2 de maig de 2024. Institut d’Estudis Catalans
Coordinació: Salvador Puig
Comentari: Gemma Frances, Lourdes Viladomiu i Jordi Rosell
Agraïm la participació dels ponents i de totes les persones que han tingut part en la jornada.
Hem triat quatre sectors agrícoles, conscients que n’hi ha d’altres també de molt importants, però que per qüestions de temps i espai els havíem de limitar.
També tenim prevista una jornada semblant, l’any vinent, en sectors ramaders. Precisament, l’any passat vam celebrar una jornada sobre emprenedoria i innovació en el sector agrari i en Jordi Juanola va explicar què va significar la incorporació dels robots a la seva explotació de vaques de llet.
La Jornada d’avui, doncs, va d’això, de casos d’èxit en innovació, però explicats per aquelles persones que l’implementen a la seva explotació, que s’hi juguen els quartos. I exposats per empresaris agraris, amb una trajectòria important durant més de cinquanta anys sobre innovacions clau a la seva explotació agrària. I a partir d’aquesta base, quines pensen que poden ser en el futur.
Empresaris i pagesos, que són líders, referents en el seu sector, a vegades visionaris, que segur que han viscut escepticismes o crítiques a les innovacions que aplicaven, però que el temps els ha donat la raó. Pagesos que també han agafat responsabilitats en entitats i associacions del sector. Com diem en el programa, es fan un munt de jornades sobre recerca i innovació. El Pla anual de transferència tecnològica (PATT) és una plataforma potentíssima i, gràcies a la possibilitat que ofereix Internet, facilita que pugui arribar a molts pagesos d’arreu. Però sovint ens queixem que en molts casos no es tradueix en la seva implementació a les explotacions agràries. Per això, hem demanat a la cap del Servei d’Innovació Agroalimentària del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Maria Josep de Ribot, la seva participació en la Jornada, i li agraïm que hagi acceptat d’acompanyar-nos-hi.
Salvador Puig. Coordinador de la secció de Viticultura i Enologia de la ICEA
Programa
«Com aconseguir la incorporació de les innovacions a les explotacions agràries», a càrrec de Maria Josep de Ribot, cap del Servei d’Innovació Agroalimentària. Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
Les experiències:
«El cas de l’explotació cerealista Mas Mascó», a càrrec de Josep Maria Besora.
«El cas de l’explotació vitivinícola Albet i Noya», a càrrec de Josep Maria Albet.
«El cas de l’explotació frutícola SAT Ort Bell», a càrrec de Josep Antoni Ortiz.
«El cas de l’explotació hortícola Horta Soms», a càrrec de Josep Soms.
1. «Com aconseguir la incorporació de les innovacions a les explotacions agràries».
Maria Josep de Ribot va fer una àmplia explicació de l’activitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural en l’àmbit de la recerca, divulgació i capacitació per a potenciar la innovació i la seva aplicabilitat.
De l’exposició es desprèn el següent:
• El Pla Innova 2030 està molt enfocat en l’impacte i el relleu generacional de l’empresa i a enfortir la governança del sistema d’assessorament, amb més participació del sector.
• Hi ha una àmplia varietat d’instruments de suport.
• El Departament està treballant per una sinergia més gran entre projectes i per millorar la capitalització.
• Hi ha moltíssima demanda de subvencions en totes les línies que no es poden arribar a cobrir.
• Es realitzen moltes jornades sobre temes variats dins el PATT.
• S’han implementat sistemes de governança consistents a fer participar un ampli nombre de parts interessades (stakeholders).
• Es potencien les activitats de demostració.
• Dins la PAC hi ha els Grups Operatius orientats a la innovació, amb subvencions importants per a projectes pilots (210 projectes en execució).
Des del nostre punt de vista:
- S’aprecia una important diversitat d’instruments.
- Les xarxes han permès la difusió de la informació a un nombre molt important de persones.
