Jornada organitzada per la ICEA el 2 d’abril de 2025 a Barcelona.
Resum realitzat per Salvador Puig i Lourdes Viladomiu.
La Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), en la seva tasca de foment i divulgació de la recerca i la transferència tecnològica va celebrar una jornada des de l’experiència de l’empresa agrària de diferents sectors ramaders.
Es fan moltes jornades, debats i congressos, en els quals es presenten treballs de recerca i novetats tècniques per a l’aplicació a les explotacions agràries, però no és tan freqüent que els mateixos protagonistes parlin de la innovació incorporada a les empreses.
És evident que el sector agrari català ha avançat molt i ha incorporat molta tecnologia en els seus processos, i aquest avenç ha estat possible gràcies al treball dels investigadors, al desenvolupament fet per empreses proveïdores i a la iniciativa dels pagesos a l’hora d’aplicar aquesta nova tecnologia a la seva explotació.
En la jornada del 2 d’abril es van presentar innovacions reals que han significat canvis significatius en explotacions ramaderes dels principals sectors catalans, és a dir, el sector porcí, l’aviram, el sector vaquí de llet i vaquí de carn, i també d’innovacions que poden marcar els pròxims anys.
— «El cas de l’explotació porcina: Masia Tero», a càrrec de Teòfil Camí
— «El cas de l’explotació avícola: Ramaderia Armengol S. L.», a càrrec de Jordi Armengol
— «El cas de l’explotació lletera: Mas Gener SCP», a càrrec de Marc Xifra
— «El cas de l’explotació de vaquí de carn», a càrrec de Martí Orriols
La introducció va anar a càrrec de Ramon Armengol, ramader i director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Va assenyalar que la ramaderia avui és poc popular, és un sector desvinculat dels ajuts públics, molt internacionalitzat i amb forta dependència dels mercats mundials. I que el cas català es caracteritza per un model exitós de ramaderia intensiva molt eficient, amb un fort control sanitari que ha estat possible per la innovació i el talent dels emprenedors. Avui ens movem cap a una ramaderia de precisió, amb molt reptes lligats al canvi climàtic. Proposa en el context actual condicionar la recepció d’ajudes públiques a disposar d’un sistema d’assegurança.
«El cas de l’explotació porcina: Masia Tero», a càrrec de Teòfil Camí
La Masia Tero es remunta a 1758. És una explotació familiar i, a partir de 1968, fa una diversificació progressiva. En el període de 1960-1980 va ser la incorporació de la ramaderia intensiva, del 1990 al 2000, la transformació ramadera i, actualment, van experimentant coses noves, emfasitzant l’àmbit de la comunicació i la professionalització.
Destaquen, entre molts altres elements, la innovació en:
— La millora genètica (avui amb cinc tipus de porcs).
— El tancament del cicle productiu porcí.
— La introducció de porcí ecològic. El porcí ecològic és un mercat molt limitat, però en fan una petita part que comercialitzen a Carrefour.
— Plats preparats, amb formats canviants (Aldi). Actualment, fan presentacions emplatades per a facilitar la feina a la restauració.
— Visites a les instal·lacions per a una millor compressió del fet ramader.
— La utilització de vàlvules de porc en el trasplantament humà.
— La participació en empreses que faciliten el subministrament de l’aliment per a la ramaderia (Roviroli …).
— La participació en empreses per a gestionar apropiadament els purins.
— Pet food en règim de màquila.
Com a element que dificulta la innovació, indica la burocràcia i el paperam administratiu.
«El cas de l’explotació avícola: Ramaderia Armengol SL», a càrrec de Jordi Armengol
El principal nucli productiu està situat a Juneda i l’explotació està integrada per l’empresa de pinsos Grup Vall Companys.
És una explotació familiar, amb poca superfície. Al principi, bestiar oví i boví, però la ramaderia intensiva va ser el mecanisme de supervivència per a l’explotació.
Actualment, hi treballen sis persones, el mercat de l’aviram és de consum domèstic i no s’exporta.
