La ICEA entrevista Ángel López (Múrcia, 1940), enginyer industrial, doctor pel Departament d’Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial de la Universitat de Girona (UdG), pel Departament d’Infraestructures del Transport de l’ETSICCP de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i pel Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona (UB). Ha desenvolupat la seva activitat com a enginyer en la indústria i com a docent a la universitat, activitats que ha simultaniejat amb les de consultor.
Col·laborador de la Fundació La Caixa, va coordinar els estudis sobre els mitjans rurals de Girona i Barcelona, posteriorment publicats per La Caixa com a Jornades agràries de les comarques gironines i Jornades agràries de les comarques de Barcelona.
Va dirigir el Màster de Direcció Tècnica i va ser el promotor de la Càtedra de Processos Industrials Sostenibles, de la qual va ser el primer director. Els seus eixos d’estudi han estat: el que actualment es coneix com a economia circular, i potenciar els usos de les energies fotovoltaica, nuclear i d’hidrogen.
El 22 de febrer va impartir una xerrada per als socis de la ICEA al restaurant Antic Forn de Barcelona sobre la seva tesi doctoral, que es basa en l’activitat agroramadera a les comarques de ponent i sobre com aquesta afecta les aigües.
En què ha consistit el seu treball?
Estudiar la zona occidental de la Depressió Central catalana, destacant les terres dedicades als cultius en secans i regadius. Determinar les pressions entròpiques que hi exerceixen les activitats agroramaderes i els possibles efectes que poden tenir sobres les aigües subterrànies i superficials.
De quines dades ha partit? Quines bases de dades o estadístiques destacaria?
Estudis de l’IGME, de la DG Aigua, de l’ACA, del DARP de la Generalitat: les DUN d’usos de sòls agrícoles i rendiments productius del DARP, les explotacions de bestiars porcí i aviari: localització i censos del DARP; consums de fertilitzants minerals de l’ANFFE (Associació Nacional de Fabricants de Fertilitzants); consums de productes fitosanitaris segons AEPLA (Associació Empresarial per a la Protecció de les Plantes), i de l’Institut Aragonès d’Estadística (IAEST). I, fonamentalment, de la base de dades facilitada per la CHEbro sobre els resultats analítics de les aigües subterrànies i superficials en la zona estudiada durant prop de trenta anys.
Ha tingut algun tipus de suport econòmic per a realitzar aquesta tesi?
Cap suport econòmic; amb un dels directors del treball he realitzat una bona part de les sortides de camp, viatges amb altres alumnes de la UB pel territori i, en una ocasió, una sortida amb tres professors, dos de la UB i el tercer de la UPC.
Imagino que ha pogut visitar la zona i parlar amb algun dels agents locals. Què li ha aportat parlar amb gent de la zona?
Un treball d’aquest tipus sense interlocutors no tindria sentit; les entrevistes formals amb persones destacades dels regants, administradors de l’aigua, empreses de gestió de residus i altres amb les persones trobades a l’atzar en les sortides de camp realitzades han servit com a elements de retroalimentació per a reconduir aspectes de la recerca. En total, he realitzat catorze sortides de camp d’un o de dos dies i he recorregut més de 4.000 km, per a situar-me sobre els aspectes geogràfics del terreny.
Quins resultats destacaria?
Tots han servit per a aconseguir un mateix fi. Les pressions sobre la zona són les que determinen els efectes, aparentment finals, sobre les aigües. Les pressions no s’exerceixen sense les forces d’algú; en aquest cas els agricultors i ramaders només són els elements visibles d’una cadena de fets. Ells, a diferents nivells, sempre actuen de la mateixa forma: intenten aconseguir el creixement i la producció dels cultius i de bestiar i assegurar-se la supervivència econòmica. Les pressions són el resultat del conjunt de forces de tots els que, d’una forma o altra, intervenen en la zona.
Sobre els productes utilitzats en l’agricultura, es poden considerar quantitats importants o poc significatives?
Respecte als fertilitzants i productes fitosanitaris (Pfs), hem treballat amb les mitjanes anuals en sèries de sis a setze anys, i els seus valors són significatius. Respecte als residus generats en les explotacions de ramaderia estabulada porcina i aviària, són valors elevats que haurien de ser tractats en processos adequats per a la seva reducció i posterior utilització. Desconeixem com ha estat la seva utilització final.