- S’aprecia que cada vegada són més els que preparen els projectes per a aconseguir les subvencions.
Les experiències.
2. «El cas de l’explotació cerealista Mas Mascó».
«De l’explotació agrària familiar a l’empresa pagesa de serveis».
- Breus apunts de la seva trajectòria: Finca de terres de secà a la Segarra, especialitzada inicialment en el cultiu d’ordi i altres cereals. El 1983 introdueixen la ramaderia amb integració amb Guissona (porcs). Pioners en la utilització de la sembra directa, sistema que utilitzen fins a l’actualitat i que avui es practica en el 90 % de la superfície a la Segarra. Als anys noranta inicien l’alternança de cultius (colza, camelina, etc.). Posteriorment, inclouen la ramaderia bovina. Recentment han construït una planta de compostatge i diversifiquen en l’oferta de serveis agrícoles amb maquinària agrícola que incorpora tecnologia puntera. Actualment, treballen unes 400 hectàrees, tenen uns 1.500 vedells i uns 2.000 porcs i ofereixen serveis a unes 2.000 hectàrees. Organitzativament, és una empresa familiar (pare-fill) amb assalariats i agricultors —membres de la família a temps parcial, en els seus termes, empresa pagesa de serveis.
- La recerca contínua d’innovació tecnològica-organitzativa: Introducció de la sembra directa, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida amb una finca experimental pròpia. Per a les terres de Ponent és la revolució més important en agricultura de secà dels darrers quaranta anys. El procés de transformació va durar uns nou anys fent proves constants a la finca experimental amb la Universitat. Aquesta col·laboració els ha permès fer un seguiment constant amb dades contrastades. Els beneficis de la sembra directa en secà permeten la retenció d’humitat, menys erosió, l’augment de la fertilitat, la reducció de costos de maquinària i la reducció d’emissions de gasos CO₂.
- La diversificació d’activitats és l’estratègia per a complementar la renda agrària. La ramaderia (bovina i porcina) es considera un complement indispensable per a la millora de la renda agrària en les explotacions extensives de cereals de secà i la rotació —alternança (introducció colza, pèsols, camelina, etc.)— i la sembra directa són una pràctica generalitzada, en què els rendiments que es poden obtenir són molt positius (més de 5.000 kg/ha de cereal). La inversió en maquinària porta a oferir serveis a altres explotacions (empresa de serveis) i la venda d’inputs. Actualment, introdueixen activitats vinculades amb la transició energètica: planta de compostatge i producció energètica (plaques fotovoltaiques per venda d’electricitat).
- Elements del futur de les explotacions agràries extensives de secà:
1. Tendència a la concentració davant l’augment dels costos (maquinària, etc.) i disminució de la població agrària. Les terres no s’abandonaran, sinó que es portaran per una sola persona/ empresa.
2. Tendència a la contractació d’assalariats agraris.
3. La mà d’obra qualificada és escassa: no només en les tasques de l’explotació, sinó que també manca qualificació en les empreses de venda dels inputs (comercials amb escassos coneixements sobre les millores tecnològiques que incorporen els productes que venen).
4. Els canvis del marc regulador davant de les innovacions tecnològiques són molt lents, la qual cosa suposa buits legals per a l’aplicació de determinada tecnologia o la venda de determinada producció (per exemple, la utilització de drons a l’agricultura i la complexitat per a aconseguir «marca» pel producte de compostatge).
3. «El cas de l’explotació vitivinícola Albet i Noya»
«La curiositat i la necessitat ens porta a la recerca».
- Breus apunts de la seva trajectòria: Finca vitivinícola al Penedès. Des del 1978 aposta per la viticultura ecològica, de la qual són pioners i de l’elaboració de vi ecològic. Organitzativament, és una bodega empresarial familiar que té actualment 30 treballadors.
