+00 34 932 701 180 icea@iec.cat

Resum de la XXXIII Jornada d’Agricultura a Prada 2018 – Universitat Catalana d’Estiu

El sector vitivinícola a la Catalunya Nord i el Principat

Dissabte, 18 d’agost de 2018. Liceu Renouvier de Prada (Conflent)

Enguany, la XXXIII Jornada d’Agricultura a Prada, a la Universitat Catalana d’Estiu, el dissabte 18 d’agost, es va dedicar al sector vitivinícola de la Catalunya del Nord i el Principat.

Seguint l’esquema dels últims anys, les presentacions del matí van ser més generals: la història de la vinya, l’organització del sector i les denominacions d’origen (DO). A la tarda es van presentar una sèrie d’experiències de bodegues privades i cooperatives, i es va fer un llarg debat amb la participació de tots els ponents. Durant el dinar es va fer un tast de vins. La participació va ser superior als últims anys, i va superar en tot moment els quaranta participants.

Josep M. Puiggròs, responsable de la Secció de Viticultura de la ICEA, va assenyalar que l’aparició del vi es produeix fa uns set mil o vuit mil anys i, segons la informació actual, ho fa a Armènia. Des de França arriba a la Font de la Canya (Empordà) i es dispersa a tota la península Ibèrica. Els romans van donar al vi un contingut alimentari. Amb els musulmans hi va haver una regressió, però el conreu de la vinya no va desaparèixer i els ordes monàstics s’encarregaren posteriorment de recuperar-la. Amb la fil·loxera es va produir una selecció de varietats. L’any 1907 es pot considerar com un moment de gran revolució en la producció.  (presentació)

La intervenció de Puiggròs va incloure també la part que va preparar Pierre Torres, de la Catalunya del Nord. Destaquem la importància de la producció dels vins dolços naturals i la reducció d’hectàrees de cultiu, de 66.000 en el passat a 22.000 avui. (presentació)

Fabrice Rieu, vicepresident del Comitè Interprofessional dels Vins del Rosselló, va fer una fotografia dels vins del Rosselló. Representen només el 2% de la producció de vi de França, però són el 80% del vi dolç. Es tracta de vinyes d’alçada, produït quasi tot sota una denominació d’origen i amb vint-i-quatre varietats. Les cooperatives (vint-i-cinc, en total) aporten entre el 70  i el 75% de la producció. Un 43% de la producció es dedica a la venda directa. L’exportació de vi dolç és molt petita per qüestions fiscals, ja que fora de França, i perquè té un contingut superior a 15°, es grava amb una taxa molt elevada. Els preus en les últimes campanyes han estat elevats. En Fabrice explica també la complexa organització del sector liderada pel Comitè Interprofessional dels Vins del Rosselló (CIVR), del qual ell és vicepresident i disposa d’importants recursos econòmics, gràcies, entre d’altres, a aportacions com la cotització voluntària obligatòria (CVO) que paguen els productors i que es destina a la recerca, promoció, control i seguretat. (presentació)

Salvador Puig, director general de l’INCAVI, va remarcar el paper fonamental del cava dins la producció i exportació vitivinícola catalana, l’existència de tretze denominacions d’origen (incloent-hi la del cava), la possibilitat de coexistència de diverses denominacions d’origen dins una mateixa finca, el creixement de la comercialització sota el paraigua d’alguna denominació de qualitat i embotellat. Va indicar que els vins catalans proporcionen només el 35% del consum de vi a Catalunya i que les cadenes de comercialització tenen un pes creixent. També va fer una explicació comparativa del model organitzatiu del sector, i va assenyalar el paper de l’INCAVI com a vertebrador del sector. (presentació)

Xavier Pié, president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Catalunya, va fer una reflexió de la necessitat d’una millor coordinació per a la promoció dels vins en què participin les diferents organitzacions de promoció del turisme, les diputacions, els consells comarcals, etc. D’altra banda, va indicar que el model català ha volgut copiar el de Bordeus, i va assenyalar que el mercat de vi és un mercat global, un mercat a escala internacional, i que el preu del vi amb denominació d’origen Catalunya ha pujat en els últims anys, amb l’excepció de Barcelona, on es realitzen les promocions. (presentació)

Xavier Albertí, president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Empordà, va explicar les peculiaritats d’uns vins de la tramuntana, on els rendiments són baixos, no es destinen al cava, el mercat local és fonamental i no cal vendre fora de Catalunya. Es tracta d’una denominació d’origen petita.

Jean-Louis Salies, president de la IGP Côtes Catalanes, va explicar que la IGP opera com un paraigua que ha funcionat molt bé per a la recuperació i promoció dels vins de la zona. Va fer referència especialment als vins rancis i a l’enoturisme.

Després del dinar, amb tast de vins i amb gran aportació de vins locals francesos, es va iniciar la sessió de la tarda.

Jordi Bota, president de la Societat Gastronòmica del Pirineu, va explicar una experiència molt particular com és la recuperació de la vinya a la Cerdanya per part d’un grup de consumidors i restauradors. (presentació)

Xavier Farré, president executiu del Centre Vinícola del Penedès (CEVIPE), va explicar l’experiència d’una cooperativa de segon grau que agrupa tretze cooperatives i que tradicionalment s’ha orientat a comercialitzar vi a granel per a fer cava. Té 2.200 socis, 6.300 hectàrees de vinya i una facturació de més de trenta milions d’euros, i actualment elabora entre un 10  i un 12% de la producció. Va explicar que treballa en cinc denominacions d’origen i va assenyalar el paper fonamental del cava en la producció de vi a Catalunya. (presentació)

Anna Espelt, de l’empresa Espelt Viticultors de l’Empordà, va explicar els quatre elements que han permès l’èxit d’una finca productora de cent vuitanta-cinc hectàrees. Una combinació apropiada del tipus de sòl, del clima, del tipus de ceps i de qui cultiva són les claus.

Jaume Martí, soci i directiu d’Agrícola Sant Josep de Bot, va explicar l’experiència d’una cooperativa de la Terra Alta creada el 1962. En els últims sis anys han passat de vendre la totalitat de la producció, principalment a Torres, a elaborar amb marca pròpia el 60% de la producció amb set marques diferents (potser la més coneguda és Llàgrimes de tardor). Aquesta multiplicitat de marques és conseqüència d’una estratègia d’oferir productes tenint en consideració la segmentació del mercat. Tenen un vi nou que comercialitzen amb el nom de Laquarta. Estan fent un esforç per a aconseguir una forta identificació territorial del vi, que aquest sigui un element de la seva producció i que acompanyi altres productes i elements patrimonials.

Montserrat Molla, pubilla del Mas Molla de Calonge, va explicar l’estratègia del Mas, on treballen un vi de pagès, comercialitzat directament a la finca i al mercat de Palamós i on realitzen visites i explicacions dels processos. Per a ells la relació directa, un preu adient i poc seguiment de les modes són elements fonamentals d’una estratègia d’autenticitat. (presentació)

El debat sobre perspectives de futur del sector va ser molt ampli. Assenyalem solament alguns punts:

  • Les raons explicatives de la caiguda tan pronunciada del consum de vi per càpita en comparació amb altres productors mediterranis. Es van assenyalar el preu, la competència de la cervesa, les pautes de consum dels joves, la propaganda…, molts factors i finalment una explicació no satisfactòria.
  • El futur del cava: les notícies de canvi de propietaris de dos dels tres grans del sector, la guerra de preus d’aquests anys, l’entrada de nous productors, la peculiaritat de la denominació d’origen cava, l’oferta mal segmentada, el consum de vi espumós per a cada dia, la creació de Corpinnat, etc.
  • Les possibilitats del vi rosat, que està funcionant molt bé a França.
  • La rendibilitat de la producció de vi i la viabilitat de les explotacions.
  • El relleu generacional.

Resum le la Jornada en format pdf

XXXIII Jornada d’Agricultura a Prada

Universitat Catalana d’Estiu

El sector vitivinícola a la Catalunya del Nord i al Principat

Liceu Renouvier de Prada (Conflent), dissabte 18 d’agost de 2018.

Organització: Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) – Col·laboració: Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans

Programa

9.30-10.00 h        Obertura de la jornada a càrrec d’Ester Torres, vicepresidenta de la ICEA.

