A les darreres setmanes, la proposta de l’Ajuntament de Barcelona de crear una xarxa de «supermercats públics assequibles» ha creat un cert enrenou. La iniciativa s’inspira en la proposta de l’alcalde de Nova York (Zohran Mamdani) de crear una xarxa de supermercats públics que ofereixin aliments frescos i productes bàsics a preus reduïts.
L’objectiu sembla clar, facilitar l’accés de la població a aliments bàsics i saludables. Aquest accés pot ser obstaculitzat per dues raons: la inexistència en algunes zones de punts de venda d’aliments frescos i saludables (accés físic) i la manca de capacitat adquisitiva per part de segments de població (accés econòmic).
Pel que fa a l’accés físic, es parla de deserts alimentaris per fer referència a zones de rendes baixes amb escassa disponibilitat d’aliments frescos i saludables. Segons un estudi de l’Institut Metròpoli (per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona) només un 0,3 % de la població metropolitana de Barcelona es troba en un desert alimentari. En conseqüència, «això suggereix que els deserts alimentaris són pràcticament inexistents a l’àrea metropolitana» (Institut Metròpoli, 2025).
No succeeix el mateix, però, amb l’accés econòmic als aliments. Diferents factors (canvi climàtic, geopolítica…) han disparat els preus dels aliments i, especialment, els dels aliments frescos i els que podem considerar com a saludables. A Catalunya, les dades de preus de consum ens indiquen que els preus dels aliments han augmentat un 35 % en el que portem de dècada (de gener del 2020 a agost del 2026), per sobre de l’augment del nivell general de preus (l’IPC) (IDESCAT, 2026).
Tot fa pensar, doncs, que l’objectiu principal de la projectada xarxa de supermercats públics serà fer econòmicament assequible la cistella de la compra de productes frescos i/o saludables. En aquesta direcció a Nova York es parla del fet que «alguns productes es puguin vendre fins a un 30 % per sota dels preus habituals». I aquí és on trobem més dificultats. Els aliments, frescos o processats, són el resultat d’una cadena de valor on cadascuna de les baules suma valor. La distribució al detall, molt concentrada en uns pocs actors i amb un poder de mercat considerable, funciona amb una estratègia de marges comercials molt reduïts compensats per grans volums de venda (alta rotació del producte). Això vol dir que no cal esperar que una xarxa de supermercats públics pugui abaratir substancialment els preus dels aliments eliminant o reduint el marge comercial de la distribució detallista convencional. De fet, la distribució al detall utilitza el seu poder de mercat per a abaixar el preu dels aliments que compra en detriment dels productors (agricultors) i la indústria alimentària transformadora.
Hi ha, doncs, molt poc o gens d’espai per a reduir els preus dels aliments per la via de substituir els supermercats privats. Els altres actors de la cadena de valor alimentari tampoc tenen molt a oferir en aquest aspecte i no resulta sorprenent que es posin en guardià davant d’aquesta mena de propostes. Així de clar ho diu German Domínguez (coordinador de l’Àrea Metropolitana de Barcelona d’Unió de Pagesos): «Si es vol aplicar una reducció al preu dels aliments, aquesta diferència haurà de sortir d’algun lloc. I no pot ser a costa del sector agrari». (Valadez, 2026). Un sector, l’agrari, que, per cert, reivindica uns «preus justos» per als seus productes en considerar que hi ha una subvaloració d’aquests.
Una alternativa a la creació d’una xarxa de supermercats públics assequibles és limitar-ne l’accés a determinats col·lectius vulnerables, fent que el «tercer sector» assumeixi els costos. En aquesta direcció, des de fa anys el Banc dels Aliments proveeix d’aliments a la xarxa d’entitats d’iniciativa social que a la vegada els reparteixen a les persones en situació de vulnerabilitat, derivades pels agents d’ajuda social públics i privats. Les declaracions d’alguns responsables municipals en el sentit que els «supermercats públics» serien gestionats per ONG sembla anar en aquesta direcció.
Tot això fa pensar que estem davant d’una iniciativa de curt recorregut. En el millor dels casos un reforçament de les entitats d’iniciativa social dedicades al subministrament d’aliments a població vulnerables. En el pitjor dels casos un «brindis al sol» aprofitant l’atenció que alguna part de l’esquerra s’estan donant a les iniciatives de l’alcalde de Nova York.
Molt soroll, doncs, però encara poques nous.
Jordi Rosell, economista, professor honorari de la UAB, coordinador de Publicacions de la ICEA
IDESCAT (darrera actual. 15 setembre 2026). Índex de preus de consum (IPC). Per grups de consum Catalunya Índex [en línia]. <https://www.idescat.cat/indicadors/?id=basics&n=10261&tema=PREUS&col=1> [Consulta: 14 d’octubre 2026].
Institut Metròpoli (2025). Actualització de la cartografia i caracterització dels entorns alimentaris locals en l’àmbit de l’AMB [en línia] <https://www.institutmetropoli.cat/wp-content/uploads/2025/07/5.2.1-Entorns-alimentaris-AMB_2023.pdf> [Consulta: 14 Octubre 2026].
Valadez Medina, Ainara (2026). «El nou supermercat assequible: del referent de Nova York a les incògnites del model». A: The New Barcelona Post, 22 setembre 2026 [en línia]. <https://www.thenewbarcelonapost.cat/nou-supermercat-assequible-barcelona-incognites-model> [Consulta: 14 d’octubre 2026].