Espais protegits, conservació i aprofitament dels recursos naturals
Existeix un conflicte intens entre l’aprofitament i la conservació dels recursos naturals. Tant un concepte com l’altre es defineixen de mil maneres. Algunes exposicions són molt radicals, d’altres ho són menys.
A finals del segle XIX, per evitar la destrucció d’alguns paisatges pintorescs i pressionats per les activitats econòmiques poc regulades, es van inventar els espais protegits. Amb els anys, aquesta visió estètica s’ha anat completant amb la idea de la natura com a sistema que integra diversos factors: ecològics, climàtics, vegetals, faunístics i socials.
Els objectius dels espais protegits han evolucionat, en alguns casos, de la immobilització d’un paisatge a la gestió d’un sistema complex. Existeixen, doncs, diferents models segons es prioritzin més uns factors que uns altres. Hi ha qui hi posa l’èmfasi en la vegetació, hi ha qui ho fa en la fauna, i hi ha qui en destaca el paisatge o les activitats humanes.
A Catalunya no existeix una natura salvatge. Sols disposem de zones humanitzades, en ocasions d’aparença silvestre perquè hi predominen les funcions i processos irracionals.
Per aquesta raó històrica, la propietat del sòl i la majoria d’aprofitaments agrícoles, forestals i ramaders són privats. El sòl no és un bé públic, en el sentit que ho són l’aigua, l’aire i els minerals que els particulars poden utilitzar en règim de concessió, però. Aquestes circumstàncies són molt determinants, tant en la pugna entre aprofitament i conservació, com en els diferents models d’espai protegit.
Alguns dels arquetips protectors es decanten per considerar els espais protegits com un fi, d’altres els veuen com un estadi temporal per assajar la conciliació de tots els interessos que conflueixen sobre el territori.
Els del primer model sols poden aplicar-se en un àmbit reduït, i hi ha qui els ha considerat un maquillatge per amagar la incapacitat de desenvolupar polítiques de conservació eficaces de caràcter general. Els del segons s’adrecen a entendre que la conservació ha de formar part de les polítiques socials i econòmiques d’una manera integral, i que no ens hem de conformar amb unes operacions simplement cosmètiques i a la defensiva.
Per a la societat agrària el conflicte entre aprofitament i conservació s’agreuja ara que la riquesa ja no es mesura pel valor de producció de la terra, sinó per la capacitat industrial i financera. La societat rural passa a un segon terme i les grans concentracions humanes, i de vots, assoleixen tot el poder que no sempre exerceixen democràticament, és a dir, respectant les minories.
Aquesta confrontació entre conservació i aprofitament dels recursos és molt viva, però se’n parla poc. El Fòrum Forestal de Barcelona de l’any 2021 proposa debatre aquesta qüestió. Per això ha preparat l’esborrany de dos documents que han de ser la base sobre la que s’organitzarà el Fòrum:
Document 1: Els espais naturals protegits. Els diferents tipus d’espais existents: els seus objectius; la seva creació i planejament; i la seva gestió i finançament.
Document 2: Els espais naturals protegits en el seu context. El context es mouen la conservació i l’aprofitament dels recursos, i el marc en què es dissenyen i gestionen els espais protegits.
Podeu enviar les vostres aportacions i suggeriments a les opinions i plantejaments que contenen els documents, a l’adreça electrònica: icea@iec.cat indicant al tema: FÒRUM FORESTAL 21
Els documents finals s’elaboraran tenint en consideració totes les opinions rebudes.