nov. 19, 2015
El dissabte 3 d’octubre es va celebrar l’edició d’aquest any de la Transcatalònia, que va transcórrer per l’àrea metropolitana de Barcelona, des de la serra de Collserola, passant per les estivacions de la serralada de Marina, fins a la depressió del Vallès. El recorregut va permetre veure sòls formats sobre materials ben diferents en un entorn caracteritzat per la forta pressió humana. La jornada va estar dirigida per Jordi Sánchez Herranz, autor de la guia de camp que recull una completa descripció del medi natural de la zona i dels perfils que es van visitar. Hi assistiren vint-i-sis persones, entre socis de la ICEA, SECS i estudiants universitaris.
En primer lloc, es visità l’Observatori Fabra, una de les institucions astronòmiques i meteorològiques més antigues del nostre país. Des d’allí es divisà la panoràmica del Barcelonès i Jordi Sánchez féu una explicació general de la geologia i del paisatge per a situar els sòls que es veurien al llarg de la jornada. El primer perfil, situat al costat mateix de l’Observatori, representa els sòls soms, ben drenats i de textura de mitjana a fina, amb variabilitat de presència d’elements grossos, sobre pissarres del Paleozoic, força estesos per la serra de Collserola a les zones altes i als vessants pronunciats. Tenen pH proper a la neutralitat però no contenen carbonats. Es classifiquen com a xerortents lítics.
El següent perfil es troba al mirador de la serra de Mosques d’Ase, en un turó granític situat al límit de Santa Coloma de Gramenet i de Badalona. Es tracta també de sòls prims (xerortents lítics i típics) però més arenosos i amb bandes ocasionals de carbonats pulverulents, fins i tot revestiments d’argila residuals que van ser objecte de discussió sobre l’origen i els processos de formació.
A continuació s’anà a Sant Pere de Reixac per observar un sòl, també sobre granit, una mica més profund que l’anterior, amb més matèria orgànica i sense carbonats, en un tall de terreny on s’observava bé la disgregació de la roca (sauló).
En la següent parada es canvià d’unitat geogràfica i es visità la depressió del Vallès, al Pla de Palou, a prop de Granollers, sobre els nivells de terrasses al·luvials del riu Congost. El perfil que es visità es troba situat sobre la terrassa alta i presenta un grau d’evolució important, amb presència d’horitzó càmbic i nòduls de carbonats (haploxerept càlcic).
Per la tarda s’anà a la miranda d’en Puntes, sobre els ventalls al·luvials miocènics que configuren els turonets d’aquesta part de la depressió del Vallès. El sòl de les parts elevades no és molt profund però presenta acumulacions considerables de carbonats pulverulents a partir dels quaranta centímetres. Es classifica com a calcixerept típic.
El darrer perfil de la jornada representa els sòls desenvolupats sobre materials detrítics terrígens que constitueixen el glacis situat al sud de la Serralada Prelitoral, a Santa Eulàlia de Ronçana. El sòl estudiat es pot considerar el de més evolució edàfica en aquesta zona, és profund i conté un horitzó argílic recarbonatat (haploxeralf càlcic).
des. 3, 2014
El passat dissabte 4 d’octubre va tenir lloc una nova edició de la Transcatalònia, organitzada conjuntament amb la Delegació Territorial de la SECS a Catalunya. Aquesta vegada es va visitar la Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà (Lleida).
Geològicament, la comarca té un interès especial degut a la seva situació entre els contraforts prepirinencs de la Serra del Montsec i la Serralada dels Pirineus, on s’observen els materials de transició entre el Mesozoic i Cenozoic.
Van conduir la Jornada l’Àngels Armengol (Ing. de Forest), en Gonzalo Ribas (geòleg) i l’Emilio Ascaso (edafòleg), investigadors de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Comptant socis de la ICEA, la SECS i estudiants universitaris, van participar-hi 31 persones.
Sortint de la ciutat d’Artesa de Segre, ens dirigirem cap al municipi d’Isona i Conca Dellà, a la zona de Covet, per estudiar-hi els sòls procedents de la meteorització dels conglomerats de la Serra de Comiols. Són sòls profunds, ben drenats i de textures fines, on es troben intercalats elements grollers procedents dels conglomerats. També trobem acumulacions secundàries generalitzades de carbonat de calci. El perfil estudiat presenta un horitzó mollic, ben estructurat i elevada saturació en bases. Un Calcixeroll típic.
A continuació vàrem visitar un perfil de caràcter vèrtic a la Plana de Sianes. Aquest perfil, a certa fondària, presenta una gran quantitat d’esquerdes amb cares de lliscament (slickensides), i acumulacions de sulfat càlcic. La Dra. Rosa M. Poch, amb el seu kit d’anàlisis de camp, va detectar-hi la presència de guix a causa de la precipitació dels sulfats amb clorur de bari. El perfil es classificà com Haploxerert cròmic.
L’itinerari continuà per la Conca de Tremp, fins arribar a l’àrea dels Estanys de Basturs. Aquí vam tenir l’oportunitat d’observar les surgències kàrstiques, la formació de noves i petites llacunes i la colmatació d’altres més antigues. S’explicà als participants la història de la construcció de canals romans per a l’aprofitament de l’aigua d’aquestes llacunes. El sòls observats tenen perfils molt profunds, ben drenats, i són de textures mitjanes amb pocs elements grossos i un escàs desenvolupament edàfic. Són sòls formats sobre travertins amb potències que superen, en algun cas, el metre de fondària. Acostumen a presentar horitzons càlcics i/o hipercàlcics. Es van classificar com a Calcixerept típic.
