+00 34 932 701 180 icea@iec.cat

VII Tarda de Jardins i Jardiners

Dimecres 12 de juny de 2019. 17.30 h

Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)

El grup Jardins i Jardiners: art, ciència i ofici als Països Catalans de la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, realitzarà la seva Jornada anual “VII Tarda de Jardins i Jardiners”.

Les conferències previstes, versaran sobre jardins, jardiners i manifestacions artístiques.  Seran impartides per Júlia Roman Quetgles. Professora ajudant doctora de la Universitat de les Illes Balears, adscrita al Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, «Els jardins de les possessions mallorquines: entre la tradició constructiva i la suggestió per la modernitat artística », un recorregut en perspectiva històrica, des de les possessions mallorquines com a paisatge cultural i on es posa en relació tot d’aspectes inherents als jardins esdevenint protagonistes del paisatge artístic mallorquí  ; Andreu Peralta i Mas. Jardiner i membre de Jardins i Jardiners, «Joan Mirambell, Jardins i noucentisme», una semblança d’aquest important jardiner i artista, la seva formació i desenvolupament com a professional des dels postulats noucentistes fent valer el seu llegat arreu de la geografia catalana i fins a contrades més llunyanes ; Francesc Fontbona i de Vallescar, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, «El jardí i la Pintura Catalana», el jardí com a representació i de forma molt notable a partir del segle XIX, en pintura, dibuix i l’estampa com a suport primordial, un interessant recorregut des de grans mestres com Martí i Alsina fins a Santiago Rusiñol, fent-ne especial esment per la seva vocació essencial vers el jardí tant en obra pictòrica com la literària, en definitiva versarà sobre el concepte de “natura domesticada”, una expressió inscrita plenament dins l’estètica Simbolista ; Cristina Porras Sancho i Xavier Argimon i de Vilardaga, també de Jardins i Jardiners, projectaran el curtmetratge de Fructuós Gelabert «Amor que mata», un film històric on l’escenografia te de fons els jardins de Martí-Codolar, coneguts com La Granja Vella d’Horta, fent alhora un petit repàs del desenvolupament al llarg del temps d’aquesta històrica finca.

Dins aquest grup es realitzen i  dirigeixen estudis sobre el patrimoni jardiner del nostre país i es promou la divulgació d’ aquest patrimoni, a través de conferències i publicacions.

Podeu trobar més informació aquí. http://jardinsijardiners.espais.iec.cat/

Il·lustració: Jardí senyorial. Raixa II, 1912. Santiago Rusiñol. Oli sobre tela, 290 x 185 cm . Col·lecció particular

Jardins: del Modernisme a les ciutats jardí

9 de maig de 2019. Museu d’Art de Cerdanyola

En aquesta conferència, M. Mercè Compte fa un relat de l’evolució del concepte de jardí des del Modernisme fins al nou concepte noucentista de les ciutats jardí. Centra el relat en la ciutat de Cerdanyola i en el seu desenvolupament urbanístic.

Es repassen conceptes del Modernisme i la representació artística com a referent, el model en la natura, les flors i el paisatge. Es tracten els estils internacionals en jardineria que van ser un referent per a Catalunya, posats en relació i en contradicció. S’analitza com la poesia i el simbolisme van crear un imaginari col·lectiu, posant com a exemple Santiago Rusiñol, i s’hi relacionen tot de conceptes que definiran una manera de veure i viure els jardins.

També es repassen diversos conceptes filosòfics de pensadors que van influenciar el camp artístic i urbà, fent referència a aquells que incidiren fortament en les noves configuracions dels jardins, en el Noucentisme (com la creació d’escoles especialitzades i societats), en l’urbanisme i, finalment, en les ciutats jardí. Alguns pensadors i crítics d’art catalans com Eugeni d’Ors i Joaquim Folch i Torres feren adoptar conceptes propis per al desenvolupament del jardí català, que es van plasmar a Montjuïc gràcies a Jean-Claude-Nicolas Forestier i al desenvolupament posterior de Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Alhora, l’empremta de la ruralia i el reflex que tingué en els jardins domèstics i ja de ple en les ciutats jardí de Cerdanyola també es va voler fer valer. Es va tractar, a més, el valor de la masia catalana, la transmissió des del Centre Excursionista de Catalunya i la recuperació de la tradició arquitectònica vernacla adaptada als jardins.

Un cop revisat aquesta mena de corpus teoricopoètic, es va fer un repàs dels projectes inicials de les ciutats jardí de Catalunya, els seus antecedents i les ciutats jardí que serviren d’inspiració per a Cerdanyola (Cordelles, Montflorit, Parcers – Antolí – Turó de Guiera), fins a arribar al gran projecte de Bellaterra del 1930.