- Aposta per la sostenibilitat i la diversificació d’activitats: Vinculada a una forta conscienciació ambiental porta a fer els primers vins ecològics i a la introducció de varietats resistents per a ser menys dependents dels tractaments. Van introduir plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum. Van participar en el primer molí eòlic cooperatiu per a ser autosuficients energèticament (projecte Viure de l’aire 2018) i del reg de suport (indispensable per al conreu de la vinya al Penedès). Pel que fa a la diversificació, a més de la bodega pròpia realitzen visites a l’explotació, venda directa, enoturisme i disposen d’una sala polivalent per a fer-hi activitats.
- La recerca continua, diferenciació del producte i diversificació dins de l’explotació. La voluntat de recuperar varietats antigues i obtenir noves varietats més resistents als fongs que permetin menys tractament (encreuament de varietats amb gens de resistència) i la selecció de llevats autòctons són motors per a la recerca. És un esforç d’inversió (recerca de referents internacionals privats) i treballen amb centres de recerca a llarg termini.
- Elements de futur de les explotacions vitivinícoles al Penedès:
1. Cal resoldre la manca d’aigua al Penedès per evitar l’enfonsament del sector. La dessaladora és la proposta més adequada. Hi ha poques opcions per a diversificar la producció agrícola al Penedès, si no hi ha aigua.
2. Les tramitacions amb l’Administració són molt complexes i lentes, i són, per tant, un obstacle per a la introducció d’innovacions o marques.
4. «El cas de l’explotació frutícola SAT Ort Bell»
«Caldrà continuar innovant per a no desaparèixer i tenir molta imaginació»
- Breus apunts de la seva trajectòria: Explotació orientada a la producció de fruita a Alpicat. Són pioners en la introducció de fruites com la nectarina, el paraguaià o les platerines. Organitzativament, és una empresa familiar dedicada al comerç a l’engròs que es converteix en SAT el 2003, ja que consideren que és la forma d’organització més adequada. Tenien uns 200 treballadors estacionals el 2012. Aquell any hi va haver una forta crisi de preus i van decidir canviar l’orientació de l’empresa. «Produïu molt i us arruïnareu».
- La diferenciació del producte com a eix de la seva trajectòria davant de les grans empreses de fruita de Lleida. Són pioners en la introducció de la fruita plana a Lleida (nectarines, paraguais, platerines…), la qual cosa els permet, en una primera etapa, guanys derivats de la novetat. Posteriorment, s’inicia la còpia per part de les grans empreses amb més capacitat tant de producció com de millora, que produeix excés d’oferta i caiguda dels preus. Coneixedors d’aquesta dinàmica, l’empresa sempre aposta per introduir noves varietats no existents. Hi ha un gran esforç de comercialització i de fer-se visibles en els mercats internacionals mitjançant la presentació en fires a fora de Catalunya. La família ha estat un gran aliat (entorn amb coneixements d’idiomes, vinculació amb l’empresa del fill des de molt jove). Davant, un futur incert amb un entorn de forta competència. Recentment fan un canvi d’estratègia empresarial i aposten per reduir la producció i buscar nous segments de mercats. Diversifiquen en producció —30 % fruita, 30 % olivera ecològica i 30 % figa ecològica— i diversifiquen cap a activitats d’elaboració i de turisme: deshidraten en fresc, infusions, dònut de poma recobert de xocolata. Tenen una marca pròpia de varietat de figa que han registrat. El registre de la varietat de la figa és la via per a mantenir el control d’oferta i la regulació del mercat davant de la gran empresa.
- Recerca de productes i elaboració de quarta gamma: Tota la trajectòria empresarial es caracteritza per la recerca constant de nous productes i la transferència de coneixement que obtenen a escala internacional. De l’Administració, els plans de millora del Departament d’Agricultura i la col·laboració dels centres de recerca (IRTA) en el procés de transformació dels productes són factors positius. Fora d’això, són crítics amb la burocràcia.
