El proppassat diumenge dia 11 de febrer de 2018 es va celebrar al Parc Agrari de Sabadell una jornada organitzada per l’Ajuntament de Sabadell i la Unió Excursionista de Sabadell amb la col·laboració de la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA).
El motiu de la trobada era una plantada d’arbres a la finca del Parc Agrari que ara gestiona el propi Ajuntament de Sabadell, entitat que té l’objectiu de mantenir en explotació agrària la zona, amb criteris de conservació d’aquest patrimoni i en vistes a la difusió del coneixement del món agrari als ciutadans.
El Parc Agrari és l’espai que ha quedat com a representatiu del que fou el paisatge de la comarca i que conserva encara en l’àmbit dels sòls una bona representativitat de les tipologies edàfiques de la zona (zones de fons de riera amb antics regadius, vessants forestals, vessants de pendent lleu intensament conreades i zones enlairades de sòls forestals). La zona gaudeix ara d’una especial protecció normativa.
Es va procedir a fer un itinerari edàfic d’àmbit divulgatiu amb diversos grups reduïts i explicació del paisatge, agricultura, tipologia de sòls, observació amb barrina del perfil edàfic i característiques essencials dels sòls en cada punt. Les explicacions van estar dirigides per Miquel Aran, coordinador de la Secció de Sòls de la ICEA.
Els assistents varen considerar de molt interès els circuit edàfic i es considera la possibilitat de consolidar a efectes educatius aquests itineraris en el marc del Parc Agrari.
Organitza: ICEA i Comissió permanent del congrés, a través de la secció d’Història rural.
L’any 2015 un grup de persones procedents d’entitats amb vincles en el món rural de la masia, entre les quals universitats, centres de recerca, sindicats de pagesos, grups Leader i col·lectius d’arquitectes, i amb l’interès comú de la realitat rural catalana centrada en el món de la masia, van impulsar el I Congrés del Món de la Masia, en el qual van participar prop de tres-centes persones.
Continuant aquest interès, convoquem un segon congrés per a l’any 2019 i l’estructurem en tres blocs: territori i demografia, economia, i governança.
L’esperit del congrés és obrir un debat sobre aquests temes i posar èmfasi en alguns elements que es van tractar d’una manera molt tangencial en l’edició anterior. L’actualitat implica, d’una manera molt notable, l’adaptació al canvi climàtic per afrontar tant les sobrepoblacions d’espècies cinegètiques com l’adaptació dels cultius i usos de la terra.
El canvi climàtic també està forçant noves formes de recerca per a controlar les despeses d’aigua amb reg de precisió, control de plagues, nous conreus o l’ús d’energies renovables.
Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6 – 08001 Barcelona). Sala Gran (4t pis).
Què podem aprendre de cada època a través dels seus jardins? En aquesta Jornada Internacional abordarem com van ser els primers jardins de la tradició occidental. I com a través d’aquests podem conèixer aspectes fonamentals de l’època en que es van construir. Tractarem el jardí antic com una font de la Història.
Organitzadors: Lluís Pons Pujol (Prof. Agregat de l’Àrea d’Història Antiga, Depart. d’Història i Arqueologia de la UB); Carme Farré (Biòloga, UAB i Paisatgista, D. P. L. G. École Supérieure de Paysage de Versailles, ICEA); Carmen Hilario (Arquitecte Tècnic, ICEA).
Secretaria tècnica: Dr. Jordi Pérez (CEIPAC, Universitat de Barcelona); Sr. Joan Rodríguez Segura (Università di Padova-CEIPAC, Universitat de Barcelona).
Institucions col·laboradores: Universitat de Barcelona; Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA-IEC); Residencia de Investigadores-CSIC (Barcelona); CEIPAC; EPNet; Col·lecció Instrumenta (Publicacions UB).
Visita al Celler Can Batlle a Avinyonet del Penedès
Programa
10 h. Trobada al Celler Can Batlle Masía Can Batlle (Camí de Can Batlle, s/n. 08793 Avinyonet del Penedès
10- 12 h. Visita al celler i xerrada sobre Enoturisme.
12- 13.30 h. Visita al centre d’interpretació, al mateix poble, i a les excavacions de la Font de la Canya,considerat el primer lloc on es va fer vi a Catalunya. (Entrada jubilats: 4€).
14 h. Dinar al Restaurant La Garrofa (Barri la Garrofa. Carretera C-243a km 6, 08793 Avinyonet del Penedès
Després del dinar finalitza la sortida.
Inscripció: envieu un correu a icea@iec.cat (amb el tema: CELLER) indicant nom i cognom dels inscrits i un telèfon,abans del 26 de gener.
