«Producció i consum de carn i de proteïnes alternatives: el gran debat»
Organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA-IEC); Lourdes Viladomiu, UAB-ICEA, i Jordi Rosell, UAB-ICEA i la col·laboració de Bon Preu, va tenir lloc el dissabte, 18 de maig 2024, Ajuntament de Gurb. Sala de Cultura (Gurb, Osona).
Programa
09.30-10.00 h Presentació a càrrec de Josep Casassas, alcalde de Gurb; Joan Sabartés, director d’Operacions del Grup Bon Preu, Jordi Sala, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA)
10.00-10.30 h El sector de carn de boví: dinàmica recent, mercats, problemàtiques i perspectives, a càrrec de Ricard Godia Companys, president d’ASOPROVAC.
10.30-11.00 h El sector porcí: problemàtiques i perspectives, a càrrec de Ramon Armengol, ramader i expresident de la Confederació de Cooperatives Agroalimentàries de la Unió Europea (COGECA)
11.30-11.50 h Reptes per a la sostenibilitat ambiental del sector ramader a Catalunya, a càrrec de Ricard Carreres, Centre Tecnològic BETA (UVIC)
11.50-12.10 h Reflexions sobre producció i consum de carn i alternatives, a càrrec de Joan Tibau, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)
12.10-12.30 h Experiència empresarial de producció de diferents tipus de carn. El Soler de N’Hug, a càrrec de Josep Peraire.
12.30-12.50 h Experiència empresarial de carn de porcí ecològica: Llavora, a càrrec de Pino Delàs.
15.00-15.30 h Fonts de proteïna dins del patró alimentari saludable i sostenible, a càrrec d’ Anna Vila, Facultat de Ciències de la Salut i Benestar (UVIC)
15.30-16.00 h Nutrició: consum de carn i alternatives, a càrrec d’Abel Mariné, Facultat de Farmàcia (UB)
16.00-16.30 h Visions alternatives al consum de carn: vegetarianisme i veganisme, a càrrec de Karen Hoberg, consultora, membre de la Junta de la Sociedad Española de Agricultura Ecológica y Agroecología (SEAE) i col·laboradora de la UVIC.
16.30-17.00 h Les proteïnes alternatives, a càrrec de Jaume Planella, director de I+D de Noel Alimentaria.
17.00-18.00 h Taula rodona amb participants i públic: Carn versus proteïnes alternatives.
Resum i comentaris. Lourdes Viladomiu, Jordi Rosell, Gemma Frances i Margarida Abella
A la introducció de la Jornada s’assenyalen diversos elements entre els quals destaquem la importància del sector carni, des d’un punt de vista socioeconòmic tant a Catalunya com a Osona. Cal destacar que la Jornada es va realitzar a la seu de l’Ajuntament de Gurb, al Mas l’Esperança, un dels més bonics de Catalunya, i que en el passat va ser una masia i un centre de recerca.
Ricard Godia va fer una panoràmica del sector de carn de boví. En els últims seixanta anys, s’ha doblat el consum de carn de vaquí al món. La Unió Europea (UE) representa el 15 % de la producció mundial.
La participació del boví en el consum de carn a Espanya ha anat perdent importància fins a situar-se entorn del 10 % a Catalunya. El consum de carn de boví a Espanya és molt baix si es compara amb els d’altres països desenvolupats.
A Catalunya, el novembre de 2023, el consum va ser de 93 g de carn bovina/habitant i setmana, amb una despesa d’1,2 € per habitant i setmana.
L’evolució del consum intern va a la baixa amb una mitjana l’any 2023 de 4,3 kg/hab. i any i una caiguda del 48 % en els darrers quinze anys.
La demanada mundial està en creixement, especialment en els països emergents amb increment de capacitat adquisitiva. També hi ha un increment del consum als mercats dels països àrabs, on no hi ha competència amb el porcí.
La nostra carn d’animals alimentats amb cereal (grain feed) és molt apreciada en el mercat asiàtic.
La producció ha anat també disminuint. El model predominant a Catalunya és l’intensiu, d’engreix sense pastures pròpies (85 %), en granges a la Catalunya interior. És un sector obert al mercat internacional amb importacions i exportacions significatives.
