amb un alt poder adquisitiu i acostumat a utilitzar aquest canal de compra.
- Quina posició té actualment el vi català amb DO a Catalunya? I a l’estat espanyol?
Tot i que ha augmentat considerablement el consum de vi de les DO catalanes a Catalunya, passant del 28 % (any 2010) a prop del 50 % actualment, encara no es correspon al que seria normal amb un país vitivinícola com el nostre. Estem referint-nos al vi tranquil, ja que en el cas dels escumosos el percentatge seria molt superior.
Pel que fa a l’estat espanyol, el pes dels vins de les DO catalans és relativament baix, no arriba al 10% (en cava molt més), ja que ha de competir amb regions espanyoles molt potents en vins. Altrament, l’exportació de vins i escumosos catalans és molt important, al voltant del 60 %.
- Quina és la DO catalana que més ha crescut en els últims anys?
La DO més important pel que fa a volum és el cava. Més de la meitat de les vinyes del nostre país produeixen raïm i dues terceres parts de les ampolles produïdes són d’aquesta DO. En aquest cas el nombre d’ampolles comercialitzades s’ha mantingut bastant estable i ha crescut lleugerament. Pel que fa al vi tranquil, la DO Catalunya és, de lluny, la que té més volum, al voltant del 60%, però les altres 10 DO estan augmentant més proporcionalment i millorant el prestigi i valor dels vins que emparen.
- Va afectar negativament la pandèmia al consum de vi? Si és així, ¿el sector ha aconseguit recuperar-se?
La pandèmia va afectar molt negativament la comercialització a través del canal de l’hoteleria i la restauració, cosa que va afectar especialment els vins de cellers petits i mitjans, però, en canvi, el canal de la llar va augmentar considerablement. Lògicament, una vegada superades les limitacions de la pandèmia i una certa millora de l’economia del país, s’han reequilibrat els dos canals que representen aproximadament la meitat cadascun.
- El turisme vitivinícola funciona prou bé? Creu que ajuda a augmentar el valor dels vins?
L’enoturisme i el turisme a les nostres zones vitivinícoles és molt important. Una tercera part dels cellers reben aquest tipus de visites. A més d’afavorir la cultura del vi i el coneixement de les comarques vitícoles, ajuden a augmentar el valor dels vins pels productors, ja que s’estalvien el distribuïdor i cobren al comptat.
- Creu que s’hauria de treballar més l’enoturisme a Catalunya?
El creixement espectacular de l’enoturisme a casa nostra es deu a diferents factors. Des de l’acció dels cellers que han obert les portes als seus clients, passant per l’interès creixent d’una part de la població del país i dels estrangers que ens visiten, i també per la promoció i acompanyament de la direcció general de Turisme de la Generalitat, de la conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i l’INCAVI.
- Què podem aprendre de La Rioja?
D’entrada hem de tenir en compte que la DO Rioja produeix un nombre similar d’ampolles a les que es produeixen a Catalunya sota l’empara de les 12 DO. Això fa molt més fàcil les accions promocionals dels vins de La Rioja. La diversitat dels nostres vins, que és una gran riquesa, és més complexa a l’hora de comunicar i promocionar. A més La Rioja té una interprofessional que recapta unes quotes a tots els viticultors i elaboradors, que els permet moure’s amb uns pressupostos de promoció de l’ordre de tres vegades més dels que el conjunt de les DO catalanes i l’Administració juntes disposen a Catalunya.
oct. 30, 2023
El proppassat 14 d’octubre de 2023 tingué lloc la tradicional Transcatalònia, organitzada per la Delegació Territorial de la SECS i la Secció de Sòls de la ICEA amb uns quaranta participants. Aquesta vegada el company Marc Vicens de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ens va guiar a través dels sòls del Penedès, mentre que el company Lluís X. Coll va posar, a partir del seu profund coneixement de la viticultura del Penedès, el contrapunt, des d’una perspectiva agronòmica, a la informació que els perfils de sòls que visitàvem ens plantejava; excel·lent i original guia de camp. Les caves Llopart, Recaredo i Vallformosa ens van oferir conèixer alguns dels seus sòls i degustar els seus productes. Vam tenir un record per a Jaume Porta, recentment traspassat i impulsor d’aquestes Transcatalònies.
La sortida es va iniciar al castell de Subirats, magnífic observatori del Penedès, on vam gaudir d’una fantàstica exposició per part de Marc Vicens sobre les relacions sòl-paisatge al territori de la Denominació d’Origen Penedès. La cartografia detallada dels sòls d’aquesta àrea ha permès arribar a una adequada comprensió de les relacions sòl-paisatge, la qual cosa garanteix una qualitat elevada d’aquests mapes i facilita molt la continuació dels treballs cartogràfics en àrees pròximes.