- Elements de futur de les explotacions de fruita:
1. «Caldrà ser un bon lector per a saber llegir què està passant en cada moment».
2. Els elements fonamentals de l’empresa agrària són la comercialització, la comunicació, l’endeutament i la gestió del deute. Amb dominar la producció, no n’hi ha prou.
3. Importància del partenariat: «buscar bons companys de viatge».
4. «Continuar innovant per no desaparèixer».
5. Tenir «molta imaginació».
5. «El cas de l’explotació hortícola Horta Soms»
«La tutela (públic o privada) és bàsica en el procés innovador»
- Breus apunts de la seva trajectòria: Empresa familiar amb tres generacions dedicades al cultiu d’horta a Blanes (delta del Tordera). Nucli familiar orientat a la recerca de millores productives i noves formes de produir amb visites a l’estranger i generacions actuals amb estudis universitaris que aposten per la recerca de segments del mercat en els productes d’horta. Actualment tenen 25 treballadors i uns 50.000 metres d’hivernacles amb maquinària molt avançada. A partir del 2000, amb les inundacions provocades pel temporal Glòria, els canvis estratègics dels seus clients i la COVID-19, decideixen iniciar l’envasament del producte. «Créixer no és engreixar-se».
- Diversificació productiva orientada a la diferenciació i ventall de clients: Combinen el conreu d’horta tradicional orientat als canals de comercialització tradicionals amb varietats noves (d’origen asiàtic com la baby-leafe, tasoi, la bleda xinesa, mizuma, etc.) orientades a la restauració. De tenir un únic client, han passat a portar el producte embossat i arribar a un mercat més ampli, fonamentalment la restauració.
- Elements de futur
1. La qualitat de l’aigua: Cal introduir sistemes de reg que evitin la salinització.
2. Qualificació del personal: Cal promoure la qualitat versus la quantitat.
3. La importància de la tutela/ mentoria, sigui privada o pública.
4. La importància de fer xarxa territorial amb la col·laboració dels ajuntaments i l’Administració (Espai Agrari de la Baixa Tordera).
5. Estar present a l’àmbit local i també a escala nacional/internacional.
6. Aspectes generals i comuns d’aquestes experiències innovadores
Segons la nostra impressió, de les diferents experiències presentades pels ponents es desprenen certs elements comuns, alguns mencionats de forma directa i d’altres indirectament.
- En tots els casos són agricultors amb orígens al sector agrari, amb un cert patrimoni transferit de generacions anteriors.
- La diversificació d’activitats ha estat l’estratègia que a més de garantir la supervivència de l’explotació, li ha permès evolucionar i progressar. S’han enfocat a augmentar el valor afegit.
- Hi ha una visió empresarial de l’activitat agrària, ja que hi ha una recerca per a la millora i la recerca de rendibilitat i continuïtat davant la incertesa.
- Hi ha un esforç per a diferenciar-se en totes les experiències.
- La recerca i la incorporació d’innovació són una constant en tota la trajectòria d’aquestes experiències.
- Són empreses adaptatives amb una estratègia dinàmica davant els canvis i d’aprofitament de nínxols de mercat.
- Es desprèn una aversió al risc moderada dels titulars/empresaris.
- Hi ha una importància del suport de la família en tota la trajectòria i relleu generacional bastant consolidat, amb les problemàtiques característiques de les empreses familiars.
- Els titulars/empresaris són molt actius en els seus respectius grups d’interès (sindicats, associacions de productors…)
- Tenen una visió crítica de l’actuació de l’Administració catalana (lenta i burocràtica) en temes relatius a la incorporació de les innovacions tecnològiques, la comercialització i els drets de propietat de marques/registres. En canvi, tenen una visió positiva dels ajuts per a la inversió, com els plans de millora.
- Destacats d’una manera molt positiva la col·laboració amb els centres de recerca aplicada (IRTA, universitats, etc.).