Els reptes del consum se centrarien en:
- Enfortir canals de comercialització per a ramaders amb producte diferenciat.
- Més pedagogia explicant bé els esforços fets en matèria de benestar animal i de sostenibilitat mediambiental.
- Explicar els diferents models de producció (ramaderia extensiva i intensiva són complementàries).
Les perspectives de futur del sector:
- El consum intern no pot garantir la competitivitat del sector.
- A mitjà termini es preveu una reducció del cens d’animals d’engreix (amb les reduccions d’ajuts de la PAC, canvis de tendències de preus de la carn, inflació, encariment d’inputs, incertesa climàtica, i reducció d’oferta d’animals per engreix).
- A mitjà i llarg termini es preveu un canvi estructural amb la desaparició de petits productors, increment de la integració i altres formes de col·laboració. També es preveu una reestructuració de la indústria transformadora.
- Tendència a la baixa de les exportacions d’animals vius no per manca de demanda, sinó per motius reguladors.
- La nova PAC suposa una reducció de la competitivitat del sector en relació amb països tercers.
- A Europa no es preveu que augmenti la producció., tenint en compte la reducció del nombre de vaques.
- La sostenibilitat mediambiental condiciona la nostra producció: petjada de CO₂, consum d’aigua.
- Pressió dels interessos econòmics en contra de la carn per a promocionar la proteïna alternativa.
Queda molta pedagogia per fer sobre els diferents models de producció. L’etiquetatge com a producció agrària sostenible (PAS) és una oportunitat i les proteïnes d’origen vegetal una amenaça en un entorn on hi ha missatges que consideren les vaques com a màquines d’emissió de metà. L’estigma social que té la producció de carn en l’àmbit ambiental també està desmotivant el jovent a treballar en el sector.
Davant l’atac contra l’atac, el sector s’està autoestudiant i està portant a terme accions diverses:
- Donar visibilitat a una carn de qualitat, amb premis com el Beef 3stars.
- Innovar per a avaluar i reduir les emissions de gas metà i millorar l’etiquetatge. En aquest àmbit, es menciona la importància de la relació amb institucions de recerca (IRTA, universitats…) i és molt crític amb el Nutri-score (etiquetatge nutricional).
Ramon Armengol va assenyalar la importància del sector porcí a Catalunya i la seva competitivitat. És un sector sempre amenaçat per la Pesta Porcina Africana (PPA), per regulacions, per una visió critica enfront de l’animal. L’exemple d’Holanda, on el tancament subvencionat de granges és una política molt important, fa patir al sector. El consum de carn vermella va baixant i el de carn de pollastre va augmentant.
Hi ha una caiguda de consum de carn de porc de 32,4 kg/per capita a 31,1 kg/per capita. Pel fet d’haver-se encarit el porc, hi ha una substitució per carn de pollastre, que és més barata.
També hi ha la Directiva marc de l’aigua (DMA), que és molt rígida quant a la contaminació d’aqüífers per nitrats. Hem fet molts estudis. Una part és certa. Hi ha una limitació de 170 kg. Però els nitrats venen de moltes fonts, orgàniques i minerals.
No aconseguim millorar la imatge. Som víctimes de pressions i empreses interessades.
Es planteja el tema de la carn de laboratori. Es rebutja. S’hi han posat molts diners per tirar-ho endavant. També va passar amb les mal anomenades «llets» vegetals.
Hi ha massa campanyes generals contra la carn. Representen només el 2,3 % dels gasos d’efecte hivernacle.
Cal enfrontar els nous productes que estan apareixent i prohibir la utilització del nom de «carn», en productes que no venen del bestiar, tal com es va fer, en el seu moment, amb la llet. Els reptes del sector són:
- Millorar la imatge del sector.
- Millorar la gestió de les dejeccions ramaderes.
- Fer front a la pressió mediàtica injusta derivada del desconeixement, del paper dels grups d’interès de productes complementaris.
Per a fer pinsos, depenem de les collites i del que entra pels ports. També molt cereal ve del sud de França. Les legislacions ho compliquen molt.
En el debat s’apunta que cal mirar què es vota a les eleccions europees perquè els grups d’interès són els que manen. Hi ha d’haver una manera de donar missatges; la proximitat és qualitat.
