El dissabte 3 d’octubre es va celebrar l’edició d’aquest any de la Transcatalònia, que va transcórrer per l’àrea metropolitana de Barcelona, des de la serra de Collserola, passant per les estivacions de la serralada de Marina, fins a la depressió del Vallès. El recorregut va permetre veure sòls formats sobre materials ben diferents en un entorn caracteritzat per la forta pressió humana. La jornada va estar dirigida per Jordi Sánchez Herranz, autor de la guia de camp que recull una completa descripció del medi natural de la zona i dels perfils que es van visitar. Hi assistiren vint-i-sis persones, entre socis de la ICEA, SECS i estudiants universitaris.
En primer lloc, es visità l’Observatori Fabra, una de les institucions astronòmiques i meteorològiques més antigues del nostre país. Des d’allí es divisà la panoràmica del Barcelonès i Jordi Sánchez féu una explicació general de la geologia i del paisatge per a situar els sòls que es veurien al llarg de la jornada. El primer perfil, situat al costat mateix de l’Observatori, representa els sòls soms, ben drenats i de textura de mitjana a fina, amb variabilitat de presència d’elements grossos, sobre pissarres del Paleozoic, força estesos per la serra de Collserola a les zones altes i als vessants pronunciats. Tenen pH proper a la neutralitat però no contenen carbonats. Es classifiquen com a xerortents lítics.
El següent perfil es troba al mirador de la serra de Mosques d’Ase, en un turó granític situat al límit de Santa Coloma de Gramenet i de Badalona. Es tracta també de sòls prims (xerortents lítics i típics) però més arenosos i amb bandes ocasionals de carbonats pulverulents, fins i tot revestiments d’argila residuals que van ser objecte de discussió sobre l’origen i els processos de formació.
A continuació s’anà a Sant Pere de Reixac per observar un sòl, també sobre granit, una mica més profund que l’anterior, amb més matèria orgànica i sense carbonats, en un tall de terreny on s’observava bé la disgregació de la roca (sauló).
En la següent parada es canvià d’unitat geogràfica i es visità la depressió del Vallès, al Pla de Palou, a prop de Granollers, sobre els nivells de terrasses al·luvials del riu Congost. El perfil que es visità es troba situat sobre la terrassa alta i presenta un grau d’evolució important, amb presència d’horitzó càmbic i nòduls de carbonats (haploxerept càlcic).
Per la tarda s’anà a la miranda d’en Puntes, sobre els ventalls al·luvials miocènics que configuren els turonets d’aquesta part de la depressió del Vallès. El sòl de les parts elevades no és molt profund però presenta acumulacions considerables de carbonats pulverulents a partir dels quaranta centímetres. Es classifica com a calcixerept típic.
El darrer perfil de la jornada representa els sòls desenvolupats sobre materials detrítics terrígens que constitueixen el glacis situat al sud de la Serralada Prelitoral, a Santa Eulàlia de Ronçana. El sòl estudiat es pot considerar el de més evolució edàfica en aquesta zona, és profund i conté un horitzó argílic recarbonatat (haploxeralf càlcic).