Tertúlia de la Secció d’Estudis Rurals – 20 de febrer de 2018 – Ponent: Karen Hoberg
En la primera part de la tertúlia es van mostrar i debatre dades generals sobre producció agrària i consum ecològic a escala mundial. Com va dir la ponent, «l’agricultura ecològica continua mostrant creixements en tots els àmbits geogràfics, amb una superfície agrària certificada de 57,8 milions d’hectàrees, el 1,2 % de l’àrea agrària total i un mercat global de més de 80 milions d’euros».
Indicador
Món
Països capdavanters
Països amb activitat ecològica
178 països
Superfície ecològica
57,8 milions d’hectàrees
Austràlia (27,1 Mha)
Argentina (3 Mha)
Xina (2,3 Mha)
Quota de superfície ecològica sobre el total
1,2 %
Liechtenstein (37,7 %)
Polinèsia Francesa (31,3 %)
Samoa (22,4 %)
Recol·lecció silvestre i altres àrees no agràries
39,9 milions d’hectàrees
Finlàndia (11,6 Mha)
Zàmbia (6,7 Mha)
Índia (4,2 Mha)
Productors
2,7 milions
Índia (835.000 milions)
Uganda (210.352 milions)
Mèxic (210.000 milions)
Mercat ecològic
89,7 miliards de dòlars
Estats Units (43,1 miliards de $)
Alemanya (10,5 miliards de $)
França (7,5 miliards de $)
Consum anual per capita
11,3 d’euros
Suïssa (275 de €)
Dinamarca (227 de €)
Suècia (197 de €)
Països amb regulació
87 països
Font: FiBL i IFOAM – Organics International (2018). The World of Organic Agriculture.
La segona part de la tertúlia va tractar del Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica, promogut per la Federació Internacional de Moviments d’Agricultura Ecològica (IFOAM) i celebrat a l’Índia el novembre del 2017. En aquest congrés es va aprovar la denominació Orgànic 3.0, que vol reflectir el sorgiment de nous moviments i iniciatives entorn de la producció ecològica i que la ponent explica amb detall a continuació.
Els orígens de l’agricultura ecològica no se situen —com es diu moltes vegades— en els anys seixanta o setanta del segle passat, sinó en les primeres dècades del segle xx, com a protesta davant l’inici de la revolució verda i com un moviment que valorava les relacions entre la vida, el menjar i la producció dels aliments, i tenia en compte els efectes per a la salut humana i la del planeta. Va ser a final dels setanta i principi dels vuitanta que van sortir més iniciatives de producció d’aliments ecològics i els col·lectius involucrats van demanar un reconeixement com a protecció davant d’altres productes que es basaven només en paraules i no en fets. Van néixer els primers sistemes de certificació, com el Consell Regulador de l’Agricultura Ecològica (CRAE), l’any 1989, a Espanya, i es va aprovar el reglament de la denominació genèrica agricultura ecològica (BOE, 5.10.1989), tres anys abans de l’entrada en vigor del primer reglament europeu (Reglament [CEE] 2092/91). Aquestes regulacions permetien especialment l’accés als circuits comercials llargs i al mercat internacional. Aquesta etapa correspon a l’Orgànic 2.0 i ha aportat molts beneficis als productors ecològics, que, al mateix temps, han contribuït amb idees profundament ecològiques i de sostenibilitat (protecció dels sòls, biodiversitat, etc.) al pensament agrari predominant.
Amb el temps, especialment a Europa, el terme producció agrària ecològica (PAE) s’ha convertit en una manera de fer com a terme legal dins dels esquemes de qualitat i s’han perdut els valors inicials del moviment arrelats en l’ecologia i el respecte pel medi. Però, a la vegada, tornen els moviments que aposten per una producció més en equilibri amb la natura, no enfocada principalment cap al mercat capitalista. Destaca l’agroecologia i els que donen preferència, a més dels aspectes agronòmics ecològics, als aspectes socials, de proximitat, etc., i que a la vegada volen donar respostes als nous reptes del món —també definits en l’estratègia de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (millenium goals)—, com el canvi climàtic, la fam al món, el malbaratament o els efectes nocius dels agroquímics, entre d’altres. És aquí on s’ha de situar l’enfocament Orgànic 3.0. Aquest plantejament es va aprovar finalment el novembre del 2017 durant l’assemblea general d’IFOAM – Organics International a Nova Delhi, dins de l’entorn del Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica, i ha de servir de guia per al moviment durant els propers anys.