Els perfils visitats ens van permetre conèixer de primera mà com les característiques dels sòls condicionen la seva productivitat vitícola, el sistema radicular dels ceps i la resposta a determinades pràctiques culturals com poden ser les cobertes vegetals o l’aportació de matèria orgànica. A sensu contrario, també va ser possible veure l’empremta que el maneig del sòl ha deixat en els perfils i en la seva morfologia: horitzons enterrats per sistematitzacions, anivellaments o desfonaments, horitzons C aportats per l’aigua en superfície, empobriment en matèria orgànica dels horitzons superficials pel treball continuat per centúries, compactació i enriquiment en matèria orgànica en el cas de femades i/o cobertes vives.
Al llarg de la jornada vam poder constatar com els viticultors malden per un maneig òptim del sòl, busquen optimitzar la qualitat i producció dels raïms i la conservació del sòl i l’aigua. Particularment interessant va ser veure com la sequera extrema d’enguany s’ha reflectit en la producció i també ha mostrat comportaments diferencials enfront d’algunes pràctiques preconitzades com les cobertes vegetals. Els viticultors van mostrar un interès especial en la manera com certes pràctiques poden afectar la biologia del sòl.
L’intercanvi d’opinions va ser molt viu i cadascú va aportar el seu punt de vista, des de la seva expertesa edafològica, malgrat que unes quantes de les qüestions agronòmiques amb rerefons edafològic, que ens va adreçar el company Lluís Coll, van quedar sense resposta i són mereixedores d’un estudi posterior.
El dinar de germanor va servir per tastar els productes dels sòls visitats i per intercanviar experiències amb els companys amb qui el contacte personal sovint és d’any a any, a la Transcatalònia.
ICEA. Secció de Sòls.
oct. 17, 2023
Resum, conclusions i presentacions dels participants a la jornada que es va celebrar el passat 15 de juny de 2023, al Centre Cívic de la Vall de Bianya (la Garrotxa, Girona) dins el Cicle de Jornades ICEA sobre Agricultura Regenerativa i que va aplegar experts dels àmbits de la producció animal, sobre una base de rigor científic i professional.
Resum
Núria Madeo, agricultora i agroassessora, va aportar la seva experiència i va fer èmfasi sobre la importància del temps de regeneració de la vegetació de la pastura. Per això, aplica el pasturatge racional (pastura dividida en parcel·les) i manté el ramat no més de tres dies en la mateixa parcel·la per evitar l’impacte negatiu sobre el sòl. Per portar-ho a terme, revisa contínuament la planificació i manté un registre gràfic permanent. La seva pràctica va aportar nous coneixements sobre el maneig regeneratiu. Presentació
El doctor Daniel Villalba va explicar les experiències i els resultats del projecte LIFE REGEN FARMING (2013-2016), liderat per Neiker (País Basc). Els resultats van apuntar que, amb el pasturatge regeneratiu, es pot aconseguir millorar el sòl, augmentar l’embornal de carboni, reduir la petjada de carboni i una producció d’herba més elevada. Per altra banda, va explicar, a partir d’una experiència amb animals d’engreix en pasturatge, que hi ha dubte de si compensa o no el maneig que s’ha de fer, moure el tancat elèctric, cert risc de fugida, o haver de posar aigua en totes les parcel·les. Va indicar que no hi ha cap diferència amb la producció convencional, en la qualitat de la canal, ni en el seu color tot i que el greix és més groguenc, com passa amb la ramaderia ecològica. La pregunta és si compensa econòmicament, ja que el maneig és més complex que el convencional. Presentació
El doctor Marc Gràcia va explicar l’experiència que duu a terme a la finca de les Planeses (la Garrotxa). Considera que hi ha tres elements del sistema: el més important és el sòl, la vegetació (no sobrepassar tres dies de pasturatge) i conduir adequadament els animals, perquè s’alimentin bé i tinguin benestar. Practica també el pasturatge rotacional de Voisin en parcel·les permanents, comunicades per camins de 1.000 m²/parcel·la. A l’estiu porten el fenc a la parcel·la. Els animals no passen més de 6/8 passades per parcel·la/any. En cinc anys la MO del sòl ha augmentat fins al 4 %. Presentació
L’enginyera agrònoma Adriana Targarona va explicar l’origen del Savory Institute. L’any 1980 Allan Savory va crear el Savory Institute sota el concepte de maneig holístic per a un futur verd i pròsper, en què la ramaderia no només és compatible, sinó més aviat imprescindible per a assegurar la conservació de la natura i, fins i tot, de la nostra espècie. El Savory Institute porta a terme formació en el maneig holístic, acreditació i verificació ambiental. Va indicar que en aquest moment hi ha dues-centes onze persones acreditades al món. A continuació, va explicar en què consisteix la metodologia de la Verificació Ecològica per Resultats, Ecological Outcome Verification (EOV). Es tracta d’un protocol de verificació de resultats ambientals del programa Land to Market d’aquest Institut i de la Universitat de Michigan. Presentació
A la taula de debat, hi van participar a més, Marisa Reig i Sergi Caballero, que van aportar les seves experiències. Marisa Reig va transmetre la importància de la ramaderia regenerativa per a la salut humana i va explicar com es fa el maneig a la finca de quatre-centes hectàrees. Va assenyalar que els punts importants són les races autòctones, més resilients, aplicar càrregues ramaderes altes puntuals, planificar el pasturatge per evitar el rebuig i el sobrepasturatge, deixar la pastura descansar un temps llarg i monitorar la vegetació. Va assenyalar, també, que és de gran importància aconseguir la sostenibilitat econòmica.
