Seu de l’Institut d’Estudis Catalans.
13, 14 i 15 de març de 2019.
Tothom és conscient que vivim una etapa de grans transformacions que poden esdevenir en un canvi d’època. Si considerem totes les novetats que ens arriben —les materials, les de les noves tecnologies, les ideològiques, així com l’evolució de la democràcia representativa a escala mundial i el canvi climàtic—, ens adonarem que tot plegat incideix en la nostra vida. Amb tot, més que protagonitzar les noves situacions, ens hi estem deixant portar. Ens supera i intentem adaptar-nos-hi. La història ens ensenya que tots aquests grans canvis es produeixen perquè des de fa molt temps les condicions ens hi van portant. És així que l’augment de la població en centres urbans, ara molt perceptible, fa molts anys que va començar.
A Catalunya, la industrialització va tenir un gran impacte. El país va experimentar el primer desplaçament de la població rural cap a la ciutat per trobar-hi treball estable i no condicionat pel clima. Amb el temps, els canvis en l’organització social i l’entrada de maquinària agrícola van apartar moltes persones, primer les dones, fora del sistema. La nova producció agrària també hi va afegir un plus en aconseguir la mateixa producció amb menys mà d’obra.
No volem viure d’esquena a tots aquests canvis, sinó que, al contrari, els volem conèixer i participar-hi. Adaptar-nos-hi i cercar alternatives. És urgent una millora demogràfica. Les noves tecnologies i la recerca ens apropen tant els espais com alguns models de treball, i per això els governs i les entitats locals necessiten presentar propostes elaborades, tant des d’Europa com des de la proximitat i que integrin els nous models familiars, els edificis sostenibles i el turisme rural. Això és el que es vol presentar i debatre en aquest segon congrés, com ja es va fer en l’anterior.
El congrés s’allargarà fins divendres 15 de març.