Els antecedents de la ICEA els trobem en un grup de persones, vinculades a l’agricultura catalana, que, després de la dictadura, veuen la necessitat de tornar a assolir les fites que havien tingut les ciències agràries durant les èpoques de la Mancomunitat i la Generalitat.
Aquest grup aprofita la cloenda de l’Àmbit d’Agricultura del Congrés de Cultura Catalana, del 15 de maig de 1977 a Lleida, per crear una entitat que aplega els professionals que s’interessen a estudiar, discutir i cercar solucions de cara a la nostra agricultura, en uns moments en què es comença a veure la possibilitat de què Catalunya pogués assumir aquestes responsabilitats.
Es crea una Comissió gestora, el mateix 1977, que anuncia els seus propòsits mitjançant una circular i, poques setmanes després, edita un opuscle en què presenta l’Institut Català d’Estudis Agraris i els Grups de Treball que s’hi han organitzat. El nom “Institut” apareix en els primers documents, però ben aviat, com que no és possible crear un Institut oficial, es transforma en una Institució d’Estudis Agraris, formada com Associació, que continua i amplia les tasques iniciades.
L’any 1979 es legalitza la Institució i la seva Assemblea Constituent té lloc el dia 9 de juny de 1979, nomenant-se la primera Junta Directiva que va quedar constituïda com segueix: President : Josep Mª Puiggròs, president; Lluís Bonet, vicepresident; Joan Isart, secretari; Claudi Barberà, tresorer; i Nazari Alibés, Xavier Alibés, Ramon Badosa, Carles Bernat, Joaquim Casal, Ricard Estrada, Josep Montaner, Martí Nadal, Andreu Peix, Jaume Porta, Albert Ubia, Rafael Valls, vocals.
Al mateix any 1979, la ICEA s’integra a la Comissió Lexicogràfica de Ciències, de la qual en forma part fins que la Comissió és absorbida per l’IEC.
El 1981 es presenta el 1r exemplar de Quaderns Agraris amb el núm. 0.
Des de l’any 1980 la ICEA inicia gestions per a integrar-se a l’Institut d’Estudis Catalans com a filial i ho sol·licita, poc després, de manera formal. El 1983 l’IEC accepta la ICEA com a filial i la Institució trasllada el seu domicili de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona a la Casa de la Convalescència de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, seu de l’IEC. És adscrita a la Secció de Ciències i posteriorment a la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC.
L’entrada a l’IEC dóna estabilitat a la ICEA i l’anima a plantejar-se nous objectius. Estableix relació amb la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada de Conflent, i es relaciona amb els Catalans de l’altra banda del Pirineus. Inicia un treball de recerca, subvencionat per l’IEC.
El 1984 es publica el primer Cartell de Premis convocant el Premi per a Estudiants.
El 1985 es publica el Manual de Males Herbes dels Conreus de Catalunya, resultat d’un estudi (1981-1984), d’un grup de la Secció de Protecció Vegetal.
L’any 1988 es celebra a Caldes de Montbui el I Congrés de la ICEA sobre Evolució i perspectives de futur de l’agricultura a les contrades de parla catalana.
L’any 1989 el Govern de la Generalitat en un acte celebrat a Perelada, atorga la Placa de l’Agricultura Catalana a la Institució a títol col·lectiu, com a reconeixement de la tasca duta a terme al llarg dels seus anys de vida, i també diferents membres de la ICEA han estat guardonats amb el premi que atorga el departament d’Agricultura.
El 1989 queda registrat el logotip de la ICEA i el 25 de gener de 1991, en una l’Assemblea Extraordinària, s’aproven els nous Estatuts, adaptats a l’IEC, que són els que regeixen la Institució des d’aleshores.
L’any 1990 es celebra a Lleida el II Congrés de la ICEA sobre L’agricultura catalana davant el repte del Mecat Únic Europeu.
A l’any 1994 és Girona la ciutat que acull el III Congrés de la ICEA sobre Agricultura i qualitat ambiental a Catalunya
L’any 1995 l’Assemblea General, reunida en sessió extraordinària al Castell de Montesquiu, expressa la voluntat de reforçar el paper de la ICEA com a AGROFORUM o fòrum de debat, donant alhora un impuls a QUADERNS AGRARIS i definint unes renovades ORIENTACIONS ESTRATÈGIQUES.