Notícies | ICEA - Institució Catalana d'Estudis Agraris -IEC

Visita al celler del Castell del Remei

jul. 9, 2024

El proppassat dimecres 3 de juliol la Comissió Permanent de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA va visitar la finca i el celler del Castell del Remei. Aquesta visita s’emmarca dins de les tradicionals sortides que fa aquesta Secció a diferents cellers del país.

La família Cusiné, propietària de la finca des de 1982, quan van adquirir-la, ens van acompanyar en tot moment, detallant totes les característiques i la història de la finca.

Primer, vam visitar el celler, guiats per Mireia González, esposa de Tomàs Cusiné, i seguidament, vam fer un tast dels diferents vins de la família, assessorats pel mateix Tomàs Cusiné.

Per acabar, vam celebrar un dinar al restaurant del Castell, juntament amb el matrimoni Cusiné, amb qui debatérem sobre el sector i les dificultats amb què es troba en aquests moments, però també sobre les noves oportunitats que té.

Precisament, aquest intercanvi d’impressions amb els propietaris i gestors de les finques de vinyes de més rellevància al país és un dels principals objectius d’aquestes sortides que fa la Secció, que solen ser un parell de cops cada any, per a trepitjar el territori en companyia dels seus productors i industrials.

I Jornada sobre Agroindústria a la Catalunya Central

juny 2, 2024

«Producció i consum de carn i de proteïnes alternatives: el gran debat»

Organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA-IEC); Lourdes Viladomiu, UAB-ICEA, i Jordi Rosell, UAB-ICEA i la col·laboració de Bon Preu, va tenir lloc el dissabte, 18 de maig 2024, Ajuntament de Gurb. Sala de Cultura (Gurb, Osona).

Programa

09.30-10.00 h Presentació a càrrec de Josep Casassas, alcalde de Gurb; Joan Sabartés, director d’Operacions del Grup Bon Preu, Jordi Sala, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA)

10.00-10.30 h El sector de carn de boví: dinàmica recent, mercats, problemàtiques i perspectives, a càrrec de Ricard Godia Companys, president d’ASOPROVAC.

10.30-11.00 h El sector porcí: problemàtiques i perspectives, a càrrec de Ramon Armengol, ramader i expresident de la Confederació de Cooperatives Agroalimentàries de la Unió Europea (COGECA)

11.30-11.50 h Reptes per a la sostenibilitat ambiental del sector ramader a Catalunya, a càrrec de Ricard Carreres, Centre Tecnològic BETA (UVIC)

11.50-12.10 h Reflexions sobre producció i consum de carn i alternatives, a càrrec de Joan Tibau, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)

12.10-12.30 h Experiència empresarial de producció de diferents tipus de carn. El Soler de N’Hug, a càrrec de Josep Peraire.

12.30-12.50 h Experiència empresarial de carn de porcí ecològica: Llavora, a càrrec de Pino Delàs.

15.00-15.30 h Fonts de proteïna dins del patró alimentari saludable i sostenible, a càrrec d’ Anna Vila, Facultat de Ciències de la Salut i Benestar (UVIC)

15.30-16.00 h Nutrició: consum de carn i alternatives, a càrrec d’Abel Mariné, Facultat de Farmàcia (UB)

16.00-16.30 h Visions alternatives al consum de carn: vegetarianisme i veganisme, a càrrec de Karen Hoberg, consultora, membre de la Junta de la Sociedad Española de Agricultura Ecológica y Agroecología (SEAE) i col·laboradora de la UVIC.

16.30-17.00 h Les proteïnes alternatives, a càrrec de Jaume Planella, director de I+D de Noel Alimentaria.

17.00-18.00 h Taula rodona amb participants i públic: Carn versus proteïnes alternatives.

Resum i comentaris. Lourdes Viladomiu, Jordi Rosell, Gemma Frances i Margarida Abella

A la introducció de la Jornada s’assenyalen diversos elements entre els quals destaquem la importància del sector carni, des d’un punt de vista socioeconòmic tant a Catalunya com a Osona. Cal destacar que la Jornada es va realitzar a la seu de l’Ajuntament de Gurb, al Mas l’Esperança, un dels més bonics de Catalunya, i que en el passat va ser una masia i un centre de recerca.

Ricard Godia va fer una panoràmica del sector de carn de boví. En els últims seixanta anys, s’ha doblat el consum de carn de vaquí al món. La Unió Europea (UE) representa el 15 % de la producció mundial.

