oct. 22, 2024
«Un jardiner és un home complet: un bon científic, un bon tècnic i també una persona amb una visió artística i històrica de la jardineria. Ha de ser de ciències i de lletres alhora. La jardineria és una tècnica interdisciplinària.»
Jordi Cartañà. Fent Jardins 75 anys de l’Escola de Jardineria.
No és fàcil escriure aquesta necrologia, encara colpits per la sobtada mort de Jordi Cartañà Pinén, coordinador de la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la ICEA i un dels membres més actius del grup Jardins i Jardiners: art, ciència i ofici als Països Catalans. Els nombrosos articles i llibres que va escriure al llarg de la seva vida professional demostren la seva passió per la història de l’agronomia i per extensió, de la jardineria. Les mantes persones que van assistir al sepeli donen fe de la bonhomia de Jordi Cartañà.
Jordi Cartañà es va llicenciar en ciències biològiques a la Universitat de Barcelona l’any 1985. Va continuar després la seva formació acadèmica en el Departament de Geografia, on va treballar en la tesi doctoral L’ensenyament de l’agricultura a Espanya en el vuit-cents: el procés d’institucionalització i l’anàlisi dels continguts científics, que va presentar l’any 2002, dirigida pel professor Horacio Capel.
L’interès que tenia per la història del segle XIX en el camp de l’agronomia i dels professionals que l’exercien va quedar palès en la que segurament és la seva obra més destacada Agronomia i enginyers agrònoms en l’Espanya del segle xix. Va dedicar-hi tot el temps lliure que li deixava la tasca de docent, primer a l’Escola Viver Castell de Sant Foix i, després, com a professor d’història de l’art dels jardins a l’Escola de Jardineria Rubió i Tudurí. Posteriorment, va ocupar el càrrec de director d’aquesta escola fins a la seva jubilació.
De l’agronomia, Jordi Cartañà va virar cap a la jardineria sense moure’s, però, del segle xix. Més enllà de biòleg i doctor en geografia humana, Jordi era, sobretot, un investigador i col·leccionista voraç, que cercava i comprava tots aquells gravats, llibres, i, especialment, catàlegs de productors de plantes que trobava, per completar la seva recerca. L’arribada del món digital li va obrir infinites finestres que li van estalviar visites a arxius i el van permetre treballar des de casa, intensificant, de ben segur, hores i esforços. De tant navegar per les xarxes, es va convertir gairebé en un expert, i a ell li devem que en l’actualitat, els jardiners i la jardineria dels Països Catalans estiguin a la disposició de tothom a través de la nostra pàgina web.
Si avui existeix el grup de recerca Jardins i Jardiners és gràcies a la perseverança de Jordi Cartañà, que amb el seu posat tranquil i amable va promoure, juntament amb Maria Alba Fransi, la celebració conjunta de dues efemèrides importants en el camp de l’ensenyament de la jardineria: el 75è aniversari de la fundació de l’Escola de Jardineria Rubió i Tudurí i el 15è aniversari del Centre de Formació del Laberint d’Horta.
El programa commemoratiu, desenvolupat a cavall del 2008 i 2009, va consistir en un cicle de conferències; la plantada d’un arbre; l’elaboració d’un llibre sobre l’Escola, que tot i que no es va editar mai, la versió en format PDF està disponible a les xarxes, i, finalment, una exposició, en què es van implicar les dues institucions i els organismes públics dels quals depenien.
L’organització de l’exposició «Jardins i Jardiners: arts, ciència i ofici a Barcelona» va posar de manifest la necessitat d’omplir buits de coneixement i concentrar la informació dispersa del patrimoni jardiner, ja fossin jardins públics i privats; els professionals que els van fer, tant si eren jardiners, com horticultors, viveristes, arquitectes o paisatgistes, i per acabar, les entitats que es van dedicar a la promoció i ensenyament d’aquesta professió.
Un cop finalitzada l’exposició, vam creure necessari continuar amb la tasca i, sobretot, evitar que es perdés tota la documentació recollida i organitzada. Va ser així com va néixer el grup de recerca Jardins i Jardiners: art, ciència i ofici als Països Catalans, que la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la ICEA, amb Joaquim Camps i Josep Maria Vives al capdavant, va acollir amb entusiasme. Quan Joaquim Camps va deixar la coordinació de la Secció, Jordi Cartañà en va assumir el càrrec.
Sempre positiu i conciliador, sentirem profundament l’absència d’en Jordi cada cop que ens trobem en reunions, sopars o actes que organitzem des de Jardins i Jardiners. Ara bé, la tristor no ens aturarà i seguirem treballant per recuperar la memòria històrica del nostre patrimoni jardiner. El seu llegat serà objecte de reconeixement i homenatge en un acte que farem pròximament.
Jordi Cartañà va ser un «jardiner complet: un bon científic, un bon tècnic i també una persona amb una visió artística i històrica de la jardineria», de ciències i de lletres alhora. I, abans que res, una bona persona.
Descansi en pau.
