«Un jardiner és un home complet: un bon científic, un bon tècnic i també una persona amb una visió artística i històrica de la jardineria. Ha de ser de ciències i de lletres alhora. La jardineria és una tècnica interdisciplinària.»
Jordi Cartañà. Fent Jardins 75 anys de l’Escola de Jardineria.
No és fàcil escriure aquesta necrologia, encara colpits per la sobtada mort de Jordi Cartañà Pinén, coordinador de la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la ICEA i un dels membres més actius del grup Jardins i Jardiners: art, ciència i ofici als Països Catalans. Els nombrosos articles i llibres que va escriure al llarg de la seva vida professional demostren la seva passió per la història de l’agronomia i per extensió, de la jardineria. Les mantes persones que van assistir al sepeli donen fe de la bonhomia de Jordi Cartañà.
Jordi Cartañà es va llicenciar en ciències biològiques a la Universitat de Barcelona l’any 1985. Va continuar després la seva formació acadèmica en el Departament de Geografia, on va treballar en la tesi doctoral L’ensenyament de l’agricultura a Espanya en el vuit-cents: el procés d’institucionalització i l’anàlisi dels continguts científics, que va presentar l’any 2002, dirigida pel professor Horacio Capel.
L’interès que tenia per la història del segle XIX en el camp de l’agronomia i dels professionals que l’exercien va quedar palès en la que segurament és la seva obra més destacada Agronomia i enginyers agrònoms en l’Espanya del segle xix. Va dedicar-hi tot el temps lliure que li deixava la tasca de docent, primer a l’Escola Viver Castell de Sant Foix i, després, com a professor d’història de l’art dels jardins a l’Escola de Jardineria Rubió i Tudurí. Posteriorment, va ocupar el càrrec de director d’aquesta escola fins a la seva jubilació.
De l’agronomia, Jordi Cartañà va virar cap a la jardineria sense moure’s, però, del segle xix. Més enllà de biòleg i doctor en geografia humana, Jordi era, sobretot, un investigador i col·leccionista voraç, que cercava i comprava tots aquells gravats, llibres, i, especialment, catàlegs de productors de plantes que trobava, per completar la seva recerca. L’arribada del món digital li va obrir infinites finestres que li van estalviar visites a arxius i el van permetre treballar des de casa, intensificant, de ben segur, hores i esforços. De tant navegar per les xarxes, es va convertir gairebé en un expert, i a ell li devem que en l’actualitat, els jardiners i la jardineria dels Països Catalans estiguin a la disposició de tothom a través de la nostra pàgina web.
Si avui existeix el grup de recerca Jardins i Jardiners és gràcies a la perseverança de Jordi Cartañà, que amb el seu posat tranquil i amable va promoure, juntament amb Maria Alba Fransi, la celebració conjunta de dues efemèrides importants en el camp de l’ensenyament de la jardineria: el 75è aniversari de la fundació de l’Escola de Jardineria Rubió i Tudurí i el 15è aniversari del Centre de Formació del Laberint d’Horta.
El programa commemoratiu, desenvolupat a cavall del 2008 i 2009, va consistir en un cicle de conferències; la plantada d’un arbre; l’elaboració d’un llibre sobre l’Escola, que tot i que no es va editar mai, la versió en format PDF està disponible a les xarxes, i, finalment, una exposició, en què es van implicar les dues institucions i els organismes públics dels quals depenien.
L’organització de l’exposició «Jardins i Jardiners: arts, ciència i ofici a Barcelona» va posar de manifest la necessitat d’omplir buits de coneixement i concentrar la informació dispersa del patrimoni jardiner, ja fossin jardins públics i privats; els professionals que els van fer, tant si eren jardiners, com horticultors, viveristes, arquitectes o paisatgistes, i per acabar, les entitats que es van dedicar a la promoció i ensenyament d’aquesta professió.
Un cop finalitzada l’exposició, vam creure necessari continuar amb la tasca i, sobretot, evitar que es perdés tota la documentació recollida i organitzada. Va ser així com va néixer el grup de recerca Jardins i Jardiners: art, ciència i ofici als Països Catalans, que la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la ICEA, amb Joaquim Camps i Josep Maria Vives al capdavant, va acollir amb entusiasme. Quan Joaquim Camps va deixar la coordinació de la Secció, Jordi Cartañà en va assumir el càrrec.
Sempre positiu i conciliador, sentirem profundament l’absència d’en Jordi cada cop que ens trobem en reunions, sopars o actes que organitzem des de Jardins i Jardiners. Ara bé, la tristor no ens aturarà i seguirem treballant per recuperar la memòria històrica del nostre patrimoni jardiner. El seu llegat serà objecte de reconeixement i homenatge en un acte que farem pròximament.
Jordi Cartañà va ser un «jardiner complet: un bon científic, un bon tècnic i també una persona amb una visió artística i històrica de la jardineria», de ciències i de lletres alhora. I, abans que res, una bona persona.
Descansi en pau.
Jardins i Jardiners: arts, ciència i ofici als Països Catalans