Aquest mes hem rebut la desagradable notícia que la dermatitis nodular, ja present en diversos països de la Unió Europea —entre ells França—, ha travessat els Pirineus i ha arribat a casa nostra. Tot i que no comporta risc de contagi per als humans, les conseqüències per als ramaders afectats són importants, i algunes explotacions podrien no recuperar-se d’aquesta crisi sanitària i haurien de tancar, o veure com la seva tasca de millora genètica duta a terme durant molts anys, ara se’n va en orris.
Amb aquest escrit volem posar en relleu la importància de la sanitat en tots els àmbits, i la necessitat d’afrontar-la d’una manera transversal.
Fa uns dies, vam organitzar una jornada amb el títol Una nova pandèmia és possible? El primer ponent —en l’entrevista que també publiquem en aquest número— responia: «La pregunta no és si és possible, sinó quan».
Vivim en un context de comerç globalitzat, mobilitat creixent i canvi climàtic, factors que afavoreixen la propagació i mutació dels virus. Tot i que gairebé mai salten d’espècie, aquesta realitat ens obliga a adoptar una visió global.
Sovint sentim notícies sobre la grip aviària, la llengua blava o, ara, la dermatitis nodular en el món animal, però també podem citar la flavescència daurada o el foc bacterià en el món vegetal.
Potser, com que no afecten directament les persones, no els donem prou importància, però cada vegada tenen més rellevància social a causa de les pèrdues econòmiques que provoquen.
A més, també tenen efectes sobre la població en general. Per exemple, als Estats Units, la grip aviària el 2022, i encara no superada, ha obligat a sacrificar milions de gallines i ha tingut conseqüències inflacionistes arreu del món, també a casa nostra. Actualment, a l’Estat espanyol s’estan detectant diferents focus de grip aviària que fan incrementar encara més els preus dels ous i de l’aviram.
Una situació similar s’ha donat amb el mercat americà de futurs de bestiar viu, que en cinc anys ha registrat un increment proper al 80 %, un augment que progressivament es trasllada a la cistella de la compra, i que afecta sobretot les economies més febles. Això, al seu torn, ha estat un dels factors que han portat la Reserva Federal nord-americana a mantenir els tipus d’interès elevats durant més temps.
A escala internacional, cal recordar que l’ONU va declarar el 2020 Any Internacional de la Sanitat Vegetal, tot recordant que les plantes proporcionen el 80 % dels aliments que consumim, i que les malalties i plagues malmeten entre un 20 % i un 40 % del potencial alimentari mundial. Fomentar la sanitat vegetal contribueix, doncs, a reduir la fam al món, disminuir les tensions socials, afavorir el desenvolupament econòmic i protegir el medi ambient.
En un escenari de mobilitat tan intensa com l’actual, sembla aconsellable modernitzar els sistemes de previsió, coordinació i control, incorporar tecnologies més adequades i reforçar totes les àrees de coneixement relacionades amb aquestes matèries.
És cert que sovint es reacciona amb rapidesa i eficàcia quan es detecta un problema i s’hi destinen recursos. Ara bé, una de les claus de l’èxit és disposar de bons professionals, ben formats, capaços d’aplicar polítiques preventives. Aquesta, però, és una baula cada vegada més feble de la cadena, ja que molts veterans es jubilen, els joves que s’hi incorporen són pocs, i moltes matèries fonamentals estan perdent pes en els plans d’estudi.
Actualment, a la ICEA estem coordinant un grup de treball amb docents de diverses universitats catalanes per a analitzar la situació actual, proposar possibles alternatives i aportar el nostre gra de sorra a una qüestió de fons que comença a ser preocupant.
Editorial butlletí ICEA #166 – Octubre 2025
Imatge: By Pavanaja – Own work, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=128829297