17 de gener de 2018. Barcelona
Institut d’Estudis Catalans. Sala Prat de la Riba, a les 18.30 h.
Organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris.
Impartirà la conferència la Dra. Carme Rosell, biòloga i directora de la consultoria ambiental MINUARTIA (www.minuartia.com). La durada prevista és de dues hores, inclòs el temps que es dedicarà al col·loqui.
El porc senglar, que tan abundava quan els boscos cobrien les nostres muntanyes, ha desaparegut amb llur destrucció. (…) en tota la nostra serralada pirenenca no se’n troben; únicament en les impenetrables boscúries de Requesens, i encara s’acaben de perdre per la destrucció que en fan els llops. Carles Bosch de la Trinxeria, Records d’un excursionista, 1887
Això passava a finals del segle XIX, però a l’inici del segle XXI, més de cent anys després, el porc senglar és un problema a les gran ciutats. Segurament és un dels pocs problemes compartit pel món urbà i món rural.
A Catalunya es cacen cada any 50.000 senglars, d’un cens estimat de 140.000 exemplars. S’ha demostrat que la cacera és indispensable per controlar-ne la població, però no és suficient. Som davant un problema global a tota Europa que causa molts conflictes i accidents.
Veurem l’impacte del porc senglar sobre la biodiversitat, els riscos sanitaris que comporta i les consideracions que calen per establir una estratègia global de control.
L’entrada és lliure però cal confirmar l’assistència enviant un correu a icea@iec.cat (indiqueu al tema: SENGLAR).
La revista Quaderns Agraris editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans acaba de publicar en format d’accés obert el núm. 43 : desembre 2017.
El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació:
El 24 d’octubre se celebrà la jornada Intervencions i usos actuals a la masia, que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona) i de la qual us facilitem l’enllaç de la gravació de l’acte.
L’objectiu d’aquesta jornada tècnica era presentar els elements necessaris per a preparar una masia construïda anys i segles enrere i destinar-la a nous usos.
El primer bloc es dedicà a l’evolució constructiva de la masia al llarg dels segles, al reconeixement de l’estat actual de la construcció i l’aixecament de plantes i seccions de l’edifici.
El segon bloc es dedicà als materials que s’usen en aquestes obres.
Les intervencions de la tarda es van dedicar a mostrar exemples concrets de masies destinades al turisme rural o a altres nous usos.
27 de novembre de 2017, Barcelona.
Sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans.
Organitza: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA).
Un terç de la producció global d’aliments es desaprofita i es malbarata generant greus impactes socials, ambientals i econòmics.
El malbaratament es produeix en totes les fases de la cadena alimentària, des de la producció primària fins a les llars, i s’associa a una gran diversitat de causes. Això fa imprescindible la implicació de tots els agents en la seva anàlisi i la resolució.
El DARP promou la prevenció del malbaratament a Catalunya i, especialment, en els seus àmbits de treball. La sessió contribuirà a la presentació d’experiències i a l’articulació de xarxes de col·laboració per implantar estratègies i mesures concretes que aportin solucions als operadors de la cadena alimentària.
29 de novembre de 2017, Barcelona. Sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans. Organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA).
Aquesta IV Jornada Mengem Sa? se centrarà en el tema de les dietes.
Imatge de: https://www.healthline.com/
Mengem Sa? és un espai de debat sobre la situació actual de l’alimentació en el marc de la Unió Europea i les garanties de seguretat i qualitat dels aliments envers els consumidors. En les darreres edicions (dedicades als vegetals, a la carn i a la conservació) hem vist que mengem sa i que els aliments ens arriben en condicions segures, però això no vol dir que fem la tria correcta a l’hora de decidir la dieta.
L’obesitat, per exemple, és un problema evident i important a la nostra societat que en la major part de casos depèn de la tria d’aliments. Altres problemes, com les intoleràncies i les al·lèrgies, fan que aliments segurs per a la població en general no ho siguin per a les persones afectades.
La preocupació personal per aquest problema és un terreny adobat perquè apareguin dietes, missatges i propostes que no sempre tenen prou base científica i que sovint creen confusió i dubtes. Per aquest motiu, aquesta jornada pretén debatre sobre els problemes nutricionals, els problemes de divulgació i els missatges pseudocientífics o no prou contrastats.