Continuant vers la Serra de Nerets, vam visitar un perfil format a partir de la meteorització de calcarenites i conglomerats de gra fi. El perfil mostrà una seqüència d’horitzons argílics. Després de dinar a Tremp es van visitar dos perfils més. El primer a Talarn, sobre antics ventalls al·luvials conglomeràtics amb un horitzó petrocàlcic. I , per acabar, l’últim perfil format per acumulació de materials de vessant, on s’observà foraminífers a les graves arrodonides procedents dels conglomerats de la Serra de Comiols.
Documentació Memòria final Transcatalonia 2014
set. 15, 2014
Data: Dissabte, 4 d’octubre de 2014
Lloc. Lleida, Conca de Tremp.
Enguany la TRANCATALÒNIA, recorrerà La Conca de Tremp. L’itinerari seleccionat permetrà observar les principals unitats geològiques i visitar els sòls més característics d’aquesta zona.
La jornada organitzada per l’Àngels Armengol, amb el suport de l’Emili Ascaso, socis de la SECS, i el Gonzalo Rivas de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, tindrà lloc el proper dissabte 4 d’octubre.
El recorregut es farà amb minibus que sortirà de Lleida, passant per Artesa de Segre, per seguir fins a Comiols on començarà l’itinerari edafològic. A Artesa de Segre farà una parada per recollir les persones que vinguin d’altres punts de Catalunya. El desplaçament fins el punt d’enllaç amb el bus (Lleida, Artesa o Comiols) serà per compte de cadascú.
S’entregarà una guia de camp als inscrits amb l’explicació del sòls que es visitaran.
L’organització facilitarà els contactes per compartir vehicles des dels diferents punts de partida.
Més informació del programa i inscripció al fullet TRANSCATALÒNIA 2014 Conca de Tremp
abr. 9, 2014
Transcatalonia 2013_GUIA DE CAMP portada
Ja teniu a la vostra disposició la Guia de camp Transcatalònia 2013 Alt Empordà (La Plana, El Cap de Creus), a càrrec de Giovanni Pardini i Maria Gispert, que se celebrà el passat 5 d’octubre del 2013.
La trobareu a aquest enllaç Transcatalonia 2013_GUIA DE CAMP
Josep M. Alcañiz
Coordinador de la Secció de Sòls
oct. 25, 2013
RESUM DE LA SORTIDA TRANSCATALONIA 2013
“SÒLS DE L’ALT EMPORDÀ”
El dissabte 5 d’octubre va tenir lloc una nova edició de la Jornada de Sòls, TRANSCATALONIA 2013, per indrets representatius de la Comarca de l’Alt Empordà, tant de la plana com del massís del cap de Creus. La Jornada va ser conduïda per Maria Assumpta Gispert i per Giovanni Pardini professors de la Universitat de Girona. Va comptar amb la participació de 30 persones entre socis de la ICEA, la SECS o estudiants universitaris. Partint de Girona, ens vàrem adreçar vers el municipi de Castelló d’Empuries per estudiar el sòl representatiu d’una closa, la de l’Estanyet de can Xirivilla, prop de Sant Joan. Les closes són prats de pastura envoltats d’arbres i canals de drenatge en zones poc o molt inundables que constitueixen elements singulars del paisatge de la plana de l’Empordà. El perfil del sòl, que mostrava trets característics d’hidromorfia i diferencies texturals notables, va ser objecte de debat per part dels assistents. A continuació visitarem un inceptisòl sobre antigues terrasses prop de Marzà.
La comparació d’aquest sòl amb un perfil molt proper va ser objecte de discussió en relació a l’origen i posterior evolució dels materials al·luvials dipositats a la zona. Seguidament ens desplaçarem a les rodalies de Vilajuïga per observar un alfisòl format sobre els ventalls al·luvials procedents de les serres situades al nord. L’itinerari continuà endinsant-nos en el massís del Cap de Creus, en zones afectades per incendis forestals, sobre granodiorites, per observar el sòl típic dels bancals antics amb murs de pedra seca. Seguirem enfilant-nos per la carretera de Sant Pere de Roda fins el mirador del Dolmen de les Vinyes Mortes on els organitzadors fan fer una explicació de la geografia i geologia, completada amb la història que explica la construcció de les terrasses per aprofitar l’escàs sòl de la zona. Després de dinar a Port de La Selva, observàrem unes interessants dunes fòssils que, després d’una presentació molt ben documentada pels organitzadors, donarem peu a un ampli debat sobre l’origen, processos de mobilització del carbonats i l’interès geològic d’aquests dipòsits. A continuació en Giovanni Pardini va mostrar alguns resultats dels treballs de recerca que la Unitat de Ciència del Sòl de la Universitat de Girona està duent a terme en aquella zona en relació als efectes de canvis d’usos del sòl i a l’abandonament de terrasses. Finalment visitarem un sòl sobre pissarres, representatiu de bancals amb oliveres, i els dispositius per a l’estudi de l’escolament superficial instal·lats en aquests bancals. L’activitat va estar recolzada per una guia de camp molt completa on es recull la descripció dels perfils visitats junts amb una explicació del medi natural de la zona i de les activitats de recerca que es duen a terme. Aquesta guia es pot consultar al web de l’IEC.
Josep Maria Alcañiz. Coordinador de la Secció de Sòls de la ICEA i president de la Delegació Catalana de la SECS
Vegeu també Programa_Transcatalonia 2013
