Resum de Lourdes Viladomiu (UAB-ICEA)
El dia 10 d’abril a l’Institut d’Estudis Catalans es va dur a terme una sessió sobre la formació agrària a Catalunya, a càrrec de Joan Salvador Minguet, cap del Servei de Formació Agrària del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Salvador Minguet té una llarga trajectòria en aquest àmbit.
En aquesta sessió es van repassar totes les actuacions que realitza el Departament en l’àmbit de la formació. A continuació, comentaré alguns dels aspectes que em semblen més rellevants.
La formació agrària, en el marc del PEPAC, té un paper fonamental per a garantir el relleu generacional i també per a valorar la professió i retenir el talent en el territori.
Catalunya segueix el model francès, és a dir, la formació agrària depèn de l’Administració agrària. A Espanya ara són cinc les comunitats autònomes que mantenen aquest enfocament, la resta han transferit les competències als departaments d’ensenyament. El ponent considera que aquest model ha permès una actuació molt més important en l’àmbit de la formació agrària, però no ha estat exempta de dificultats per la coordinació i entesa amb el Departament d’Educació i Formació Professional.
Catalunya té quinze escoles agràries repartides pel territori. A diferència d’altres comunitats autònomes, no s’ha fet un procés de concentració per a generar institucions d’una dimensió més gran. El ponent considera un encert mantenir aquesta amplitud, que permet una adequació més gran i l’especialització de cadascuna de les escoles a les particularitats del seu territori. A més a més, ara treballen amb una certa integració en el marc del Campus Empresarial Agrari i també els centres de formació professional integrada actuen amb acords entre escoles per a formacions especialitzades.
Des de principi del segle xxi, estan fent ensenyament a distància amb molt d’èxit i preveuen treballar amb tecnologies que facilitin aquesta tasca com l’acord que tenen amb una empresa per a utilitzar el suport Moodle. La bretxa digital que existia anteriorment ha anat disminuint.
La formació que realitzen es pot dividir en dues tipologies: l’exigible i la no exigible. La primera tipologia correspon als estudiants que la duen a terme obligatòriament per a aconseguir algun tipus d’ajut.
Dins la formació exigible destaca la formació per a aconseguir l’ajut per primera incorporació. En aquest cas, el Departament fa un treball molt minuciós per a determinar quin és el currículum exigit a cada alumne en funció del seu projecte i de la seva experiència i formació anterior. Fa vint anys, la major part venien sense mèrits anteriors, ara aproximadament a un 35 % se li pot convalidar una part de les hores requerides. En aquests últims anys, entorn d’uns 220 alumnes fan la incorporació cada any.
En canvi, en la formació no exigible, destaquen els graus de formació professional que ofereixen les escoles agràries. L’últim any s’hi han inscrit 669 alumnes, dels quals 350 són presencials. Han desenvolupat programes internacionals, la qual cosa fa possible que un 10 % dels estudiants surtin a l’estranger a fer pràctiques de curta durada. Algunes escoles proporcionen formació professional seguint el model dual, és a dir, els estudiants fan la formació en empreses. Segons el ponent, molts d’aquests estudiants es queden a treballar a les empreses on fan les pràctiques. D’altra banda, dins la formació no exigible, uns 9.000 estudiants aquest últim any han seguit seminaris d’especialització o cursos.
Com a novetats indica la mentoria i els microcredencials.
La mentoria es va iniciar fa sis anys només per a dones, però després s’ha obert a tothom. Durant un període de dues a tres setmanes els interessats fan una estada en una empresa agrària i tenen un mentor a la seva disposició que contesta totes les seves preguntes i els ensenya com ho fa. Els mentors cobren 500 euros i han de fer un curs. El ponent està molt satisfet de l’experiència i considera que ha obert la possibilitat de treball conjunt i de treball en xarxa.
Els microcredencials són una iniciativa recent que rep un 70 % de subvenció de la Unió Europea i el 30 % restant l’ha d’assumir la universitat. És un tipus d’estudi que no requereix titulació prèvia, només cal tenir l’ESO acabada. És un programa en col·laboració amb les universitats. La Conselleria demana a les universitats un curs que funcionarà amb titulació pròpia de cada universitat. En aquest moment tenen en negociació dos curos amb la Universitat de Manresa fonamentalment de gestió i digitalització de l’empresa agrària, un curs amb la Universitat de Lleida sobre control i millora de l’oli d’oliva i un altre amb la Universitat Autònoma de Barcelona sobre innovació.
En resum, el model de formació agrària és un model amb àmplies opcions, molt dissenyat a mida dels interessos d’empreses agroalimentàries i estudiants, i amb una governança complexa. Les quinze escoles (quatre d’aquestes escoles amb residència) tenen una plantilla de 260 treballadors, que no són pròpiament professors, sinó tècnics de formació i, per tant, no han de seguir els itineraris propis establerts pel Departament d’Educació. El procés de títols i certificats és enrevessat de gestionar, participant el Departament d’Educació, el d’Agricultura i el SOC. En conjunt és un model costós econòmicament, molt flexible i difícil d’entendre per les grans opcions que indiquen i per les propostes de futur que es van apuntar.