D’altra banda, Sergi Caballero va aportar la seva experiència de la permacultura en una finca de vint hectàrees amb més de vuitanta varietats de fruiters i amb diverses espècies animals, ovelles, cabres, gallines ponedores, en què va aconseguir un increment de la MO del sòl fins al 3,2 %, sense oblidar les abelles. La permacultura és una forma d’habitar en llocs de manera completament sostenible i econòmicament viable. La permacultura permet en un primer moment satisfer plenament les necessitats de l’ésser humà sense explotar recursos naturals i encara menys contaminar. Es tracta d’un sistema de disseny ecològic i ètic per a l’activitat agrària sostenible i el desenvolupament humà.
Conclusió: Una vegada escoltades totes les intervencions i el seu debat amb els assistents, podem dir que la ramaderia regenerativa constitueix un model de producció sostenible, respectuós amb el medi, capaç de mantenir el sòl viu i fèrtil i que pot contribuir a la mitigació del canvi climàtic. La possibilitat d’acreditació dels productors i la verificació del procés de producció regeneratiu, constitueix una bona via per a anar assolint resultats amb base científica i la seva transferència en un moment clau per a l’adaptació necessària al canvi climàtic del nostre país tan sensible per les condicions mediterrànies.
El balanç global de la jornada es considera molt positiu, obre portes cap a un nou model de producció ramadera sostenible i alhora ha permès una major comprensió del maneig holístic o integral sense oblidar ni els coneixements científics i tècnics ni el rigor del procediment, perquè és un model que aplica una metodologia de verificació com és l’EOV.
Jaume Boixadera Llobet, coordinador del Cicle de Jornades ICEA sobre Agricultura Regenerativa
Josefina Plaixats Boixadera, coordinadora de la Secció de Ramaderia
Programa de la jornada
set. 29, 2023
A l’emotiu discurs de comiat del seu pare, Marta Porta i López-Acevedo, professional de la medicina, va fixar un marc indiscutible: «parlar d’en Jaume Porta és parlar d’edafologia». I amb un to serenament ardent i exemplar, va desgranar en uns minuts vibrants la passió del seu pare per la ciència del sòl, per l’edafologia. Unes paraules de significat contundent, expressades amb la força de les vivències familiars.
Naturalment, sense menystenir la gran aportació d’en Jaume Porta, doctor enginyer agrònom, catedràtic, a la realitat actual de la Universitat de Lleida i a la seva Escola d’Enginyeria Agrària, en la qual la seva activitat deixarà una intensa petjada, nosaltres, alguns dels deixebles de les primeres fornades «edàfiques», volem donar la perspectiva de l’activitat i mestratge d’en Jaume Porta en la ciència del sòl. Perquè en els treballs de sòls es va iniciar una llarga amistat, un treball compartit en tants projectes, una persistència sistemàtica —contra molts elements—, una superació de les adversitats i uns esforços per situar la ciència del sòl en el temps actual. Ara veiem, en nombroses realitats, com s’ha demostrat l’encert d’aquella línia estratègica, iniciada a finals dels anys setanta del segle passat, en unes modestes aules i laboratoris de la coneguda, llavors, com l’Escola d’Agrònoms de Lleida.
El repàs dels «grans fets edàfics», en què ha participat en Jaume Porta en els darrers quaranta-cinc anys al nostre país, seria aclaparador. Podem, però, fixar uns referents com són: la consolidació de l’ensenyament de la ciència del sòl, la seva sistematització, la comprensió dels sòls per les observacions de camp mitjançant les “calicates”, el perfeccionament del treball analític dels laboratoris de sòls, l’impuls a la cartografia de sòls, les derivades mediambientals dels sòls i el seu ús en l’ordenació territorial, entre d’altres. La tasca de divulgació edàfica ha estat molt rellevant amb publicacions d’un component didàctic extraordinari, un referent internacional, i amb una perspectiva de transferència del coneixement sòlida i efectiva. La realització de cursos nacionals i internacionals, en què s’han obert col·laboracions i projectes que han resultat en la formació i consolidació de professionals, intercanvis científics i la millora de la posició del nivell edafològic en el nostre país. Han estat uns anys de progrés extraordinari en el camp edàfic, gràcies a una activitat contínua i sistemàtica i en la qual en Jaume Porta ha treballat de facto fins poques hores abans de la seva sobtada defunció.
