VINSEUM, 23 de maig de 2025. Resum i comentari de Salvador Puig.
Inauguració
El director general de l’INCAVI, Joan Gené, va posar en relleu que cal que l’activitat al sector sigui atractiva i permeti guanyar-se la vida a viticultors, viticultores i cellers. Només un sector amb expectatives de futur i amb preus dignes garantirà el relleu generacional, que, a més, és clau per al manteniment de la població a moltes de les nostres comarques. Volem fer del vi català un sector més sostenible i més competitiu.
Va apuntar els eixos de l’Estratègia del DARPA 2024-2027 de suport a les noves incorporacions de joves.
Presentació
A càrrec de Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA.
En primer lloc, fa un agraïment al VINSEUM i al director general de l’INCAVI.
La ICEA, filial de l’IEC, és una entitat científica, tècnica, de cultura, reflexió, estudi i debat de les diferents temàtiques de l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i del món rural.
Una de les seccions de la ICEA és la Secció de Viticultura i Enologia, creada fa prop de trenta anys, durant els quals ha fet moltes jornades, trobades professionals, i cal destacar l’impuls d’estudis sobre les varietats de cep considerades autòctones de Catalunya.
L’any passat la ICEA va aprovar i difondre un document Propostes per a fer un sector vitivinícola català resilient en els pròxims anys.
Un dels principals reptes, que es van dir, era la manca de relleu generacional. Les condicions ambientals (míldiu, sequera, etc.), el baix preu del raïm, la manca de mà d’obra especialitzada, l’excés de burocràcia, entre altres condicionants, no facilita que els joves vulguin treballar de viticultors, i això posa en risc tot el sector vitivinícola.
Sovint es diu que la solució passa perquè els viticultors siguin també elaboradors de vi i així augmentar el valor afegit del seu producte. En alguns casos, segurament és una via (que cal acompanyar: viver de celleristes, ajuts, assessorament, etc.). En certa manera, amb el cooperativisme ja es pretén això. No obstant això, per a la major part dels 8.500 viticultors, la solució no passa, però, per fer-se vitivinicultors. Per això, el títol de la jornada parla de la viticultura. Calen viticultors professionals que facin un bon producte i dominin aquest ofici.
Volem ser útils per al sector i, per això, ens ha semblat oportú organitzar aquesta jornada. Conèixer el suport del DARPA per a la incorporació de joves, escoltar el testimoni de quatre joves viticultors de diferents comarques i realitats i, finalment, propostes dels representants del sector per a facilitar el relleu.
Som conscients que en aquesta època hi ha molta feina al camp i que un divendres a la tarda no és fàcil d’assistir-hi per a molta gent. Però ens va semblar interessant que coincidís amb la presentació del llibre de Júlia Viejobueno Quedar-se al tros.
Agraïm, doncs, als ponents, i a les persones que ens acompanyeu en aquesta jornada. Esperem que pugui ajudar una mica al fet que els viticultors joves continuïn a les explotacions i que se n’incorporin de nous.
«Situació del relleu generacional a la viticultura catalana. Estratègia de suport per part del DARPA»
Ponència a càrrec de Miquel Baldi, cap de la Secció de Gestió d’Ajuts i Desenvolupament Rural i Dinamitzador de Joves dels Serveis Territorials del DARPA a Barcelona.
Va exposar l’Estratègia elaborada pel Departament, iniciada el 2021 i aprovada per acord de Govern l’abril del 2023. (Vegeu la presentació).
Aquesta estratègia s’estructura en cinc reptes:
- Coordinar tots els agents, les entitats i les institucions que donen suport, assessorament i acompanyament al procés de relleu generacional i emprenedoria agrària per a treballar conjuntament.
- Rejovenir el camp català amb un relleu generacional natural de les explotacions familiars, fomentant el traspàs d’explotacions que no tenen continuïtat familiar i la creació de noves empreses agràries.
- Enfortir les empreses agràries liderades per joves, assessorant-les i acompanyant-les amb un suport específic i personalitzat.
- Aconseguir que els joves arrelin en el món rural facilitant l’accés a l’habitatge, als serveis bàsics i a la digitalització.