Armengol conclou dient que el sector porcí aporta 69.000 milions €. És molt important el que el sector porcí aporta a l’economia.
Ricard Carreres va centrar la seva exposició en la sostenibilitat a la producció de porcí. Una sostenibilitat que afecta els orígens dels inputs, l’eficiència en la utilització dels inputs i la gestió i el tractament de l’output. Després de remarcar la importància del sector agrari en les emissions, la contaminació i la pèrdua de biodiversitat va assenyalar que és l’únic sector capaç d’emetre i segrestar carboni. I que el consum d’aliments és fonamental, al marge de l’impacte ambiental negatiu.
Quins possibles impactes ambientals pot tenir la producció porcina? N’apunta uns quants:
- Canvi climàtic
- Contaminació i degradació del sòl
- Contaminació de l’aire
- Escassetat i contaminació de l’aigua
- Pèrdua de biodiversitat
Pel cas del porcí, la recerca i les millores per a evitar o minimitzar el seu impacte s’estan fent fonamentalment en la gestió dels purins, però afecten tots els àmbits com, per exemple, l’alimentació (multifase). Va assenyalar molts projectes en curs relacionats amb aquesta temàtica.
L’agricultura pot ser un emissor net i un segrestador net de carboni. L’agricultura regenerativa incrementa el carboni al sòl i el redueix a l’atmosfera. S’ha d’aconseguir monetitzar l’impacte positiu.
Parla de sostenibilitat i del benestar animal (animal welfare). Cal fer una anàlisi del cicle de vida per a valorar bé l’impacte. És complexa. De vegades és difícil de quantificar la petjada ambiental. Hi ha disset indicadors. I molta gent treballa als EUA i també al govern català.
Les plantes de biogàs poden ser una oportunitat
- per a crear fertilitzants,
- per a generar energia i
- per a produir aigua.
Un altre aspecte és la biorefineria. Pot ser una oportunitat de negoci per al nostre país.
També va indicar que hi ha molt plans i normatives, però a la pràctica la seva implementació és lenta. Molts indicadors de sostenibilitat, molta proposta de producció agrària sostenible (PAS) i etiquetes, moltes opcions tècniques (plantes de biogàs), però va concloure que Catalunya té molts purins per a la superfície agrària útil (SAU) disponible.
Va deixar unes conclusions per a pensar:
- L’eficiència per sort està alineada amb la sostenibilitat.
- Hem de mirar la sostenibilitat des d’un prisma més global.
- Una cosa que pot incrementar l’agricultura regenerativa és gestionar l’aigua pels sòls a còpia d’incrementar nutrients i biodiversitat dels sòls. A favor de l’alimentació de la planta, no amb menjar ràpid (fast food), sinó amb diversitat.
Joan Tibau va fer una panoràmica molt àmplia; el que passa a Catalunya no es pot aïllar de la resta del món. La població del planeta augmenta i la demanda de carn en el països en vies de desenvolupament creix encara més ràpidament. Cal una visió global. Alimentem el món tots plegats. En deu anys es necessitaran augments de la producció de carn del 10 %.
Visió global = planetària. El planeta és únic i afecta a tothom. Dues visions: la intensiva del productor i la del consumidor. L’anàlisi s’ha de fer des d’una visió de les expectatives, de riscos geopolítics, comercials, de les cadenes de producció, transformació, distribució, consum.
És impossible a Catalunya canviar de sistema de producció ramadera? Quina dependència tenim del sistema? Cal una visió estratègica. És millor produir carn aquí o a fora? Hem de pensar-hi.
Va remarcar els avenços en eficiència de la producció de carn i va indicar que en el sector porcí s’ha passat d’un índex de conversió de 3 a 1,8 en els darrers quaranta anys. Això és un indicador de l’èxit del sector, que ha desenvolupat a Catalunya un model empresarial d’integració molt competitiu. El ponent es va qüestionar si era possible una ramaderia sense integració, i si això era interessant per el país. La resposta és que cal la integració, però també són necessàries les ramaderies extensives. Catalunya té una baixa autosuficiència alimentària (40 %).
