juny 19, 2019
El proppassat dia 1 de juny, la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) va desenvolupar la tradicional activitat Transcatalònia corresponent a l’any 2019. La jornada és una síntesi de descobriment edàfic, estudi de perfils i encaix de la ciència del sòl en el context fisiogràfic, històric i econòmic de cada zona. Aquest any la zona objecte d’estudi ha estat la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. El títol de la jornada era «Els sòls del loess. Unes notes en el front de batalla. Itinerari edàfic per la Terra Alta i Ribera d’Ebre».
Foto grup
El contingut de la jornada es basa en els estudis de sòls realitzats a la zona en els darrers trenta anys. Una bona part dels sòls d’aquestes comarques tenen una tipologia molt particular, formada a partir de depòsits eòlics (el loess) de composició molt diferent a la dels materials geològics subjacents. La concentració de loess a les Terres de l’Ebre és una de les més rellevants de la península Ibèrica.
La jornada ha inclòs una descripció general de la fisiografia de la zona, que ha afavorit el depòsit d’aquests materials originats en el tram mitjà de l’Ebre. S’han estudiat un total quatre perfils desenvolupats en diferents seqüències de depòsits eòlics, denominats localment sòls de panal. Són sòls de granulometria amb domini del llim gros i la sorra fina, sense elements grossos, de color groguenc (a vegades, una mica ataronjat), amb un alt contingut de carbonats, no salins i moderadament bàsics. En alguns casos, presenten un feble contingut de guix. Alguns perfils contenen acumulacions de carbonats en forma de ninetes del loess. En certs perfils s’han realitzat explicacions de detall amb la disponibilitat d’anàlisis micromorfològiques i datació amb tècniques de luminescència estimulada òpticament (OSL). El coneixement d’aquests sòls ha augmentat sensiblement en aquests darrers anys.
Una de les activitats de la jornada ha consistit en un tast de vins obtinguts a partir de plantacions de vinya en sòls de loess, principalment a partir de la varietat garnatxa, la dominant a la comarca de la Terra Alta. Una altra activitat ha estat l’estudi amb sensors del contingut de la humitat dels sòls formats en loess, on actualment hi ha plantacions de cirerers, un cultiu molt present a la Ribera d’Ebre, amb un maneig del reg molt exigent.
Finalment, en el context històric i paisatgístic, s’han descrit algunes de les situacions viscudes pels combatents de la batalla de l’Ebre, que va tenir lloc en aquestes contrades l’any 1938. És l’escenari del gran combat que ha estat recordat en alguns dels punts més emblemàtics del circuit. Una necessària connexió entre la història i la ciència dels sòls.
Miquel Aran
ICEA. Secció de Sòls
maig 20, 2019
Itinerari edàfic per la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Dissabte, 1 de juny de 2019.
Tal i com vàrem anunciar en la primera circular facilitem un avançament del detall de la jornada corresponent a la Transcatalònia 2019, que es realitzarà amb l’observació dels sòls desenvolupats sobre loess a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, en el context d’un marc històric bèl·lic encara relativament recent.
El circuit està programat de sud a nord. La sessió de matí es desenvoluparà a la Terra Alta, comarca fronterera amb l’Aragó i situada fora dels grans eixos de comunicacions però amb un càrrega històrica important. L’agricultura és un sector clau en aquesta comarca i la moderna viticultura ha esdevingut un dels motors econòmics de la contrada. La jornada inclou un tast de vins generats en els sòls objecte d’estudi.
La sessió de tarda es desenvoluparà a la comarca de la Ribera d’Ebre, eix clau de les comunicacions entre Aragó, i el ponent de Catalunya amb la Mediterrània i el País Valencià, amb l’Ebre com a eix de pas. Sempre sobre els sòls amb loess es procedirà a l’estudi de perfils de diferent evolució sobre aquest material, al nord de l’Ebre.
La jornada ha estat dissenyada i treballada per Carles Balasch, Jaume Boixadera i Rosa Maria Poch que han desenvolupat diversos estudis en els sòls de loess de la zona.
A l’inici es lliurarà una guia amb la descripció dels sòls, paisatges i altres elements d’interès en cada punt d’observació.
