Antecedents
En l’àmbit mundial s’està donant el fenomen de concentració de la població en grans conurbacions, en detriment d’altres àrees geogràfiques. Aquest fenomen fruit de les oportunitats generades per l’anomenada economia d’aglomeració, tot i que té caràcter universal, es dona amb diferent intensitat a cada país.
Espanya no roman aliena a aquesta tendència, tot i que també té les seves pròpies particularitats, fruit de la seva història i model de desenvolupament, sent un dels països de l’àrea europea que pateix amb més intensitat aquest fenomen. No en va, el Banc d’Espanya, en el seu recent informe anual corresponent a l’any 2020, manifesta que “Espanya presenta un percentatge anormalment alt de territori deshabitat”.
Aquest fenomen també es veu agreujat pel que es denomina l’hivern demogràfic europeu, en què un una vegada més, Espanya es posa al capdavant, pel que fa a baixa natalitat i envelliment de la seva població
Sembla que, en els últims anys, les administracions públiques europees, estatals i autonòmiques estan començant a considerar aquests aspectes, introduint-los en les agendes polítiques, Així en el cas espanyol s’ha concretat en la creació d’un ministeri que engloba en el seu títol, dos grans temes que estan condicionant el nostre futur “Transició ecològica i repte demogràfic”, departament a què se li ha donat el rang de vicepresidència 4a,
Aquest ministeri ha posat en marxa el “Pla de recuperació: 130 mesures per combatre el repte demogràfic” i l’ha dotat amb 10.000 milions d’euros de pressupost.
El passat dia 31 de maig, responsables de la secretària per al repte demogràfic, van exposar via zoom a la ICEA el contingut del Pla.
Alguns comentaris
Arran de les explicacions rebudes, la ICEA va crear un grup de treball, que ha emès els següents comentaris:
- Per entendre el Pla, cal tenir present, no només en l’evidència demogràfica del nostre país, sinó també el programa Espanya 2050, els fons Next generation, el Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, o l’Agenda Urbana entre d’altres.
- Que, per a l’elaboració de les 130 mesures, considerem que el ministeri ha fet un molt bon treball de diagnosi, si bé a escala metodològica, creiem que centrar l’anàlisi en les realitats municipals, pot desvirtuar la realitat, sent potser més útil per tenir una radiografia més operativa, prendre com a unitat d’anàlisi una basa ampliada com podria ser la comarcal com a mínim.
- Un aspecte que ens sembla fonamental és que la despoblació no és el problema de per se, sinó la conseqüència d’altres problemes múltiples i diversos, i segurament diferents segons àrees geogràfiques, i per tant també de teràpies particulars sent difícil fer un diagnòstic global.
- En tot cas, pel que fa a aquest últim aspecte, cabria una reflexió derivada de l’observació dels mapes demogràfics, on s’aprecia una concentració poblacional en el que podríem anomenar el gran Madrid, i l’arc Mediterrani, amb un buidatge de diferent intensitat a la resta peninsular.
- També es posa en evidència que ja no només perden població les petites localitats, sinó que ciutats mitjanes i fins i tot algunes capitals de província no són alienes a aquest problema, el que ens indica que ens trobem davant d’un problema profund i complex, i com a tal segurament requerirà solucions diverses. Un nou model de governança per a aquestes àrees determinades podria ser un primer pas per tenir una visió de conjunt i superar les visions sectorials pròpies de cada ministeri o organisme competent en cada matèria
- Així mateix creiem que l’agricultura, en el seu ampli sentit, difícilment pot ser l’únic motor per sortir d’aquesta situació, ja que tant la piràmide d’edat en aquest sector, com la incorporació de noves tecnologies, poden fins i tot reduir més la població activa en aquest sector.
- Considerem que cada territori té les seves peculiaritats i també els seus potencials, Seria interessant en funció d’aquestes anàlisis, i amb la participació local, poder desenvolupar projectes integrals, amb l’aplicació dels diferents fons europeus o estatals, i amb una implicació publicoprivada.
- Precisament aquest partenariat publicoprivat és un aspecte que no hem sabut veure massa reflectit en el programa de les 130 mesures.
- Si Espanya és clarament un país de serveis, i amb un interès renovat en la seva indústria, aquest interès es podria traslladar-lo a tot el territori veient les possibilitats d’una industrialització difusa en funció dels recursos de cada zona. No hi pot haver un sol vector de desenvolupament, en aquest sentit, el teletreball, el turisme de natura, la bio economia forestal, la transformació agroalimentària o un model energètic descentralitzat podrien ser alguns dels aspectes a considerar, acompanyat d’una bateria de mesures formatives, tenint també en consideració les variables locals.
- Un capítol a part seria el tractament de la immigració, fenomen sobre el qual pilota en gran part el nostre creixement demogràfic, i per al qual tampoc hem vist una política específica de cara als àmbits geogràfics que ens ocupen.
- I finalment, ens semblava oportú que s’establís des d’un inici el compromís de fer una avaluació ex post de les mesures executada, per tal d’anar adquirint saber fer per a futures actuacions.