+00 34 932 701 180 icea@iec.cat

In memoriam…. a Joan Bordas i Barceló

Avui, dissabte 16 d’octubre, hem perdut un gran home, un gran mestre jardiner. El buit que ens deixa és enorme, però per ell, pel que es mereix, no vull estar trista. Ens hem acompanyat, explicat i diria, que acomiadat… el diàleg sempre en rialles, somriures que contagien.

Ens hem retrobat en el projecte comú de Jardins i Jardiners… ens coneixem des que era petita. El món dona voltes per retrobar fils perduts. Era el jardiner del meu barri, de Santa Eulàlia d’Hospitalet, la jardineria Bordas… una gran nissaga de mestres jardiners i ara un emblema de la jardineria de casa nostra.

Les flors i plantes de casa, els plançons de l’hort del meu avi, els rams de flors, regals… eren d’allà. Anar a Cal Bordas era una festa, els meus primers records d’olor a flor, perdre’m pel viver… i admirar el gran xiprer de l’entrada i el cactus gegantí… molts records. I després dels anys, la retrobada a braços oberts, el gran somriure en saber qui era jo, que a més compartim cognom, Barceló… ha estat al meu costat durant el meu viatge vital, missatges i flors i a la tornada, una abraçada enorme junt amb la seva companya Amparo.

Ara toca dir adeu, però amb ell, somrient, rient, plantant…

Farem. Viatge i flors Joan Bordas!

M. Mercè Compte i Barceló, Jardins i Jardiners

Tertúlia Jardins i Jardiners “El mestre jardiner Joan Bordas“. L’acte va tenir lloc el 7 de novembre de 2018 a l’IEC.

Fotografia: Amparo Tome González

Jardins i Jardiners – Deu anys

L’any 2020 va ser el desè aniversari del grup Jardins i Jardiners, adscrit a la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA). Ho vam voler commemorar amb un seguit d’actes acadèmics al voltant del patrimoni jardiner, però la maleïda pandèmia no ens va permetre dur-los a terme. Aquest any, però, hem decidit organitzar aquests actes adaptant-los a les noves circumstàncies.

El grup Jardins i Jardiners es va constituir arran de l’exposició sobre els jardins i els jardiners catalans que vam organitzar amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona amb motiu dels setanta-cinc anys de l’Escola de Jardineria de Barcelona i els deu anys del Centre de Formació del Laberint d’Horta. Els comissaris d’aquella exposició vam crear un primer nucli per reflexionar sobre el gran desconeixement que hi havia sobre la història de la jardineria al nostre país i la necessitat de fer-ne recerca i divulgar-la a la societat. A més, vam constatar que era imprescindible vetllar pel patrimoni jardiner, que es trobava permanentment en perill de desaparèixer.

Amb aquests objectius es va crear, en el marc de la ICEA, un grup pluridisciplinari de persones interessades en la història de la jardineria. Dins l’equip de Jardins i Jardiners hi ha enginyers agrònoms i agrícoles, biòlegs, jardiners, historiadors, historiadors de l’art, llicenciats en belles arts, historiadors de la ciència, geògrafs i totes aquelles persones interessades a tirar endavant un projecte força engrescador centrat en la recerca i vetlla del nostre patrimoni.

Al llarg d’aquests deu anys hem portat a terme nombroses activitats, encaminades a aquestes finalitats. Un dels objectius inicials per a fomentar la divulgació era elaborar un web especialitzat en el qual s’aboqués tota la informació disponible. Cal reconèixer, però, que, per raons tècniques i econòmiques, el projecte no va reeixir i fa uns quants anys que està aturat. Per sort, justament aquest any, amb l’ajut de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), sembla que és possible recuperar aquest projecte. També volem esmentar les diverses edicions de la Tarda de Jardins i Jardiners, que organitzem anualment i que aquest 2021 arribarà a la vuitena. Com es pot veure al web, els temes que s’hi tracten són el fruit de moltes de les investigacions que es porten a terme des del grup.

Finalment, en els darrers temps també cal destacar l’elaboració del document Reflexions entorn dels jardins històrics a Catalunya, que pretén ajudar l’Administració competent en la tasca de catalogació i preservació de jardins històrics. No cal dir que us esperem a tots i totes a escoltar les conferències programades.

Sessions realitzades:

17 de març: El jardin ayer y hoy: un patrimonio de todos, amb Ana Luengo. Vídeo de la sessió

Els jardins de Gaudí: entre l’arquitectura i la natura, entre l’ornament i l’evocació

Podem parlar de jardins de Gaudí realment?

El qüestionament està servit. Són realment jardins o estem parlant de jardins arquitectònics i/o simbòlics o l’intent del paisatgisme naturalista basat en el camp, un mena d’acostament cap al jardí salvatge?

La particular interiorització de Gaudí de l’arquitectura i la natura, fan que el seu coneixement transcendeixi a unes formes i concepció de l’espai únic i inconfusible, així és doncs també en els espais enjardinats.

Just en un moment on s’enfronta als jardins romàntics, als meditatius, fent dels elements naturals, l’orografia, l’arquitectura i l’ornament, una obra personal i evocadora, arribant fins i tot a què la crítica del seu temps considerés precisament el Parc Güell, un exemple de creació de les més interessants de l’anomenat jardí contemporani, fora de tota ortodòxia dins la tradició i lluny de les noves orientacions en jardineria del seu moment.