- Sensibilitzar sobre el paper imprescindible de la pagesia com a productor d’aliments sostenibles, sans, de qualitat i proximitat; que és garant del territori, ja que té cura del medi ambient. I així, la ciutadania coneixerà la importància d’aquesta professió.
En la seva exposició també va mostrar l’anàlisi dels quatre perfils diferents de joves incorporats els darrers anys: tradicional arrelada, tradicional mòbil, nouvinguda rural i nouvinguda urbana.
Va destacar la importància de la planificació inicial del jove que es vol incorporar, un pla d’empresa, per a poder aconseguir una incorporació exitosa, que pot tardar uns deu anys fins a veure’s totalment consolidada.
«Casos concrets de relleu generacional en algunes comarques»
Aquesta part va ser conduïda i moderada per Esther Agramunt, membre de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA.
Joan Viñals (Tarragonès), Martí Torrallardona (Alt Penedès), Gala Garriga (Baix Llobregat / DO Penedès) i Josep Sedó (Priorat) van explicar el seu cas, com van decidir incorporar-se a l’explotació, les dificultats amb les quals s’han trobat, la importància del suport de la família i de partir d’una explotació existent, els valors i motivacions que troben en aquesta feina, el projecte que estan desenvolupant. Els tres primers van estudiar i treballar en altres camps abans de decidir-se a incorporar-se a l’explotació. Una cosa en comú de tots tres és que, malgrat les dificultats, els agrada aquesta feina i estan il·lusionats amb el seu projecte en el si de l’explotació.
Taula rodona: «Reptes i propostes per a facilitar el relleu generacional a la viticultura»
Aquesta part fou conduïda i moderada per Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA.
Josep Marrugat (Unió de Pagesos) va posar l’accent en el tema dels preus del raïm i la manca de transparència, com un dels reptes principals del sector. Creu que la Llei de la cadena alimentària i la tasca de l’INCAVI en la publicació dels costos de producció del raïm i del vi base cava han ajudat una mica a millorar-los. De fet, diversos cellers grans han deixat de produir raïm, ja que els números no els surten. També va destacar el repte de la viticultura ecològica. Va insistir que hi hem de creure i que pot ser positiva per al futur d’aquest sector. També va comentar que la DO Penedès vol incloure vins amb mínima intervenció en el plec de condicions i, fins i tot, amb un comitè de tast específic, per a facilitar que joves que estan fent aquest tipus de vins es puguin sentir més còmodes a la DO.
Jaume Domènech (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) va afegir que temes com el finançament que es necessita, ja que es tarda temps a cobrar la collita, la burocràcia, i que és necessari el reconeixement de la feina (recompensa en els preus). A vegades, les DO són massa rígides i no afavoreixen els projectes inicials dels joves. Va dir que també calia el relleu generacional a les organitzacions professionals. I va afirmar que la il·lusió per fer de viticultor és el motor del relleu.
Josep Anton Vendrell (Associació de Viticultors del Penedès) va comentar que en quatre dècades s’ha augmentat la producció, però han baixat els preus. Que a la viticultura, a diferència d’altres conreus més mecanitzables com els herbacis, és difícil portar molta superfície de terra. També va coincidir en la conveniència d’un relleu a les organitzacions del sector. Va valorar positivament l’estratègia del DARP de cara als joves, però que caldran voluntats i recursos. Respecte a l’accés a la terra i del banc de terres, creu convenient fer una enquesta als pagesos de més edat i sense continuïtat a l’explotació per a poder fer una projecció de les terres i articular-ne l’ús per part dels joves.
Per la seva banda, Joan Josep Raventós (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya) va dir que el més important pel relleu és el model que «vull fer» d’acord amb les característiques de l’explotació. Lògicament, va insistir que cal tenir uns ingressos suficients, però que la llibertat i el fet de no ser manat cada dia constitueixen un valor important de cara al relleu. La Xarxa Comptable del DARPA té moltes dades econòmiques que són molt útils per als viticultors. Caldria repensar els ajuts a la incorporació. Les cooperatives han de començar a fer productes diferenciats aportats pels joves. A les reunions de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya convidem els joves a assistir-hi com a oients, perquè coneguin com funciona i s’animin a participar en els òrgans de les cooperatives.