La situació d’emergència actual i el difícil estiu que es preveu han fet que des de la ICEA intentem aportar elements que enriqueixin el debat sobre possibles escenaris de futur. Com recordava recentment l’Organització de les Nacions Unides (ONU), cal tenir presents tres característiques sobre la disponibilitat d’aigua: a) és vital per a la vida humana, b) és necessària per a la producció alimentària i c) condiciona els ecosistemes.
Catalunya es troba en un estat de sequera crític. Això no només és un fet a casa nostra. Des del 2018, Europa té un règim de precipitacions inferiors al normal, que també s’ha vist agreujat aquest any per un descens encara més acusat de les pluges, que s’ha combinat amb unes temperatures superiors a les normals per l’època de l’any, cosa que ha propiciat que hi hagi més evapotranspiració.
Si fem un repàs a països tan diferents com Israel o França, veiem que el primer ja fa molts anys que té l’ús eficient de l’aigua com un dels seus objectius prioritaris. S’hi ha fet un desenvolupament notable de tecnologies, investigació i educació, per la qual cosa ha esdevingut un dels països modèlics en aquest aspecte. Només cal dir que prop d’un 90 % de l’aigua utilitzada per a l’agricultura és reciclada.
A França, ja en temps del president Nicolas Sarkozy, es van dur a terme una sèrie d’accions per a mitigar una futura falta de precipitacions, actuacions que ara es veuen reforçades pel govern actual, que, davant d’un escenari d’una disminució d’un 30 % de les disponibilitats d’aigua de cara al 2050, ha endegat un pla de xoc que inclou noves bases d’emmagatzemament, modernització de totes les infraestructures actuals —per a evitar al màxim pèrdues i fuites— i reutilització d’aigües reciclades.
A casa nostra sembla que anem bastant més endarrerits: primer, per una divisió administrativa absurda, pel fet de tenir dues autoritats competents en funció de si són conques externes (Confederació de l’Ebre) o internes (Generalitat de Catalunya), però també per una manca d’accions decidides pel que fa a noves infraestructures que evitin les destrosses dels aiguats sobtats i retinguin l’aigua per a futures aplicacions, la modernització de regadius o la reutilització d’aigües reciclades. Fins i tot anem endarrerits en la planificació hidràulica de les conques pròpies.
Sembla que ho deixem tot en mans de les dessaladores —fan molta feina, però no la fan tota— o de la bona voluntat de la col·laboració ciutadana, i esperem que plogui, quan el problema és clarament estructural. Segons el rànquing del World Resources Institute, ens trobem en una posició més dolenta que Itàlia o Tunísia, per exemple. Això sembla indicar que caldrien accions decidides tant pel que fa a la demanda com a l’oferta d’aigua.
Per contribuir al debat, des de la ICEA hem organitzat una jornada que tindrà lloc el 8 de maig i s’estructurarà en tres blocs:
- Un primer bloc sobre el panorama actual de l’aigua al nostre país i quines són les conseqüències de la sequera.
- Un segon bloc en què s’analitzaran dues classes d’agricultura —la de regadiu i la de secà—, així com els efectes de la manca d’aigua en el medi natural.
- I, finalment, un tercer bloc en què els regants exposaran la necessitat d’un pacte de l’aigua, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ens parlarà de canvis a conreus amb menys necessitats d’aportacions hídriques, i la Xarxa per a la Conservació de la Natura ho farà sobre sistemes diferents de gestió d’aquest medi.
La sessió serà oberta al públic i trobareu tota la informació en l’enllaç següent de l’agenda de la ICEA.
Jordi Sala
President de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA)