Orgànic 3.0 i els altres reptes de l’agricultura ecològica

març 28, 2018

Tertúlia de la Secció d’Estudis Rurals  –  20 de febrer de 2018  –  Ponent: Karen Hoberg

En la primera part de la tertúlia es van mostrar i debatre dades generals sobre producció agrària i consum ecològic a escala mundial. Com va dir la ponent, «l’agricultura ecològica continua mostrant creixements en tots els àmbits geogràfics, amb una superfície agrària certificada de 57,8 milions d’hectàrees, el 1,2­ % de l’àrea agrària total i un mercat global de més de 80 milions d’euros».

Font: FiBL i IFOAM – Organics International (2018). The World of Organic Agriculture.

La segona part de la tertúlia va tractar del Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica, promogut per la Federació Internacional de Moviments d’Agricultura Ecològica (IFOAM) i celebrat a l’Índia el novembre del 2017. En aquest congrés es va aprovar la denominació Orgànic 3.0, que vol reflectir el sorgiment de nous moviments i iniciatives entorn de la producció ecològica i que la ponent explica amb detall a continuació.

Els orígens de l’agricultura ecològica no se situen —com es diu moltes vegades— en els anys seixanta o setanta del segle passat, sinó en les primeres dècades del segle xx, com a protesta davant l’inici de la revolució verda i com un moviment que valorava les relacions entre la vida, el menjar i la producció dels aliments, i tenia en compte els efectes per a la salut humana i la del planeta. Va ser a final dels setanta i principi dels vuitanta que van sortir més iniciatives de producció d’aliments ecològics i els col·lectius involucrats van demanar un reconeixement com a protecció davant d’altres productes que es basaven només en paraules i no en fets. Van néixer els primers sistemes de certificació, com el Consell Regulador de l’Agricultura Ecològica (CRAE), l’any 1989, a Espanya, i es va aprovar el reglament de la denominació genèrica agricultura ecològica (BOE, 5.10.1989), tres anys abans de l’entrada en vigor del primer reglament europeu (Reglament [CEE] 2092/91). Aquestes regulacions permetien especialment l’accés als circuits comercials llargs i al mercat internacional. Aquesta etapa correspon a l’Orgànic 2.0 i ha aportat molts beneficis als productors ecològics, que, al mateix temps, han contribuït amb idees profundament ecològiques i de sostenibilitat (protecció dels sòls, biodiversitat, etc.) al pensament agrari predominant.

Amb el temps, especialment a Europa, el terme producció agrària ecològica (PAE) s’ha convertit en una manera de fer com a terme legal dins dels esquemes de qualitat i s’han perdut els valors inicials del moviment arrelats en l’ecologia i el respecte pel medi. Però, a la vegada, tornen els moviments que aposten per una producció més en equilibri amb la natura, no enfocada principalment cap al mercat capitalista. Destaca l’agroecologia i els que donen preferència, a més dels aspectes agronòmics ecològics, als aspectes socials, de proximitat, etc., i que a la vegada volen donar respostes als nous reptes del món —també definits en l’estratègia de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (millenium goals)—, com el canvi climàtic, la fam al món, el malbaratament o els efectes nocius dels agroquímics, entre d’altres. És aquí on s’ha de situar l’enfocament Orgànic 3.0. Aquest plantejament es va aprovar finalment el novembre del 2017 durant l’assemblea general d’IFOAM – Organics International a Nova Delhi, dins de l’entorn del Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica, i ha de servir de guia per al moviment durant els propers anys.

L’enfocament Orgànic 3.0 pretén posar l’èmfasi en la utilitat de l’agricultura ecològica per a contribuir als reptes globals, i per això és imprescindible que continuï creixent i inspiri l’agricultura convencional a fer la transició a l’ecològica. En aquest sentit, l’agricultura contribueix als reptes globals com a sistema agrari modern i innovador que integra els diferents contextos locals i regionals. Tampoc no deixa de banda la importància de la regeneració dels recursos o el desenvolupament ètic i espiritual dels valors humans per a fer avançar la societat. L’essència del 3.0 és la relació viva entre el consumidor, el productor i el medi ambient. No obstant això, les normatives de producció en constitueixen la base imprescindible, que es va millorant amb bones pràctiques en tots els àmbits d’actuació. L’enfocament Orgànic 3.0 inclou les línies següents: 1. Cultura d’innovació; 2. Millora contínua mitjançant bones pràctiques; 3. Diversitat per a assegurar la integritat transparent; 4. Inclusió d’interessos sostenibles més amplis; 5. Apoderament de la terra al consumidor, i 6. Valoració i comptabilitat verdaderes.

El Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica l’organitza la IFOAM, juntament amb organitzadors locals, i se celebra cada tres anys.