Destaquem l’impuls d’en Jaume Porta a la Sociedad Española de Ciencia del Suelo, entitat científica que aglutina els especialistes en sòls de tot l’Estat espanyol i de la qual va ser president (2009-2017). Li va donar projecció i va transformar-la en una entitat científica de gran dinàmica. Destaquem també la seva participació en la constitució de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) l’any 1979 i la seva intensa participació en la Secció de Sòls. Eren temps en què tot estava per fer i ell va entendre, des del primer moment, que calia que els sòls fossin presents en aquestes institucions que anaven naixent, també com a part dels esforços de recuperació d’aquells pioners de la ciència del sòl a casa nostra com Emili Huguet del Villar. Els membres de la Secció de Sòls recordem la seva participació en les assemblees i la seva assistència i participació activa en les Transcatalònies, de les quals en va ser el pare fundador i que han estat el bressol d’innombrables vocacions per la ciència del sòl i que han posat en relleu la gran riquesa, varietat i singularitat dels sòls de Catalunya. Afegim treballs com la immensa recopilació de la informació dels mapes i sèries de sòls de Catalunya, que va dirigir en l’espai web sobre Protecció de sòls Catalunya – les Illes Balears / Principat d’Andorra, la seva decisiva influència en l’impuls de la cartografia de sòls de Catalunya, primer per la via del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) i, posteriorment, a través de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Un projecte, el de la cartografia de sòls de Catalunya, que ha tingut en Jaume Porta un apassionat impulsor. Actualment, treballava i dirigia el Diccionari multilingüe de la ciència del sòl, un diccionari especialitzat i original que integra les noves tecnologies i les aprofita envers l’expansió del coneixement edàfic en diferents llengües.
Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1997, president honorífic de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl (SECS), col·legiat d’honor del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC) i havia estat guardonat amb la Medalla de l’Estudi General de Lleida, la Medalla de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i la Medalla de la Ciutat de Lleida.
Amb un ull atent a l’intercanvi d’idees i els avenços en edafologia en altres països, fruit d’una visió estratègica innata, ha estat un impulsor de la formació complementària en ciència del sòl de graduats en centres internacionals de prestigi (postgraus, màsters, doctorats) amb el resultat d’un ampli reguitzell de professionals que ara treballen en àmbits molt diversos i actuen amb un efecte multiplicatiu consolidat. Són els efectes de les estratègies sòlides a llarg termini per les quals sempre va lluitar en Jaume Porta. I, certament, els sòls ja han tornat a l’agenda de moltes institucions nacionals i internacionals, també al nostre país. El coneixement del sòl s’ha revalorat enfront dels vells i nous reptes de la humanitat: la producció d’aliments, el manteniment de la biodiversitat, la salut del sòl i la lluita contra el canvi climàtic, per citar alguns dels grans desafiaments presents i dels pròxims anys.
Al costat d’aquesta obra impressionant no podem deixar d’esmentar el treball a la sala de màquines, discret, impecable i rigorós de la seva dona, la doctora en enginyeria agrònoma Marta López Acevedo, a la qual donem tot el nostre afecte en aquests moments. Han format un equip exemplar.
La pèrdua d’en Jaume Porta ha estat demolidora, però la seva obra ha deixat uns fonaments molt sòlids, la projecció de la seva estratègia s’ha consolidat i una munió de persones en àmbits molt diversos garanteixen la continuïtat d’aquest projecte. I, en efecte, a l’epitafi final, la seva filla va poder dir amb tota contundència: «parlar d’en Jaume Porta és parlar d’edafologia».
Rosa Poch / Jaume Boixadera / Miquel Aran, edafòlegs, membres de la Secció de Sòls de la ICEA
set. 6, 2023
Diada de Sant Jordi de 2023 a Vallfogona de Riucorb
Josep M. Puiggròs i Jové. Vilagrasseta (la Segarra)
Moltes gràcies per convidar-me a un acte de la rellevància que resulta de celebrar els quatre-cents anys de la mort del rector de Vallfogona Vicenç Garcia (Saragossa, 1582 – Vallfogona, 1623).
Per als segarrencs el rector de Vallfogona ha sigut un personatge molt popular fins i tot abans que sabéssim que va ser un gran poeta de la llengua catalana en un període de decadència del català literari, i per a molts, més que els seus versos van ser els seus acudits festius que ens explicaven els nostres padrins.
Dins del ventall d’actes que heu programat resulta molt simpàtic lligar la figura del rector amb el vi i la gastronomia i concretament amb el vi de la varietat «saumoll», varietat que va ser molt important a Catalunya fins a mitjan segle xx i que a finals del mateix segle va estar a punt de desaparèixer. Des de la ICEA (Institució Catalana d’Estudis Agraris), a la qual pertanyo, l’any 2011 vam impulsar la celebració d’una jornada a la cooperativa agrícola de Rodonyà que va tenir un gran èxit i hi van ser presents gairebé tots els cellers que llavors iniciaren la recuperació de la varietat del Bages, el Penedès i l’Alt Camp de Tarragona.
Encara que sembla que no hi ha cap document que ens digui quin tipus de vi bevia el rector de Vallfogona, del que podem estar segurs és que bevia vi. És fàcil argumentar-ho perquè a l’època en què va viure el rector tothom en bevia: homes, dones, padrins i canalla (excepte si tenia un impediment molt greu). El vi, durant segles, ha sigut una beguda, un aliment i un remei; era molt més sa que beure aigua, sovint contaminada, i moltes persones tenien diarrees que en alguns casos eren mortals i especialment en les criatures de 0 a 5 anys.