24 d’octubre de 2017, Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, sala Prat de la Riba. Organitza: Secció d’Història de la ICEA i Congrés Masia-Territori
Entre la comunitat d’arquitectes s’ha plantejat la necessitat de posar al dia el confort d’un mas segons els requeriments contemporanis. Cal prioritzar el material de proximitat, tal com passava abans de la facilitat de transport actual? Una part de la comunitat d’arquitectes considera que amb aquesta autolimitació es reforça l’escala territorial i social que sostenen les tècniques tradicionals. És acceptada aquesta tendència?
Inscripció Per participar cal que us inscriviu, gratuïtament, per mitjà del formulari http://www.iec.cat/jornades/masia2017.asp
• Inscripció general: GRATUïTA
• Recepció d’inscrits de 8.30 a 9.00 h.
• Inici de la jornada 9.00 h..
La masia ha anat experimentant canvis i adaptacions al llarg de segles d’existència. Començant amb l’ampliació per a separar l’habitatge de les persones, de la zona destinada als animals, al segle XII, juntament amb la incorporació del forn de pa quan el conreu dels cereals fou suficient; l’ampliació dels espais interiorsi la construcció d’un pis superior, quan la tècnica del gòtic va permetre que la població utilitzés aquests recursos.
Aquest procés evolutiu continuà en el segle XIV amb la diversificació d’espais interiors entre la cuina, el menjador…, fins a culminar amb la tipologia ja tipificada de la masia del segle XVI de tres cossos i tres pisos.
La prosperitat econòmica del segle XVIII va comportar una ampliació de la masia, afegint-hi un cos, generalment a la part del davant, de tres pisos i amb grans balconades; incorporació d’esglesietes privades; separació d’espais interiors, entre les habitacions de les minyones i les dels mossos amb materials secundaris i ampliació de zones de magatzem com el celler o el graner.
En cada moment històric, la construcció ha utilitzat la forma constructiva i els materials que hi havia en aquell moment: segle XI paret seca; quan l’argamassa es va generalitzar, es construí amb parets més primes i, s’introduïren obertures i les teules afavorí la construcció de dos pisos.
La construcció de noves masies en el segle XX ha adaptat els elements bàsics propis de les cases d’aquest segle, com ara els banys i les cuines amb electrodomèstics. Totes aquestes construccions s’han fet segons la tecnologia i els materials que l’utilitzen actualment.
Quan es volen fer rehabilitacions o restauracions de masies edificades en temps anteriors, fetes amb els elements i lesformes constructives corresponents, el debat es produeix sobre la manera com s’han de fer. Què interessa més, fer-les imitant o utilitzant els materials antics o bé aprofitar les millores que aporten els nous materials? Si s’utilitzen els nous, cal mostrar clarament la diferència respecte de la resta?
L’Administració catalana intenta marcar directrius en cada un d’aquests aspectes, com l’ordenament recollit en el «Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable» o altres lleis com ara la Llei del sòl. Moltes d’aquestes normes són molt restrictives. Així, recentment, s’ha aprovat la modificació de l’article 50 de la Llei del sòl i sembla que per a tramitar llicències d’obres en masies sense ampliació o canvi d’ús no caldrà passar per la Comissió Territorial d’Urbanisme.
Entre la comunitat d’arquitectes s’ha plantejat la necessitat de posar al dia el confort d’un mas segons els requeriments contemporanis. Cal prioritzar el material de proximitat, tal com passava abans de la facilitat de transport actual? Una part de la comunitat d’arquitectes considera que amb aquesta autolimitació es reforça l’escala territorial i social que sostenen les tècniques tradicionals. És acceptada aquesta tendència?
Aprofitant les solucions constructives d’altres cultures edificatives, el resultat final ha d’harmonitzar amb el paisatge físic i cultural del lloc. A partir del coneixement que s’obtindrà de les diferents exposicions sobre aquests temes volem que el debat esdevingui la part essencial d’aquesta jornada.
Inscripció Per participar cal que us inscriviu, gratuïtament, per mitjà del formulari http://www.iec.cat/jornades/masia2017.asp • Inscripció general: GRATUïTA •Recepció d’inscrits de 8.30 a 9.00 h. •Inici de la jornada 9.00 h..
Barcelona,17, 18 i 19 març de 2019
Dilluns, 29 de gener de 2018
17 de gener de 2018. Barcelona
La revista Quaderns Agraris editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans acaba de publicar en format d’accés obert el núm. 43 : desembre 2017.
L’objectiu d’aquesta jornada tècnica era presentar els elements necessaris per a preparar una masia construïda anys i segles enrere i destinar-la a nous usos.
Un terç de la producció global d’aliments es desaprofita i es malbarata generant greus impactes socials, ambientals i econòmics.
24 d’octubre de 2017, Barcelona.