A l’emotiu discurs de comiat del seu pare, Marta Porta i López-Acevedo, professional de la medicina, va fixar un marc indiscutible: «parlar d’en Jaume Porta és parlar d’edafologia». I amb un to serenament ardent i exemplar, va desgranar en uns minuts vibrants la passió del seu pare per la ciència del sòl, per l’edafologia. Unes paraules de significat contundent, expressades amb la força de les vivències familiars.
Naturalment, sense menystenir la gran aportació d’en Jaume Porta, doctor enginyer agrònom, catedràtic, a la realitat actual de la Universitat de Lleida i a la seva Escola d’Enginyeria Agrària, en la qual la seva activitat deixarà una intensa petjada, nosaltres, alguns dels deixebles de les primeres fornades «edàfiques», volem donar la perspectiva de l’activitat i mestratge d’en Jaume Porta en la ciència del sòl. Perquè en els treballs de sòls es va iniciar una llarga amistat, un treball compartit en tants projectes, una persistència sistemàtica —contra molts elements—, una superació de les adversitats i uns esforços per situar la ciència del sòl en el temps actual. Ara veiem, en nombroses realitats, com s’ha demostrat l’encert d’aquella línia estratègica, iniciada a finals dels anys setanta del segle passat, en unes modestes aules i laboratoris de la coneguda, llavors, com l’Escola d’Agrònoms de Lleida.
El repàs dels «grans fets edàfics», en què ha participat en Jaume Porta en els darrers quaranta-cinc anys al nostre país, seria aclaparador. Podem, però, fixar uns referents com són: la consolidació de l’ensenyament de la ciència del sòl, la seva sistematització, la comprensió dels sòls per les observacions de camp mitjançant les “calicates”, el perfeccionament del treball analític dels laboratoris de sòls, l’impuls a la cartografia de sòls, les derivades mediambientals dels sòls i el seu ús en l’ordenació territorial, entre d’altres. La tasca de divulgació edàfica ha estat molt rellevant amb publicacions d’un component didàctic extraordinari, un referent internacional, i amb una perspectiva de transferència del coneixement sòlida i efectiva. La realització de cursos nacionals i internacionals, en què s’han obert col·laboracions i projectes que han resultat en la formació i consolidació de professionals, intercanvis científics i la millora de la posició del nivell edafològic en el nostre país. Han estat uns anys de progrés extraordinari en el camp edàfic, gràcies a una activitat contínua i sistemàtica i en la qual en Jaume Porta ha treballat de facto fins poques hores abans de la seva sobtada defunció.
Destaquem l’impuls d’en Jaume Porta a la Sociedad Española de Ciencia del Suelo, entitat científica que aglutina els especialistes en sòls de tot l’Estat espanyol i de la qual va ser president (2009-2017). Li va donar projecció i va transformar-la en una entitat científica de gran dinàmica. Destaquem també la seva participació en la constitució de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) l’any 1979 i la seva intensa participació en la Secció de Sòls. Eren temps en què tot estava per fer i ell va entendre, des del primer moment, que calia que els sòls fossin presents en aquestes institucions que anaven naixent, també com a part dels esforços de recuperació d’aquells pioners de la ciència del sòl a casa nostra com Emili Huguet del Villar. Els membres de la Secció de Sòls recordem la seva participació en les assemblees i la seva assistència i participació activa en les Transcatalònies, de les quals en va ser el pare fundador i que han estat el bressol d’innombrables vocacions per la ciència del sòl i que han posat en relleu la gran riquesa, varietat i singularitat dels sòls de Catalunya. Afegim treballs com la immensa recopilació de la informació dels mapes i sèries de sòls de Catalunya, que va dirigir en l’espai web sobre Protecció de sòls Catalunya – les Illes Balears / Principat d’Andorra, la seva decisiva influència en l’impuls de la cartografia de sòls de Catalunya, primer per la via del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) i, posteriorment, a través de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Un projecte, el de la cartografia de sòls de Catalunya, que ha tingut en Jaume Porta un apassionat impulsor. Actualment, treballava i dirigia el Diccionari multilingüe de la ciència del sòl, un diccionari especialitzat i original que integra les noves tecnologies i les aprofita envers l’expansió del coneixement edàfic en diferents llengües.
Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1997, president honorífic de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl (SECS), col·legiat d’honor del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC) i havia estat guardonat amb la Medalla de l’Estudi General de Lleida, la Medalla de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i la Medalla de la Ciutat de Lleida.
Amb un ull atent a l’intercanvi d’idees i els avenços en edafologia en altres països, fruit d’una visió estratègica innata, ha estat un impulsor de la formació complementària en ciència del sòl de graduats en centres internacionals de prestigi (postgraus, màsters, doctorats) amb el resultat d’un ampli reguitzell de professionals que ara treballen en àmbits molt diversos i actuen amb un efecte multiplicatiu consolidat. Són els efectes de les estratègies sòlides a llarg termini per les quals sempre va lluitar en Jaume Porta. I, certament, els sòls ja han tornat a l’agenda de moltes institucions nacionals i internacionals, també al nostre país. El coneixement del sòl s’ha revalorat enfront dels vells i nous reptes de la humanitat: la producció d’aliments, el manteniment de la biodiversitat, la salut del sòl i la lluita contra el canvi climàtic, per citar alguns dels grans desafiaments presents i dels pròxims anys.
Al costat d’aquesta obra impressionant no podem deixar d’esmentar el treball a la sala de màquines, discret, impecable i rigorós de la seva dona, la doctora en enginyeria agrònoma Marta López Acevedo, a la qual donem tot el nostre afecte en aquests moments. Han format un equip exemplar.
La pèrdua d’en Jaume Porta ha estat demolidora, però la seva obra ha deixat uns fonaments molt sòlids, la projecció de la seva estratègia s’ha consolidat i una munió de persones en àmbits molt diversos garanteixen la continuïtat d’aquest projecte. I, en efecte, a l’epitafi final, la seva filla va poder dir amb tota contundència: «parlar d’en Jaume Porta és parlar d’edafologia».
Rosa Poch / Jaume Boixadera / Miquel Aran, edafòlegs, membres de la Secció de Sòls de la ICEA