El vi ha format part de la nostra dieta, des de la protohistòria fins avui, és a dir, aproximadament 2.700 anys. Per les restes arqueològiques que s’han trobat, aquestes terres estaven poblades, a partir dels segles vi i v aC, pels ibers, probablement, per la tribu dels ilergets, que van construir diversos poblats com els Estinclells a Verdú (on es van trobar les restes d’una premsa de vi), o Ciutadilla, Granyanella i, una mica més lluny, el Molí de l’Espígol a Tornabous o els Vilars d’Arbeca. Els ibers coneixien el cultiu dels cereals, però no el de la vinya, i, per això, ja feien cervesa. El primer vi a la península Ibèrica (i els primers ceps cultivats) el porten els fenicis (durant els últims segles del primer mil·lenni aC) i, posteriorment, els cartaginesos de la colònia fenícia de Cartago (on avui hi ha Tunísia). Els fenicis eren un poble cananeu que habitava la Mediterrània occidental on avui es troba el Líban. A aquest poble li va arribar la cultura del vi a partir d’Armènia i/o de Mesopotàmia. Els fenicis manufacturaven diversos productes que exportaven especialment als pobles de la Mediterrània occidental, i ho feien transportant les diverses mercaderies amb uns vaixells petis però molt ràpids. Així van arribar a les costes de la península Ibèrica i iniciaren un comerç amb la població ibera. Primer van portar vi en àmfores i després també els ceps que es van plantar i es va començar a elaborar vi local. A l’inici, aquest vi era per a usos cerimonials. Una segona via, per la qual ens va arribar el vi, va ser, uns anys més tard, a través d’un altre poble d’Orient, els grecs foceus que, cap al segle vi aC, van desembarcar a l’Empordà, on van fundar la ciutat d’Empúries i van connectar amb els ibers, que allà era la tribu dels indigets, que tenien el poblat d’Ullastret. Finalment, per tancar el món antic, per Empúries, l’any 218 aC arribaren els romans que conqueriren tota la península Ibèrica i la van dividir en províncies i en el que avui és el nostre país. Van formar part de la província Tarraconensis amb capital a Tàrraco (l’actual Tarragona). En el territori que avui configura la Segarra històrica, la població romana més important va ser Iesso o la Guissona actual, on podem veure per mitjà de les excavacions que la ciutat tenia un gran espai per a la producció de vi.
Així, els fenicis ens van introduir el vi, els grecs el van ennoblir desenvolupant una vaixella de qualitat per beure i el consum va començar a augmentar en simpòsiums i els romans van estendre la vinya i el consum de vi per a tothom perquè van considerar que era un aliment, juntament amb el pa. A partir del segle v, amb la caiguda de l’Imperi romà, a causa de les invasions germàniques i, al cap de poc, de la invasió musulmana que per les creences religioses van fer que el consum de vi disminuís i la seva producció reculà considerablement.
A partir de finals del segle ix, s’inicia la recuperació del territori per part dels francs i posteriorment a partir de l’any 1100, aquesta part de la Segarra passa a mans dels comtes de Barcelona i aquestes terres passaran al comtat de Barcelona. En la recuperació de la vinya i el vi, hi va jugar un paper important l’església, especialment els ordes religiosos, que va introduir de nou la producció i el consum del vi, ja que per a l’església cristiana el vi és un element molt important, principalment per a l’eucaristia, en què el vi es transforma en la sang de Crist, en record de la primera cerimònia del Sant Sopar. D’aquests ordes, la primera que va tenir importància a la Segarra va ser la dels templers, on a Granyena van edificar la primera casa templera de la península Ibèrica, de la qual van dependre Vallfogona i altres pobles. Aquest orde va ser dissolt pel papa l’any 1312 i els seus béns van passar a l’orde dels hospitalers i encara en aquest territori es va introduir l’orde del Cister, a Vallbona de les Monges i altres poblacions. D’aquesta època sabem també que hi havia molta vinya, però no sabem encara quin tipus de ceps s’hi cultivaven. Sabem que a finals del segle xiii, els reis i els grans senyors bevien vins importats d’Orient a través d’Itàlia com eren la garnatxa, el moscatell, el vi grec, i la malvasia i que el poble bevia el que pròpiament produïa però, d’aquest vi, no hi ha documents perquè el poble era analfabet i no sabia escriure.
A partir dels segles xv i xvi, comencen a aparèixer documents en diferents llocs que mencionen algunes varietats com la parellada o el montònec, el monestrell, el picapoll o la garnatxa. El primer que menciona el sumoll data del 1797 i és l’acadèmic Josep Navarro (Acadèmia de Ciències de Barcelona); paral·lelament, un altre acadèmic Manuel Barba i Roca, el menciona com a sumoi. En tot aquest període, encara que no hi ha documents sobre les varietats cultivades d’aquesta zona. Hi havia una gran producció de vi que majoritàriament era per a l’autoconsum. Encara en moltes cases antigues es poden veure instal·lacions per a elaborar el vi així com els cups. En aquest període també hi va haver producció d’aiguardent.
