Transcatalònia 2022

jul. 9, 2022

La Transcatalònia 2022 ha tingut lloc el dia 4 de juny. El traçat escollit ha estat un recorregut edàfic en la zona del sud del Segrià i les Garrigues. Francisco Fonseca ha estat l’encarregat de treballar en els detalls del circuit de l’any 2022. En aquest cas, s’ha posat molt èmfasi en els canvis d’usos del territori.

Cal afegir que, després de tres anys de parada —per raons de força major—, s’ha reprès aquesta activitat, que reuneix els interessos científics per l’edafologia d’un perfil variat de professionals vinculats a aquesta ciència. També s’ha volgut donar valor al llibre Els sòls de Catalunya. Àrea meridional de Lleida, publicat l’any 1982 per Jaume Porta, Ramon Julià i col·laboradors. A més, hem tingut la sort de comptar amb la presència del doctor Jaume Porta entre els participants de la Transcatalònia 2022.

El recorregut s’ha iniciat amb una explicació del professor Carles Balasch (Universitat de Lleida) sobre la dinàmica que va constituir les formes del paisatge en l’eix del Segre i els seus afluents a la zona de la plana de Lleida (ha parlat sobre de quina manera les fases del Quaternari han modelat el paisatge). L’explicació s’ha desenvolupat a la terrassa del castell de Templers del tossal de Gardeny, una magnífica talaia de la ciutat i les comarques limítrofes.

Finalitzada aquesta descripció, el grup s’ha traslladat a la zona del terme municipal d’Alfés, on s’ha procedit a la descripció del primer perfil sobre una antiga terrassa del riu Set. Es tracta d’un sòl amb horitzó petrocàlcic, som i que, d’acord amb la present tipologia de gestió de plantacions de fruiters, presenta un fort interès per la seva resposta al maneig en condicions de fertirrigació. Tot seguit, s’ha fet una altra observació en un perfil del terme municipal de Sunyer, molt som i en una posició fisiogràfica similar. El punt d’observació ha permès percebre els profunds canvis de la comarca, associats a la introducció del regadiu per degoteig, la fructicultura intensiva, la reducció de la biodiversitat, la creació de zones exemptes de transformació per interès de conservació d’espais de reserva natural, la introducció dels camps fotovoltaics… Un seguit de temes que els estudis edafològics no poden deixar de tenir en consideració en el moment actual.

S’ha fet una tercera parada en una zona de transformació d’agricultura tradicional en secà en una zona d’agricultura intensiva en reg, plantada d’ametller i pistatxo, a la zona del terme municipal d’Alcanó. Es tracta d’un model productiu nou, hiperintensiu en capital i radicalment transformador del paisatge. S’ha ampliat el debat sobre els impactes, el futur, la sostenibilitat, el model econòmic i quines podrien ser les alternatives.

En una quarta parada, entre els municipis del Soleràs i la Granadella, a les Garrigues més intrínseques, en un paisatge de valls amb sòls col·luvials-al·luvials en els fons, amb potents bancals de pedra seca, s’ha fet una observació sobre el paisatge tradicional, d’una gran bellesa estètica, però que es troba en una fase en què van sorgint transformacions que fan témer un profund canvi d’aquestes contrades.

Posteriorment, al dinar, en un restaurant al municipi de Bellaguarda, s’ha fet una darrera observació al municipi de la Granadella, en un sòl molt antic, també amb un horitzó petrocàlcic d’una composició estètica rellevant, a causa de la seva antiga gènesi. El punt observat se situa sota les grans torres eòliques que han colonitzat bona part de les carenes de la zona. A continuació, hi ha hagut un nou debat sobre la contribució d’aquestes inversions a l’economia local i el seu impacte paisatgístic.

Finalment, s’ha tornat a Lleida, al punt de sortida. S’ha resumit la jornada i s’ha fet balanç dels canvis positius que s’han produït en el país en el període 1982 i 2022. Per acabar, hi ha hagut una aportació final del doctor Jaume Porta amb aplaudiment dels assistents i el comiat.