Però el model de producció actual és un model d’importació de matèries primeres des d’Amèrica i d’exportació cap a Àsia, en què Catalunya es troba a mig camí. El model s’enfronta a reptes: la seva dependència dels inputs fonamentals tant en alimentació per als animals com en altres components, la concentració d’oligopoli de moltes baules de la cadena productiva de la carn, les necessitats dels mercats exteriors llunyans per a donar sortida a la producció, la manca d’un coneixement realistes d’allò que està passant.
Com a propostes, defensa avençar cap a models més equilibrats i no incrementar el model basat en la dependència de les importacions; donar valor als aliments (ara en caiguda dins la composició de la despesa general), fer pedagogia. És a dir, donar més responsabilitat al consumidor i a la seva demanda o comportament.
Josep Peraire va explicar l’experiència del Soler de N’Hug. Explotació familiar gestionada per masovers a Prats del Lluçaners, amb 50 ha de conreu i 30 ha de bosc. Té 60 vaques de llet, engreix de vedells, 800 ovelles, 35 truges de cercle tancat. Un total de 13 persones treballant a la finca i a la botiga.
És un exemple de funcionament contrari a l’especialització i a la integració. Des de la comercialització (carnisseria El taulell) han anat desenvolupant la producció amb l’objectiu d’anar tancant cercles. És, per tant, un exemple d’economia circular en l’explotació. Tenen un equilibri en la producció i han anat incorporant activitats addicionals (escorxador mòbil, visites a la granja de famílies i escoles; formació, etc.). Són set famílies implicades. Venen 9 M a l’any. Tenen projectes per al futur i pensen que caldria fer un pas enrere en el model intensiu actual. En el debat, li pregunten si aquest model es podria estendre en el sector porcí a tot Catalunya. I respon que és reproduïble si la gent té moltes ganes de treballar. És un sistema de vida més que una feina.
Pino Delàs va ser més dràstic dient que està en joc la humanitat si es continua amb el model industrial. És possible produir aliments sense pagesia? Ell produeix porc ecològic, fa carn alimentada amb productes de proximitat que ven al mercat local. Amb 1,5 llocs de treball, produeix 600 porcs a l’any, que porta a l’escorxador municipal de l’Armentera. També ells es fan el pinso. Tenen un molí de pinso. Han reactivat el poble.
A la tarda, la primera a intervenir va ser Anna Vila, que va enumerar els patrons alimentaris. Els patrons es defineixen no sols pel tipus de producte que es menja, sinó també per la freqüència, per les quantitats i per la forma de preparar-lo. Hi ha una recerca del patró alimentari ideal i això es tradueix en una anàlisi de les dietes de les diferents zones del món. Aquesta anàlisi considera el contingut en proteïnes. Les proteïnes d’origen animal tenen l’avantatge de proporcionar tots els aminoàcids essencials, cosa que no passa amb les proteïnes d’origen vegetal. Però a l’hora d’estudiar l’adequació de les proteïnes cal també tenir en consideració el seu grau de digestibilitat i la composició dels aminoàcids. Els elements en vitamines i minerals de les proteïnes són molt variades i amb un ampli nombre d’elements a tenir en consideració. L’anàlisi dels elements nutricionals, del risc de malalties i de l’impacte ambiental porta a posicionar les carns vermelles en una posició dolenta. Per contra, l’ou, el pollastre i el peix són els aliments d’origen animal que es posicionen millor.
Les dietes veganes presenten importants dèficits que són avui l’origen de malalties preocupants en infants.
Però no hi ha una dieta planetària òptima, ja que aquesta s’ha d’ajustar a les zones geogràfiques-climàtiques. Amb tot, ella recomana una disminució del consum de carns vermelles i processades per a millorar la salut de les persones i del planeta. Emperò les alternatives proteiques actuals (insectes…) a la carn vermella no s’ajusten al patró alimentari de Catalunya. S’ha de trobar un patró alimentari que sigui sosteniblement, nutricionalment i culturalment acceptat.
Fa les reflexions finals següents:
- El patró alimentari ha de determinar les característiques dels aliments i begudes que s’ingereixen, i aquests han de ser propis del territori.
- Cal reduir la ingesta de carn vermella i processada per a millorar la salut humana del planeta.