L’enfocament Orgànic 3.0 pretén posar l’èmfasi en la utilitat de l’agricultura ecològica per a contribuir als reptes globals, i per això és imprescindible que continuï creixent i inspiri l’agricultura convencional a fer la transició a l’ecològica. En aquest sentit, l’agricultura contribueix als reptes globals com a sistema agrari modern i innovador que integra els diferents contextos locals i regionals. Tampoc no deixa de banda la importància de la regeneració dels recursos o el desenvolupament ètic i espiritual dels valors humans per a fer avançar la societat. L’essència del 3.0 és la relació viva entre el consumidor, el productor i el medi ambient. No obstant això, les normatives de producció en constitueixen la base imprescindible, que es va millorant amb bones pràctiques en tots els àmbits d’actuació. L’enfocament Orgànic 3.0 inclou les línies següents: 1. Cultura d’innovació; 2. Millora contínua mitjançant bones pràctiques; 3. Diversitat per a assegurar la integritat transparent; 4. Inclusió d’interessos sostenibles més amplis; 5. Apoderament de la terra al consumidor, i 6. Valoració i comptabilitat verdaderes.
El Congrés Mundial d’Agricultura Ecològica l’organitza la IFOAM, juntament amb organitzadors locals, i se celebra cada tres anys.
9.15-9.30 h Presentació de la jornada a càrrec de Salvador Puig, de l’INCAVI, i Josep Puiggròs, coordinador de la Secció de Viticultura Enologia de la ICEA
a) Terrers
9.30-10.15 h Metodologia de la zonificació vitícola
Vicente Gómez de Miguel, de la Universitat Politècnica de Madrid
10.15-10.45 h Estudis de prezonificació de terrers vitícoles a DO Montsant
Carles Rubies, de Vien Assessoria, i Montse Nadal, de la URV
10.45-11.15 h Terrers i vins a la DO Penedès
Associació Qalidès, terrers del Penedès
11.15-11.45 h Pausa cafè
b) Maneig del sòl i millora de la fertilitat
11.45-12.15 h Microbiota i qualitat dels sòls
Thibaut Déplanche, enginyer assessor de Celesta-lab
12.15-12.45 h Maneig del sòl i cobertes vegetals
Lluís Giralt, de l’INCAVI
c) Nous models d’agricultura sostenible
12.45-13.15 h La dimensió social, un valor per a la viticultura?
Pau Moragas, de la cooperativa L’Olivera (DO Costers del Segre) i Can Calopa (Vi de Barcelona)
13.15-13.30 h Cloenda a càrrec de Joan Miquel Canals, degà de la Facultat d’Enologia de la URV, i Jordi Sala i Casarramona, president de la ICEA
Es convidarà a una copa de vi escumós de la URV.
INSCRIPCIÓ. Cal inscriure’s al formulari en línia Jornada viticultura 2018abans del 9 d’abril. Preu: General (25€). Reducció per a socis de la ICEA (20€) i estudiants (10€).
El proppassat diumenge dia 11 de febrer de 2018 es va celebrar al Parc Agrari de Sabadell una jornada organitzada per l’Ajuntament de Sabadell i la Unió Excursionista de Sabadell amb la col·laboració de la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA).
El motiu de la trobada era una plantada d’arbres a la finca del Parc Agrari que ara gestiona el propi Ajuntament de Sabadell, entitat que té l’objectiu de mantenir en explotació agrària la zona, amb criteris de conservació d’aquest patrimoni i en vistes a la difusió del coneixement del món agrari als ciutadans.
