El passat 3 de febrer, va tenir lloc una jornada en línia amb el títol l’Economia del sector vitivinícola a Catalunya, seguida d’un seminari amb els ponents, experts en economia, que es va centrar en analitzar i fer una diagnosi sobre la situació d’aquest sector, que servirà de base per aquesta jornada.
A la jornada Perspectives econòmiques del sector vitivinícola català: Propostes de futur celebrada el passat 8 de juny, es va enfocar en propostes de futur, més enllà dels problemes conjunturals, amb professionals del sector, amb l’objectiu de treure algunes conclusions i idees per tal de millorar l’economia d’aquest sector tan important de la nostra agricultura, que puguin ajudar i ser tingudes en compte per part de les empreses i administracions, per a la seva valoració i implementació.
Tot seguit trobareu les notes de la jornada.
Presentació
Joan Gené, director general de l’INCAVI.
Va parlar de la nova normativa europea. Va ser el primer a admetre que hi ha més producció que consum i que la solució és exportar, però que també caldrà prendre mesures estructurals (arrencada de vinya), amb “cirurgia fina”. Es preveu una collita important i això agreuja el problema. Ja no serà un tema de preu, sinó de qui compri el raïm. Hi ha un desajust important entre l’oferta i la demanda. Els francesos ja estan arrencant vinya quan aquí encara alguns ens ho estem pensant…
Malgrat tot, va assegurar que hi ha gent a qui les coses li van bé perquè s’ha mogut a temps i està exportant. Tenim producte de molta qualitat i bons professionals.
“Estem escoltant” el sector per veure com ho podem afrontar. Unió de Pagesos ha fet la proposta d’arrencar els ceps vells…
Jordi Sala, president de l’ICEA
Crec que és un dels objectius de l’ICEA fer “propostes de futur” davant dels problemes dels sectors. I això és el que avui farem.
Podem afirmar que estem millor que moltes zones vitícoles espanyoles, alhora que tenim finestres que cal saber explorar i treballar (exemple: Mercosur).
La clau és que el pagès es guanyi la vida (va ser el primer de molts que van dir aquesta frase).
Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de l’ICEA.
Agraïments a tots els que han vingut. Molts podrien haver estat els ponents d’avui, però ha calgut fer una selecció.
L’ICEA vol complementar l’activitat d’altres institucions, sobretot des del punt de vista més acadèmic. I la temàtica econòmica no s’acostuma a tractar.
Recorda que aquesta Secció de Viticultura i Enologia de l’ICEA ja fa 30 anys que treballa pel sector i ho continuarà fent. En aquest sentit, recorda el document elaborat l’any 2024, Propostes de la ICEA per a fer un sector vitivinícola català resilient en els propers anys, del qual llegeix la part dedicada a l’economia.
Només han passat dos anys i moltes coses han canviat. També és cert que, climatològicament parlant, han estat dos anys ben diferents i difícils.
Es pretén que d’aquesta 3a jornada dedicada a l’economia vitivinícola en surtin propostes des del propi sector. En l’anterior ens vam centrar a fer una radiografia completa del sector des del punt de vista dels costos de producció del raïm i del vi base cava, així com de la situació econòmica i financera de les empreses elaboradores (les dades es poden consultar al web Ruralcat).
Primera Taula rodona: perspectives i propostes pel sector dels escumosos
Robert Savé (RS) (moderador). Investigador emèrit de l’IRTA i membre de l’ICEA.
Va presentar els ponents, controlar el temps i canalitzar el bloc. Va tenir la força necessària per situar l’actualitat del sector.
En referència al consum, va comentar que el vi que beu una persona de 65 anys equival al que beuen set joves avui.
Lluís Coll (LLC). Tècnic especialista en viticultura i membre de l’ICEA.
Va centrar la seva intervenció en la qualitat que es produeix a casa nostra i en la resiliència i capacitat d’adaptació dels viticultors al canvi climàtic, així com en la futura reestructuració del sector, de la qual va assegurar que falta molta informació.
S’ha de fer bé per poder reinvertir d’aquí a uns anys i va voler destacar la importància del paisatge, obra de la pagesia.
Assenyala el problema dels excedents i que, encara que alguns continuen pensant que és un problema cíclic, ell creu que cal una reestructuració i que, si no es fa, serà pitjor.
El sector ha de poder viure, reivindica; si no, el territori quedarà trinxat (pensa en el Penedès), una zona verda entre àrees urbanitzades, amb un paisatge a cuidar.
Assís Suriol (AS). CEO del celler Can Suriol del Castell.
Intentem separar la doble figura de pagesos i viticultors. No és fàcil. Va parlar de la importància de l’enoturisme i que la seva petita empresa manté el llegat de molts anys per atreure el consumidor. Exporten el 80% del producte.