La participació del boví en el consum de carn a Espanya ha anat perdent importància fins a situar-se entorn del 10 % a Catalunya. El consum de carn de boví a Espanya és molt baix si es compara amb els d’altres països desenvolupats.

A Catalunya, el novembre de 2023, el consum va ser de 93 g de carn bovina/habitant i setmana, amb una despesa d’1,2 € per habitant i setmana.

L’evolució del consum intern va a la baixa amb una mitjana l’any 2023 de 4,3 kg/hab. i any i una caiguda del 48 % en els darrers quinze anys.

La demanada mundial està en creixement, especialment en els països emergents amb increment de capacitat adquisitiva. També hi ha un increment del consum als mercats dels països àrabs, on no hi ha competència amb el porcí.

La nostra carn d’animals alimentats amb cereal (grain feed) és molt apreciada en el mercat asiàtic.

La producció ha anat també disminuint. El model predominant a Catalunya és l’intensiu, d’engreix sense pastures pròpies (85 %), en granges a la Catalunya interior. És un sector obert al mercat internacional amb importacions i exportacions significatives.

Els reptes del consum se centrarien en:

Enfortir canals de comercialització per a ramaders amb producte diferenciat.
Més pedagogia explicant bé els esforços fets en matèria de benestar animal i de sostenibilitat mediambiental.
Explicar els diferents models de producció (ramaderia extensiva i intensiva són complementàries).

Les perspectives de futur del sector:

El consum intern no pot garantir la competitivitat del sector.
A mitjà termini es preveu una reducció del cens d’animals d’engreix (amb les reduccions d’ajuts de la PAC, canvis de tendències de preus de la carn, inflació, encariment d’inputs, incertesa climàtica, i reducció d’oferta d’animals per engreix).
A mitjà i llarg termini es preveu un canvi estructural amb la desaparició de petits productors, increment de la integració i altres formes de col·laboració. També es preveu una reestructuració de la indústria transformadora.
Tendència a la baixa de les exportacions d’animals vius no per manca de demanda, sinó per motius reguladors.
La nova PAC suposa una reducció de la competitivitat del sector en relació amb països tercers.
A Europa no es preveu que augmenti la producció., tenint en compte la reducció del nombre de vaques.
La sostenibilitat mediambiental condiciona la nostra producció: petjada de CO₂, consum d’aigua.
Pressió dels interessos econòmics en contra de la carn per a promocionar la proteïna alternativa.

Queda molta pedagogia per fer sobre els diferents models de producció. L’etiquetatge com a producció agrària sostenible (PAS) és una oportunitat i les proteïnes d’origen vegetal una amenaça en un entorn on hi ha missatges que consideren les vaques com a màquines d’emissió de metà. L’estigma social que té la producció de carn en l’àmbit ambiental també està desmotivant el jovent a treballar en el sector.

Davant l’atac contra l’atac, el sector s’està autoestudiant i està portant a terme accions diverses:

Donar visibilitat a una carn de qualitat, amb premis com el Beef 3stars.
Innovar per a avaluar i reduir les emissions de gas metà i millorar l’etiquetatge. En aquest àmbit, es menciona la importància de la relació amb institucions de recerca (IRTA, universitats…) i és molt crític amb el Nutri-score (etiquetatge nutricional).

Ramon Armengol va assenyalar la importància del sector porcí a Catalunya i la seva competitivitat. És un sector sempre amenaçat per la Pesta Porcina Africana (PPA), per regulacions, per una visió critica enfront de l’animal. L’exemple d’Holanda, on el tancament subvencionat de granges és una política molt important, fa patir al sector. El consum de carn vermella va baixant i el de carn de pollastre va augmentant.

Hi ha una caiguda de consum de carn de porc de 32,4 kg/per capita a 31,1 kg/per capita. Pel fet d’haver-se encarit el porc, hi ha una substitució per carn de pollastre, que és més barata.

També hi ha la Directiva marc de l’aigua (DMA), que és molt rígida quant a la contaminació d’aqüífers per nitrats. Hem fet molts estudis. Una part és certa. Hi ha una limitació de 170 kg. Però els nitrats venen de moltes fonts, orgàniques i minerals.

No aconseguim millorar la imatge. Som víctimes de pressions i empreses interessades.

Es planteja el tema de la carn de laboratori. Es rebutja. S’hi han posat molts diners per tirar-ho endavant. També va passar amb les mal anomenades «llets» vegetals.

Hi ha massa campanyes generals contra la carn. Representen només el 2,3 % dels gasos d’efecte hivernacle.

