+00 34 932 701 180 icea@iec.cat

Ruta de sòls i paisatges al terme municipal de Lleida

El proppassat dia 2 de juny, la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) va organitzar una activitat titulada «El paisatge de l’Horta de Lleida i els seus sòls» i realitzada amb el suport de la Paeria de Lleida. Es tracta d’una sortida que s’emmarca en les Ecodescobertes, que organitza la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Corporació Municipal i que s’orienten al coneixement del medi natural. L’Horta de Lleida és un territori extens, bona part del qual és regat des d’un període molt antic i que acull una àmplia diversitat d’habitats, que han estat més valorats en els darrers anys.

Foto activitat

L’any 2018 es va portar a terme una experiència pilot consistent en l’explicació dels sòls d’un itinerari que es realitza en alguns dels paisatges més rellevants de la zona. El terme municipal de Lleida supera les 20.000 ha d’extensió. Inclou una gamma variada de paisatges: des dels relleus propers a la comarca de les Garrigues fins al potent sistema de terrasses del riu Segre i els grans depòsits al·luvials del riu Noguera Ribagorçana, cap al límit amb l’Aragó. Es tracta d’un paisatge inclòs en la depressió de l’Ebre, on la confluència de tres rius pirenaics —la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Segre— ha desenvolupat un complex sistema de depòsits quaternaris sobre el substrat terciari subjacent.

El resultat ha estat un ventall de fisiografies i geomorfologies en uns sòls treballats des de fa mil·lennis. Els registres disponibles detallen l’evolució dels cultius al llarg dels segles, amb la important petjada de l’aigua de reg derivada dels rius pirenaics. Es pot observar l’evolució dels regs des de les sèquies romanes als sistemes andalusos i medievals, als regadius de l’època industrial i als sistemes de reg moderns per degoteig i aspersió, perfectament monitoritzats. Cal no oblidar les àrees dels secans esteparis, que tenen un gran valor natural. Els sòls presenten una gran varietat, ajustada als processos formadors i amb un important component de l’acció humana mitjançant el reg, la millora dels sòls salins, l’aportació de matèries orgàniques i les rotacions de cultius. Finalment, també els afecten la controvèrsia actual entre el procés d’urbanització, el segellat dels sòls i la necessària protecció dels sòls agrícoles. Un debat ben viu. En els darrers anys, l’Horta és objecte d’un procés de redescobriment i valoració, ja que és un territori culturalment i sentimental molt vinculat a la ciutat de Lleida.

Els assistents van mostrar un gran interès pel descobriment de les característiques dels sòls, un element natural poc conegut. De cara als pròxims anys, es vol ampliar el nombre de circuits de sòls i paisatges.

Miquel Aran
ICEA. Secció de Sòls

Transcatalònia 2019

El proppassat dia 1 de juny, la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) va desenvolupar la tradicional activitat Transcatalònia corresponent a l’any 2019. La jornada és una síntesi de descobriment edàfic, estudi de perfils i encaix de la ciència del sòl en el context fisiogràfic, històric i econòmic de cada zona. Aquest any la zona objecte d’estudi ha estat la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. El títol de la jornada era «Els sòls del loess. Unes notes en el front de batalla. Itinerari edàfic per la Terra Alta i Ribera d’Ebre».

Foto grup

El contingut de la jornada es basa en els estudis de sòls realitzats a la zona en els darrers trenta anys. Una bona part dels sòls d’aquestes comarques tenen una tipologia molt particular, formada a partir de depòsits eòlics (el loess) de composició molt diferent a la dels materials geològics subjacents. La concentració de loess a les Terres de l’Ebre és una de les més rellevants de la península Ibèrica.

La jornada ha inclòs una descripció general de la fisiografia de la zona, que ha afavorit el depòsit d’aquests materials originats en el tram mitjà de l’Ebre. S’han estudiat un total quatre perfils desenvolupats en diferents seqüències de depòsits eòlics, denominats localment sòls de panal. Són sòls de granulometria amb domini del llim gros i la sorra fina, sense elements grossos, de color groguenc (a vegades, una mica ataronjat), amb un alt contingut de carbonats, no salins i moderadament bàsics. En alguns casos, presenten un feble contingut de guix. Alguns perfils contenen acumulacions de carbonats en forma de ninetes del loess. En certs perfils s’han realitzat explicacions de detall amb la disponibilitat d’anàlisis micromorfològiques i datació amb tècniques de luminescència estimulada òpticament (OSL). El coneixement d’aquests sòls ha augmentat sensiblement en aquests darrers anys.

Una de les activitats de la jornada ha consistit en un tast de vins obtinguts a partir de plantacions de vinya en sòls de loess, principalment a partir de la varietat garnatxa, la dominant a la comarca de la Terra Alta. Una altra activitat ha estat l’estudi amb sensors del contingut de la humitat dels sòls formats en loess, on actualment hi ha plantacions de cirerers, un cultiu molt present a la Ribera d’Ebre, amb un maneig del reg molt exigent.

