Pablo Vilanova, enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, i un MBA per ESADE.
La seva carrera professional es desenvolupa els primers anys dins de l’àmbit d’assessorament i serveis d’enginyeria.
Posteriorment, el 2008, entra a formar part de l’empresa Mercados de Abastecimientos de Barcelona, S.A. (Mercabarna), on ocupa diverses posicions de responsabilitat i, des de 2023, el càrrec de director general.
Des de Mercabarna i conjuntament amb les empreses operadores del sector agroalimentari, impulsa la competitivitat, la sostenibilitat, la innovació i la transformació digital en els mercats centrals de Barcelona.
- Com definiries en aquests moments Mercabarna?
Mercabarna és un dels principals mercats majoristes d’Europa, tant pel volum i la varietat de productes que s’hi comercialitzen —més de 2,5 milions de tones d’aliments—, com per l’abast de la seva influència —10 milions de persones—, superant els límits geogràfics de Catalunya per arribar a molts punts d’Espanya i a tot Europa.
En aquest sentit, és un motor econòmic del sector agroalimentari català i espanyol molt important, amb 550 empreses majoristes que donen feina a uns 7.500 treballadors, facturen uns 5.500 M € anuals i exporten entre un 30 % i un 40 % sobre el total d’aliments comercialitzats a Mercabarna.
A més, Mercabarna garanteix l’aprovisionament del petit i mitjà comerç d’arreu de Catalunya, gràcies al qual els consumidors tenim una gran oferta i varietat de productes frescos i més vida comercial als barris, més competència comercial i, per tant, una millor qualitat-preu d’aliments saludables.
- Relació de Mercabarna amb el sector primari:
— Fruites i verdures. Quina presència tenen els productors en el Mercat?
Mercabarna comercialitza la meitat de la fruita i hortalissa catalanes destinades al mercat intern —unes 352.000 tones— a través de les empreses majoristes —algunes d’aquestes també productores— i dels petits productors locals que venen directament les fruites i hortalisses que conreen en aquest gran mercat.
Un dels punts en què es troba una concentració elevada de producte de proximitat és l’Àrea de la Pagesia, una zona al centre del Mercat Central de Fruites i Hortalisses per a la venda directa dels petits productors locals, on operen una trentena d’agricultors d’arreu de Catalunya, i també a la Zona de Cooperatives Agràries, on n’hi ha vuit, sobretot del Baix Llobregat i el Maresme.
— Peix i marisc. S’ha plantejat mai que els pescadors puguin venir a vendre directament el seu producte al Mercat Central?
Fins ara, els pescadors han preferit vendre el peix a través de les llotges locals o directament als majoristes de Mercabarna i, així, poder dedicar-se exclusivament a les tasques de la pesca. No obstant això, no descartem que en el futur alguna confraria de pescadors vulgui tenir presència també a Mercabarna mitjançant altres modalitats, donades les sinergies que es generen al Mercat Central.
— Plantes i flors. Com porta el sector que hi hagi dos mercats tan a prop l’un de l’altre?
En aquests moments, tenen segments de clients diferenciats. Mercabarna-flor ven sobretot als floristes de Barcelona i el Baix Llobregat, i també a dissenyadors i decoradors florals del sector de l’hostaleria, els esdeveniments, etc. Aquesta tipologia d’empreses estan agafant molta força darrerament a Mercabarna, on troben l’espai idoni per a abastir-se dels productes més adequats per als seus treballs i composicions, inclús algunes d’aquestes s’estan ubicant al mateix Mercat per a potenciar encara més aquestes sinergies amb les empreses majoristes.
— Escorxador. Per què es va tancar?
