Sistema Internacional de Classificació de Sòls per a anomenar sòls i crear llegendes de mapes de sòls
El passat dia 7 de juliol tingué lloc, a la Secció de Ciència i Tecnologia de l’IEC, la presentació de la traducció al català de la Base Mundial de Referència del Recurs Sòl. Sistema Internacional de Classificació de Sòls per a anomenar sòls i crear llegendes de mapes de sòls (IUSS WG WRB, 2022) anomenada sovint en molts àmbits World Reference Base (WRB).
La traducció al català ha estat duta a terme per Gerard Soler, de Plataforma per la Llengua, i l’han revisada Rosa M. Poch, de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, i Jaume Boixadera, de la Secció de Sòls de la ICEA. Aquesta traducció es trobarà ben aviat disponible a la web de l’International Soil Research and Information Center (ISRIC), juntament amb la versió anglesa original de l’any 2022 i les traduccions al francès, a l’espanyol, a l’italià i al coreà.
Actualment, existeixen al món dos sistemes internacionals de classificació i de correlació de sòls, tot i que alguns països tenen els seus sistemes propis de classificació de sòls. Aquests dos sistemes principals són la Soil Taxonomy dels EUA i l’esmentada World Reference Base (WRB), que és la taxonomia que s’ha traduït al català. Les classificacions de sòls, a part del seu interès per cartografiar-los, tenen una importància bàsica per a la comunicació sobre sòls, ja que el tipus de sòl aporta informació sobre les seves propietats i característiques, alhora que ens permet conèixer els efectes i el grau d’aplicabilitat de determinades pràctiques de gestió sobre un tipus de sòl concret, ja sigui en l’àmbit agronòmic, forestal o ambiental.
L’interès d’aquesta traducció rau en el fet que la WRB, en la seva edició més actual de l’any 2022 —que n’és la quarta—, ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu molt important en la seva estructura i fonamentació dels continguts; també en la integració dels sòls antròpics a la classificació. Això fa que previsiblement el seu ús creixi en molts indrets del món encara més del que ho ha fet els darrers anys; i que sigui referenciat en moltes revistes científiques, i més si considerem l’actual situació geopolítica.
Una altra de les raons de la generalització del seu ús és que en el seu Annex 2 figura una metodologia de descripció dels perfils de sòls plenament actualitzada, en línia amb els manuals de descripció que s’han publicat recentment. A més, el fet de disposar en català, per als no especialistes, de les regles que regeixen com anomenar un sòl (tipus de sòl) és important per a l’ensenyament i per a la transferència tecnològica.
Cal fer esment també que l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) utilitza la WRB en els seus estudis per a classificar els perfils de sòls descrits, i que Catalunya disposa ja, des del 2018, d’un mapa de sòls classificats amb la Soil Taxonomy a l’escala 1/250.000 (que és l’emprada al Mapa de Sòls de Catalunya 1/25.000), però també amb la WRB (en aquest cas, en l’edició del 2016).
En l’acte de presentació, els autors de la revisió van glossar l’interès de la WRB i de la seva traducció al català. Mireia Plana i Franch, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, va fer palesa, en la seva intervenció, la importància que té per al català disposar de terminologia tècnica i científica. Antonio Magariños, director de l’ICGC, va posar de manifest la importància dels sòls i del seu coneixement en la crisi climàtica i ambiental i en la seva solució, així com els esforços que s’estan fent a Catalunya per a assolir aquest coneixement.