Jardins i Jardiners: arts, ciència i ofici als Països Catalans
oct. 17, 2021
Avui, dissabte 16 d’octubre, hem perdut un gran home, un gran mestre jardiner. El buit que ens deixa és enorme, però per ell, pel que es mereix, no vull estar trista. Ens hem acompanyat, explicat i diria, que acomiadat… el diàleg sempre en rialles, somriures que contagien.
Ens hem retrobat en el projecte comú de Jardins i Jardiners… ens coneixem des que era petita. El món dona voltes per retrobar fils perduts. Era el jardiner del meu barri, de Santa Eulàlia d’Hospitalet, la jardineria Bordas… una gran nissaga de mestres jardiners i ara un emblema de la jardineria de casa nostra.
Les flors i plantes de casa, els plançons de l’hort del meu avi, els rams de flors, regals… eren d’allà. Anar a Cal Bordas era una festa, els meus primers records d’olor a flor, perdre’m pel viver… i admirar el gran xiprer de l’entrada i el cactus gegantí… molts records. I després dels anys, la retrobada a braços oberts, el gran somriure en saber qui era jo, que a més compartim cognom, Barceló… ha estat al meu costat durant el meu viatge vital, missatges i flors i a la tornada, una abraçada enorme junt amb la seva companya Amparo.
Ara toca dir adeu, però amb ell, somrient, rient, plantant…
Farem. Viatge i flors Joan Bordas!
M. Mercè Compte i Barceló, Jardins i Jardiners
Tertúlia Jardins i Jardiners “El mestre jardiner Joan Bordas“. L’acte va tenir lloc el 7 de novembre de 2018 a l’IEC.
Fotografia: Amparo Tome González
març 25, 2021
L’any 2020 va ser el desè aniversari del grup Jardins i Jardiners, adscrit a la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA). Ho vam voler commemorar amb un seguit d’actes acadèmics al voltant del patrimoni jardiner, però la maleïda pandèmia no ens va permetre dur-los a terme. Aquest any, però, hem decidit organitzar aquests actes adaptant-los a les noves circumstàncies.
El grup Jardins i Jardiners es va constituir arran de l’exposició sobre els jardins i els jardiners catalans que vam organitzar amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona amb motiu dels setanta-cinc anys de l’Escola de Jardineria de Barcelona i els deu anys del Centre de Formació del Laberint d’Horta. Els comissaris d’aquella exposició vam crear un primer nucli per reflexionar sobre el gran desconeixement que hi havia sobre la història de la jardineria al nostre país i la necessitat de fer-ne recerca i divulgar-la a la societat. A més, vam constatar que era imprescindible vetllar pel patrimoni jardiner, que es trobava permanentment en perill de desaparèixer.
Amb aquests objectius es va crear, en el marc de la ICEA, un grup pluridisciplinari de persones interessades en la història de la jardineria. Dins l’equip de Jardins i Jardiners hi ha enginyers agrònoms i agrícoles, biòlegs, jardiners, historiadors, historiadors de l’art, llicenciats en belles arts, historiadors de la ciència, geògrafs i totes aquelles persones interessades a tirar endavant un projecte força engrescador centrat en la recerca i vetlla del nostre patrimoni.
Al llarg d’aquests deu anys hem portat a terme nombroses activitats, encaminades a aquestes finalitats. Un dels objectius inicials per a fomentar la divulgació era elaborar un web especialitzat en el qual s’aboqués tota la informació disponible. Cal reconèixer, però, que, per raons tècniques i econòmiques, el projecte no va reeixir i fa uns quants anys que està aturat. Per sort, justament aquest any, amb l’ajut de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), sembla que és possible recuperar aquest projecte. També volem esmentar les diverses edicions de la Tarda de Jardins i Jardiners, que organitzem anualment i que aquest 2021 arribarà a la vuitena. Com es pot veure al web, els temes que s’hi tracten són el fruit de moltes de les investigacions que es porten a terme des del grup.
Finalment, en els darrers temps també cal destacar l’elaboració del document Reflexions entorn dels jardins històrics a Catalunya, que pretén ajudar l’Administració competent en la tasca de catalogació i preservació de jardins històrics. No cal dir que us esperem a tots i totes a escoltar les conferències programades.
Sessions realitzades:
17 de març: El jardin ayer y hoy: un patrimonio de todos, amb Ana Luengo. Vídeo de la sessió
nov. 19, 2019
Podem parlar de jardins de Gaudí realment?
El qüestionament està servit. Són realment jardins o estem parlant de jardins arquitectònics i/o simbòlics o l’intent del paisatgisme naturalista basat en el camp, un mena d’acostament cap al jardí salvatge?
La particular interiorització de Gaudí de l’arquitectura i la natura, fan que el seu coneixement transcendeixi a unes formes i concepció de l’espai únic i inconfusible, així és doncs també en els espais enjardinats.
Just en un moment on s’enfronta als jardins romàntics, als meditatius, fent dels elements naturals, l’orografia, l’arquitectura i l’ornament, una obra personal i evocadora, arribant fins i tot a què la crítica del seu temps considerés precisament el Parc Güell, un exemple de creació de les més interessants de l’anomenat jardí contemporani, fora de tota ortodòxia dins la tradició i lluny de les noves orientacions en jardineria del seu moment.