- L’òptima ingesta de proteïna d’alta qualitat biològica determina el risc de desnutrició de la població.
- Les alternatives actuals a la carn vermella no s’ajusten al patró alimentari d’aquest territori.
Abel Mariné va insistir en la dieta, el consum de carn i alternatives. A les dietes, cap grup d’aliments és prescindible. El desenvolupament del cervell va ser possible gràcies a la carn. Però els vegetals són fonamentals per les vitamines, els minerals, etc.
Les barreges de cereals i llegums, com les llenties i arròs, són especialment adients perquè tenen aminoàcids complementaris. Però també és sa el consum de greixos animals, encara que tenen alts continguts en calories. El colesterol ha estat sobreconsiderat. El sucre té moltes virtuts, entre elles alegrar la vida, però… Després de repassar avantatges i inconvenients de molts aliments, va concloure en relació amb el tema que 70 g/dia de carn és raonable. Que és un aliment amb poques calories. I que els animals més grans tenen més col·lagen. Amb tot, s’ha de menjar més llegums per la salut i pel medi ambient. Els substituts de la carn d’origen vegetal són menys nutritius i la carn cultivada obre una nova opció a tenir en consideració. També indica que el consum d’insectes eren una bona opció proteica.
Karen Hoberg va assenyalar la llarga trajectòria que tenia la dieta vegetariana lligada als moviments naturistes. Després de caracteritzar les diferents dietes en relació amb el consum de proteïnes animals, va indicar les motivacions que porten a adoptar dietes sense consum de carn: ètiques, religioses, animalistes, ecosostenibilitat, salut, estil de vida, disponibilitat-accessibilitat i moda. Actualment hi ha un esforç d’etiquetar els productes que s’adapten a les dietes veganes i vegetarianes. Segons els resultats de les enquestes hi ha un percentatge molt petit de vegetarians i vegans. Aquests són fonamentalment molts joves de la generació Z (1997-2012) i més dones que homes. Per contra el percentatge és molt elevat entre els que es consideren flexivegeterians, és a dir, els que declaren consumir cada vegada menys carn. La raó principal és la salut. A Espanya, els substitutius de la llet basats en plantes han adquirit gran importància, però no en la carn.
Jaume Planella va explicar la trajectòria de l’empresa Noel (creada el 1940, 4a generació, 55 % exportacions) i la seva progressiva diversificació (de les 14 plantes de producció, 4 no són càrnies). Fora de Catalunya té plantes a Terol i Osca. Fa vint anys que les taxes de creixement se situen per sobre del 10 % anual. La diversificació l’han fet fonamentalment adquirint empreses emergents. Han treballat amb l’IRTA per a desenvolupar alternatives al consum de carn (croquetes…). La marca de Noel en proteïnes vegetals és Verday. L’any 2022 van facturar 568 milions d’euros. Exporten a 66 països. Tenen 6 divisions empresarials. Un volum de producció de 124.219 tones, més de 2.600 persones d’equip, 1.618 proveïdors, i 93 % de compres a proveïdors. De les 14 plantes, 10 són d’origen carni i 4, no. Tenen gent a empreses petites que fan productes totalment diferents. Innovadores, diferenciades, i són participades.
Les alternatives vegetals de la llet han tingut un gran èxit a Espanya. Per contra, en la carn està parat des de fa dos anys. Les aventures empresarials en aquests àmbits no són fàcils (recomana la història empresarial de Shama Sukul). Molts interrogants oberts. Pensa que són importants les associacions dins la cadena alimentària, parla de l’exemple de Tesco. Disminuirà el pes de la carn la cistella de la compra?
Va haver-hi intervencions i debat que il·lustraren la confusió dels consumidors en un moment d’àmplia proliferació de missatges, sovint contradictoris entorn de la nutrició i la salut, entorn de la producció i l’impacte ambiental, entorn dels diferents models de producció a la ramaderia, entorn de les alternatives proteiques, entorn de la dependència.
En conclusió, el debat sobre la carn està avui molt present en una Catalunya que té un sector important amb models diversos, que busquen la innovació (ambiental i productiva) i amb una producció que es veu qüestionada des de molts fronts.