10.00-10.40 h   «Aproximació històrica de la vinya i el vi de la Catalunya del Nord i el Principat», a càrrec de Josep M. Puiggròs (ICEA) i de Pierre Torres, antic director de l’Estació Vitivinícola del Rosselló.

10.40-11.10 h    «El sector vitivinícola a la Catalunya del Nord i la seva organització», a càrrec de Fabrice Rieu, antic president del Comitè Interprofessional dels Vins del Rosselló (CIVR).

11.10-11.40 h    «El sector vitivinícola al Principat i la seva organització», a càrrec de Salvador Puig, director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).

11.40-12.10 h    Debat

12.10-13.00 h    «Les denominacions d’origen», a càrrec de Xavier Pié, president del Consell Regulador de la DO Catalunya, Jean-Louis Salies (President de l’IGP Côtes catalanes) i Xavier Albertí (President del Consell Regulador de la D.O. Empordà).

13.00-14.30 h   Pausa. Dinar i tast de vins

14.30-16.30 h    «La recuperació de la vinya a la Cerdanya» a càrrec de Jordi Bota, president de la Societat Gastronòmica del Pirineu.

Debat: Experiències de bodegues privades i cooperatives, a càrrec de Xavier Farré, del Centre Vinícola del Penedès (CEVIPE); Anna Espelt, d’Espelt Viticultors (Empordà); Jaume Martí, soci i directiu d’Agrícola Sant Josep de Bot (Terra Alta), Roger Torrelles, de la cooperativa Dom Brial (Rosselló), Perrone Romuand de Domaine Saint Sebastien (Rosselló) i Montserrat Molla (Mas Molla, Calonge, Baix Empordà).

16.15-18.00 h   Debat: Perspectives de futur del sector vitivinícola en les dues zones, amb tots els participants. Moderadora: Lourdes Viladomiu (ICEA).

18.00 h            Cloenda

Programa (versió pdf)

Can Calopa: agricultura social, vi i oli

Tertúlia de la Secció d’Estudis Rurals  –  13 de març de 2018  –  Ponent: Dolors Llonch

El projecte d’economia social i cooperativa de Can Calopa neix l’any 2010 dins la cooperativa L’Olivera, a Can Calopa.

Com comenta la directora, Can Calopa és un projecte pedagògic, productiu i social. La iniciativa afavoreix les oportunitats d’integració social i laboral mitjançant el cultiu de la vinya i la producció de vi i oli a Collserola.

Actualment hi treballen disset persones amb diversitat funcional, juntament amb un equip tècnic format per un enòleg, un pagès, un educador social i un psicòleg. Els treballadors provenen d’organismes de serveis socials, són joves i procedeixen del món urbà. El treball al camp, la possibilitat de participar en les decisions de la cooperativa (ja que la majoria, després d’un temps de permanència, acaben sent cooperativistes) i l’autonomia econòmica dins un marc regulador ofereixen possibilitats d’inserció sociolaboral reals.

A Can Calopa hi ha de 2,8 hectàrees de vinya; al Parc Agrari de Sabadell, 2 hectàrees, i a La Muntada (al Parc de Sant Llorenç), 4 hectàrees. La producció de vi de les tres finques juntes és de vint mil ampolles a l’any. Els vins distingits amb la DO Catalunya es poden trobar a:

 Per a més informació: L’Olivera – Can Calopa 

Orgànic 3.0 i els altres reptes de l’agricultura ecològica

Tertúlia de la Secció d’Estudis Rurals  –  20 de febrer de 2018  –  Ponent: Karen Hoberg

En la primera part de la tertúlia es van mostrar i debatre dades generals sobre producció agrària i consum ecològic a escala mundial. Com va dir la ponent, «l’agricultura ecològica continua mostrant creixements en tots els àmbits geogràfics, amb una superfície agrària certificada de 57,8 milions d’hectàrees, el 1,2­ % de l’àrea agrària total i un mercat global de més de 80 milions d’euros».