El Parc Agrari és l’espai que ha quedat com a representatiu del que fou el paisatge de la comarca i que conserva encara en l’àmbit dels sòls una bona representativitat de les tipologies edàfiques de la zona (zones de fons de riera amb antics regadius, vessants forestals, vessants de pendent lleu intensament conreades i zones enlairades de sòls forestals). La zona gaudeix ara d’una especial protecció normativa.
Es va procedir a fer un itinerari edàfic d’àmbit divulgatiu amb diversos grups reduïts i explicació del paisatge, agricultura, tipologia de sòls, observació amb barrina del perfil edàfic i característiques essencials dels sòls en cada punt. Les explicacions van estar dirigides per Miquel Aran, coordinador de la Secció de Sòls de la ICEA.
Els assistents varen considerar de molt interès els circuit edàfic i es considera la possibilitat de consolidar a efectes educatius aquests itineraris en el marc del Parc Agrari.
Organitza: ICEA i Comissió permanent del congrés, a través de la secció d’Història rural.
L’any 2015 un grup de persones procedents d’entitats amb vincles en el món rural de la masia, entre les quals universitats, centres de recerca, sindicats de pagesos, grups Leader i col·lectius d’arquitectes, i amb l’interès comú de la realitat rural catalana centrada en el món de la masia, van impulsar el I Congrés del Món de la Masia, en el qual van participar prop de tres-centes persones.
Continuant aquest interès, convoquem un segon congrés per a l’any 2019 i l’estructurem en tres blocs: territori i demografia, economia, i governança.
L’esperit del congrés és obrir un debat sobre aquests temes i posar èmfasi en alguns elements que es van tractar d’una manera molt tangencial en l’edició anterior. L’actualitat implica, d’una manera molt notable, l’adaptació al canvi climàtic per afrontar tant les sobrepoblacions d’espècies cinegètiques com l’adaptació dels cultius i usos de la terra.
El canvi climàtic també està forçant noves formes de recerca per a controlar les despeses d’aigua amb reg de precisió, control de plagues, nous conreus o l’ús d’energies renovables.
Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6 – 08001 Barcelona). Sala Gran (4t pis).
Què podem aprendre de cada època a través dels seus jardins? En aquesta Jornada Internacional abordarem com van ser els primers jardins de la tradició occidental. I com a través d’aquests podem conèixer aspectes fonamentals de l’època en que es van construir. Tractarem el jardí antic com una font de la Història.
Organitzadors: Lluís Pons Pujol (Prof. Agregat de l’Àrea d’Història Antiga, Depart. d’Història i Arqueologia de la UB); Carme Farré (Biòloga, UAB i Paisatgista, D. P. L. G. École Supérieure de Paysage de Versailles, ICEA); Carmen Hilario (Arquitecte Tècnic, ICEA).
Secretaria tècnica: Dr. Jordi Pérez (CEIPAC, Universitat de Barcelona); Sr. Joan Rodríguez Segura (Università di Padova-CEIPAC, Universitat de Barcelona).
Institucions col·laboradores: Universitat de Barcelona; Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA-IEC); Residencia de Investigadores-CSIC (Barcelona); CEIPAC; EPNet; Col·lecció Instrumenta (Publicacions UB).
Visita al Celler Can Batlle a Avinyonet del Penedès
Programa
10 h. Trobada al Celler Can Batlle Masía Can Batlle (Camí de Can Batlle, s/n. 08793 Avinyonet del Penedès
10- 12 h. Visita al celler i xerrada sobre Enoturisme.
12- 13.30 h. Visita al centre d’interpretació, al mateix poble, i a les excavacions de la Font de la Canya,considerat el primer lloc on es va fer vi a Catalunya. (Entrada jubilats: 4€).
14 h. Dinar al Restaurant La Garrofa (Barri la Garrofa. Carretera C-243a km 6, 08793 Avinyonet del Penedès
Després del dinar finalitza la sortida.