Cal enfrontar els nous productes que estan apareixent i prohibir la utilització del nom de «carn», en productes que no venen del bestiar, tal com es va fer, en el seu moment, amb la llet. Els reptes del sector són:

Millorar la imatge del sector.
Millorar la gestió de les dejeccions ramaderes.
Fer front a la pressió mediàtica injusta derivada del desconeixement, del paper dels grups d’interès de productes complementaris.

Per a fer pinsos, depenem de les collites i del que entra pels ports. També molt cereal ve del sud de França. Les legislacions ho compliquen molt.

En el debat s’apunta que cal mirar què es vota a les eleccions europees perquè els grups d’interès són els que manen. Hi ha d’haver una manera de donar missatges; la proximitat és qualitat.

Armengol conclou dient que el sector porcí aporta 69.000 milions €. És molt important el que el sector porcí aporta a l’economia.

Ricard Carreres va centrar la seva exposició en la sostenibilitat a la producció de porcí. Una sostenibilitat que afecta els orígens dels inputs, l’eficiència en la utilització dels inputs i la gestió i el tractament de l’output. Després de remarcar la importància del sector agrari en les emissions, la contaminació i la pèrdua de biodiversitat va assenyalar que és l’únic sector capaç d’emetre i segrestar carboni. I que el consum d’aliments és fonamental, al marge de l’impacte ambiental negatiu.

Quins possibles impactes ambientals pot tenir la producció porcina? N’apunta uns quants:

Canvi climàtic
Contaminació i degradació del sòl
Contaminació de l’aire
Escassetat i contaminació de l’aigua
Pèrdua de biodiversitat

Pel cas del porcí, la recerca i les millores per a evitar o minimitzar el seu impacte s’estan fent fonamentalment en la gestió dels purins, però afecten tots els àmbits com, per exemple, l’alimentació (multifase). Va assenyalar molts projectes en curs relacionats amb aquesta temàtica.

L’agricultura pot ser un emissor net i un segrestador net de carboni. L’agricultura regenerativa incrementa el carboni al sòl i el redueix a l’atmosfera. S’ha d’aconseguir monetitzar l’impacte positiu.

Parla de sostenibilitat i del benestar animal (animal welfare). Cal fer una anàlisi del cicle de vida per a valorar bé l’impacte. És complexa. De vegades és difícil de quantificar la petjada ambiental. Hi ha disset indicadors. I molta gent treballa als EUA i també al govern català.

Les plantes de biogàs poden ser una oportunitat

per a crear fertilitzants,
per a generar energia i
per a produir aigua.

Un altre aspecte és la biorefineria. Pot ser una oportunitat de negoci per al nostre país.

També va indicar que hi ha molt plans i normatives, però a la pràctica la seva implementació és lenta. Molts indicadors de sostenibilitat, molta proposta de producció agrària sostenible (PAS) i etiquetes, moltes opcions tècniques (plantes de biogàs), però va concloure que Catalunya té molts purins per a la superfície agrària útil (SAU) disponible.

Va deixar unes conclusions per a pensar:

L’eficiència per sort està alineada amb la sostenibilitat.
Hem de mirar la sostenibilitat des d’un prisma més global.
Una cosa que pot incrementar l’agricultura regenerativa és gestionar l’aigua pels sòls a còpia d’incrementar nutrients i biodiversitat dels sòls. A favor de l’alimentació de la planta, no amb menjar ràpid (fast food), sinó amb diversitat.

Joan Tibau va fer una panoràmica molt àmplia; el que passa a Catalunya no es pot aïllar de la resta del món. La població del planeta augmenta i la demanda de carn en el països en vies de desenvolupament creix encara més ràpidament. Cal una visió global. Alimentem el món tots plegats. En deu anys es necessitaran augments de la producció de carn del 10 %.

Visió global = planetària. El planeta és únic i afecta a tothom. Dues visions: la intensiva del productor i la del consumidor. L’anàlisi s’ha de fer des d’una visió de les expectatives, de riscos geopolítics, comercials, de les cadenes de producció, transformació, distribució, consum.

És impossible a Catalunya canviar de sistema de producció ramadera? Quina dependència tenim del sistema? Cal una visió estratègica. És millor produir carn aquí o a fora? Hem de pensar-hi.

Va remarcar els avenços en eficiència de la producció de carn i va indicar que en el sector porcí s’ha passat d’un índex de conversió de 3 a 1,8 en els darrers quaranta anys. Això és un indicador de l’èxit del sector, que ha desenvolupat a Catalunya un model empresarial d’integració molt competitiu. El ponent es va qüestionar si era possible una ramaderia sense integració, i si això era interessant per el país. La resposta és que cal la integració, però també són necessàries les ramaderies extensives. Catalunya té una baixa autosuficiència alimentària (40 %).