Maria Mercè Compte

(Resum de la conferència als Amics de la UNESCO. Sant Cugat del Vallès, 13 de novembre de 2019)

VII Tarda de Jardins i Jardiners

Dimecres 12 de juny de 2019. 17.30 h

Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)

El grup Jardins i Jardiners: art, ciència i ofici als Països Catalans de la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, realitzarà la seva Jornada anual “VII Tarda de Jardins i Jardiners”.

Les conferències previstes, versaran sobre jardins, jardiners i manifestacions artístiques.  Seran impartides per Júlia Roman Quetgles. Professora ajudant doctora de la Universitat de les Illes Balears, adscrita al Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, «Els jardins de les possessions mallorquines: entre la tradició constructiva i la suggestió per la modernitat artística », un recorregut en perspectiva històrica, des de les possessions mallorquines com a paisatge cultural i on es posa en relació tot d’aspectes inherents als jardins esdevenint protagonistes del paisatge artístic mallorquí  ; Andreu Peralta i Mas. Jardiner i membre de Jardins i Jardiners, «Joan Mirambell, Jardins i noucentisme», una semblança d’aquest important jardiner i artista, la seva formació i desenvolupament com a professional des dels postulats noucentistes fent valer el seu llegat arreu de la geografia catalana i fins a contrades més llunyanes ; Francesc Fontbona i de Vallescar, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, «El jardí i la Pintura Catalana», el jardí com a representació i de forma molt notable a partir del segle XIX, en pintura, dibuix i l’estampa com a suport primordial, un interessant recorregut des de grans mestres com Martí i Alsina fins a Santiago Rusiñol, fent-ne especial esment per la seva vocació essencial vers el jardí tant en obra pictòrica com la literària, en definitiva versarà sobre el concepte de “natura domesticada”, una expressió inscrita plenament dins l’estètica Simbolista ; Cristina Porras Sancho i Xavier Argimon i de Vilardaga, també de Jardins i Jardiners, projectaran el curtmetratge de Fructuós Gelabert «Amor que mata», un film històric on l’escenografia te de fons els jardins de Martí-Codolar, coneguts com La Granja Vella d’Horta, fent alhora un petit repàs del desenvolupament al llarg del temps d’aquesta històrica finca.

Dins aquest grup es realitzen i  dirigeixen estudis sobre el patrimoni jardiner del nostre país i es promou la divulgació d’ aquest patrimoni, a través de conferències i publicacions.

Podeu trobar més informació aquí. http://jardinsijardiners.espais.iec.cat/

Il·lustració: Jardí senyorial. Raixa II, 1912. Santiago Rusiñol. Oli sobre tela, 290 x 185 cm . Col·lecció particular

Jardins: del Modernisme a les ciutats jardí

9 de maig de 2019. Museu d’Art de Cerdanyola

En aquesta conferència, M. Mercè Compte fa un relat de l’evolució del concepte de jardí des del Modernisme fins al nou concepte noucentista de les ciutats jardí. Centra el relat en la ciutat de Cerdanyola i en el seu desenvolupament urbanístic.

Es repassen conceptes del Modernisme i la representació artística com a referent, el model en la natura, les flors i el paisatge. Es tracten els estils internacionals en jardineria que van ser un referent per a Catalunya, posats en relació i en contradicció. S’analitza com la poesia i el simbolisme van crear un imaginari col·lectiu, posant com a exemple Santiago Rusiñol, i s’hi relacionen tot de conceptes que definiran una manera de veure i viure els jardins.

També es repassen diversos conceptes filosòfics de pensadors que van influenciar el camp artístic i urbà, fent referència a aquells que incidiren fortament en les noves configuracions dels jardins, en el Noucentisme (com la creació d’escoles especialitzades i societats), en l’urbanisme i, finalment, en les ciutats jardí. Alguns pensadors i crítics d’art catalans com Eugeni d’Ors i Joaquim Folch i Torres feren adoptar conceptes propis per al desenvolupament del jardí català, que es van plasmar a Montjuïc gràcies a Jean-Claude-Nicolas Forestier i al desenvolupament posterior de Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Alhora, l’empremta de la ruralia i el reflex que tingué en els jardins domèstics i ja de ple en les ciutats jardí de Cerdanyola també es va voler fer valer. Es va tractar, a més, el valor de la masia catalana, la transmissió des del Centre Excursionista de Catalunya i la recuperació de la tradició arquitectònica vernacla adaptada als jardins.

Un cop revisat aquesta mena de corpus teoricopoètic, es va fer un repàs dels projectes inicials de les ciutats jardí de Catalunya, els seus antecedents i les ciutats jardí que serviren d’inspiració per a Cerdanyola (Cordelles, Montflorit, Parcers – Antolí – Turó de Guiera), fins a arribar al gran projecte de Bellaterra del 1930.

Tot el discurs es va centrar a donar valor a certs jardins i antigues ciutats jardí de Cerdanyola que encara conserven molts d’aquests conceptes noucentistes i en els quals tingueren un paper també fonamental arquitectes com Eduard Balcells i Buigas o Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Escrit de M. Mercè Compte, secció de Jadineria i Paisatgisme de la ICEA

Els jardins dels orats a la Barcelona del segle XIX

Dijous, 28 de febrer de 2019 a les 18 hores, a la Sala Pere i Joan Corominas de l’IEC a Barcelona.

Els jardins dels orats a la Barcelona del segle XIX

Conferència a càrrec de Montse Rivero i Matas, llicenciada en Prehistòria i Història Antiga per la UB i Tècnica especialista en Jardineria per l’Escola Rubió i Tudurí.

Presentarà l’acte el president de la ICEA, Jordi Sala i Casarramona.

Programa