+00 34 932 701 180 icea@iec.cat

Els jardins dels orats a la Barcelona del segle XIX

Dijous, 28 de febrer de 2019 a les 18 hores, a la Sala Pere i Joan Corominas de l’IEC a Barcelona.

Els jardins dels orats a la Barcelona del segle XIX

Conferència a càrrec de Montse Rivero i Matas, llicenciada en Prehistòria i Història Antiga per la UB i Tècnica especialista en Jardineria per l’Escola Rubió i Tudurí.

Presentarà l’acte el president de la ICEA, Jordi Sala i Casarramona.

Programa

L’art del jardí. El jardí català, un projecte noucentista

Aquest és el resum de la conferència que la Ma. Mercè Compte, membre de Jardins i Jardiners de la ICEA va fer a la Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat el passat 22 de gener.

L’art del jardí – El jardí com a obra d’art

Es repassa l’argumentació de Nicolau M. Rubió i Tudurí del jardí com a obra d’art a partir del llibre de l’exposició Nicolau M. Rubió i Tudurí (1831-1981). El jardí obra d’art. Fundació Caixa de Pensions.

Es relaten de forma cronològica les primeres idees del jardí com a obra d’art per veu d’Eugeni d’Ors al 1907 en referència a la seva glosa «La jardineria moderna»: ‘Jugendstil’, on s’eleva la jardineria a la categoria de les Belles Arts, per tal de trencar amb l’era romàntica en jardins, és a dir, amb el jardí anglès

S’explica l’exposició de L’Art del Jardí de París pel Tricentenari de Le Nôtre, una exposició que repassa la història de la jardineria des de temps antics, s’exposen objectes i manifestacions artístiques de referència, es presenten projectes de jardineria del moment i es parla dels elements articuladors d’aquests, la ornamentació dels jardins. Una exposició d’un comitè d’artistes, arquitectes i arqueòlegs de París, conjuntament amb la Unió Central de les Arts Decoratives i sota la protecció del ministeri de Belles Arts. Aquesta exposició fou visitada per Joaquim Folch i Torres.

També l’ideari del llibre de Lucien Corpechot, els Jardins de la Intel·ligència i de la transmissió de Eugeni d’Ors a Folch i Torres per tractar aquesta temàtica i muntar uns cursos específics a Barcelona quan torni del seu viatge.

Folch i Torres també visita altres jardins i els Reials Col·legis de Bèlgica i Londres, d’on extraurà el ideari programàtic de les escoles d’art que després serviran també de base per la creació de les Escoles a Catalunya i en concret a la ESBO. A partir de la tornada de Folch i Torres a Barcelona és quan inicien les campanyes en pro de l’Art Nacional i Art del Jardí a la Pàgina Artística de la Veu de Catalunya.

El jardí català – Tradició, cultura, llatinitat

Es remarca la idea de la «ciutat ideal» de la Catalunya Ciutat i l’ideari de bellesa pública, de Civilsme. I s’esmenta les influències i influenciadors en la construcció del jardí català:

  • Tertúlies
  • Societats
  • Classes d’arquitectura
  • Contactes intel·lectuals
  • Lectures, premsa i viatges («La pàgina artística» de La veu de Catalunya, La Revista, Vell i Nou, el Glossari d’Eugeni D’Ors i els butlletins del CEC, revista The Studio…)
  • Filòsof Hippolit Taine
  • Eugeni d’Ors
  • Joaquim Folch i Torres
  • Francesc d’Assís Galí
  • Centre Excursionista de Catalunya i la recerca d’un estil nacional

Com exemples d’antics antics, Can Gomis, i com a nou havent aplicat tot el nou programa, la Casa Guarro de Sarrià.

La cerca de la tradició gràcies a les seccions del CEC, tant de la d’Arquitectura com la de Fotografia i els concursos d’Arquitectura promoguts.

Es relata la necessitat de que hi hagin jardins fets per artistes, i de com les campanyes influencien a nous arquitectes i a propietaris de cases.

Noucentisme i jardins

El noucentisme recupera i reivindica les arts aplicades a qui atorga una dimensió artística i decorativa, sempre des dels postulats artístics que posen en relleu el sentit de la mesura, la proporció, l’equilibri i l’ordre, categories aplicades al jardí també sumant el medi i la matèria.

Com exemples, l’arranjament de la Muntanya de Montjuïc, un compendi de tot. Aplicació de tradició, modernitat i adequació d’espècies al clima fent vivers al mateix lloc. S’esmenten els articles que seran base d’estudi i comparativa per fer els nostres, el de França, Italià, Hispano-aràbics i per fer els Bells de Barcelona.

  • Campanyes de Ciutat Jardí. Exposició al Museu Social

Incideix plenament en l’actuació i mirada dels nostres joves arquitectes i artistes en el plantejament de la ciutat. Exemple en el pla de Lleida, Bergós i Mirambell i Terrassa, Ciutat-Jardí Coll Bacardí-Gremi d’Artistes i de com un projecte de jardineria és exposat a una galeria d’art com altres manifestacions artístiques, tot explicant què significaven les Galeries Laietanes i també el Celler com a cenacle.

  • Projecte Nacional. Mancomunitat

Explicació de la Escola Superior de Belles Oficis, en concret la planificació dels estudis de l’Art del Jardí i la seva relació amb l’Escola Superior d’Agricultura compartint assignatures i pràctiques.

Es parla dels dos directors jardiners sortints de l’Escola i la seva gran vàlua, Joan Mirambell i Artur Rigol.