Des del seu trasllat a Mercabarna l’any 1979, provinent de l’antic escorxador de Barcelona, situat a l’actual Parc Joan Miró, l’escorxador sempre havia estat deficitari, i en els últims deu anys havia generat pèrdues acumulades per valor de 22 milions d’euros. Es va tancar per decisió unànime del Consell d’Administració de Mercabarna, el setembre de 2020, perquè aquestes pèrdues ja no estaven justificades, ja que en aquell moment la instal·lació donava servei de matança principalment només a dues empreses càrnies ubicades dins de Mercabarna, les quals tenien altres escorxadors propers que podien oferir-los aquest servei. I resulta que, en els últims anys, el sector carni ha evolucionat molt i la majoria d’empreses càrnies estan molt integrades al llarg de tota la seva cadena de valor amb escorxadors i sales de desfer que formen part de la seva pròpia estructura empresarial.
- Els mercats centrals i la importància en la formació de preus
Els mercats centrals són crucials en la formació i la regulació dels preus dels aliments frescos perquè concentren, en un únic espai i moment, l’oferta dels agricultors, i ofereixen un volum i varietat de productes, la competència entre les més de 160 empreses majoristes que distribueixen el gènere dels productors i la demanda dels compradors detallistes. Aquesta concentració ajuda a regular els preus, aporta transparència respecte als mateixos, assegura el proveïment diari i afavoreix als ciutadans l’accés a productes frescos i saludables amb la millor relació qualitat-preu.
- Qui és el responsable dels controls sanitaris i com es desenvolupen?
L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) vetlla per garantir la seguretat alimentària dins de Mercabarna, i afavoreix els controls higiènics sanitaris dels aliments que es comercialitzen al seu recinte. L’ASPB té onze persones permanentment a Mercabarna, entre veterinaris i auxiliars, que controlen tant la salubritat dels aliments com el correcte estat de les instal·lacions dels mercats centrals i de les empreses situades a la Zona d’Activitats Complementàries.
- El fort creixement, aquests darrers anys, de les grans superfícies i els supermercats pot posar en perill el futur dels mercats centrals, potser més pensats per als petits i mitjans detallistes?
La quota de mercat de distribució de les grans superfícies i els supermercats és majoritària i la tendència és creixent. Però això no és incompatible amb els mercats centrals de Mercabarna, que són molt dinàmics i evolucionen també per adaptar-se a les noves necessitats de tota mena de compradors. Tot això, sense deixar també de treballar per donar un millor servei i ajudar a evolucionar el sector detallista tradicional que ha de transformar-se i donar més valor afegit per continuar sent competitiu i atractiu per al consumidor. A més, l’abast geogràfic, cada vegada més gran de distribució des de Mercabarna, fa possible que el volum de venda del Mercat Central de Fruita i Hortalissa estigui creixent.
- Què és la Zona d’Activitats Complementàries (ZAC)? Com es va desenvolupar i quin sentit té?
És el lloc on es desenvolupen les activitats associades als Mercats Centrals de Mercabarna i ocupa, aproximadament, dues terceres parts de l’espai de Mercabarna. Es va començar a desenvolupar a finals dels anys vuitanta, promoguda per la Direcció de Mercabarna entre els majoristes dels mercats centrals, els quals van anar responent molt positivament.
A la ZAC, s’hi van instal·lar empreses que aporten valor afegit als aliments i servei als clients, i afavoreixen que els majoristes tradicionals dels mercats centrals s’hagin pogut adaptar a les noves formes de comerç i consum.
La ZAC ha estat clau en l’evolució de Mercabarna i és un dels fets diferenciadors d’aquest polígon alimentari respecte a la major part dels mercats majoristes del món. A la ZAC hi ha elaboradors de quartes gammes (amanides netes i tallades; fruites pelades; peix escatat, eviscerat i tallat; brotxetes de carn i verdures, etc.); empreses especialitzades a proveir el sector de la restauració, els petits i mitjans supermercats o les grans empreses de distribució; empreses dedicades a la importació i exportació d’aliments; maduradors de fruita; grans frigorífics d’ús públic; companyies de logística i transport; centrals de compra de les empreses de la distribució regional, etc.
