Aquest primer mes de l’any 2024 han estat notícia les manifestacions dels agricultors alemanys, francesos i romanesos. S’han d’entendre com l’expressió més recent d’una onada de descontentament del sector agrari europeu. Una onada que va començar l’estiu de l’any 2022 als Països Baixos i que s’ha anat estenent com una taca d’oli per altres països de la Unió Europea.
Més enllà dels titulars —la còlera del camp alemany, crisi agrícola a la UE…— i d’una mena de descontentament estructural del món agrari, fora bo donar una ullada als elements que hi ha al darrere d’aquestes protestes. Comencen dient que a la majoria de països hi ha hagut un factor que ha funcionat com a disparador de les protestes, però com passa gairebé sempre amb els fenòmens socials, al darrere hi ha més d’un element, una mena de «tempesta perfecta» fent referència a un conjunt divers de factors que en un moment donat han generat aquest moviment.
Les normes ambientals i de benestar animal: excés regulador?
Les mesures lligades a l’anomenada «transició ecològica» són un d’aquests factors. El desencadenant de les primeres manifestacions als Països Baixos el juny-juliol de 2022 van ser els plans del Govern de reduir el nombre de caps de bestiar a fi i efecte de reduir en un 40 % les emissions d’òxid de nitrogen per a l’any 2030. El mateix va succeir a Bèlgica, on els plans de Govern regional de Flandes per a reduir les emissions de nitrogen procedents de la ramaderia van desencadenar les manifestacions del març de 2023. Al marge de les mesures dels Estats membre, l’acord provisional aconseguit el desembre passat pel Consell i Parlament Europeu per incloure les granges porcines i avícoles dins de la Directiva d’Emissions Industrials (DEI) podria posar en dubte la continuïtat d’algunes instal·lacions ramaderes.
Més enllà de les emissions del bestiar, estan pendents una sèrie de regulacions ambientals projectades per la Unió Europea dins del Pacte Verd Europeu (European Green Deal), el full de ruta de l’actual Comissió Europea presentada el desembre de 2019 amb l’objectiu de convertir Europa en «el primer continent climàticament neutre del món» l’any 2050. El maig de 2020 la mateixa Comissió va presentar la plasmació del Pacte Verd Europeu al sistema agroalimentari, l’anomenada estratègia de la granja a la taula (From farm to fork). L’estratègia de la granja a la taula fa esment de la necessitat de transformar els mètodes de producció dels agents de la cadena alimentària. Aquests canvis inclouen reduir d’aquí a 2030 l’ús de plaguicides químics en un 50 %, de fertilitzants en almenys un 20 % i la venda general d’antimicrobians per a animals de granja i d’aqüicultura en un 50 %. En paral·lel a aquestes restriccions, s’anuncia l’objectiu que almenys el 25 % de les terres agrícoles de la Unió Europea s’utilitzin en agricultura ecològica d’aquí a 2030. I finalment l’estratègia per a la biodiversitat urgeix que «almenys el 10 % de la superfície agrària torni a estar ocupat per elements paisatgístics de gran diversitat».
No cal dir que la materialització d’aquestes restriccions ambientals ha generat una allau de crítiques de les organitzacions agràries europees i la sospita que poden comportar una caiguda de la producció agrària a la Unió Europea acompanyada d’un descens dels rendiments i una pujada dels costos. El rebuig a les propostes de l’estratègia de la granja a la taula va més enllà de les organitzacions agràries. El passat mes de novembre el Ple del Parlament Europeu va rebutjar un projecte legislatiu per a reduir l’ús de pesticides. Per contra, a les mateixes dates es va arribar a un acord provisional entre el Parlament i la Comissió sobre la Llei de recuperació de la natura, una iniciativa criticada pel que pot tenir de pèrdua de terres en cultiu.
Pel que fa a Alemanya, les crítiques es dirigeixen també a les elevades exigències ambientals imposades pel ministre d’Agricultura per rebre ajuts directes per determinades pràctiques sostenibles (eco-esquemes ambientals), el que s’ha traduït en un baix percentatge de beneficiaris. Les canviants i creixents exigències relacionades amb el benestar animal també han estat objecte de crítiques acompanyades de la petició d’ajuts públics per tirar endavant les inversions necessàries per a complir les exigències.
Reducció d’ajuts, augment de costos i preus justos
D’acord amb els titulars de la premsa, la retallada de bonificacions fiscals ha estat la queixa més important a les manifestacions d’agricultors a Alemanya i França al llarg del gener d’enguany. La prevista eliminació dels beneficis fiscals pel dièsel agrari a Alemanya ha estat la queixa més visible a les manifestacions de gener d’enguany a aquest país. També a França i Romania anuncis en el mateix sentit han alimentat les protestes agràries.