Durant el segle xix hi ha una gran expansió de la varietat saumoll, sumoi, sumoll, per molts llocs de Catalunya. Ho demostren els 226 documents que hem trobat fins ara i que mencionen la presència d’aquesta varietat de raïm negre. D’aquests documents, n’hem seleccionat uns quants que indiquem a continuació per ordre cronològic:
- Un estudi publicat per la revista de l’IACSI (Institut Agrícola Català de Sant Isidre) indica que la varietat és sensible a la nova malaltia de la vinya oïdi o malura vella.
- Surt mencionat com una mostra procedent de Josep Golar de Vilanova i la Geltrú a l’exposició de productes de l’agricultura espanyola celebrada a Madrid pel Ministeri de Foment.
- En una exposició de raïms organitzada per l’IACSI, 26 participants de diferents llocs, el 18 % del total aporten mostres de sumoll.
- Un article de l’Estació Ampelogràfica Catalana, de Terrassa, menciona dintre de les varietats de cep que té disponibles per a la venda empeltades de peus americans el «saumoll de gra llarch» i el «saumoll de gra rodó».
- Roig i Armengol esmenta el sumoll en diferents indrets de la província de Barcelona.
- Se celebra a Sant Sadurní un congrés vitícola i en una de les actes del congrés es fa una àmplia descripció del sumoll i s’indica que és una de les varietats negres més importants de Catalunya especialment a les províncies de Tarragona i Barcelona.
- De l’Estació Enològica de Reus, el seu director Claudi Oliveras menciona nou presències de sumoll i a l’entorn on es trobem a Savallà del Comtat, Conesa, les Piles i Secuita.
Entre el segle xix i primera part del segle xx el sumoll s’estén per molts indrets de Catalunya des de l’Empordà a l’Ebre, convertint-se (com ja hem dit abans) en una de les varietats de raïm negre més cultivades de Catalunya. Caldria afegir les dades de transmissió oral com és el cas vostre del recull dels pagesos del poble que heu fet i això caldria publicar-ho aprofitant l’acte de la celebració dels quatre-cents anys de la mort del rector de Vallfogona, d’una manera semblant al que va fer, a la comarca del Bages, Maria Estruch a la seva tesi Mil veus de Bacus (2010).
A partir de la segona meitat del segle xx, desapareix una gran part de la vinya que havia quedat després de la fil·loxera i, en aquestes terres de la baixa Segarra, amb la revolució del tractor, es passa al monocultiu dels cereals i la vinya queda concentrada a la part més occidental de la vall del riu Corb i, més recentment, a l’Ametlla, al celler Comalats. A la vegada es va produir una onada de desprestigi de les varietats autòctones i especialment el sumoll. Feliçment, a finals del segle xx i el que portem del segle xxi, s’ha produït un interès a recuperar les varietats autòctones.
A la vall del riu Corb amb l’expansió del cava, es van abandonar les varietats negres i es va passar a cultivar principalment les blanques, com el macabeu i la parellada; aquesta última s’adapta molt bé per l’alçada.
En aquest moment el sumoll està autoritzat a les DO Camp de Tarragona, DO Pla de Bages, DO Penedès, DO Alella i DO Catalunya i de segur que com en el temps antic es pot adaptar novament molt bé a la baixa Segarra.
Bibliografia:
Puiggròs, Josep M. (2022). Història de les varietats de vinya autòctones i tradicionals de Catalunya. Universitat Rovira i Virgili, VINSEUM. [Consulta 6.9.2023: http://www.publicacions.urv.cat/altres-col%C2%B7leccions/17-altres-col-leccions/cultures-del-vi/950-hist%C3%B2ria-de-les-varietats-de-vinya-aut%C3%B2ctones-i-tradicionals-de-catalunya]
Villarroya, Agustí; Nadal, Montserrat; Puiggròs, Josep M.; Giralt, Lluís; Rovira, Joan i Domingo, Carme. (2018) Raïms: les principals varietats catalanes: història, cultiu i vins. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana. [Consulta 6.9.2023: https://www.andana.cat/Llibres/Raims.php#gsc.tab=0]
jul. 18, 2023
En representació de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), el seu president, Jordi Sala, va donar la benvinguda als assistents, tot exposant la tasca de la institució i, en concret, de la Secció de Viticultura i Enologia que, en el tema de l’estudi de la història i descripció de les varietats autòctones, està treballant conjuntament amb el VINSEUM. També va agrair diferents ponents que van participar en la jornada i la col·laboració de l’INCAVI i el VINSEUM.
La inauguració va anar a càrrec de Joan Gòdia, director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), que va centrar la seva intervenció en la Llei de la cadena alimentària i la tasca de control que fa el Departament en el sector vitivinícola. També va exposar algunes mesures que s’estan posant en marxa per a ajudar els viticultors afectats per la sequera (vegeu-ne la presentació).