La integració li proporciona estabilitat en els ingressos. A l’aviram, és difícil tancar el cicle per una qüestió de volum.
Les innovacions les ha fet en una granja de cria de reproductors d’indiots. Fan inseminació artificial.
A les terres, hi ha tret el cereal i hi ha anat plantant ametller ecològic amb reg.
Assenyala com a problemàtiques: que el consumidor s’ha acostumat a aliments molt econòmics, que hi ha una forta desconnexió entre el món urbà i rural, amb una pressió social contra les granges que prové d’una visió bucòlica del món agrari-animal.
Cal fer front al repte de la sostenibilitat econòmica i social.
De cara al futur, creu que la innovació exigirà millorar el control ambiental de les naus, i substituir feines manuals amb més tecnologia.
«El cas de l’explotació lletera: Mas Gener SCP», a càrrec de Marc Xifra
Des de 1930, Can Xifra s’orienta a la producció de llet. Actualment, 244 vaques i 2.600 tones de llet. 9.000 litres de llet per vaca i any.
És una explotació familiar, abans masovers, rabassaires, que van patir la repressió del franquisme, situada al Baix Empordà. Comercialitzen amb Llet nostra (van ser socis fundadors). Estan en una zona molt urbanitzada amb forta pressió urbanística.
Són pioners en la introducció d’innovacions:
— Robot per a munyir l’any 2000. El primer de l’Estat espanyol.
— Genètica Holstein genètic, toro Wagyu (llibre genètic).
— Cicle tancat amb acords amb altres agricultors (darrerament utilització de canyota.)
— Trasplantament d’embrions per a aconseguir les millors vaques.
— Genotipar tota la producció de vaques frisones (associació Conafe).
— Empresa de serveis a explotacions agràries, ramaderes (Cuma Girocow) per a compartir entre diversos ramaders una màquina unifeed per a l’alimentació farratgera del bestiar.
— Llet millorada A2A2.
— Tractor autoguiat.
— Davant l’increment progressiu de la temperatura estival han millorat els rendiments amb sistemes de refrigeració de les granges.
«El cas de l’explotació de vaquí de carn», a càrrec de Martí Orriols
Productors de vaquí extensiu, fonamentalment raça bruna del Pirineu. Explotació familiar que prové de masovers des de l’any 1888. Van comprar la finca el 1985. Situada al Berguedà. 200 vaques. Amb un ramader de la Vall d’Aran han constituït una SL i comparteixen la transhumància entre el Berguedà i la Vall d’Aran.
Innovacions:
— Genètica. Millora de la raça Bruna.
— Comercialització amb distintiu Pirinat (carn ecològica).
— Comercialitza Bon Preu. Situació de mercat bona. Preus alts.
— La innovació clau en el passat va ser la instal·lació del fil elèctric per a substituir els pastors.
— Els Drons, actualment, es presenten com un element fonamental per a la ramaderia extensiva. També s’està provant la substitució del fil elèctric per un de virtual (amb collars de geolocalització i alarma) a cada animal, però té el problema de les bateries i un cost molt elevat.
— Estan intentant comprar una finca a França per a portar-hi bestiar a pasturar. La terra és més barata (encara que no és fàcil de poder-la comprar) i la tecnologia actual permet el control a distància.
Com a conclusions es poden destacar diversos elements comuns en els quatre casos:
- En els quatre exemples, es tracta d’explotacions familiars, de diferents generacions, que sense deixar de ser-ho, són gestionades com a empreses. El factor humà i familiar forma part del seu ADN. Implicades en organitzacions cooperatives i socials.
- El paper fonamental de les innovacions tècniques. Han incorporat moltes innovacions que han conegut a l’estranger.
- En organització: tancar cercles, integració amb pinsos, arribar al consumidor.
- Han aconseguit millores importants en eficiència, sobretot en substitució de feines manuals.
- En tots els casos disposen d’instal·lacions d’energies renovables: fotovoltaiques.