El cap de setmana corresponent als dies 19 i 20 de setembre de 2026 la Secció de Sòls de la ICEA ha desenvolupat un itinerari edàfic especial per la Vall d’Aran. Aquesta activitat, que s’organitza anualment en col·laboració amb la Delegació Territorial de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo, és una ocasió de trobada de professionals que treballen, fan recerca o que volen aprofundir el seu coneixement de la ciència del sòl. En aquesta ocasió s’han reunit un total de quaranta-cinc professionals, majoritàriament de Catalunya, però amb la presència significativa de professionals d’altres contrades.
Amb motiu de la celebració dels cinquanta anys de la ICEA, es va creure oportú desplegar una Transcatalònia en un lloc del país menys conegut edàficament. Es va escollir la Vall d’Aran, atesa la seva singularitat geogràfica, geològica, climàtica i l’evident interès científic. També es va decidir treballar el circuit en el decurs de tot un cap de setmana, tenint en compte l’accessibilitat dels espais a visitar, al cor dels Pirineus centrals.
Els resultats dels estudis que ha comportat l’itinerari edàfic, amb l’elaboració d’una memòria específica, es consideren una aportació molt rellevant al coneixement del país, a la formació de les noves fornades de professionals dels centres de recerca, universitats i experts. També de donar a conèixer els nous enfocaments de la ciència del sòl en la seva profunda interrelació amb el paisatge, l’agricultura, la ramaderia, els boscos, l’economia, el medi ambient i el clima. En aquest cas, en una comarca amb una personalitat històrica, cultural, lingüística i que és un paradigma de la transformació associada al turisme de muntanya.
El recorregut s’ha iniciat a la ribera d’Aiguamòg, a Naut Aran, en un entorn d’alta muntanya, un paisatge granític amb fort modelatge glacial. Sota domini forestal, en un bosc de pi roig d’alta muntanya a la zona perifèrica del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. S’han descrit sòls de l’ordre dels espodosols («podzols») amb el seu interessant procés de formació d’horitzons, molt singulars, en un entorn que afavoreix la presència d’aquesta tipologia de sòls. Dins d’aquest ordre, s’han descrit horitzons espòdics i també horitzons fragipans, que consoliden la variada edafologia que es desenvolupa a la cadena pirenaica catalana.
El circuit ha prosseguit per la vall del riu Unhòla, també a Naut Aran. Una vall de format molt específica i amb una geomorfologia de gran interès. En aquest cas, els perfils s’han situat sobre ventalls al·luvials, on s’han desenvolupat sòls molt vinculats als materials de les capçaleres. Són sòls ara dedicats majoritàriament a pastures extensives, però amb un recent passat de cultius més diversos. Uns espais que reflecteixen els canvis d’usos, molt intensos, que han transformat el paisatge agrari de la vall en els darrers decennis.
Finalitzada la fase a cel obert, en el decurs de la capvesprada, i a la Sala d’actes de l’Ajuntament de Les, el grup va rebre la conferència del geòleg i nivòleg Jordi Gavaldà, responsable del Centre de Lauegi d’Aran, que vetlla per la previsió i estudi de les allaus a la Vall d’Aran. Gavaldà va exposar el gran impacte de les allaus en els paisatges i també en els mateixos sòls, atesa la seva potent dinàmica de modelatge. Prèviament, Andreu Cortés, alcalde de Les, va atendre l’equip de la Transcatalònia i va exposar alguns dels trets històrics i econòmics del Baish Aran.
El segon dia, l’equip de la Transcatalònia ha recorregut la vall de Toran. Es tracta d’una vall lateral al riu Garona orientada d’est a oest i situada en l’extrem septentrional de la Vall d’Aran. És una vall de profunda influència atlàntica, amb un notable passat de mineria a la capçalera del riu Toran. Els sòls descrits s’han situat en antics camps de conreu i zones forestals. Són sòls formats per materials preedafitzats i blocs d’elements grossos arrossegats pels vessants, amb el resultat de sòls molt àcids que formen la base de desenvolupament dels antics prats i zones forestals caducifòlies.
La ruta ha finalitzat a Era Lana de Les, propera al nucli de Les. Es tracta d’una plana fluvial formada pel riu Garona poc abans de la seva entrada a França. Aquest punt d’observació ha estat idoni per a la cloenda del curs. En una taula rodona, a l’aire lliure, s’ha fet un repàs de l’itinerari efectuat i dels trets edàfics més rellevants. També s’ha reflexionat sobre la integració del coneixement dels sòls en la presa de decisions sobre els usos del territori i la seva gestió.
Amb aquesta Transcatalònia a la Vall d’Aran, aquesta activitat consolida la seva aportació al coneixement edàfic del nostre país. En uns moments en què sovintegen les tensions pels diferents usos dels espais, el coneixement dels sòls aporta una base objectiva en les decisions d’ordenació territorial i avalua el gran valor dels serveis ecosistèmics dels nostres sòls.
Miquel Aran. Secció de Sòls – ICEA