Programa i itinerari:
| |
Hora |
Lloc o acció |
Notes del punt de parada |
|
| 1 |
8:30 |
Móra d’Ebre |
Arribada dels assistents. Cafeteria. |
| 2 |
9:00 |
Sortida amb autocar |
Explicació de la jornada i sortida amb autocar |
| 3 |
9:30 |
Vilalba dels Arcs (1) |
Descripció del paisatge i dels depòsits de loess en àrees enlairades de vell poblament |
| 4 |
10:15 |
Vilalba dels Arcs (2) |
Observació de perfils en loess |
| 5 |
11.45 |
Batea |
Descripció de perfiles en loess |
| 6 |
13:00 |
Coll del Moro |
Observació del Paisatge i tast de vins |
| 7 |
14.00 |
Dinar al Coll del Moro |
Restaurant Coll del Moro |
| 8 |
16.00 |
Serra d’Almos |
Observació de perfil desenvolupat en loess |
| 9 |
17:15 |
Tivissa |
Observació de perfil desenvolupat en loess |
| 10 |
18:30 |
Mora d’Ebre |
Arribada al punt de sortida |
Els moviments els farem amb autocar a partir del punt de sortida (Mora d’Ebre)
El dinar està previst a les 14:00 al restaurant del Coll del Moro. El cost del menú serà d’uns 18 €/persona
Altres costos de la jornada: 20 € (documentació, bus, tast de vins…)
Inscripció: Si no heu comunicat encara la vostra participació cal enviar un missatge a diana.js@macs.udl.cat abans del dia 19 de maig. Indiqueu, si us plau:
- Nom, cognoms i telèfon de contacte
- Si sou soci de l’ICEA o de la SECS
- Si desitgeu reserva de plaça pel dinar (i en aquest cas si hi ha alguna especificació alimentària a observar)
(Els que ja heu comunicat la vostra participació envieu també aquestes dades, si us plau)
Per facilitar la logística i desenvolupament de la jornada les places es limiten a 35, per ordre d’inscripció. En cas de superar-se aquesta xifra tenen preferència els socis de la ICEA i de la SECS.
Foto: Vilalba dels Arcs (Viquipèdia)
nov. 20, 2018
5 de desembre
Jornada tècnica per celebrar el Dia Mundial de Sòl
Sala de graus. Edifici 1. ETSEA-UdL. Lleida.
El Dia Mundial del Sòl (WSD) se celebra anualment el 5 de desembre per centrar l’atenció en la importància d’un sòl sa i conscienciar per la gestió sostenible dels recursos del sòl. #WorldSoilDay
Organitzen:
Universitat de Lleida
ICEA – Institució Catalana d’Estudis Agraris
SECS – Sociedad Española de la Ciencia del Suelo
ITPS – Intergovernmental Technical Panel on Soils
Programa
9.15. Benvinguda
09.30 – 10.00 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Astrid Ballesta. Vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació de la Universitat de Lleida.
10.00 – 10.30 Els sòls des de la visió FAO i el Intergovernmental Technical Panel on Soils (ITPS). Rosa M.Poch. Catedràtica d’Edafologia de la Universitat de Lleida. Presidenta del ITPS.
10.30 – 11.00 Riscos associats a la contaminació de sòls. Esther Martí. Professora de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.
11.00 – 11.30 Pausa – Cafè
11.30 – 12.00 El coneixement i la divulgació dels sòls de Catalunya. Visió de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Agnès Lladós, responsable projectes de sòls del Centre de Suport Territorial Pirineus (CSTP). ICGC.
12.00 – 12.30 Aplicació agrària de residus i protecció del sòl. Visió de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Meri Pous, cap del Departament de protecció del sòl de l’Àrea d’Economia circular. ARC. Generalitat de Catalunya.
12.30 – 13.00 Protecció de sòls agraris. Elisenda Guillaumes. Directora General d’Agricultura i Ramaderia. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
13.00. Cloenda
Per confirmar assistència, poseu-vos en contacte amb Diana E. Jiménez diana.js@macs.udl.cat
web de la FAO del Dia Mundial del Sòl 2018
juny 17, 2018
Participants Transcatalònia 2018
La Transcatalònia és una activitat de periodicitat anual que organitza la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), en col·laboració amb la delegació de Catalunya de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl (SECS), amb una sòlida tradició que permet un coneixement progressiu dels sòls de Catalunya. En aquesta edició del 2018, l’àrea seleccionada ha estat la comarca de l’Alt Urgell, al Pirineu de Lleida.
L’itinerari del matí va consistir en un primer trajecte entre la serra del Cadí i la terrassa baixa del riu Segre, prop de la Seu d’Urgell. A la tarda, es van observar els sòls dels vessants que donen al riu Valira i el sistema de terrasses del Segre. El disseny del circuit, les descripcions de sòls i les explicacions corresponents van ser a càrrec de Bernat Blasi, enginyer agrònom i edafòleg, que ha realitzat diversos estudis i cartografies de sòls als Pirineus. Les parades van situar també el paisatge en el seu context històric, social i econòmic, en tant que la zona se situa a l’origen del comtat d’Urgell i presenta una densa història en el marc de l’evolució de Catalunya.