Però el model de producció actual és un model d’importació de matèries primeres des d’Amèrica i d’exportació cap a Àsia, en què Catalunya es troba a mig camí. El model s’enfronta a reptes: la seva dependència dels inputs fonamentals tant en alimentació per als animals com en altres components, la concentració d’oligopoli de moltes baules de la cadena productiva de la carn, les necessitats dels mercats exteriors llunyans per a donar sortida a la producció, la manca d’un coneixement realistes d’allò que està passant.

Com a propostes, defensa avençar cap a models més equilibrats i no incrementar el model basat en la dependència de les importacions; donar valor als aliments (ara en caiguda dins la composició de la despesa general), fer pedagogia. És a dir, donar més responsabilitat al consumidor i a la seva demanda o comportament.

Josep Peraire va explicar l’experiència del Soler de N’Hug. Explotació familiar gestionada per masovers a Prats del Lluçaners, amb 50 ha de conreu i 30 ha de bosc. Té 60 vaques de llet, engreix de vedells, 800 ovelles, 35 truges de cercle tancat. Un total de 13 persones treballant a la finca i a la botiga.

És un exemple de funcionament contrari a l’especialització i a la integració. Des de la comercialització (carnisseria El taulell) han anat desenvolupant la producció amb l’objectiu d’anar tancant cercles. És, per tant, un exemple d’economia circular en l’explotació. Tenen un equilibri en la producció i han anat incorporant activitats addicionals (escorxador mòbil, visites a la granja de famílies i escoles; formació, etc.). Són set famílies implicades. Venen 9 M a l’any. Tenen projectes per al futur i pensen que caldria fer un pas enrere en el model intensiu actual. En el debat, li pregunten si aquest model es podria estendre en el sector porcí a tot Catalunya. I respon que és reproduïble si la gent té moltes ganes de treballar. És un sistema de vida més que una feina.

Pino Delàs va ser més dràstic dient que està en joc la humanitat si es continua amb el model industrial. És possible produir aliments sense pagesia? Ell produeix porc ecològic, fa carn alimentada amb productes de proximitat que ven al mercat local. Amb 1,5 llocs de treball, produeix 600 porcs a l’any, que porta a l’escorxador municipal de l’Armentera. També ells es fan el pinso. Tenen un molí de pinso. Han reactivat el poble.

A la tarda, la primera a intervenir va ser Anna Vila, que va enumerar els patrons alimentaris. Els patrons es defineixen no sols pel tipus de producte que es menja, sinó també per la freqüència, per les quantitats i per la forma de preparar-lo. Hi ha una recerca del patró alimentari ideal i això es tradueix en una anàlisi de les dietes de les diferents zones del món. Aquesta anàlisi considera el contingut en proteïnes. Les proteïnes d’origen animal tenen l’avantatge de proporcionar tots els aminoàcids essencials, cosa que no passa amb les proteïnes d’origen vegetal. Però a l’hora d’estudiar l’adequació de les proteïnes cal també tenir en consideració el seu grau de digestibilitat i la composició dels aminoàcids. Els elements en vitamines i minerals de les proteïnes són molt variades i amb un ampli nombre d’elements a tenir en consideració. L’anàlisi dels elements nutricionals, del risc de malalties i de l’impacte ambiental porta a posicionar les carns vermelles en una posició dolenta. Per contra, l’ou, el pollastre i el peix són els aliments d’origen animal que es posicionen millor.

Les dietes veganes presenten importants dèficits que són avui l’origen de malalties preocupants en infants.

Però no hi ha una dieta planetària òptima, ja que aquesta s’ha d’ajustar a les zones geogràfiques-climàtiques. Amb tot, ella recomana una disminució del consum de carns vermelles i processades per a millorar la salut de les persones i del planeta. Emperò les alternatives proteiques actuals (insectes…) a la carn vermella no s’ajusten al patró alimentari de Catalunya. S’ha de trobar un patró alimentari que sigui sosteniblement, nutricionalment i culturalment acceptat.

Fa les reflexions finals següents:

El patró alimentari ha de determinar les característiques dels aliments i begudes que s’ingereixen, i aquests han de ser propis del territori.
Cal reduir la ingesta de carn vermella i processada per a millorar la salut humana del planeta.
L’òptima ingesta de proteïna d’alta qualitat biològica determina el risc de desnutrició de la població.
Les alternatives actuals a la carn vermella no s’ajusten al patró alimentari d’aquest territori.