Després va ser el torn de Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA, que va actuar com a conductor de la jornada. Va posar en relleu que es fan moltes jornades relacionades amb la viticultura i enologia, però que generalment se centren en qüestions tècniques de sanitat vegetal, maneig, màrqueting, processos enològics, etc., i poques vegades es dediquen a temes de gestió econòmica, que és fonamental per a la sostenibilitat i continuïtat del conjunt del sector. Evidentment, aquest any l’economia del sector es veurà molt afectada per la greu sequera que trasbalsa totes les explotacions i, de retruc, els cellers, i els costos seran encara més diversos i elevats, però la metodologia, que s’ha fet servir per a calcular els costos de producció del raïm i del vi base cava, pot ser orientativa per a diferents anys. La vitivinicultura catalana és molt diversa. El cava i els escumosos representen dos terços del sector i la seva economia és una referència que s’ha de tenir en compte. És clar que cada explotació i cada empresa elaboradora de vi té uns costos diferents, depèn de molts factors: dimensió, rendiments, varietats, estructura de l’empresa, etc. A la jornada es van presentar els costos corresponents a l’any 2022, i va ser la primera vegada que es va fer públicament.
També es va presentar la informació econòmica que es pot trobar a l’Observatori de la Vinya i el Vi. I a la segona part de la jornada es va fer una taula rodona amb els representants nacionals de les organitzacions representatives dels viticultors, de les cooperatives i de les patronals del vi i el cava.
El cap del servei de Secretaria de l’INCAVI i director de l’Observatori, Xavier Agell, va explicar la funció de l’Observatori i la seva regulació legal (vegeu-ne la presentació).
Cristina Escobar, investigadora del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament (CREDA), va centrar la seva intervenció en els resultats econòmics dels cellers i la seva evolució (vegeu-ne la presentació).
Chema Gil, director del CREDA, en connexió en línia, va exposar l’estudi de costos de producció de les principals varietats de raïm blanc i de l’elaboració del vi base cava (vegeu-ne la presentació).
Posteriorment, va començar la taula rodona titulada «Com augmentar el valor de la cadena del sector?».
Joaquim Tosas, president de l’Associació d’Elaboradors de Cava (AECAVA), va dir que la sequera pot provocar canvis estructurals i que caldrà optimitzar processos. Va afirmar que el Pla Estratègic de la DO Cava és un bon instrument i que els seus resultats es veuran a curt, mitjà i llarg termini. A més, cal revalorar la marca cava, que està marcada per un posicionament a l’exterior com a producte de supermercat barat i que és difícil d’aixecar, i va comentar que s’haurien de treballar mercats verges.
Juanjo Raventós, cap de la branca del vi de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), va compartir la diagnosi que el camí ha de passar per la diferenciació. Va expressar la preocupació de les cooperatives per la manca de relleu generacional dels socis i per la sequera, que es poden traduir en abandonament de finques. També es va queixar que en el PASVE no s’aprofita prou per a la promoció, ja que el pressupost no s’esgota mai.
Rafel Ramon, representant del sector de la vinya de la Unió de Pagesos de Catalunya (UP), va dir que ja són quatre anys de crisi provocada per incidències meteorològiques, la pandèmia, etc. El fet que les principals empreses del sector estiguin en mans de fons d’inversió o de capital multinacional no està ajudant en el desenvolupament del Pla Estratègic de la DO Cava. Va afegir que el raïm per «Cava Guarda Superior» es paga gairebé al mateix preu que el genèric. En referència als costos de producció del raïm, s’ha de tenir en compte que el pagès ha de vendre per sobre d’aquests, per a poder viure i invertir en la seva explotació. També va expressar la seva preocupació per la sequera, i va afirmar que hi pot haver una disminució de la producció del 50 %, i que és molt important evitar el frau.
Valentí Roqueta, president de l’Associació Vinícola Catalana (AVC), va afirmar que és indispensable augmentar el valor del vi, promovent-ne la màxima qualitat. Va comentar que ens ho hem de creure, que s’han de facilitar l’activitat i els nous projectes que neixen i no posar traves. Que cal visualitzar la marca Catalunya vitícola, que Barcelona pot actuar com a tractora. Va reivindicar una vegada més el projecte de crear la Casa del Vi Català a la capital. I que seria bo crear una interprofessional del vi de Catalunya amb un sector més vertebrat i amb més potència de promoció.
Jaume Domènech, cap sectorial de la vinya i el vi de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), es va manifestar d’acord amb la necessitat d’una interprofessional del sector. Va destacar l’esforç dels viticultors per innovar, que un 50 % de la vinya ja és ecològica. També es va mostrar molt preocupat per la sequera, que el viticultor està a baix de tot de la cadena i que cal més equitat en el repartiment del valor. També va comentar que el mercat mundial dels escumosos està creixent i s’hauria d’aprofitar per a posicionar millor el cava a escala internacional.