Finalment, en el context històric i paisatgístic, s’han descrit algunes de les situacions viscudes pels combatents de la batalla de l’Ebre, que va tenir lloc en aquestes contrades l’any 1938. És l’escenari del gran combat que ha estat recordat en alguns dels punts més emblemàtics del circuit. Una necessària connexió entre la història i la ciència dels sòls.

Miquel Aran
ICEA. Secció de Sòls

TRANSCATALÒNIA 2019: “Els sòls del loess. Unes notes en el front de batalla”

Itinerari edàfic per la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Dissabte, 1 de juny de 2019.

Tal i com vàrem anunciar en la primera circular facilitem un avançament del detall de la jornada corresponent a la Transcatalònia 2019, que es realitzarà amb l’observació dels sòls desenvolupats sobre loess a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, en el context d’un marc històric bèl·lic encara relativament recent.

El circuit està programat de sud a nord. La sessió de matí es desenvoluparà a la Terra Alta, comarca fronterera amb l’Aragó i situada fora dels grans eixos de comunicacions però amb un càrrega històrica important. L’agricultura és un sector clau en aquesta comarca i la moderna viticultura ha esdevingut un dels motors econòmics de la contrada. La jornada inclou un tast de vins generats en els sòls objecte d’estudi.

La sessió de tarda es desenvoluparà a la comarca de la Ribera d’Ebre, eix clau de les comunicacions entre Aragó, i el ponent de Catalunya amb la Mediterrània i el País Valencià, amb l’Ebre com a eix de pas. Sempre sobre els sòls amb loess es procedirà a l’estudi de perfils de diferent evolució sobre aquest material, al nord de l’Ebre.

La jornada ha estat dissenyada i treballada per Carles Balasch, Jaume Boixadera i Rosa Maria Poch que han desenvolupat diversos estudis en els sòls de loess de la zona.

A l’inici es lliurarà una guia amb la descripció dels sòls, paisatges i altres elements d’interès en cada punt d’observació.

Programa i itinerari:

                Hora Lloc o acció Notes del punt de parada
1 8:30 Móra d’Ebre Arribada dels assistents. Cafeteria.
2 9:00 Sortida amb autocar Explicació de la jornada i sortida amb autocar
3 9:30 Vilalba dels Arcs (1) Descripció del paisatge i dels depòsits de loess  en àrees enlairades de vell poblament
4 10:15 Vilalba dels Arcs (2) Observació de perfils en loess
5 11.45 Batea Descripció de perfiles en loess
6 13:00 Coll del Moro Observació del Paisatge i tast de vins
7 14.00 Dinar al Coll del Moro Restaurant Coll del Moro
8 16.00 Serra d’Almos Observació de perfil desenvolupat en loess
9 17:15 Tivissa Observació de perfil desenvolupat en loess
10 18:30 Mora d’Ebre Arribada al punt de sortida

Els moviments els farem amb autocar  a partir del punt de sortida (Mora d’Ebre)

El dinar està previst a les 14:00 al restaurant del Coll del Moro. El cost del menú serà d’uns 18 €/persona

Altres costos de la jornada: 20 € (documentació, bus, tast de vins…)

Inscripció: Si no heu comunicat encara la vostra participació cal enviar un missatge a diana.js@macs.udl.cat abans del dia 19 de maig. Indiqueu, si us plau:

  • Nom, cognoms i telèfon de contacte
  • Si sou soci de l’ICEA o de la  SECS
  • Si desitgeu reserva de plaça pel dinar (i en aquest cas si hi ha alguna especificació alimentària a observar)

(Els que ja heu comunicat la vostra participació envieu també aquestes dades, si us plau)

Per facilitar la logística i desenvolupament de la jornada les places es limiten a 35, per ordre d’inscripció. En cas de superar-se aquesta xifra tenen preferència els socis de la ICEA i de la SECS.

Foto: Vilalba dels Arcs (Viquipèdia)

Els sòls i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS)

5 de desembre

Jornada tècnica per celebrar el Dia Mundial de Sòl

Sala de graus. Edifici 1. ETSEA-UdL. Lleida.

El Dia Mundial del Sòl (WSD) se celebra anualment el 5 de desembre per centrar l’atenció en la importància d’un sòl sa i conscienciar per la gestió sostenible dels recursos del sòl. #WorldSoilDay

Organitzen:

Universitat de Lleida
ICEA – Institució Catalana d’Estudis Agraris
SECS – Sociedad Española de la Ciencia del Suelo
ITPS – Intergovernmental Technical Panel on Soils

 

Programa

9.15.                             Benvinguda

09.30 – 10.00              Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Astrid Ballesta. Vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació de la Universitat de  Lleida.

10.00 – 10.30              Els sòls des de la visió FAO i el Intergovernmental Technical Panel on Soils (ITPS). Rosa M.Poch. Catedràtica d’Edafologia de la Universitat de Lleida. Presidenta del ITPS.

10.30 – 11.00              Riscos associats a la contaminació de sòls. Esther Martí. Professora de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.

11.00 – 11.30              Pausa – Cafè

11.30 – 12.00              El coneixement i la divulgació dels sòls de Catalunya. Visió de l’Institut Cartogràfic i Geològic      de Catalunya (ICGC). Agnès Lladós, responsable projectes de sòls del Centre de Suport Territorial Pirineus (CSTP). ICGC.

