ICEA. Universitat Catalana d’Estiu. Prada de Conflent. 20 i 21 d’agost de 2026.
La Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va organitzar els passats 20 i 21 d’agost, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, una jornada titulada Energies renovables i món rural.
El canvi climàtic es manifesta cada vegada més clarament. Els fenòmens extrems com les inundacions, les sequeres, els canvis bruscos de temperatures, l’augment de les temperatures, etc. són cada vegada més freqüents. Aquestes situacions afecten totes les activitats i el conjunt de la societat. També l’agricultura pateix els efectes d’aquest canvi: disminució de les produccions, noves plagues i malalties, canvis en les característiques dels productes, incendis forestals, entre d’altres.
Des de fa anys es treballa tant en l’adaptació a aquest canvi com en la mitigació, que passa per diferents accions, com ara la reducció del consum d’energia, bàsicament de l’ús de combustibles fòssils, i tot allò que està causant aquest canvi. Per a reduir l’ús de combustibles fòssils, és fonamental la implementació d’energies renovables com l’eòlica, la solar, la hidràulica, la geotèrmica, el biogàs i altres sistemes de generació. Però la majoria de les instal·lacions per a produir aquestes energies s’han de fer en les zones rurals, en terrenys agrícoles i forestals, cosa que causa un impacte directe en el paisatge i en les superfícies agrícoles, i entra en competència amb la producció d’aliments.
En aquesta jornada vam abordar la problemàtica que comporta la implantació de les instal·lacions d’energies renovables en el món rural i les possibles solucions per a minimitzar els efectes negatius que hi generen.
La jornada va durar dos dies.
El dia 20, amb el títol «Energies renovables al món rural: On? Com? Qui?»
Vam parlar del PLATER (Pla Territorial Sectorial per al Desplegament de les Energies Renovables a Catalunya), que ha estat publicat recentment i que s’ha ajornat la seva aprovació per un any, de les reaccions que ha generat i les al·legacions que s’hi han presentat, que han estat moltes (prop de 12.000). Entre aquestes, la que hem presentat des de la ICEA. Es va fer un intens debat sobre aquest pla, i es va exigir que la implantació de les energies renovables al món rural sigui la més equilibrada i respectuosa amb l’espai agrari i el medi ambient possible.
Jaume Margarit, cap de la Divisió de Planificació Energètica de l’ICAEN, va presentar el PLATER i va explicar els objectius, els criteris que s’han tingut en compte en la seva elaboració, i la necessitat d’assolir els objectius que marca la llei en energies renovables i reduir la dependència energètica de Catalunya. (Ponència)
A partir d’aquí, es va fer una taula rodona amb tres ponents.
Xavier Sànchez, alcalde de Viladasens, i Àlex Terès, alcalde de Vilademuls, van manifestar la seva oposició al PLATER, igual que fan més de 300 ajuntaments, i van demanar la retirada del Pla i la seva reformulació. Es van queixar de no haver pogut participar en l’elaboració del PLATER i del fort impacte que pot tenir en l’espai agrari i natural en els seus municipis. (Ponència)
Jaume Pedrós, responsable d’Energies Renovables de la Unió de Pagesos, va destacar que la pagesia gestiona un 85 % del territori tot i representar l’1 % de la població, cosa que els situa en una posició feble en termes de pes a la societat. Així mateix, va posar en relleu l’amenaça que pot representar l’energia fotovoltaica pels pagesos arrendataris, ja que els propietaris poden preferir destinar la terra a la producció d’energia en comptes de l’agricultura. També va exposar que hi ha algunes normatives que fan complicada la instal·lació en explotacions agràries o ramaderes, com ara la distància màxima respecte dels nuclis urbans, etc.
Pere Roura, doctor en física, professor emèrit de la Universitat de Girona i membre de Renovem-nos, va centrar la seva exposició en els llocs on es poden col·locar les instal·lacions. Va dir que ja els agradaria que el 59 % de les plaques fotovoltaiques es posessin en teulades, però, amb els estudis que han realitzat des del seu col·lectiu, va explicar que aquesta opció podria arribar a percentatges molt inferiors degut a problemes de resistència de cobertes, disposició per part dels propietaris, etc. (Ponència)
Des del públic, hi va haver diverses intervencions, com ara que en les zones no aptes es tenen més en compte els temes mediambientals que els agraris; que sembla que el PLATER està pensat per a grans inversors i que s’hauria de facilitar el control per la gent del territori, etc.