Inscripció: envieu un correu a icea@iec.cat (amb el tema: CELLER) indicant nom i cognom dels inscrits i un telèfon,abans del 26 de gener.
17 de gener de 2018. Barcelona
Institut d’Estudis Catalans. Sala Prat de la Riba, a les 18.30 h.
Organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris.
Impartirà la conferència la Dra. Carme Rosell, biòloga i directora de la consultoria ambiental MINUARTIA (www.minuartia.com). La durada prevista és de dues hores, inclòs el temps que es dedicarà al col·loqui.
El porc senglar, que tan abundava quan els boscos cobrien les nostres muntanyes, ha desaparegut amb llur destrucció. (…) en tota la nostra serralada pirenenca no se’n troben; únicament en les impenetrables boscúries de Requesens, i encara s’acaben de perdre per la destrucció que en fan els llops. Carles Bosch de la Trinxeria, Records d’un excursionista, 1887
Això passava a finals del segle XIX, però a l’inici del segle XXI, més de cent anys després, el porc senglar és un problema a les gran ciutats. Segurament és un dels pocs problemes compartit pel món urbà i món rural.
A Catalunya es cacen cada any 50.000 senglars, d’un cens estimat de 140.000 exemplars. S’ha demostrat que la cacera és indispensable per controlar-ne la població, però no és suficient. Som davant un problema global a tota Europa que causa molts conflictes i accidents.
Veurem l’impacte del porc senglar sobre la biodiversitat, els riscos sanitaris que comporta i les consideracions que calen per establir una estratègia global de control.
L’entrada és lliure però cal confirmar l’assistència enviant un correu a icea@iec.cat (indiqueu al tema: SENGLAR).
La revista Quaderns Agraris editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans acaba de publicar en format d’accés obert el núm. 43 : desembre 2017.
El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació:
El 24 d’octubre se celebrà la jornada Intervencions i usos actuals a la masia, que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona) i de la qual us facilitem l’enllaç de la gravació de l’acte.
L’objectiu d’aquesta jornada tècnica era presentar els elements necessaris per a preparar una masia construïda anys i segles enrere i destinar-la a nous usos.
El primer bloc es dedicà a l’evolució constructiva de la masia al llarg dels segles, al reconeixement de l’estat actual de la construcció i l’aixecament de plantes i seccions de l’edifici.
El segon bloc es dedicà als materials que s’usen en aquestes obres.
Les intervencions de la tarda es van dedicar a mostrar exemples concrets de masies destinades al turisme rural o a altres nous usos.
27 de novembre de 2017, Barcelona.
Sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans.
Organitza: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA).
Un terç de la producció global d’aliments es desaprofita i es malbarata generant greus impactes socials, ambientals i econòmics.
El malbaratament es produeix en totes les fases de la cadena alimentària, des de la producció primària fins a les llars, i s’associa a una gran diversitat de causes. Això fa imprescindible la implicació de tots els agents en la seva anàlisi i la resolució.
El DARP promou la prevenció del malbaratament a Catalunya i, especialment, en els seus àmbits de treball. La sessió contribuirà a la presentació d’experiències i a l’articulació de xarxes de col·laboració per implantar estratègies i mesures concretes que aportin solucions als operadors de la cadena alimentària.
Tertúlia de la Secció d’Estudis Rurals – 20 de febrer de 2018 – Ponent: Karen Hoberg
13 d’abril de 2018. Sala de graus de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
Barcelona,17, 18 i 19 març de 2019
Dilluns, 29 de gener de 2018
17 de gener de 2018. Barcelona
La revista Quaderns Agraris editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans acaba de publicar en format d’accés obert el núm. 43 : desembre 2017.
L’objectiu d’aquesta jornada tècnica era presentar els elements necessaris per a preparar una masia construïda anys i segles enrere i destinar-la a nous usos.
Un terç de la producció global d’aliments es desaprofita i es malbarata generant greus impactes socials, ambientals i econòmics.