Indicador Món Països capdavanters
Països amb activitat ecològica 178 països
Superfície ecològica 57,8 milions d’hectàrees Austràlia (27,1 Mha)

Argentina (3 Mha)

Xina (2,3 Mha)

Quota de superfície ecològica sobre el total 1,2 % Liechtenstein (37,7 %)

Polinèsia Francesa (31,3 %)

Samoa (22,4 %)

Recol·lecció silvestre i altres àrees no agràries 39,9 milions d’hectàrees Finlàndia (11,6 Mha)

Zàmbia (6,7 Mha)

Índia (4,2 Mha)

Productors 2,7 milions Índia (835.000 milions)

Uganda (210.352 milions)

Mèxic (210.000 milions)

Mercat ecològic 89,7 miliards de dòlars Estats Units (43,1 miliards de $)

Alemanya (10,5 miliards de $)

França (7,5 miliards de $)

Consum anual per capita 11,3 d’euros Suïssa (275 de €)

Dinamarca (227 de €)

Suècia (197 de €)

Països amb regulació 87 països

Font: FiBL i IFOAM – Organics International (2018). The World of Organic Agriculture.

La segona part de la tertúlia va tractar del Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica, promogut per la Federació Internacional de Moviments d’Agricultura Ecològica (IFOAM) i celebrat a l’Índia el novembre del 2017. En aquest congrés es va aprovar la denominació Orgànic 3.0, que vol reflectir el sorgiment de nous moviments i iniciatives entorn de la producció ecològica i que la ponent explica amb detall a continuació.

Els orígens de l’agricultura ecològica no se situen —com es diu moltes vegades— en els anys seixanta o setanta del segle passat, sinó en les primeres dècades del segle xx, com a protesta davant l’inici de la revolució verda i com un moviment que valorava les relacions entre la vida, el menjar i la producció dels aliments, i tenia en compte els efectes per a la salut humana i la del planeta. Va ser a final dels setanta i principi dels vuitanta que van sortir més iniciatives de producció d’aliments ecològics i els col·lectius involucrats van demanar un reconeixement com a protecció davant d’altres productes que es basaven només en paraules i no en fets. Van néixer els primers sistemes de certificació, com el Consell Regulador de l’Agricultura Ecològica (CRAE), l’any 1989, a Espanya, i es va aprovar el reglament de la denominació genèrica agricultura ecològica (BOE, 5.10.1989), tres anys abans de l’entrada en vigor del primer reglament europeu (Reglament [CEE] 2092/91). Aquestes regulacions permetien especialment l’accés als circuits comercials llargs i al mercat internacional. Aquesta etapa correspon a l’Orgànic 2.0 i ha aportat molts beneficis als productors ecològics, que, al mateix temps, han contribuït amb idees profundament ecològiques i de sostenibilitat (protecció dels sòls, biodiversitat, etc.) al pensament agrari predominant.

Amb el temps, especialment a Europa, el terme producció agrària ecològica (PAE) s’ha convertit en una manera de fer com a terme legal dins dels esquemes de qualitat i s’han perdut els valors inicials del moviment arrelats en l’ecologia i el respecte pel medi. Però, a la vegada, tornen els moviments que aposten per una producció més en equilibri amb la natura, no enfocada principalment cap al mercat capitalista. Destaca l’agroecologia i els que donen preferència, a més dels aspectes agronòmics ecològics, als aspectes socials, de proximitat, etc., i que a la vegada volen donar respostes als nous reptes del món —també definits en l’estratègia de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (millenium goals)—, com el canvi climàtic, la fam al món, el malbaratament o els efectes nocius dels agroquímics, entre d’altres. És aquí on s’ha de situar l’enfocament Orgànic 3.0. Aquest plantejament es va aprovar finalment el novembre del 2017 durant l’assemblea general d’IFOAM – Organics International a Nova Delhi, dins de l’entorn del Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica, i ha de servir de guia per al moviment durant els propers anys.