Tot el discurs es va centrar a donar valor a certs jardins i antigues ciutats jardí de Cerdanyola que encara conserven molts d’aquests conceptes noucentistes i en els quals tingueren un paper també fonamental arquitectes com Eduard Balcells i Buigas o Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Escrit de M. Mercè Compte, secció de Jadineria i Paisatgisme de la ICEA

Els jardins dels orats a la Barcelona del segle XIX

Dijous, 28 de febrer de 2019 a les 18 hores, a la Sala Pere i Joan Corominas de l’IEC a Barcelona.

Els jardins dels orats a la Barcelona del segle XIX

Conferència a càrrec de Montse Rivero i Matas, llicenciada en Prehistòria i Història Antiga per la UB i Tècnica especialista en Jardineria per l’Escola Rubió i Tudurí.

Presentarà l’acte el president de la ICEA, Jordi Sala i Casarramona.

Programa

L’art del jardí. El jardí català, un projecte noucentista

Aquest és el resum de la conferència que la Ma. Mercè Compte, membre de Jardins i Jardiners de la ICEA va fer a la Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat el passat 22 de gener.

L’art del jardí – El jardí com a obra d’art

Es repassa l’argumentació de Nicolau M. Rubió i Tudurí del jardí com a obra d’art a partir del llibre de l’exposició Nicolau M. Rubió i Tudurí (1831-1981). El jardí obra d’art. Fundació Caixa de Pensions.

Es relaten de forma cronològica les primeres idees del jardí com a obra d’art per veu d’Eugeni d’Ors al 1907 en referència a la seva glosa «La jardineria moderna»: ‘Jugendstil’, on s’eleva la jardineria a la categoria de les Belles Arts, per tal de trencar amb l’era romàntica en jardins, és a dir, amb el jardí anglès

S’explica l’exposició de L’Art del Jardí de París pel Tricentenari de Le Nôtre, una exposició que repassa la història de la jardineria des de temps antics, s’exposen objectes i manifestacions artístiques de referència, es presenten projectes de jardineria del moment i es parla dels elements articuladors d’aquests, la ornamentació dels jardins. Una exposició d’un comitè d’artistes, arquitectes i arqueòlegs de París, conjuntament amb la Unió Central de les Arts Decoratives i sota la protecció del ministeri de Belles Arts. Aquesta exposició fou visitada per Joaquim Folch i Torres.

També l’ideari del llibre de Lucien Corpechot, els Jardins de la Intel·ligència i de la transmissió de Eugeni d’Ors a Folch i Torres per tractar aquesta temàtica i muntar uns cursos específics a Barcelona quan torni del seu viatge.

Folch i Torres també visita altres jardins i els Reials Col·legis de Bèlgica i Londres, d’on extraurà el ideari programàtic de les escoles d’art que després serviran també de base per la creació de les Escoles a Catalunya i en concret a la ESBO. A partir de la tornada de Folch i Torres a Barcelona és quan inicien les campanyes en pro de l’Art Nacional i Art del Jardí a la Pàgina Artística de la Veu de Catalunya.

El jardí català – Tradició, cultura, llatinitat

Es remarca la idea de la «ciutat ideal» de la Catalunya Ciutat i l’ideari de bellesa pública, de Civilsme. I s’esmenta les influències i influenciadors en la construcció del jardí català:

  • Tertúlies
  • Societats
  • Classes d’arquitectura
  • Contactes intel·lectuals
  • Lectures, premsa i viatges («La pàgina artística» de La veu de Catalunya, La Revista, Vell i Nou, el Glossari d’Eugeni D’Ors i els butlletins del CEC, revista The Studio…)
  • Filòsof Hippolit Taine
  • Eugeni d’Ors
  • Joaquim Folch i Torres
  • Francesc d’Assís Galí
  • Centre Excursionista de Catalunya i la recerca d’un estil nacional

Com exemples d’antics antics, Can Gomis, i com a nou havent aplicat tot el nou programa, la Casa Guarro de Sarrià.

La cerca de la tradició gràcies a les seccions del CEC, tant de la d’Arquitectura com la de Fotografia i els concursos d’Arquitectura promoguts.

Es relata la necessitat de que hi hagin jardins fets per artistes, i de com les campanyes influencien a nous arquitectes i a propietaris de cases.

Noucentisme i jardins

El noucentisme recupera i reivindica les arts aplicades a qui atorga una dimensió artística i decorativa, sempre des dels postulats artístics que posen en relleu el sentit de la mesura, la proporció, l’equilibri i l’ordre, categories aplicades al jardí també sumant el medi i la matèria.