El dia 21 vam dedicar la jornada a un aspecte molt més concret i sectorial: «Agrovoltaisme. Una possibilitat de combinar l’agricultura i la producció d’energia».
Hi comença a haver algunes instal·lacions que combinen l’energia amb l’activitat agrícola en pastures, conreus extensius o en conreus permanents, especialment en vinyes.
Estem parlant d’una fórmula relativament incipient, amb les seves dificultats i condicionants, però que en alguns casos pot generar unes sinergies interessants i, sobretot, no haver de sacrificar superfície agrícola en favor de la producció d’energia.
En aquesta segona part de la jornada vam comptar amb quatre ponents que ens van presentar diferents experiències d’agrovoltaisme.
Luis Asín, investigador de l’IRTA, va explicar el projecte AgriPower, l’experiència d’una plantació de pomeres amb plaques fotovoltaiques a Mollerussa, i va exposar uns primers resultats en relació amb el canvi de temperatures màximes i també mínimes que s’havien observat, una certa reducció de la producció, però una millora en els calibratges, disminució de les necessitats de reg, i l’evitació de cops de sol sobre la fruita. En canvi, en varietats vermelles pot ser menys interessant per la disminució de color. (Ponència)
Gil Gorgs, professor jubilat de l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (UPC), va explicar el projecte europeu Symbiosyst, en el qual participen 18 centres de diferents països. La seva experimentació és sobre conreus hortícoles, en què s’estan prenent tot un seguit de dades sobre les respostes en diferents espècies. En principi, s’han detectat alguns aspectes positius i que pot ser viable. Però tot just és l’inici del projecte i encara s’han d’analitzar les dades que s’estan enregistrant. (Ponència)
Enric Bartra, investigador de l’INCAVI, va explicar el projecte Solarwine, que també s’ha posat en marxa aquest any, amb plaques fotovoltaiques sobre una plantació de vinya. Sembla que l’agrovoltaisme en vinya pot ser el més beneficiós, ja que pot ajudar a protegir la vinya de la calor excessiva i de les gelades, millora les característiques del raïm per a la vinificació (disminució del grau alcohòlic, millora de l’acidesa, endarreriment de la maduració, etc.). Tanmateix, encara cal tenir més experiència per a poder estendre en l’àmbit comercial aquesta mena d’instal·lacions.
Gerardo López Velasco, tècnic de l’empresa Sun’Agri, va explicar la situació de l’agrovoltaisme a França. Aquesta empresa té deu projectes experimentals i quaranta-quatre en fase comercial, la major part en viticultura, però també en fruiters. La seva filosofia és que hi ha d’haver un equilibri entre la producció agrícola i l’energètica, això implica un «sacrifici solar» d’un 20-25 %. A més dels avantatges descrits en les ponències anteriors, com ara l’estalvi d’aigua, també la reducció de la mortalitat en la nova plantació. (Ponència)
A la taula rodona final d’aquest segon dia de la jornada es van fer paleses les oportunitats següents: avançar per a ser autosuficients en energia, la possibilitat de protegir els conreus i la renda complementària al camp.
I, d’altra banda, els obstacles següents: la possibilitat de protegir els conreus, que és més costós que les instal·lacions a terra, les dificultats administratives, el baix preu de l’energia i l’oposició social.
En conclusió, estem parlant d’una tecnologia encara poc madura i en fase inicial, amb una inversió elevada, amb rendibilitat baixa amb els preus actuals de venda de l’energia, que potser en el futur pugui millorar si hi ha un desplegament important de l’emmagatzematge amb bateries. Per tot això, a l’hora de fer càlculs dels diferents apartats del PLATER, sembla clar que l’aportació de l’agrovoltaica d’aquí al 2030 serà molt inferior a la prevista.