L’excés d’especialització en vinya és un perill. Cal que el sector del vi aprofiti la importància del turisme a Catalunya. Hi ha opcions. El sector ha de vendre a un preu intermedi, ni molt alt ni molt baix, com passa ara.
Marta Vidal (MV). CEO de Vallformosa.
Parla del model Vallformosa com a model particular, ja que no tenen vinya pròpia, però estan lligats al territori amb una relació estable amb 400 viticultors. Mouen entre 12 i 13 milions de kg de raïm.
Tres eixos de reptes:
- Conèixer millor el consumidor.
- Missatge clar i unitari de cara als mercats exteriors.
- Garantir la sostenibilitat territorial a mig i llarg termini.
Joan Pons (JP). Viticultor i president de CEVIPE.
Ell representa els viticultors independents en actiu i el teixit cooperatiu.
Hi ha viticultors de dues velocitats: els que elaboren una part del seu vi i els que venen el raïm, en gran part a les cooperatives.
Volem un territori ordenat, i per això cal que la gent es guanyi la vida. L’hem de cuidar i estar amatents al futur consumidor, que demandarà altres formats de productes (menys o sense alcohol). Tenim 56.000 ha, de les quals 36.000 són d’escumosos.
La tendència del mercat a la baixa ens porta a un desequilibri, i el repte és com afrontar-lo.
La sequera va equilibrar el mercat, però ara hi ha molt per vendre i està a punt d’arribar la nova collita. El motor català del vi és el cava.
Si el viticultor no es guanya la vida, no cuidarà el territori i el futur és molt incert.
En comarques de secà la vinya no té alternativa. Cal regar tot el que es pugui.
Pere Llopart (PLL). CEO de Llopart.
Hem de ser optimistes. Els escumosos estan guanyant mercat i això ens obre oportunitats.
El consum cau per càpita, però augmenta la demanda de qualitat i augmenta la població.
Cal trobar el perfil de producte que encaixi i millorar la comunicació. És l’únic mercat del sector en creixement. Hem de fer l’escumós que el mercat demandi.
Pregunta comuna als ponents: Com es pot encarar el futur?
M.V.: Si no augmentem el mercat (consumidors), costarà molt i patirem.
S’ha de combinar un missatge global amb la singularitat dels molts cellers i saber-ho explicar.
Donem un missatge clar i no ens fragmentem, perquè llavors no queda clar què volem comunicar. I això requereix generositat. El bé comú per sobre del bé individual.
A.S.: Hem de ser conscients del que sabem del canvi climàtic. No tenim aigua. Model resilient. Estic d’acord que hem de donar un missatge comú quan sortim fora i parlem del Penedès. Intentar diversificar conreus i productes.
Ll.C.: Si no es venen moltes ampolles, no funciona.
Necessitem maquinària i persones especialitzades, un mínim d’hectàrees i joves amb coneixement. Per millorar el futur cal especialitzar-se. Per ser eficient en la producció cal un mínim d’estructura. Si la reducció de superfície arrencada és un percentatge a cada pagès, malament.
Cal maquinària, no hi ha mà d’obra, cal coneixement, dimensió i formació. Modernització. Eficiència. Si sobra producte, l’Administració ho ha de dir.
J.P.: D’acord amb les darreres paraules de Ll.C. Les dimensions de les explotacions són clau per tirar endavant. És el gran repte. Cal canviar de model i tenir en compte la importància de l’aigua, malgrat que el tema del reg va per llarg.
Tecnologia, robots per a la collita, canviar densitats, varietats resistents, etc. Veu lluny el reg.
Hem de tenir present la importància de la zona per fer producte ecològic i que això ens obre portes per exportar. Demana a l’Administració que ajudi en aquest futur model. Diners per a la reestructuració, fer més coses que arrencar i plantar noves varietats…
P.Ll.: S’hauran de canviar coses. Crec que el reg de suport és molt necessari. Però, malgrat els efectes del canvi climàtic (disminució de les produccions i augment del grau alcohòlic), hi ha oportunitats, com per exemple la producció ecològica o poder avançar les veremes.
Tots els models són viables i la clau del petit viticultor és el valor afegit.
(…)
Salvador Puig: En la sessió d’avui no ha sortit el “pecat original” de la creació de la DO Cava en diferents territoris de l’Estat. Això avui no es permetria. També m’ha cridat l’atenció que s’hagi parlat tant del territori i que no hagi sortit la zonificació de la DO Cava, pensada per poder vincular millor el cava amb el territori. Potser no s’ha aprofitat prou?