12.00 – 12.30              Aplicació agrària de residus i protecció del sòl. Visió de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Meri Pous, cap del Departament de protecció del sòl de l’Àrea d’Economia circular. ARC. Generalitat de Catalunya.

12.30 – 13.00             Protecció de sòls agraris. Elisenda Guillaumes. Directora General d’Agricultura i Ramaderia. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

13.00.                         Cloenda

Per confirmar assistència, poseu-vos en contacte amb Diana E. Jiménez diana.js@macs.udl.cat

web de la FAO del Dia Mundial del Sòl 2018

Transcatalònia 2018

Participants Transcatalònia 2018

La Transcatalònia és una activitat de periodicitat anual que organitza la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), en col·laboració amb la delegació de Catalunya de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl (SECS), amb una sòlida tradició que permet un coneixement progressiu dels sòls de Catalunya. En aquesta edició del 2018, l’àrea seleccionada ha estat la comarca de l’Alt Urgell, al Pirineu de Lleida.

L’itinerari del matí va consistir en un primer trajecte entre la serra del Cadí i  la terrassa baixa del riu Segre, prop de la Seu d’Urgell. A la tarda, es van observar els sòls dels vessants que donen al riu Valira i el sistema de terrasses del Segre. El disseny del circuit, les descripcions de sòls i les explicacions corresponents van ser a càrrec de Bernat Blasi, enginyer agrònom i edafòleg, que ha realitzat diversos estudis i cartografies de sòls als Pirineus. Les parades van situar també el paisatge en el seu context històric, social i econòmic, en tant que la zona se situa a l’origen del comtat d’Urgell i presenta una densa història en el marc de l’evolució de Catalunya.

Discutint un perfil sobre el terreny (foto de J. X. Gràcia). Transcatalònia 2018

Els sòls del primer tram del recorregut es desenvolupen en col·luvions calcaris i presenten poca evolució edàfica, però permeten un bon desenvolupament de prats de dall i dent. A les zones amb més pendents, el bosc recupera actualment l’antic espai. En zones basals, els sòls guanyen profunditat, amb més evolució. Es cultiven intensament, es reguen i presenten un sistema de producció farratgera molt productiu orientat a producció lletera. Les observacions del matí van finalitzar en un excel·lent perfil de terrassa baixa, on es van observar propietats dels sòls d’aquests entorns edàfics propers a rius.

A la tarda, es van observar sòls desenvolupats en col·luvions no calcaris, força representatius de prats en fort pendent de molts indrets del Pirineu. Posteriorment, es va fer una observació de sòls en terrasses mitjanes, on es van estudiar els processos de formació de sòls en una master class de la Dra. Rosa Poch (Universitat de Lleida) i del Dr. Jaume Boixadera (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya), amb una excel·lent síntesi dels processos formadors del sòl observat.

Perfil a la terrassa baixa del Segre, prop de la Seu d’Urgell (foto de J. X. Gràcia). Transcatalònia 2018

En resum, va ser una jornada de màxim interès científic, de coneixement del patrimoni natural i context econòmic agrari d’una històrica comarca del nostre país.

Miquel Aran, coordinadors de la secció de sòls de la ICEA

La jornada del carboni orgànic en sòls agrícoles

El proppassat 7 de juny, va tenir lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, la jornada El carboni orgànic en els sòls agrícoles: una eina per a la mitigació del canvi climàtic a Catalunya, organitzada amb la col·laboració de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA). La inauguració va ser a càrrec del president de la ICEA, Jordi Sala.

Les presentacions, desenvolupades per diverses institucions, van oferir un treball transversal amb el resultat d’un primer mapa digital del contingut de carboni orgànic en els sòls agrícoles de Catalunya. En el projecte van participar l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

Les ponències van tractar temes relacionats amb les funcions dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàtic, la base de dades i el sistema d’informació de sòls de Catalunya, l’estimació de les reserves de carboni orgànic i sobre com cal procedir per a augmentar el segrest de carboni orgànic en el sòl. La jornada va finalitzar amb una taula rodona amb la participació de diversos experts que va complementar els diferents enfocaments de la qüestió.

La participació va ser molt alta, atès el gran interès que suscita el tema i la necessitat de l’estudi pluridisciplinari, sempre amb els sòls com a element essencial.

Miquel Aran, coordinador de la secció de sòls de la ICEA

Ponències

El paper dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàtic
Iñaki Gili Jauregui, Oficina Catalana del Canvi Climàtic

La base de dades i Sistema d’informació dels sòls de l’ICGC – Portal Geoíndex
Emilio Ascaso et al., Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Mapa digital del contingut en carboni orgànic en els sòls agrícoles de Catalunya
Immaculada Funes et al., CREAF, IRTA, ICGC, CTFC, DARP

Estimació dels estocs de carboni als sòls, a escala de país: dificultats i reptes
Pere Rovira, Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) – Grup de Sòls i Adobs

Com segrestar carboni orgànic al sòl
Josep Maria Alcañiz, Universitat Autònoma de Barcelona – Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)