La reducció de la bonificació fiscal pel dièsel agrari té a veure amb l’acció climàtica i, més concretament, amb les emissions de diòxid de carboni, ja que el dièsel és un carburant fòssil. S’explica, però, també per les polítiques de retallades de la despesa pública a fi i efecte d’equilibrar els pressupostos públics. En tot cas el seu efecte sobre els agricultors a curt i mitjà termini és el d’augmentar els costos energètics dels productors atesa la dificultat per a substituir el dièsel com a carburant. Augment de costos que se sumaria a pujades de preus d’altres inputs no compensades per un augment de preus de venda dels productes.
El conflicte bèl·lic a Ucraïna va comportar un augment notable dels preus, almenys fins a l’estiu de l’any 2022, de l’energia, fertilitzants, pinsos i fitosanitaris amb un gran impacte amb els costos de producció. Addicionalment els episodis de sequera i altres inclemències meteorològiques (inundacions, entre altres) han reduït els rendiments i, en el cas de la sequera, s’han augmentat els costos de l’aigua. L’augment de costos no transferibles als preus de venda és una de les denúncies típiques a les manifestacions agràries.
L’acord de lliure comerç amb Ucraïna i altres acords comercials
Des del juny de 2022 i fins al juny d’enguany les mercaderies procedents d’Ucraïna tenen accés lliure al mercat interior de la UE. Ucraïna és un gran productor agrari, la qual cosa ha comportat un més que notable augment de les seves exportacions agràries especialment als països veïns (Polònia, Romania, Hongria…). A més a més, del cas prou conegut dels cereals, la creixent entrada de sucre, ous i aus des d’Ucraïna ha generat descontent al sector agrari de la UE.
Segons les dades de la Comissió, les importacions de sucre des d’Ucraïna van passar de 40.172 tones el 2021-22 a 406.777 tones el 2022-23. A més, l’augment en quasi un 40 % de la superfície cultivada el 2023-24 podria augmentar substancialment aquest flux. Pel que fa a la carn de pollastre ucraïnesa, les importacions de la UE han augmentat un 150 % des de la guerra i les d’ous un 100 %.
Als efectes del lliure comerç amb Ucraïna s’afegeix una queixa recurrent, la creixent entrada de productes agraris de tercers països gràcies al creixent nombre d’acords de lliure comerç firmats per la UE i la denúncia de la competència deslleial que suposen les importacions de béns agraris produïts amb requeriments ambientals, socials i de benestar animal molt diferents dels propis de la Unió. Tot sense oblidar «l’espasa de Dàmocles» que pot suposar el previst acord de lliure comerç amb el Mercosur.
Burocràcia i sentiment de culpabilització
«Em passo el 60 % del meu temps al despatx i el 40 % a sobre el tractor», explicava un pagès francès present a les manifestacions, cal entendre que amb una certa exageració. En tot cas, una altra queixa que s’ha sentit a l’onada de protestes és la que fa referència a l’augment dels tràmits burocràtics impulsats per les Administracions agràries i ambientals com ara l’exigència dels quaderns de camp digitals rebuda críticament pels pagesos pel que té de complicada la tramitació.
La sensació de creixent burocratització s’acompanya d’un sentiment per part dels pagesos de ser injustament culpabilitzats per fenòmens com les emissions de gasos amb efecte hivernacle, el malbaratament de l’aigua, el maltractament als animals, la degradació dels sòls o l’ús de pesticides, fenòmens associats a l’agricultura convencional o industrial. La manca de comprensió del món rural per part dels urbanites és un tema que vindria agreujat per la creixent sensibilitat davant dels temes ambientals.
El paper de la «nova PAC»
Finalment, fora bo plantejar-nos quin paper té en tot això la «nova PAC», és a dir, la reformada política agrària europea pel període 2023-2027 i els corresponents plans estratègics estatals per a l’aplicació d’aquesta, que tot just fa un any que va entrar en vigor. Tot fa pensar que vam posar en marxa una PAC sense tenir en compte les directrius del Pacte Verd Europeu i especialment els impactes dels objectius ambientals de l’estratègia de la granja a la taula. No es va fer un estudi dels impactes d’aquests objectius sobre les produccions i les rendes agràries europees, i no s’ha dotat la PAC de mecanismes i ajuts per a acompanyar aquesta transició.
Més enllà de les exigències ambientals, la nova PAC continua amb un sistema d’ajuts directes desacoblats, majorment subsidis per superfície agrària, que li resta flexibilitat i recursos financers per a afrontar les repercussions d’esdeveniments com la guerra a Ucraïna o la sequera al sud d’Europa.
Tot això ha forçat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a convocar un «diàleg estratègic» sobre l’agricultura i la transició verda amb l’objectiu de delinear un «marc estratègic» per al sector agrari europeu. Sorprèn, però, que aquest diàleg es convoqui quasi quatre anys després de l’aprovació de l’estratègia de la granja a la taula i un any després de posar-se en marxa els plans estratègics de la política agrària.
Jordi Rosell i Foxà, professor de la UAB i soci de la ICEA