L’enfocament Orgànic 3.0 pretén posar l’èmfasi en la utilitat de l’agricultura ecològica per a contribuir als reptes globals, i per això és imprescindible que continuï creixent i inspiri l’agricultura convencional a fer la transició a l’ecològica. En aquest sentit, l’agricultura contribueix als reptes globals com a sistema agrari modern i innovador que integra els diferents contextos locals i regionals. Tampoc no deixa de banda la importància de la regeneració dels recursos o el desenvolupament ètic i espiritual dels valors humans per a fer avançar la societat. L’essència del 3.0 és la relació viva entre el consumidor, el productor i el medi ambient. No obstant això, les normatives de producció en constitueixen la base imprescindible, que es va millorant amb bones pràctiques en tots els àmbits d’actuació. L’enfocament Orgànic 3.0 inclou les línies següents: 1. Cultura d’innovació; 2. Millora contínua mitjançant bones pràctiques; 3. Diversitat per a assegurar la integritat transparent; 4. Inclusió d’interessos sostenibles més amplis; 5. Apoderament de la terra al consumidor, i 6. Valoració i comptabilitat verdaderes.

El Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica l’organitza la IFOAM, juntament amb organitzadors locals, i se celebra cada tres anys.

Crònica de la XXXII Jornada d’Agricultura a Prada

Universitat Catalana d’Estiu

« Fauna salvatge, espècies invasores i activitat agrària: problemes i polítiques »

Dissabte, 19 d’agost de 2017. Liceu Renouvier de Prada (Conflent)

Arribem a la trenta-dosena Jornada d’Agricultura a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada amb un tema que ha generat interès i que ens ha permès mantenir l’aula pràcticament plena durant totes les intervencions. A més a més, hem aprofitat per fer un petit homenatge al company  Llorenç Planes, que ens va deixar fa uns mesos. Va ser un record molt bonic  a càrrec d’en Josep Maria Puiggròs, en Pere Manzanares,  la seva esposa  Montserrat Biosca i el seu fill. En Llorenç va ser un col·laborador fenomenal i va assegurar la presencia de la Catalunya Nord en totes les edicions de les jornades del ICEA.

Trobareu el resum del que es va tractar a la Jornada en aquest enllaç de la Crònica de la jornada

Presentacions

Polítiques i mesures de l’Administració, a càrrec de Ricard Casanovas, cap del Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat

Catàleg d’espècies exòtiques de Catalunya, a càrrec de Enrique Àlvarez (Projecte EXOCAT, CREAF)

Xylella fastidiosa. Situació actual a Europa i mesures preventives a Catalunya, a càrrec de Jordi Giné, cap del Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

El problema de la Drosophila suzukii al Rosselló i a França, a càrrec de Éric Hostalnou, responsable del servei de fruites i verdures de la Chambre d’Agriculture del Rosselló

Fauna salvatge i espècies invasores: problemàtiques i actuacions al Parc Agrari del Baix Llobregat, a càrrec de Raimon Roda, gerent i director del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat

El senglar: situació i escenari de futur, a càrrec de Carme Rosell (Minuartia i Universitat de Barcelona)

El cargol poma, a càrrec de Jordi Sala

Diferents tipologies de plantes invasores als conreus i hàbitats naturals: problemàtiques i possibles solucions, a càrrec de Lluís Vilar Sais (Universitat de Girona)

Tertúlia d’Estudis rurals: Les oportunitats de l’enoturisme pel sector vitivinícola català

Data i lloc:  dimarts, 21 de març de 2017 a les 20 h. Restaurant L’Antic Forn (Pintor Fortuny 28, 08001 Barcelona)

Cal confirmar la reserva escrivint a gemmafrances.druab@gmail.com

 

En aquesta ocasió la tertúlia versarà sobre “Les oportunitats de l’enoturisme pel sector vitivinícola català” i el ponent serà en Lluís Tolosa, sociòleg i escriptor, especialitzat en la divulgació de la cultura del vi.

En Lluís Tolosa ha publicat dinou llibres sobre vins i enoturisme i ha estat reconegut amb dotze premis nacionals i internacionals a París, Frankfurt, i  tres vegades a Pequin. Actualment col·labora a la revista Wine in China.

És professor de marketing del vi i l’enoturisme a l’Escola d’Enoturisme de Vilafranca, a l’Escola d’Espiells-Sant Sadurní i a l’Escola Agrària deTàrrega. Imparteix el curs de sommeliers del CETTa la Universitat de Barcelona o la Universidad Menéndez Pelayo, entre d’altres. Ha publicat més de dos-cents articles i ha impartit més de cent conferències sobre vi i enoturisme.

Gemma Francès
Coordinadora de la Secció d’Estudis rurals