La cloenda de la jornada va ser a càrrec d’Alba Balcells, directora general de l’INCAVI. En el seu parlament es va referir als diferents reptes que té el sector: canvi climàtic (l’INCAVI i l’IRTA tenen expertesa en la recerca en aquest camp), nous hàbits de consum (especialment entre els joves), l’assenyalament del vi com un problema per a la salut, la sequera, els baixos preus del raïm i del vi, etc. Davant d’això va emfasitzar les oportunitats i accions previstes: seguir potenciant la viticultura ecològica i la sostenibilitat completa (mediambiental, social i econòmica), el creixement del consum d’escumosos, especialment dels segments de més qualitat, més singularització del producte, més força en la lluita contra el frau, amb les tres unitats del DACC (camp, indústria i certificació del producte DO), potenciar la promoció conjuntament amb les DO i les organitzacions del sector, aprofundir en la transparència dels preus de la cadena per a avançar en un model més ètic i responsable (continuació dels estudis de costos del raïm i del vi que són una referència que cal tenir en compte en els contractes), i la Taula de la Sequera, en què es preveu ajudar els viticultors afectats per la sequera.
maig 25, 2023
Patronal i sectors més afectats presenten un manifest en què demanen que es garanteixi la disponibilitat d’aigua a llarg termini i es minimitzin els efectes negatius de l’escassetat d’aquest recurs en diferents sectors i territoris
Catalunya es troba en un estat de sequera crític. Des de la ICEA en som conscients i és per això que des de fa temps impulsem jornades i iniciatives destinades a buscar solucions que alleugin aquest gran problema, com per exemple la jornada que vam celebrar el 8 de maig amb la Fundació Agrícola Catalana, en la qual va participar, entre altres, el catedràtic d’enginyeria ambiental de la UPC i president d’ASERSA, Rafael Mujeriego. Ara, ens sumem al manifest impulsat per PIMEC Aigua, economia i futur, que pretén ser una crida a les administracions públiques per a la posada en marxa urgent de mesures concretes i ajuts directes a les empreses que facin compatible la continuïtat de l’activitat econòmica amb un ús sostenible i eficient de l’aigua.
El manifest, fruit d’un procés participatiu amb tots els sectors afectats per la sequera i les restriccions d’aigua, ja compta amb 156 adhesions. El nostre sector, l’agrari, és un dels grans afectats per motius obvis. Les conseqüències són devastadores, com ja s’ha pogut comprovar en períodes de sequera anteriors: augment del preu dels aliments d’un 25 % en els cereals, un 70 % en els farratges i entre el 10 i el 18 % en el cas de la fruita.
S’estima que el 2030 a Europa l’estrès hídric afectarà el 50 % dels recursos disponibles. Per això, en el document es posa de manifest la necessitat d’impulsar els millors consensos per a promoure una política integral de gestió de l’aigua que vagi més enllà de l’actual gestió de recursos hídrics, afegint-hi els aspectes mediambientals, socials, econòmics i culturals associats al seu ús i de tot el país sencer.
El document, que proposa mesures a curt, mitjà i llarg termini, pretén ser un pla d’acció que impulsi els canvis necessaris per als pròxims deu anys, i alhora una ajuda directa per a pal·liar els efectes de la sequera a curt termini.
Entre les mesures proposades a curt termini destaquen la creació d’una Taula de l’Aigua de Catalunya, liderada per la Generalitat i que aplegui totes les administracions i actors econòmics per tal d’establir les bases del futur Pacte Nacional per l’Aigua; i un programa d’ajuts directes i crèdits a les empreses afectades per la sequera, destinats a preservar el teixit productiu i al manteniment de l’ocupació. Així mateix, defensa revisar la fiscalitat de les activitats afectades per la sequera, redissenyar i accelerar els tràmits administratius vinculats amb l’aigua, incrementar la dotació dels fons europeus Next Generation destinats a la sostenibilitat i l’eficiència, i establir programes específics de formació i reciclatge, entre altres.
D’altra banda, el manifest inclou també propostes a mitjà i llarg termini per a orientar les inversions que s’haurien d’incorporar a un Pacte Nacional per l’Aigua, així com mesures i programes estratègics que haurien de tenir una estabilitat pressupostària i d’execució durant els pròxims deu anys. Són, per exemple, la planificació d’inversions que donin resiliència al sistema hídric català: sistemes de retorn de l’aigua, àrees de recàrrega dels aqüífers, etc. A més, les entitats signants veuen necessari establir programes de suport i foment de l’eficiència amb la modernització de regadius, la reconversió dels processos industrials i altres activitats econòmiques, i l’adopció de mesures de gestió sostenible. Finalment, en el document també es demana promoure la recerca i el desenvolupament de tecnologies que contribueixin a solucionar aquesta problemàtica, assistència tècnica als agricultors i altres negocis afectats, millorar i unificar la legislació actual en referència a la gestió de l’aigua, i demanar al Govern de l’Estat, a la Generalitat de Catalunya i a la Unió Europea un front comú per a impulsar la redacció d’un pla d’infraestructures europees de l’aigua, entre moltes altres qüestions.