Seguint esmentant diferents projectes de democratització de l’art, i d’entre ells també les Biblioteques Populars en el sentit ornamental exterior: Rigol, ordena i dissenya els jardins de les Biblioteques Populars de Figueres, Pineda i Sallent, una altre gran empresa de la Mancomunitat.

Finalització amb un text de Folch i Torres que recull tota la exposició:

«I aquest ha d’ésser el jardí que hem de crear. El jardí ciutadà embellidor de les nostres perspectives, exornador dels nostres palaus, harmonia d’un conjunt urbà, i a ell hem d’anar sense altre desig que el d’exaltar, el d’acusar la bellesa de la nostra natura, amb elements d’aquest jardins populars, que són flor exquisida d’ella.»

Joaquim Folch i Torres, 1916

Notes sobre l’Art del jardí. «Pàgina Artística» de La veu de Catalunya, núm. 323, 21 de febrer de 1916.

VI Tarda de Jardins i Jardiners

Dimecres 6 de juny de 2018
Sala Prat de la Riba , Institut d’Estudis Catalans

17:30 h Presentació de la VI Tarda de Jardins i Jardiners, a càrrec de Jordi Sala i Casarramona, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris.

17:40 h Un jardí literari. Les plantes en l’obra de Verdaguer, a càrrec de la M. Carme Barceló i Martí, doctora en farmàcia i pro

18:10 h Les roses de Pere Dot, a càrrec de Jaume García Urpí, vicepresident de l’Associació Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat i de Catalunya i director de l’Exposició Nacional de Roses.

18:40 h Descans i petit refrigeri

19:10 h El primer jardí botànic de la Universitat de Barcelona. 1842-1873, a càrrec d’Anna M. Rauret, doctora en història i professora d’arqueologia de la Universitat de Barcelona

19:40 h Píndola Jardins desapareguts: l’American Lake de Gavà, a càrrec de Cristina Porras Sancho, Tècnica Superior en Imatge i So i en Paisatgisme i Medi Rural.

Coordinació: Montse Rivero de la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la ICEA.

Video de la Jornada

Jornada Internacional “El jardí com a font històrica. Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma”

Dilluns, 29 de gener de 2018

Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6 – 08001 Barcelona). Sala Gran (4t pis).

Què podem aprendre de cada època a través dels seus jardins? En aquesta Jornada Internacional abordarem com van ser els primers jardins de la tradició occidental. I com a través d’aquests podem conèixer aspectes fonamentals de l’època en que es van construir. Tractarem el jardí antic com una font de la Història.

Organitzadors: Lluís Pons Pujol (Prof. Agregat de l’Àrea d’Història Antiga, Depart. d’Història i Arqueologia de la UB); Carme Farré (Biòloga, UAB i Paisatgista, D. P. L. G. École Supérieure de Paysage de Versailles, ICEA); Carmen Hilario (Arquitecte Tècnic, ICEA).

Secretaria tècnica: Dr. Jordi Pérez (CEIPAC, Universitat de Barcelona); Sr. Joan Rodríguez Segura (Università di Padova-CEIPAC, Universitat de Barcelona).

Institucions col·laboradores: Universitat de Barcelona; Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA-IEC); Residencia de Investigadores-CSIC (Barcelona); CEIPAC; EPNet; Col·lecció Instrumenta (Publicacions UB).

Empreses col·laboradores: APEVC; MASSÓ; MOIX; SANTIN; SORIGUE; URBASER

Fullet PDF  

V Tarda de Jardins i Jardiners

Data: 20 de juny de 2017 de 17,30 a 20,00 h.

Lloc: Institut d’Estudis Catalans. Sala Prat de la Riba.

Fullet PDF  V Tarda Jardins i Jardiners 2017
17.30 h: Presentació de la V Tarda, a càrrec de Josep M. Vives, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris.

17.40 h: «Els jardins del Castell de Peralada», a càrrec d’Inés Padrosa i Gorgot, historiadora de l’art i diplomada en biblioteconomia i documentació per la Universitat de Barcelona i bibliotecària de la Biblioteca del Castell de Peralada.

18.10 h: «Els jardins de Saló de Raoul Dufy, Llorens Artigas i Nicolau M. Rubió», a càrrec d’Ester Barón Borràs, historiadora de l’art.

18.40 h: Descans i petit refrigeri.

19.00 h: Píndola 1 «Record a José Carrilllo de Albornoz», a càrrec de M. Alba Fransi, doctora en biologia i membre de Jardins i Jardiners.

19.10 h: «Jardins romans a Barcelona», a càrrec de Carme Miró, llicenciada en arqueologia i prehistòria i història antiga i directora del Pla Barcino de Barcelona.

19.40 h: Píndola 2 «El jardí de la Torre dels Pardals en imatges i el seu drama».

20.00 h: Cloenda.

 

Coordinació: Joaquim Camps, ICEA. Secció de Jardineria i Paisatgisme, Jordi Cartañà i Cristina Porras Sancho, membres de Jardins i Jardiners.

 

Presentació del llibre L’últim Jardiner, Josep Batlle Gras (1920-2006)

Dia i hora: dijous 2 de març, a les 18 hores

LLoc: Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans

La presentació del llibre L’últim Jardiner, Josep Batlle Gras (1920-2006), anirà  a càrrec de Joaquim Camps, coordinador de la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la ICEA; Enric Batlle, doctor arquitecte; Josep M. Montserrat, doctor en biologia i director del Jardí Botànic de Barcelona, i dels autors del llibre: Montse Rivero, historiadora i tècnica especialista en jardineria, i Jordi Cartañà, biòleg i doctor en geografia humana.

Us hi esperem!

PDF Presentació LLibre BATLLE