Enguany, la Transcatalonia 2024 va tenir lloc aquest mes d’octubre a la comarca del Bages. En aquesta jornada de camp, organitzada anualment per la Delegació Territorial a Catalunya de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo (SECS) i la Secció de Sòls de la ICEA, al voltant de la ciència del sòl, hi van participar seixanta persones. Els nostres companys Antoni Baltierrez, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i Vicenç Carabassa i Xavier Domene, ambdós del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-Universitat Autònoma de Barcelona), ens van oferir, amb la col·laboració de Ferran Climent (Geoparc Mundial de la UNESCO de la Catalunya Central), Nor Sidki-Rius (Universitat Politècnica de Catalunya) i Llorenç Ferrer (Universitat de Barcelona), una interesantíssima passejada pels sòls i pels paisatges del Bages amb una bona guia per a seguir-la.
La sortida de camp es va iniciar amb una presentació del Geoparc. Se’ns va fer, després, una magnífica presentació de la geologia del Bages des d’un turó que té una vista esplèndida sobre la comarca, cosa que ens va permetre seguir l’evolució dels paisatges i posar en un context adequat els aspectes ambientals i de sòls que després se’ns van presentar. Al mateix indret es va fer, a continuació, una demostració de les relacions sòl-paisatge de la comarca, segons el Mapa de Sòls de Catalunya 1:250.000, dels principals tipus de sòl i dels usos del sòl, fets que en aquesta comarca estan molt interrelacionats.
Els aspectes edàfics i ambientals dels runams salins lligats a la mineria de potassa a la comarca del Bages van ser un dels temes centrals de la sortida. Se’ns van presentar els fonaments de la realització d’aquesta activitat minera, els procediments de treball aplicats i el perquè de la generació d’aquests grans runams salins. Es va discutir en profunditat l’àmplia problemàtica ambiental en les aigües, en els sòls, en l’estabilitat del terreny i en el paisatge que aquesta activitat econòmica comporta. En la discussió es va fer evident la gran complexitat d’aquest impacte i les seves múltiples implicacions. Posteriorment, ens vam endinsar en els aspectes més lligats a la restauració d’aquests espais, com són la construcció dels Tecnosols i la dificultat d’estabilitzar la morfologia d’aquests tecnosols. Es va fer èmfasi en el valor que té el coneixement edàfic bàsic a l’hora d’assolir un bon comportament dels Tecnosols en la restauració i en la integració al paisatge d’aquests runams.
Un incendi forestal recent fa possible observar amb detall un sistema de bancals de pedra seca que s’estén sobre milers d’hectàrees dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on s’havien cultivat vinyes, i que tenen un gran valor patrimonial. Aquests bancals tenen un sistema de tines a les vinyes, un fet relativament singular a Catalunya, encara que no al Bages. A la visita realitzada a la Vall del Flequer se’ns va fer una síntesi brillant sobre la història de la viticultura al Bages i a Catalunya. S’hi van aportar dades sobre el funcionament i les edats d’aquestes complexes tines i sistemes de conservació de sòls i de quan va arribar al seu màxim espacial, molt probablement a l’inici de la fil·loxera, al final del segle xix. L’evidència documental suggereix que aquesta viticultura feta sota el contracte de rabassa morta ja abastava grans extensions de terreny a partir de mitjans del segle xviii. El sistema de bancals de pedra seca de la Vall del Flequer i de les àrees adjacents es va construir en un entorn molt difícil, de fortes pendents (> 30 %) i sòls molt prims. La singularitat del sistema rau en el fet que els bancals de pedra seca i els canals de desguàs condueixen l’aigua que no s’infiltra cap als lloms de les vessants, on creen uns canals erosius que l’evacuen i que segurament eren part de les vies d’accés a les vinyes. Els sòls són, segons la WRB (2022), Calcaric Regosols (Escalic), o, segons la Soil Taxonomy (2022), Xerorthent Antrhoportics, en una superfície tal que són cartografiables a escala 1/250.000
Una visita a un Calcixerept (Soil Taxonomy) o Calcisol (WRB) profund, ben drenat i de textura mitjana, representatiu dels sòls dels glacis, va servir de cloenda de la part més edafòlogica de la jornada. Els viticultors van insistir en els problemes de la sequera i tots vàrem poder comprovar com, efectivament, el perfil estava sec en la seva major part, particularment, en profunditat.
La jornada va acabar amb un tast de vins, a l’altura de la magnífica sortida, al celler «Cal Quico» de Salelles en un plàcid capvespre.
Jaume Boixadera i Llobet
Coodinador de la secció de Sòls de la ICEA