Resum, conclusions i presentacions dels participants a la jornada que es va celebrar el passat 15 de juny de 2023, al Centre Cívic de la Vall de Bianya (la Garrotxa, Girona) dins el Cicle de Jornades ICEA sobre Agricultura Regenerativa i que va aplegar experts dels àmbits de la producció animal, sobre una base de rigor científic i professional.
Resum
Núria Madeo, agricultora i agroassessora, va aportar la seva experiència i va fer èmfasi sobre la importància del temps de regeneració de la vegetació de la pastura. Per això, aplica el pasturatge racional (pastura dividida en parcel·les) i manté el ramat no més de tres dies en la mateixa parcel·la per evitar l’impacte negatiu sobre el sòl. Per portar-ho a terme, revisa contínuament la planificació i manté un registre gràfic permanent. La seva pràctica va aportar nous coneixements sobre el maneig regeneratiu. Presentació
El doctor Daniel Villalba va explicar les experiències i els resultats del projecte LIFE REGEN FARMING (2013-2016), liderat per Neiker (País Basc). Els resultats van apuntar que, amb el pasturatge regeneratiu, es pot aconseguir millorar el sòl, augmentar l’embornal de carboni, reduir la petjada de carboni i una producció d’herba més elevada. Per altra banda, va explicar, a partir d’una experiència amb animals d’engreix en pasturatge, que hi ha dubte de si compensa o no el maneig que s’ha de fer, moure el tancat elèctric, cert risc de fugida, o haver de posar aigua en totes les parcel·les. Va indicar que no hi ha cap diferència amb la producció convencional, en la qualitat de la canal, ni en el seu color tot i que el greix és més groguenc, com passa amb la ramaderia ecològica. La pregunta és si compensa econòmicament, ja que el maneig és més complex que el convencional. Presentació
El doctor Marc Gràcia va explicar l’experiència que duu a terme a la finca de les Planeses (la Garrotxa). Considera que hi ha tres elements del sistema: el més important és el sòl, la vegetació (no sobrepassar tres dies de pasturatge) i conduir adequadament els animals, perquè s’alimentin bé i tinguin benestar. Practica també el pasturatge rotacional de Voisin en parcel·les permanents, comunicades per camins de 1.000 m²/parcel·la. A l’estiu porten el fenc a la parcel·la. Els animals no passen més de 6/8 passades per parcel·la/any. En cinc anys la MO del sòl ha augmentat fins al 4 %. Presentació
L’enginyera agrònoma Adriana Targarona va explicar l’origen del Savory Institute. L’any 1980 Allan Savory va crear el Savory Institute sota el concepte de maneig holístic per a un futur verd i pròsper, en què la ramaderia no només és compatible, sinó més aviat imprescindible per a assegurar la conservació de la natura i, fins i tot, de la nostra espècie. El Savory Institute porta a terme formació en el maneig holístic, acreditació i verificació ambiental. Va indicar que en aquest moment hi ha dues-centes onze persones acreditades al món. A continuació, va explicar en què consisteix la metodologia de la Verificació Ecològica per Resultats, Ecological Outcome Verification (EOV). Es tracta d’un protocol de verificació de resultats ambientals del programa Land to Market d’aquest Institut i de la Universitat de Michigan. Presentació
A la taula de debat, hi van participar a més, Marisa Reig i Sergi Caballero, que van aportar les seves experiències. Marisa Reig va transmetre la importància de la ramaderia regenerativa per a la salut humana i va explicar com es fa el maneig a la finca de quatre-centes hectàrees. Va assenyalar que els punts importants són les races autòctones, més resilients, aplicar càrregues ramaderes altes puntuals, planificar el pasturatge per evitar el rebuig i el sobrepasturatge, deixar la pastura descansar un temps llarg i monitorar la vegetació. Va assenyalar, també, que és de gran importància aconseguir la sostenibilitat econòmica.
D’altra banda, Sergi Caballero va aportar la seva experiència de la permacultura en una finca de vint hectàrees amb més de vuitanta varietats de fruiters i amb diverses espècies animals, ovelles, cabres, gallines ponedores, en què va aconseguir un increment de la MO del sòl fins al 3,2 %, sense oblidar les abelles. La permacultura és una forma d’habitar en llocs de manera completament sostenible i econòmicament viable. La permacultura permet en un primer moment satisfer plenament les necessitats de l’ésser humà sense explotar recursos naturals i encara menys contaminar. Es tracta d’un sistema de disseny ecològic i ètic per a l’activitat agrària sostenible i el desenvolupament humà.
Conclusió: Una vegada escoltades totes les intervencions i el seu debat amb els assistents, podem dir que la ramaderia regenerativa constitueix un model de producció sostenible, respectuós amb el medi, capaç de mantenir el sòl viu i fèrtil i que pot contribuir a la mitigació del canvi climàtic. La possibilitat d’acreditació dels productors i la verificació del procés de producció regeneratiu, constitueix una bona via per a anar assolint resultats amb base científica i la seva transferència en un moment clau per a l’adaptació necessària al canvi climàtic del nostre país tan sensible per les condicions mediterrànies.
El balanç global de la jornada es considera molt positiu, obre portes cap a un nou model de producció ramadera sostenible i alhora ha permès una major comprensió del maneig holístic o integral sense oblidar ni els coneixements científics i tècnics ni el rigor del procediment, perquè és un model que aplica una metodologia de verificació com és l’EOV.
Jaume Boixadera Llobet, coordinador del Cicle de Jornades ICEA sobre Agricultura Regenerativa
Josefina Plaixats Boixadera, coordinadora de la Secció de Ramaderia