Discutint un perfil sobre el terreny (foto de J. X. Gràcia). Transcatalònia 2018
Els sòls del primer tram del recorregut es desenvolupen en col·luvions calcaris i presenten poca evolució edàfica, però permeten un bon desenvolupament de prats de dall i dent. A les zones amb més pendents, el bosc recupera actualment l’antic espai. En zones basals, els sòls guanyen profunditat, amb més evolució. Es cultiven intensament, es reguen i presenten un sistema de producció farratgera molt productiu orientat a producció lletera. Les observacions del matí van finalitzar en un excel·lent perfil de terrassa baixa, on es van observar propietats dels sòls d’aquests entorns edàfics propers a rius.
A la tarda, es van observar sòls desenvolupats en col·luvions no calcaris, força representatius de prats en fort pendent de molts indrets del Pirineu. Posteriorment, es va fer una observació de sòls en terrasses mitjanes, on es van estudiar els processos de formació de sòls en una master class de la Dra. Rosa Poch (Universitat de Lleida) i del Dr. Jaume Boixadera (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya), amb una excel·lent síntesi dels processos formadors del sòl observat.
Perfil a la terrassa baixa del Segre, prop de la Seu d’Urgell (foto de J. X. Gràcia). Transcatalònia 2018
En resum, va ser una jornada de màxim interès científic, de coneixement del patrimoni natural i context econòmic agrari d’una històrica comarca del nostre país.
Miquel Aran, coordinadors de la secció de sòls de la ICEA
juny 17, 2018
El proppassat 7 de juny, va tenir lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, la jornada El carboni orgànic en els sòls agrícoles: una eina per a la mitigació del canvi climàtic a Catalunya, organitzada amb la col·laboració de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA). La inauguració va ser a càrrec del president de la ICEA, Jordi Sala.
Les presentacions, desenvolupades per diverses institucions, van oferir un treball transversal amb el resultat d’un primer mapa digital del contingut de carboni orgànic en els sòls agrícoles de Catalunya. En el projecte van participar l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
Les ponències van tractar temes relacionats amb les funcions dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàtic, la base de dades i el sistema d’informació de sòls de Catalunya, l’estimació de les reserves de carboni orgànic i sobre com cal procedir per a augmentar el segrest de carboni orgànic en el sòl. La jornada va finalitzar amb una taula rodona amb la participació de diversos experts que va complementar els diferents enfocaments de la qüestió.
La participació va ser molt alta, atès el gran interès que suscita el tema i la necessitat de l’estudi pluridisciplinari, sempre amb els sòls com a element essencial.
Miquel Aran, coordinador de la secció de sòls de la ICEA
Ponències
El paper dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàtic
Iñaki Gili Jauregui, Oficina Catalana del Canvi Climàtic
La base de dades i Sistema d’informació dels sòls de l’ICGC – Portal Geoíndex
Emilio Ascaso et al., Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Mapa digital del contingut en carboni orgànic en els sòls agrícoles de Catalunya
Immaculada Funes et al., CREAF, IRTA, ICGC, CTFC, DARP
Estimació dels estocs de carboni als sòls, a escala de país: dificultats i reptes
Pere Rovira, Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) – Grup de Sòls i Adobs
Com segrestar carboni orgànic al sòl
Josep Maria Alcañiz, Universitat Autònoma de Barcelona – Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)
maig 30, 2018
Barcelona, 7 de juny de 2018
Organitzen: Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF),Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), IRTA – Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Sociedad Española de la Ciencia del Suelo (SECS). Participa Eurofins
L’objectiu d’aquesta jornada és debatre el paper dels sòls agrícoles com a embornal de carboni, fet que determinarà el seu paper en la mitigació del canvi climàtic. Aquest debat ha d’incloure necessàriament la identificació de possibles actuacions de futur en la caracterització i protecció del sòl com a recurs. En la jornada, es farà una doble presentació:
La Base de dades i Sistema d’Informació dels Sòls de Catalunya (BDSISCat), que s’està desenvolupant des de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i que es pot consultar al portal Geoíndex de l’ICGC.
El nou Mapa digital d’estocs de Carboni als sòls agrícoles de Catalunya, escala 1:500.000, realitzat en el marc d’un conveni de col·laboració entre l’ICGC, el DARP, l’IRTA, el CTFC i el CREAF per a la realització d’un estudi d’estimació dels estocs de carboni als sòls agrícoles de Catalunya.
Una jornada adreçada a professionals de l’administració, del món empresarial i de l’àmbit acadèmic interessats en els aspectes del canvi climàtic, els sistemes agrícoles, i la protecció del sòl com a recurs, amb un èmfasi especial en l’aplicació de l’estratègia ‘4 x 1000’ de la COP21 i 22.
Programa