La ZAC i els mercats centrals de Mercabarna es complementen, ja que la ZAC ha permès que les empreses dels mercats diversifiquessin la seva oferta per donar servei a tota classe de clients. D’aquesta manera, es poden trobar majoristes especialitzats que proveeixen els petits i mitjans detallistes, les cadenes de supermercats, els clients de la restauració o els compradors internacionals, etc.
- Fa poc temps la superfície de Mercabarna ha crescut, amb un acord amb el Consorci de la Zona Franca. Creieu que està resol el tema del creixement a mitjà termini?
Efectivament, a finals del 2021, Mercabarna va adquirir una parcel·la 173.194 m2 adjacent al polígon alimentari, que era propietat del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), coneguda com a 22Al. Aquest fet va permetre a Mercabarna incrementar un 22 % la seva superfície. La parcel·la es va comprar amb empreses instal·lades d’altres sectors, de manera que Mercabarna està respectant els contractes d’arrendament que van adquirir amb el CZFB. De manera progressiva i a mesura vagin acabant els contractes actuals d’empreses d’activitat no alimentàries encara ubicades, s’aniran implantant noves empreses del sector agroalimentari que millorin el mix empresarial de Mercabarna per encara sumar més sinergies i innovació al conjunt de la Unitat Alimentària.
També cal tenir en compte que el tancament i enderroc de l’escorxador va alliberar molts m2. De manera que entre els espais que es vagin alliberant del 22Al en els pròxims anys, els de l’antic l’escorxador que ja s’estan urbanitzant i alguna altra parcel·la lliure que hi ha al recinte, es pot garantir el creixement del polígon alimentari a mitjà i llarg termini.
- Aquests darrers anys hi ha hagut una forta concentració d’operadors majoristes. Penseu que és suficient o encara cal disminuir la xifra actual? Podria arribar, si es concentra molt, a acostar-se a un monopoli?
Des de la posada en marxa de Mercabarna el 1971, amb el trasllat de l’antic Mercat del Born a les seves instal·lacions i, posteriorment, el de la resta de mercats majoristes (peix i flor), hi ha hagut una forta concentració d’empreses, sobretot al Mercat Central de Fruites i Hortalisses.
Això ha estat positiu, perquè ha permès que el conjunt d’empreses del Mercat pogués adaptar-se als canvis que s’han anat produint en el comerç i el consum, ja que la major part dels seus proveïdors i clients també ha anat creixent i concentrant-se, i han sorgit nous segments de mercat, noves oportunitats de negoci, que requerien unes dimensions més grans. D’aquesta manera, actualment hi ha empreses grans, mitjanes i petites que poden donar servei a diferents tipologies de clients.
Actualment, al Mercat Central de Fruites i Hortalisses hi ha 126 empreses majoristes i s’observa l’entrada de noves empreses de dimensions petites i mitjanes amb una oferta diferenciada. Per tant, el mercat s’ha anat regulant i no s’acosta ni s’acostarà a cap situació de monopoli.
- Parlem de la sostenibilitat del recinte en tant el nombre d’empreses i la superfície el fan diferencial. Com ho tenen plantejat?
La sostenibilitat és un fonament clau, que forma part de la missió de Mercabarna, empresa pública l’objectiu de la qual és garantir el funcionament eficient i responsable de la cadena de proveïment d’aliments frescos en la baula majorista, amb criteris de sostenibilitat social, mediambiental, de bon govern i econòmica, i transparència.
Dins d’aquest marc, Mercabarna ha anat identificant els principals impactes que pot tenir l’activitat empresarial en l’entorn, i desenvolupa un pla d’acció molt ben traçat per a minimitzar-los. Aquest pla inclou molts projectes de diferents àmbits, perquè entenem la sostenibilitat des d’una perspectiva 360, és a dir, social, ambiental i econòmica.
— Temes energètics, en la mesura que hi ha un fort consum per la important quantitat de fred que precisen les instal·lacions per la classe de producte.