Sobre productes i residus ramaders, afecten l’activitat agrícola de la zona?
Teòricament contribueixen a l’activitat agrícola, però la pressió que exerceixen en la zona sí que afecta, com a mínim, les aigües i haurien d’afectar els sòls, encara que aquest aspecte només és un criteri, ja que en l’estudi no hem inclòs les anàlisis de sòls.
AIGÜES SUPERFICIALS I SUBTERRÀNIES
Respecte a les aigües subterrànies, sabem on estan, com es comporten i què contenen?
Les masses d’aigües subterrànies en aquesta zona estan perfectament delimitades i estudiades des de fa força temps per l’IGME (Institut Geològic i Miner d’Espanya). A més, han estat estudiades per nombrosos investigadors al llarg dels últims setanta anys.
El contingut de les aigües subterrànies és el resultat de tres accions: dilueixen els compostos de les roques del sòl per on circulen, resulten afectades per la qualitat de les aigües que els arriben procedents de la capa no saturada dels sòls, bé sigui per la pluviometria o altres abocaments, així com les aigües procedents dels regadius; en tots els casos poden contenir elements procedents dels abocaments sobre els sòls, en general, i els agrícoles, en particular, bé siguin fertilitzants minerals i també restes de Pfs hormonals d’acció agrícola o ramadera, o metabòlits d’aquests. I tampoc no s’han d’oblidar els efectes de les extraccions d’aigües subterrànies i la seva contribució a la qualitat de l’aqüífer.
Totes les substàncies presents en les aigües subterrànies són atribuïbles a l’activitat humana?
En l’actualitat la zona compta amb una gran xarxa de tractament d’aigües residuals urbanes. Però fa anys això no era així: s’abocaven sense ser adequadament tractades a rius, rieres, pous negres, etc. Es pot agregar, sense equivocar-se molt, que sense els efectes de l’acció humana les aigües subterrànies només contindrien els minerals prèviament continguts abans de la seva entrada en les zones de recàrrega i els dissolts en el seu recorregut subterrani.
Hi ha alguna correlació entre els continguts de les masses d’aigües superficials i masses subterrànies?
En més o menys temps, les aigües subterrànies en situació de no confinades finalitzen el recorregut aflorant i donant lloc a fonts, rierols o abocant-se finalment a cursos fluvials o a la mar.
En el cas estudiat, les masses no confinades finalitzen en els rius, en aquest cas en els petits afluents del Segre mitjà i baix o sobre el mateix Segre o el seu al·luvial; de manera que la major part dels continguts que es troben en les masses subterrànies també es troben en les masses superficials, amb una diferència a causa de la velocitat i dilució més grans en les superficials respecte a les subterrànies: les concentracions són més elevades en aquestes últimes.
DISRUPTORS ENDOCRINS
Què són els disruptors endocrins?
En el treball no s’estudien, arribem a aquests quan busquem els possibles efectes adversos dels Pfs o els seus metabòlits presents en les aigües.
Em remeto al que escriu el doctor Nicolás Olea de Laboratori de Recerques Mèdiques de l’Hospital Clínic de la Universitat de Granada:
S’ha encunyat el terme disruptors endocrins per a definir el conjunt heterogeni de compostos químics, contaminants mediambientals, que interaccionen amb el sistema endocrí. El sistema endocrí funciona a través de la secreció interna de missatgers químics ―les hormones― que són alliberades per un òrgan al torrent circulatori i accedeixen per aquesta via als òrgans diana de la seva acció. Allí s’acoblen a receptors específics i es desencadena l’efecte hormonal desitjat. Per exemple, en la dona l’ovari produeix els estrògens que viatgen en sang, accedeixen a mama i úter i exerceixen la seva acció a través dels receptors hormonals localitzats, intracel·lularment, en cadascun d’aquests òrgans.
No és sorprenent que la major part dels disruptors endocrins clàssics estiguessin en el punt de mira de toxicòlegs i mediambientalistes, atès que molts d’aquests estaven inclosos en les llistes dels contaminants orgànics persistents (POP). Aquest és el cas dels pesticides organoclorats (exemple paradigmàtic, el DDT) i dels bifenils policlorats (PCBs), identificats com mimetitzadors endocrins i sota sospita de ser causa de malalties en les espècies animals, i fins i tot en humans, que obeeixen a mecanismes hormonals.