Com exemples, l’arranjament de la Muntanya de Montjuïc, un compendi de tot. Aplicació de tradició, modernitat i adequació d’espècies al clima fent vivers al mateix lloc. S’esmenten els articles que seran base d’estudi i comparativa per fer els nostres, el de França, Italià, Hispano-aràbics i per fer els Bells de Barcelona.

  • Campanyes de Ciutat Jardí. Exposició al Museu Social

Incideix plenament en l’actuació i mirada dels nostres joves arquitectes i artistes en el plantejament de la ciutat. Exemple en el pla de Lleida, Bergós i Mirambell i Terrassa, Ciutat-Jardí Coll Bacardí-Gremi d’Artistes i de com un projecte de jardineria és exposat a una galeria d’art com altres manifestacions artístiques, tot explicant què significaven les Galeries Laietanes i també el Celler com a cenacle.

  • Projecte Nacional. Mancomunitat

Explicació de la Escola Superior de Belles Oficis, en concret la planificació dels estudis de l’Art del Jardí i la seva relació amb l’Escola Superior d’Agricultura compartint assignatures i pràctiques.

Es parla dels dos directors jardiners sortints de l’Escola i la seva gran vàlua, Joan Mirambell i Artur Rigol.

Seguint esmentant diferents projectes de democratització de l’art, i d’entre ells també les Biblioteques Populars en el sentit ornamental exterior: Rigol, ordena i dissenya els jardins de les Biblioteques Populars de Figueres, Pineda i Sallent, una altre gran empresa de la Mancomunitat.

Finalització amb un text de Folch i Torres que recull tota la exposició:

«I aquest ha d’ésser el jardí que hem de crear. El jardí ciutadà embellidor de les nostres perspectives, exornador dels nostres palaus, harmonia d’un conjunt urbà, i a ell hem d’anar sense altre desig que el d’exaltar, el d’acusar la bellesa de la nostra natura, amb elements d’aquest jardins populars, que són flor exquisida d’ella.»

Joaquim Folch i Torres, 1916

Notes sobre l’Art del jardí. «Pàgina Artística» de La veu de Catalunya, núm. 323, 21 de febrer de 1916.

VI Tarda de Jardins i Jardiners

Dimecres 6 de juny de 2018
Sala Prat de la Riba , Institut d’Estudis Catalans

17:30 h Presentació de la VI Tarda de Jardins i Jardiners, a càrrec de Jordi Sala i Casarramona, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris.

17:40 h Un jardí literari. Les plantes en l’obra de Verdaguer, a càrrec de la M. Carme Barceló i Martí, doctora en farmàcia i pro

18:10 h Les roses de Pere Dot, a càrrec de Jaume García Urpí, vicepresident de l’Associació Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat i de Catalunya i director de l’Exposició Nacional de Roses.

18:40 h Descans i petit refrigeri

19:10 h El primer jardí botànic de la Universitat de Barcelona. 1842-1873, a càrrec d’Anna M. Rauret, doctora en història i professora d’arqueologia de la Universitat de Barcelona

19:40 h Píndola Jardins desapareguts: l’American Lake de Gavà, a càrrec de Cristina Porras Sancho, Tècnica Superior en Imatge i So i en Paisatgisme i Medi Rural.

Coordinació: Montse Rivero de la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la ICEA.

Video de la Jornada

Jornada Internacional “El jardí com a font històrica. Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma”

Dilluns, 29 de gener de 2018

Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6 – 08001 Barcelona). Sala Gran (4t pis).

Què podem aprendre de cada època a través dels seus jardins? En aquesta Jornada Internacional abordarem com van ser els primers jardins de la tradició occidental. I com a través d’aquests podem conèixer aspectes fonamentals de l’època en que es van construir. Tractarem el jardí antic com una font de la Història.

Organitzadors: Lluís Pons Pujol (Prof. Agregat de l’Àrea d’Història Antiga, Depart. d’Història i Arqueologia de la UB); Carme Farré (Biòloga, UAB i Paisatgista, D. P. L. G. École Supérieure de Paysage de Versailles, ICEA); Carmen Hilario (Arquitecte Tècnic, ICEA).

Secretaria tècnica: Dr. Jordi Pérez (CEIPAC, Universitat de Barcelona); Sr. Joan Rodríguez Segura (Università di Padova-CEIPAC, Universitat de Barcelona).

Institucions col·laboradores: Universitat de Barcelona; Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA-IEC); Residencia de Investigadores-CSIC (Barcelona); CEIPAC; EPNet; Col·lecció Instrumenta (Publicacions UB).

Empreses col·laboradores: APEVC; MASSÓ; MOIX; SANTIN; SORIGUE; URBASER

Fullet PDF