Maria Mercè Compte
(Resum de la conferència als Amics de la UNESCO. Sant Cugat del Vallès, 13 de novembre de 2019)
juny 6, 2019
Dimecres 12 de juny de 2019. 17.30 h
Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)
El grup Jardins i Jardiners: art, ciència i ofici als Països Catalans de la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, realitzarà la seva Jornada anual “VII Tarda de Jardins i Jardiners”.
Les conferències previstes, versaran sobre jardins, jardiners i manifestacions artístiques. Seran impartides per Júlia Roman Quetgles. Professora ajudant doctora de la Universitat de les Illes Balears, adscrita al Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, «Els jardins de les possessions mallorquines: entre la tradició constructiva i la suggestió per la modernitat artística », un recorregut en perspectiva històrica, des de les possessions mallorquines com a paisatge cultural i on es posa en relació tot d’aspectes inherents als jardins esdevenint protagonistes del paisatge artístic mallorquí ; Andreu Peralta i Mas. Jardiner i membre de Jardins i Jardiners, «Joan Mirambell, Jardins i noucentisme», una semblança d’aquest important jardiner i artista, la seva formació i desenvolupament com a professional des dels postulats noucentistes fent valer el seu llegat arreu de la geografia catalana i fins a contrades més llunyanes ; Francesc Fontbona i de Vallescar, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, «El jardí i la Pintura Catalana», el jardí com a representació i de forma molt notable a partir del segle XIX, en pintura, dibuix i l’estampa com a suport primordial, un interessant recorregut des de grans mestres com Martí i Alsina fins a Santiago Rusiñol, fent-ne especial esment per la seva vocació essencial vers el jardí tant en obra pictòrica com la literària, en definitiva versarà sobre el concepte de “natura domesticada”, una expressió inscrita plenament dins l’estètica Simbolista ; Cristina Porras Sancho i Xavier Argimon i de Vilardaga, també de Jardins i Jardiners, projectaran el curtmetratge de Fructuós Gelabert «Amor que mata», un film històric on l’escenografia te de fons els jardins de Martí-Codolar, coneguts com La Granja Vella d’Horta, fent alhora un petit repàs del desenvolupament al llarg del temps d’aquesta històrica finca.
Dins aquest grup es realitzen i dirigeixen estudis sobre el patrimoni jardiner del nostre país i es promou la divulgació d’ aquest patrimoni, a través de conferències i publicacions.
Podeu trobar més informació aquí. http://jardinsijardiners.espais.iec.cat/
Il·lustració: Jardí senyorial. Raixa II, 1912. Santiago Rusiñol. Oli sobre tela, 290 x 185 cm . Col·lecció particular
juny 4, 2019
9 de maig de 2019. Museu d’Art de Cerdanyola
En aquesta conferència, M. Mercè Compte fa un relat de l’evolució del concepte de jardí des del Modernisme fins al nou concepte noucentista de les ciutats jardí. Centra el relat en la ciutat de Cerdanyola i en el seu desenvolupament urbanístic.
Es repassen conceptes del Modernisme i la representació artística com a referent, el model en la natura, les flors i el paisatge. Es tracten els estils internacionals en jardineria que van ser un referent per a Catalunya, posats en relació i en contradicció. S’analitza com la poesia i el simbolisme van crear un imaginari col·lectiu, posant com a exemple Santiago Rusiñol, i s’hi relacionen tot de conceptes que definiran una manera de veure i viure els jardins.
També es repassen diversos conceptes filosòfics de pensadors que van influenciar el camp artístic i urbà, fent referència a aquells que incidiren fortament en les noves configuracions dels jardins, en el Noucentisme (com la creació d’escoles especialitzades i societats), en l’urbanisme i, finalment, en les ciutats jardí. Alguns pensadors i crítics d’art catalans com Eugeni d’Ors i Joaquim Folch i Torres feren adoptar conceptes propis per al desenvolupament del jardí català, que es van plasmar a Montjuïc gràcies a Jean-Claude-Nicolas Forestier i al desenvolupament posterior de Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
Alhora, l’empremta de la ruralia i el reflex que tingué en els jardins domèstics i ja de ple en les ciutats jardí de Cerdanyola també es va voler fer valer. Es va tractar, a més, el valor de la masia catalana, la transmissió des del Centre Excursionista de Catalunya i la recuperació de la tradició arquitectònica vernacla adaptada als jardins.
Un cop revisat aquesta mena de corpus teoricopoètic, es va fer un repàs dels projectes inicials de les ciutats jardí de Catalunya, els seus antecedents i les ciutats jardí que serviren d’inspiració per a Cerdanyola (Cordelles, Montflorit, Parcers – Antolí – Turó de Guiera), fins a arribar al gran projecte de Bellaterra del 1930.
Tot el discurs es va centrar a donar valor a certs jardins i antigues ciutats jardí de Cerdanyola que encara conserven molts d’aquests conceptes noucentistes i en els quals tingueren un paper també fonamental arquitectes com Eduard Balcells i Buigas o Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
Escrit de M. Mercè Compte, secció de Jadineria i Paisatgisme de la ICEA