R.S.: Agraeix als ponents el debat, necessari per dissenyar el futur davant les incerteses. Portar aigua del mar requereix molta energia. El PLATER, potser està ben dissenyat, però mal explicat?
Segona Taula rodona: Vins tranquils
Esther Agramunt (moderadora). Enginyera agrònoma i membre de l’ICEA.
Va presentar els ponents i canalitzar les preguntes.
Pilar Just (P.J.). Economista, propietària del celler Sant Rafel i presidenta de la DO Montsant.
Situa la DO Montsant en xifres: 1.800 ha, 55 cellers i 500 viticultors. Recorda l’objectiu que els viticultors es guanyin dignament la vida.
Parla de coneixement, control i qualitat, i que la pedagogia de la DO és promocionar el producte a casa i fora. Acabar amb el frau.
Aquests darrers anys han pujat el preu del raïm de 0,30 a 1,2 €/kg i, proporcionalment, el preu de l’ampolla. Tenen un pla estratègic de posicionament.
La procedència del raïm ha de ser el “mantra”. Es queixa que només un 30% del que es consumeix a Catalunya és del país. Tenim molt camí per recórrer i aquesta és la nostra gran oportunitat.
Una única marca de vi català? Per què no? En serem capaços?
Hem de ser capaços de saber combinar el sòl, el microclima i la varietat. Avui tothom pot fer bon vi.
Aquests darrers anys hem pujat la qualitat, segons els enòlegs. Tenim prou viticultors a temps parcial i els cellers són petits i familiars. Tenim un territori únic!
Toni Coca (T.C.). Enòleg i soci del celler Coca i Fitó.
És assessor de petits cellers del país, que són els que no noten tant la crisi actual, però haurien d’ampliar el projecte, que ara és familiar.
Estan potenciant molt l’enoturisme. La seva base sòlida és l’estimació pel territori. Hem de vendre “terroir”.
Tots els cellers estan potenciant l’enoturisme pensant en les condicions climàtiques complicades.
Típica discussió relació grau/quilos. Ens està canviant el perfil del vi; ara són tranquils i lluminosos.
És difícil fer un vi dolent. No creu en els vins sense alcohol. No li agraden. Perden les característiques del territori.
Josep M. Albet (J.M.A.). Propietari del celler Albet i Noya.
És en una de les deu subzones de la DO Penedès, Ordal. Lamenta que aquesta zonificació no hagi reeixit.
Clama per millorar la senyalització de les carreteres per part de l’Administració, però no hi ha manera que es faci.
Sobra vinya arreu i cal fer contracció. Arrencar és necessari i, amb reg, cal introduir alternatives (garrofes, fruits secs…). Si hi ha aigua, hi ha més opcions. Cal reajustar la producció.
Assenyala dificultats administratives i excés de burocràcia.
Tenim el paisatge malmès per carreteres, vies de tren, polígons i ara per les plaques solars, però les hem de veure com una oportunitat si ho fem bé. És civilització. Estem a la cua d’Europa.
Xavier Pié (X.P.). Viticultor i president de la DO Catalunya.
Retracció del mercat actual. El consum a Espanya en 10 anys ha baixat un 28%, mentre que en 20 anys la població ha augmentat un 15%.
El canvi demogràfic de població estrangera també serà una problemàtica cultural i religiosa.
El 2025 van venir 98 milions de turistes. Això és una dada que hem de tenir en compte.
El vi es ven a la gran distribució. Els distribuïdors que estan guanyant mercat opten per poques marques de vi: Mercadona, Lidl…
El consumidor mira el preu; la qualitat és una exigència. Sense això no es ven.
Què és la qualitat? És una moda? És que sigui conegut? És un bon màrqueting?
Discurs de “no sabem vendre”. Si no som forts a casa, com ho serem fora?
Els territoris no hem de tenir por de l’aposta per les energies renovables.
Dubta de la viabilitat del reg en assenyalar que Europa no finançarà més dessaladores (són molt costoses energèticament).
Cal que el pagès s’adapti i es reestructuri.
Anar junts. Els vins 0,0 i especials només funcionen per a cellers grans.
P.J.: El territori ha de ser sobirà i decidir on han d’anar les plaques i els molins. No es poden imposar i s’ha de consensuar. No tot s’hi val!
X.P.: Hi ha territoris de primera i de segona? Les torres han de passar per un lloc o altre. Cal visió de país. Això és una realitat.
(…)
Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de l’ICEA, fa la cloenda tot agraint als ponents i a les persones que han assistit a la jornada, i recorda que es pot recuperar la gravació a través de RuralCat.
Salvador Puig, coordinador de la Secció de viticultura i enologia de la ICEA