Pere Puigdomènech i Rosell, professor d’investigació emèrit del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Va ser director del Centre d’Investigació i Desenvolupament de Barcelona – Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i director del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), el consorci format pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i la Universitat de Barcelona (UB).
Membre de diverses institucions com la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i l’Organització Europea de Biologia Molecular. És membre estranger de l’Acadèmia d’Agricultura de França i ha estat membre de comitès científics consultius de la Unió Europea com el Grup Europeu d’Ètica de les Ciències i les Noves Tecnologies.
Sou considerat un dels «pares» de la biologia molecular i genètica de les plantes a casa nostra.
- En el vostre currículum hi figuren diverses estades en universitats i centres de recerca. Segurament cadascuna d’aquestes estades tenen un valor important en la seva carrera científica, però amb la perspectiva del temps, quina ha tingut més petjada acadèmica?
Hauria de dir que totes elles. En perspectiva, pot haver estat molt valuosa, per a la meva carrera i la meva visió del món, l’experiència de moure’m per una Europa que és plural en la manera de treballar en recerca i en la seva organització. La visió estructural de la biologia molecular que tenien a la Gran Bretanya i haver estat en contacte amb els primers grups que desenvolupaven la clonació d’ADN a Berlín poden haver estat moments decisius. Més tard, va ser molt enriquidora la meva connexió amb la comunitat de genètica de blat de moro, sobretot als Estats Units.
- La seva trajectòria consta, aproximadament, de tres-centes publicacions científiques (273) en diferents àmbits de la biologia, aplicats i teòrics. Teniu alguna o algunes temàtiques preferents?
La meva carrera ha estat en evolució contínua des de la física fins a la biologia més funcional. Aquesta evolució ja era present en els meus primers articles el 1974. Els primers articles de biologia molecular de plantes que van anar apareixent a partir de 1984 van tenir un gran valor per a nosaltres perquè van anar permetent que el nostre grup tingués una visibilitat internacional en aquestes disciplines. La publicació del primer genoma eucariota fet íntegrament a casa nostra coordinant catorze grups de recerca també va ser una fita important.
- També hi consten dues patents. Quina és la vostra experiència i què en penseu de les patents en el currículum científic i la transferència de la recerca?
Les patents que vam fer les vam publicar conjuntament amb una empresa de llavors i no van acabar sent aplicades. En qualsevol cas, va ser una experiència molt interessant i estic convençut que una patent pot ser tan valuosa o més que un bon article de recerca.
- Heu dirigit unes vint tesis doctorals. Com ha estat aquesta experiència docent i/o quins alumnes considereu hereus del vostre coneixement?
Una de les satisfaccions més grans que tinc, en l’actualitat, és veure com professionals que van fer la tesi amb mi treballen en centres de recerca o en empreses i estan fent una bona feina. Cadascú té la seva orientació personal, però sentir que hem tingut una influència positiva sobre gent tan valuosa és molt satisfactori. Durant aquests anys hem hagut d’obrir molts camins nous a casa nostra i a Europa i aquestes noves vies han pogut servir perquè aquestes persones hagin pogut seguir les seves pròpies orientacions.
- D’entre les publicacions més recents, en les quals sou autor o coautor, n’hem seleccionat tres (*) que recullen la temàtica i una mica també la vostra opinió respecte als organismes modificats genèticament (GMO) vers les noves tècniques genòmiques (NGT). Quina és la vostra opinió sobre les dues metodologies?
Es tracta de metodologies que poden contribuir a la producció d’unes llavors que poden ser interessants per als pagesos. Fer-les servir de manera correcta ha estat des del primer moment un repte per a tots els actors des dels investigadors als pagesos passant per les empreses. És cert que hem hagut de respondre a una oposició a cops fins i tot violenta. El pas del temps posa cadascú al seu lloc.
- Què en penseu de la Regulació Europea (nova llei de recent aprovació, 17 de juny del 2026) amb la classificació de dues categories, plantes NGT-1 i NGT-2?
És una decisió complexa perquè algunes definicions són poc clares i faran difícil l’aplicació d’algunes de les noves normes. De totes maneres, és un pas endavant cap a una regulació amb sentit comú. Si haguéssim deixat la legislació com estava, hauria posat Europa en una posició insostenible.
- Com veieu que pot afectar, comunitat científica i societat, aquesta llei respecte a altres regulacions internacionals?
Pot permetre una aplicació més fàcil d’aquestes noves tecnologies a Europa. Altres països han optat per no regular-les, sinó permetre que les plantes que les contenen segueixin un procés regulatori com les altres plantes, producte de millora clàssica. El món dels productes agrícoles està globalitzat i així ha estat sempre. Si necessitem normes per a alguns productes per assegurar, per exemple, la seguretat alimentària, han d’estar ben pensades i no crear barreres artificials.
- Sou també un conegut i un reconegut divulgador científic. Creieu que ho estem fent bé en aquest camp? Pot ser que molta recerca es quedi en les parets dels laboratoris o càtedres?
Si pensem que els resultats de la ciència són importants per a tothom, hem de fer que arribin a la majoria dels individus que, en l’actualitat, a més, financen la recerca pública. Parlem d’un dret a la ciència tant pel coneixement del món que proporcionen els resultats de la recerca com pels beneficis de tota mena que les seves aplicacions ens proporcionen. Tenim a l’abast una gran quantitat de vies per informar-nos correctament. El que és difícil, actualment, és destriar la informació ben fonamentada de la desinformació interessada. Aquesta és també una funció de la comunitat científica.
- Quin paper creieu que poden jugar en la recerca i divulgació, institucions com l’Institut d’Estudis Catalans i les seves filials, organisme del qual sou un membre destacat?
Les organitzacions acadèmiques juguen arreu del món una funció de reflexió sobre les conseqüències de la recerca científica. Participen dels esforços de divulgació, dels quals parlàvem abans. En molts països tenen una funció d’aconsellar les institucions públiques en temàtiques de contingut científic que en són moltes. Les societats científiques tenen aquest paper i també el de vertebrar la comunitat científica amb la docent, la industrial i la gent en general. Aquestes funcions, actualment, són més rellevants que mai.
(*). «Proportionate and scientifically sound risk assessment of gene-edited plants». (2018). EMBO Report vol. 19. «European politicians must put greater trust in plant scientists». (2018). Nature 561. «Possible EU futures for CRISPR-edited plants: Little margin for optimism?» (2023). Frontiers in Plant Science.