Salvador Puig, enginyer agrícola, ha estat gerent d’Unió de Pagesos, director general de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentàries, i director general de l’INCAVI, entre altres responsabilitats. Actualment, és el responsable de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA.
Quan es va crear aquesta secció i quines finalitats perseguia?
La Secció es va crear el 1996, just ara fa trenta anys i es va crear a partir de diferents activitats relacionades amb la vitivinicultura, que van cristal·litzar en la creació de la Secció, sota l’impuls i coordinació del company Josep Maria Puiggròs, tasca que ha desenvolupat fins a l’any 2021. L’objectiu principal de la Secció va ser, i continua sent, la promoció i l’estudi de les varietats de raïm autòctones catalanes i la divulgació dels nostres vins.
Quin balanç faria d’aquests quasi trenta anys d’existència?
Els treballs sobre les nostres varietats autòctones han estat molt importants. Al principi, aquestes varietats encara no es valoraven tant com ara, ja que encara s’arrossegava la influència de les varietats foranes (es parlava de millorants!) que s’havien introduït els anys anteriors. Afortunadament, aquesta situació s’ha capgirat considerablement. I en això, la tasca de la Secció hi ha ajudat molt, amb jornades tècniques i tastos de les diferents varietats, publicacions de diversos Dossiers Agraris monogràfics, la publicació Raïms. Les principals varietats catalanes: història, cultiu i vins, en col·laboració amb el VINSEUM.
En aquests treballs no ens hem centrat només en els aspectes tècnics de les varietats, com ara l’ampelografia, les característiques agronòmiques i les aptituds enològiques, sinó que s’ha fet una recerca sobre la seva història, cosa que si no ho hagués fet la ICEA i el Josep Maria Puiggròs no ho hauria fet ningú més. Actualment, ha tingut el reconeixement dels Premis Vinari i d’altres institucions. Cal dir que aquest treball s’ha fet en col·laboració amb el VINSEUM, i que s’ha materialitzat també amb la pàgina web Vitis Catalana, una eina de consulta en línia que vol agrupar les notícies sobre varietats de vinya catalanes que han aparegut al llarg de la història, cultivades en els territoris de parla i cultura catalanes.
Des del 2021, he agafat el relleu en la coordinació de la Secció i, sense deixar la columna vertebral, que és l’estudi i promoció de les varietats autòctones, hem obert el camp d’actuació en temes com la vitivinicultura d’arreu dels Països Catalans, la cadena de valor del sector, l’anàlisi de les polítiques agràries i el seu impacte en el sector, la viticultura d’alçada, el vi i la salut, el relleu generacional, etc.
Actualment, el sector del vi està en una cruïlla delicada, excedents de producció, canvi climàtic, competència internacional, gustos diferents dels consumidors, etc. Com veieu el sector a escala global?
Certament, en aquests moments, s’ajunten diversos factors que afecten i poden afectar encara més el sector. El canvi climàtic s’està manifestant en fenòmens extrems com ara les sequeres molt greus dels últims anys, que fins i tot han arribat a matar ceps, cops de calor, excés de pluges en altres moments, augment de les temperatures, etc. Un altre problema és la forta disminució del consum de vi, especialment entre la gent més jove, i sobretot en vins negres, cosa que està causant forts excedents en diferents zones productores i es comença a notar a les nostres DO. Afortunadament, una part molt important de la nostra producció és de vins blancs, sobretot en el cava. I les noves polítiques aranzelàries del president dels Estats Units estan perjudicant les nostres exportacions, que són fonamentals en la comercialització dels nostres vins. Davant de tots aquests reptes, el nostre sector haurà de reforçar l’aposta per la qualitat, més que la quantitat, i el valor.
Mirant més a casa nostra, fa ja uns mesos van publicar una radiografia del sector, fruit de trobades amb diversos actors del món de la vinya i el vi. Quines van ser les principals conclusions?
Efectivament, des de la Secció vam convocar professionals del sector en un seminari per a parlar de com fer un sector vitivinícola català resilient en els pròxims anys. A partir d’aquí, la Secció vam elaborar unes propostes que van ser aprovades per la Junta de la ICEA, i que vam fer arribar a les diferents institucions del país. Vam identificar els principals reptes als quals s’enfronta el sector: disminució i canvis en el consum de vi, marges de rendibilitat reduïts, canvis en el clima i manca de relleu generacional. I com a propostes i recomanacions: apostar clarament per la identitat dels nostres vins, amb varietats autòctones, protegir la viticultura en les comarques de secà i impulsar el regadiu en aquelles zones on hi hagi disponibilitat d’aigua, fer valdre la importància del mosaic que representa la vinya i, per tant, la protecció davant dels incendis forestals, buscar maneres de protegir la vinya de la fauna salvatge, promocionar la viticultura ecològica, millorar l’economia de tota la cadena de valor, enfortir les cooperatives i que vagin creixent en el producte acabat, treballar per més unitat i estratègia conjunta en el sector dels escumosos (dues terceres parts de la nostra viticultura), continuar estenent l’enoturisme, millorar l’organització del sector (encara poc vertebrat), i reforçar la recerca i la innovació.
Aquests dies és notícia la presa total de control d’una important firma de cava per capital estranger, fet que unit amb altres inversions foranes també en el món del cava estan creant molta incertesa especialment en el Penedès. Com ho valoreu?
Que hi hagi empreses que vulguin invertir en el món del vi hauria de ser un símptoma del fet que veuen futur en el sector. Tanmateix, quan aquesta inversió ve de fora, el vincle i el compromís amb el sector i el país no és el mateix, i en moments complicats com els actuals, és normal que hi hagi molta inquietud en el sector, especialment entre els viticultors, que ja estan en una situació força precària a causa dels preus del raïm. Els últims moviments d’aquesta principal empresa del sector del cava, comercialitzant altres escumosos diferents del cava amb la mateixa marca, encara que ho ha justificat per la manca de raïm, no és un bon senyal. Tant de bo fos una qüestió conjuntural i recuperés la producció de cava que havia fent, i tant de bo a uns preus més elevats.