20 de maig de 2025. Resum i comentari: Lourdes Viladomiu
La inauguració de la jornada va anar a càrrec de Jordi Sala, president de la ICEA, i la presentació de la jornada, a càrrec de Jordi Rossell.
Participants:
- Raquel Serrat, coordinadora nacional de la Unió de Pagesos (UP).
- Joan Carles Massot, president nacional de l’associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).
- Juan Regolf, president del Gremi de la Pagesia Catalana (Revolta Pagesa).
Es fan tres rondes d’intervenció: la primera, sobre diagnosi del sector, és a dir, els reptes avui; la segona, sobre actuacions o propostes, és a dir, el full de ruta, i l’última, sobre com veuen els participants el futur i quin futur voldrien per al sector.
Problemàtiques
La llista de problemàtiques és molt llarga. En destaca el tema dels preus, que consideren un problema estructural, i que es deu, diuen, a una competència deslleial, a la utilització de l’agricultura com a moneda de canvi en els acords comercials internacional, al no compliment de la clàusula mirall, i a una PAC que va oblidar els seus objectius i compromisos inicials. Una PAC que, segons ells, volia sobirania alimentària a Europa. A això, cal afegir-hi la pressió burocràtica, la convivència amb la fauna salvatge i els efectes del canvi climàtic.
Però el tema al qual dediquen més temps és el del relleu generacional. Un tema que s’aborda des de la realitat de l’explotació agrària familiar, d’on provenen la majoria dels sindicalistes, i que entén que el relleu passa per la continuïtat filial. Cal donar tota mena de facilitats, perquè s’hi quedin els fills. Un pagès ha de ser fill de pagesos. La UP matisa i accepta que els neorurals existeixen i que cal acompanyar-los i no enganyar-los. I que, per a garantir el relleu, cal que es guanyin la vida, però també cal disponibilitat de serveis rurals en el món rural. Pensen en masies disperses que avui no tenen serveis.
Citen les dades censals per a assenyalar que els pagesos tenen edats molt elevades. Caldria incorporar-ne més de tres mil a l’any i a l’última convocatòria d’ajuts s’hi van presentar poc més de 200, i que els jubilats treballen, perquè les pensions són baixes i perquè les barreres psicològiques i culturals els impedeixen deixar que les terres les portin altres persones.
Negociacions i ajuts
La UP i la JARC assenyalen que porten des de sempre negociant i que no van canviar per les mobilitzacions del 2023, i que les negociacions es fan a escala de la UE, Espanya i la Generalitat de Catalunya. També amb diversos Departaments, no només amb el d’Agricultura, sinó també amb el d’Interior amb el de Territori i amb tots els que tenen competències que els afecten. A les negociacions a la Taula Agrària s’han aconseguit resultats, se citen els ajuts a la sequera de la Generalitat (que, segons diuen, aquestes sí que van arribar a la butxaca dels agricultors, no com d’altres).
En relació amb la simplificació, indiquen que sembla que es tracta d’una simplificació per als ens administratius, sense tenir en consideració l’impacte sobre l’agricultor, al qual no arriba aquesta simplificació. Assenyalen que la proliferació de portals no els simplifica la feina.
En les assegurances, cal millorar les línies que no funcionen i tenir més garantia de subvenció. Les subvencions s’haurien de saber i cobrar per avançat. A la reforma de la PAC, estan treballant en aquest tema.
També indiquen que els ajuts haurien de ser més automàtics, és a dir, que ja estiguessin definits i previstos en cas de necessitat i que no calgués una negociació cada vegada.
Reclamen també millores en aspectes tributaris: menys pressió fiscal, excepció als impostos de successió, no pagar l’impost d’hidrocarbur, més policia per a evitar robatoris, més compensacions pels atacs de llop, etc.
Els ajuts s’han de reservar als agricultors actius. Però aquí la JARC considera que un agricultor és actiu quan més del 50 % dels seus ingressos provenen de l’agricultura; per a la UP, més del 25 %, i el Gremi no dona una xifra, però deixa clar que el percentatge no pot ser elevat. Això ho diu tenint en consideració els agricultors de la seva zona.
En termes generals, tots conclouen que calen ajuts per a tot i per a cadascuna de les coses que fan. Remarquen que és impossible competir en els mercats mundials, i que això se soluciona amb ajuts per a tot. I si es vol relleu generacional, aquest relleu s’ha de fer amb molts ajuts.
La JARC manifesta l’impacte positiu de la llei de la cadena alimentària sobre els preus.
Model de futur
La UP defensa un model de pagesia arrelada al territori. Els pagesos produeixen aliments, però també gestionen territori i asseguren l’equilibri territorial. Mantenir-los és una qüestió de país. Són essencials. Se’ls ha de facilitar la terra i l’aigua per a la seva continuïtat. Pensa que el model ha de ser de propietaris de la terra. Hi ha un percentatge massa elevat de lloguers.
La JARC remarca un model de professionals amb dedicació exclusiva a l’agricultura. Les explotacions per a sobreviure han d’augmentar la base territorial, més superfície.
El Gremi assenyala un model de pagesia que sigui compresa per la societat i que els ciutadans valorin la seva feina, que paguin proximitat i producte català. Són clau en el teixit social.
En conclusió, els tres participants van manifestar una forta sintonia en la defensa d’un model d’explotació familiar gestionada per pagesos.
Balanç
La major part de les intervencions van remarcar el caràcter precari i difícil en què viu la pagesia, sempre amenaçada.
El representant de la JARC era el més optimista. Va assenyalar que estan en un moment dolç. En canvi, el del Gremi era el més pessimista, especialment enfront de l’incompliment dels acords i ajudes per part de les administracions. Va transmetre una imatge d’un agricultor totalment dependent de les polítiques i dels ajuts.
Com a proposta de futur, cal educar el consumidor, perquè valori el producte d’aquí, i potenciar el seu consum. Una via són els menjadors escolars.
Temes que apareixen al debat
- Ajuts directes de la PAC. Es necessiten, no els poden suprimir. El raonament és que aquests ajuts són fonamentals, perquè el consumidor europeu gaudeixi de preus baixos a l’alimentació.
- Accés a la terra. El problema són els compradors de fora del sector com els fons d’inversió.
- Els preus de l’alimentació han pujat molt els últims anys. La resposta és que eren massa baixos, no eren preus justos. Però continuen repetint que hi ha un problema de preus insuficients.
- Mà d’obra assalariada d’immigrants. Cap consideració pel que fa a les seves presentacions. Al debat es necessiten, però en manquen amb qualificació per a la feina que han de fer.
- Equiparació del món rural i del món urbà en accés a serveis. Fan referència a l’Agenda Rural de Catalunya.
- No hi ha més empreses de serveis, perquè no troben xòfers per a portar la maquinària agrària.
- Amb els sous actuals és difícil assumir productes cars. La gent no gasta en aliments, perquè ho fa a casa i gasta amb el que pot lluir.