Quant a projectes energètics, el més destacable fins ara és REPowerMercabarna-Energia, posat en marxa el 2022, dins del pla de descarbonització i millora de l’eficiència energètica de Mercabarna, a través de l’ús d’energia fotovoltaica. Aquest projecte, al qual es van sumar pràcticament la totalitat de les 550 empreses majoristes ubicades al polígon alimentari, consisteix en la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les cobertes de tots els edificis de Mercabarna per a crear un sistema d’autoconsum que cobreix el 25 % de les necessitats energètiques d’aquest gran mercat.
Actualment, ja estan instal·lades el 100 % de les plaques fotovoltaiques en els edificis que són propietat de Mercabarna i ja s’està comercialitzant aquesta energia entre les empreses de la Unitat Alimentària en modalitat d’autoconsum compartit. A més, el 70 % de les empreses situades a la ZAC han instal·lat també plaques en els seus edificis. Així, Mercabarna compta amb la planta fotovoltaica d’autoconsum en coberta més gran de la península Ibèrica. Es tracta d’una superfície de 360.000 m2 (entre edificis públics de Mercabarna i edificis privats de les empreses) i una potència total instal·lada de 18 MWp. Això suposa un estalvi d’aproximadament unes 6.000 tones de CO2 anuals a l’atmosfera i una inversió publicoprivada de 12 milions d’euros.
— Temes de residus, en la mesura que es genera una gran quantitat de deixalles. Com ho resolen?
L’activitat de les empreses ubicades en aquest polígon alimentari genera unes 25.000 tones de residus (incloent-hi envasos i embalatges) anuals, de les quals se’n valora el 75 %, gràcies al Pla de gestió de residus de Mercabarna, basat en la recollida selectiva.
El Pla de residus es gestiona fonamentalment a través de tres infraestructures: el Punt Verd, creat el 2001 específicament per a l’activitat del polígon alimentari i recentment modernitzat; els contenidors digitalitzats de diferents materials distribuïts pels mercats centrals i la ZAC; i el Foodback o centre d’aprofitament alimentari, posat en marxa el 2022 per evitar el malbaratament alimentari, on van a parar les fruites i hortalisses excedentàries aprofitables per al consum humà, però que ja no són comercialitzables. El 2024, al Foodback es van recuperar 837 tones d’aquests productes, aportades per 92 empreses majoristes, que es van distribuir entre 116.077 persones vulnerables, a través de 305 associacions socials.
— Temes de consum d’aigua
A Mercabarna es consumeix uns 30.000 m3 d’aigua anualment, sobretot per a la neteja diària dels mercats centrals i la resta del recinte alimentari. Amb el Pla de consum responsable, posat en marxa el 2022, tot i el creixement empresarial, ja s’ha aconseguit un estalvi global del 4 %, i el que és més important, s’ha reduït un 2 % el consum d’aigua de xarxa en favor de la freàtica per a les tasques de neteja del polígon alimentari. I continuarem avançant en aquesta línia.
- Aquests sectors tenen els seus representants amb els gremis, que entenem són els seus interlocutors. Com van les relacions?
Les relacions amb les associacions empresarials que operen a Mercabarna són bones, sobretot perquè estan basades en el diàleg i la cooperació. Aquesta bona entesa funciona a Mercabarna des de fa més de quaranta anys, ja que les diferents direccions del polígon alimentari han cregut que és impossible gestionar bé un recinte en què conflueixen moltes empreses privades diferents i de sectors diversos, sense comptar amb aquestes. I els representants de les diferents associacions majoristes han afavorit aquest diàleg.
- Quin futur li veu a aquesta ciutat alimentària i quins són els grans objectius dels pròxims anys?
Des dels seus orígens, Mercabarna evoluciona contínuament per a adaptar-se en cada moment als canvis socioeconòmics, per tant, li auguro un bon futur.
Els grans eixos estratègics de Mercabarna per als pròxims anys són continuar avançant en la sostenibilitat 360 de l’ecosistema Mercabarna (tant de l’empresa Mercabarna com de les empreses de recinte), la transformació digital i el creixement del teixit empresarial, per convertir el polígon alimentari en un pol generador de talent i d’innovació.