Amb motiu de la Jornada que celebrem el 9 de novembre sobre «La Vitivinicultura amb D.O. als països catalans», parlem amb Salvador Puig, actual coordinador de la Secció Viticultura i Enologia de la ICEA, que va ser director general de l’INCAVI entre el gener de 2016 i el maig de 2021.
- Segons un estudi de 2021 liderat per INNOVI, Catalunya és una de les zones on més ha augmentat la compra de vi en tenda física, liderant aquest increment a nivell europeu. A Catalunya, el 19% dels consumidors ha utilitzat la compra en línia per a comprar vi. A la Xina, el 52% compra en línia. Per què tanta diferència? Quines particularitats tenen els consumidors catalans?
Catalunya és un país vitivinícola i com a tal amb una cultura del vi important, que cal cuidar. Això explica que molts consumidors opten per comprar el vi en una tenda física, on poden comentar i rebre assessorament del personal de la botiga. En canvi, Xina no té aquesta cultura i el perfil del consumidor de vi és molt diferent, amb un alt poder adquisitiu i acostumat a utilitzar aquest canal de compra.
- Quina posició té actualment el vi català amb DO a Catalunya? I a l’estat espanyol?
Tot i que ha augmentat considerablement el consum de vi de les DO catalanes a Catalunya, passant del 28 % (any 2010) a prop del 50 % actualment, encara no es correspon al que seria normal amb un país vitivinícola com el nostre. Estem referint-nos al vi tranquil, ja que en el cas dels escumosos el percentatge seria molt superior.
Pel que fa a l’estat espanyol, el pes dels vins de les DO catalans és relativament baix, no arriba al 10% (en cava molt més), ja que ha de competir amb regions espanyoles molt potents en vins. Altrament, l’exportació de vins i escumosos catalans és molt important, al voltant del 60 %.
- Quina és la DO catalana que més ha crescut en els últims anys?
La DO més important pel que fa a volum és el cava. Més de la meitat de les vinyes del nostre país produeixen raïm i dues terceres parts de les ampolles produïdes són d’aquesta DO. En aquest cas el nombre d’ampolles comercialitzades s’ha mantingut bastant estable i ha crescut lleugerament. Pel que fa al vi tranquil, la DO Catalunya és, de lluny, la que té més volum, al voltant del 60%, però les altres 10 DO estan augmentant més proporcionalment i millorant el prestigi i valor dels vins que emparen.
- Va afectar negativament la pandèmia al consum de vi? Si és així, ¿el sector ha aconseguit recuperar-se?
La pandèmia va afectar molt negativament la comercialització a través del canal de l’hoteleria i la restauració, cosa que va afectar especialment els vins de cellers petits i mitjans, però, en canvi, el canal de la llar va augmentar considerablement. Lògicament, una vegada superades les limitacions de la pandèmia i una certa millora de l’economia del país, s’han reequilibrat els dos canals que representen aproximadament la meitat cadascun.
- El turisme vitivinícola funciona prou bé? Creu que ajuda a augmentar el valor dels vins?
L’enoturisme i el turisme a les nostres zones vitivinícoles és molt important. Una tercera part dels cellers reben aquest tipus de visites. A més d’afavorir la cultura del vi i el coneixement de les comarques vitícoles, ajuden a augmentar el valor dels vins pels productors, ja que s’estalvien el distribuïdor i cobren al comptat.
- Creu que s’hauria de treballar més l’enoturisme a Catalunya?
El creixement espectacular de l’enoturisme a casa nostra es deu a diferents factors. Des de l’acció dels cellers que han obert les portes als seus clients, passant per l’interès creixent d’una part de la població del país i dels estrangers que ens visiten, i també per la promoció i acompanyament de la direcció general de Turisme de la Generalitat, de la conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i l’INCAVI.
- Què podem aprendre de La Rioja?
D’entrada hem de tenir en compte que la DO Rioja produeix un nombre similar d’ampolles a les que es produeixen a Catalunya sota l’empara de les 12 DO. Això fa molt més fàcil les accions promocionals dels vins de La Rioja. La diversitat dels nostres vins, que és una gran riquesa, és més complexa a l’hora de comunicar i promocionar. A més La Rioja té una interprofessional que recapta unes quotes a tots els viticultors i elaboradors, que els permet moure’s amb uns pressupostos de promoció de l’ordre de tres vegades més dels que el conjunt de les DO catalanes i l’Administració juntes disposen a Catalunya.