Es troben aquestes substàncies en les aigües i els sòls de la plana de Lleida?
En les masses d’aigües de la zona estudiada es troben residus o metabòlits de substàncies clàssiques identificades com a disruptors endocrins.
Es troben en tal quantitat que puguin afectar la salut dels seus veïns o de qui consumeixi productes agrícoles de la zona?
Les autoritats de la conca, amb la seva xarxa de control de substàncies que poden presentar algun perill, les mantenen en valors inferiors als màxims autoritzats per la legislació europea.
Els volums de fitos i agros detectats són significatius pel seu volum respecte al cabal del Segre?
Els volums mitjans del riu Segre en l’estació de Seròs durant l’època a la qual es refereix l’estudi eren de l’ordre dels 50 a 60 metres cúbics per segon. Els continguts de qualsevol substància perillosa es mesuren en picograms per litre; de manera unitària en cap cas no superen les quantitats màximes tolerades.
MARC LEGISLATIU
Creu que és correcte l’actual marc legislatiu sobre aquests temes?
En l’àmbit de la Unió Europea existeix la denominada Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que regula la comercialització i la utilització de productes fitosanitaris i els seus residus en els aliments. No ha de sorprendre que la major part dels disruptors endocrins clàssics estiguessin en el punt de mira de toxicòlegs i mediambientalistes, atès que molts d’aquests estaven inclosos en les llistes dels contaminants orgànics persistents (POP). Aquest és el cas dels pesticides organoclorats (n’és exemple paradigmàtic el DDT) i dels bifenils policlorats (PCBs), identificats com mimetitzadors endocrins i sota sospita de ser causa de malalties en les espècies animals, i fins i tot en humans, que obeeixen a mecanismes hormonals. Totes les qüestions relacionades amb els límits legals de residus de plaguicides i pinsos estan recollides en el Reglament CE 396/2005. En l’àmbit estatal, l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) té la responsabilitat d’assessorar les autoritats competents sobre aquests temes.
Què es podria millorar?
Potser la tolerància màxima de productes perillosos hauria de concretar-se quan la presència en les aigües és de diversos productes. Actualment estan legislant els limitis admissibles només a dos nivells: per a un producte o per a més d’un, sense tenir en compte que més d’un poden ser qualsevol número.
CONCLUSIONS
En les seves tesis inicialment es referia a la biodiversitat. Totes aquestes dades tenen alguna repercussió sobre la biodiversitat de la zona?
Quan vam conèixer l’ús de Pfs, ens va semblar que el seu ús no podia ser compatible amb la biodiversitat dels sòls en la seva zona no saturada i presentava possibilitats d’afectar la cadena tròfica de la petita fauna on s’apliquen. És una apreciació general no contrastada amb els especialistes en aquesta qüestió. Des d’un punt de vista geogràfic, es va rebutjar aquesta línia de recerca, ja que no es disposava de dades objectives per a poder abordar-la.
Quines conclusions treu? Què es podia millorar?
Continuar la política de millora dels regadius realitzada en els canals d’Urgell amb el suport del DARP en la col·lectivitat 2. L’aplicació de la norma ISO 14046 sobre la petjada de l’aigua com a objectiu mitjà del control de l’aigua de reg. En acabar el treball, en l’anotació final s’indica que fem nostra la nota de l’ONU de l’agost del 2019 següent:
La forma en què ens alimentem, vestim i extraiem recursos de la naturalesa està modificant el clima terrestre, contribuint amb un 23 % de les emissions que escalfen l’atmosfera. I això posa en perill el recurs fonamental que sosté la vida: el sòl.
En el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU, s’estima que a escala general, especialment en les llars, es malgasta el 28 % dels aliments produïts, fet que representa que la producció del 18 % de les terres productives, el 19 % dels fertilitzants i el 12 % de l’aigua es dediquen a produir aliments que mai es consumeixen.
Representen 1.300 milions de tones d’aliments que es perden o malgasten cada any.
Equival al necessari per a alimentar 2.000 milions de persones, dels quals 842 milions pateixen fam crònica.
Producció i consum responsable. Objectius: 30 anys per a reduir 1/2 de les pèrdues i reduiríem la demanda del 60 % dels aliments necessaris per a alimentar els 9.000 milions que hi haurà d’aquí a 25 anys.
Entrevista de l’Alba Marchador.