Abel Mariné va insistir en la dieta, el consum de carn i alternatives. A les dietes, cap grup d’aliments és prescindible. El desenvolupament del cervell va ser possible gràcies a la carn. Però els vegetals són fonamentals per les vitamines, els minerals, etc.

Les barreges de cereals i llegums, com les llenties i arròs, són especialment adients perquè tenen aminoàcids complementaris. Però també és sa el consum de greixos animals, encara que tenen alts continguts en calories. El colesterol ha estat sobreconsiderat. El sucre té moltes virtuts, entre elles alegrar la vida, però… Després de repassar avantatges i inconvenients de molts aliments, va concloure en relació amb el tema que 70 g/dia de carn és raonable. Que és un aliment amb poques calories. I que els animals més grans tenen més col·lagen. Amb tot, s’ha de menjar més llegums per la salut i pel medi ambient. Els substituts de la carn d’origen vegetal són menys nutritius i la carn cultivada obre una nova opció a tenir en consideració. També indica que el consum d’insectes eren una bona opció proteica.

Karen Hoberg va assenyalar la llarga trajectòria que tenia la dieta vegetariana lligada als moviments naturistes. Després de caracteritzar les diferents dietes en relació amb el consum de proteïnes animals, va indicar les motivacions que porten a adoptar dietes sense consum de carn: ètiques, religioses, animalistes, ecosostenibilitat, salut, estil de vida, disponibilitat-accessibilitat i moda. Actualment hi ha un esforç d’etiquetar els productes que s’adapten a les dietes veganes i vegetarianes. Segons els resultats de les enquestes hi ha un percentatge molt petit de vegetarians i vegans. Aquests són fonamentalment molts joves de la generació Z (1997-2012) i més dones que homes. Per contra el percentatge és molt elevat entre els que es consideren flexivegeterians, és a dir, els que declaren consumir cada vegada menys carn. La raó principal és la salut. A Espanya, els substitutius de la llet basats en plantes han adquirit gran importància, però no en la carn.

Jaume Planella va explicar la trajectòria de l’empresa Noel (creada el 1940, 4a generació, 55 % exportacions) i la seva progressiva diversificació (de les 14 plantes de producció, 4 no són càrnies). Fora de Catalunya té plantes a Terol i Osca. Fa vint anys que les taxes de creixement se situen per sobre del 10 % anual. La diversificació l’han fet fonamentalment adquirint empreses emergents. Han treballat amb l’IRTA per a desenvolupar alternatives al consum de carn (croquetes…). La marca de Noel en proteïnes vegetals és Verday. L’any 2022 van facturar 568 milions d’euros. Exporten a 66 països. Tenen 6 divisions empresarials. Un volum de producció de 124.219 tones, més de 2.600 persones d’equip, 1.618 proveïdors, i 93 % de compres a proveïdors. De les 14 plantes, 10 són d’origen carni i 4, no. Tenen gent a empreses petites que fan productes totalment diferents. Innovadores, diferenciades, i són participades.

Les alternatives vegetals de la llet han tingut un gran èxit a Espanya. Per contra, en la carn està parat des de fa dos anys. Les aventures empresarials en aquests àmbits no són fàcils (recomana la història empresarial de Shama Sukul). Molts interrogants oberts. Pensa que són importants les associacions dins la cadena alimentària, parla de l’exemple de Tesco. Disminuirà el pes de la carn la cistella de la compra?

Va haver-hi intervencions i debat que il·lustraren la confusió dels consumidors en un moment d’àmplia proliferació de missatges, sovint contradictoris entorn de la nutrició i la salut, entorn de la producció i l’impacte ambiental, entorn dels diferents models de producció a la ramaderia, entorn de les alternatives proteiques, entorn de la dependència.

En conclusió, el debat sobre la carn està avui molt present en una Catalunya que té un sector important amb models diversos, que busquen la innovació (ambiental i productiva) i amb una producció que es veu qüestionada des de molts fronts.

Jornada: Cobertes vegetals en cultius llenyosos

maig 13, 2024

El 29 de febrer de 2024, a la Sala d’Actes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms, Forestals i Veterinaris (ETSEAFV) de Lleida, va tenir lloc una jornada sobre cobertes vegetals en cultius llenyosos, organitzada conjuntament per l’IRTA, la Secció de Sòls de la ICEA i la Delegació Territorial de la SECS a Catalunya, amb la col·laboració de l’ETSEAFV de Lleida. La Jornada va tenir un centenar de participants, molts d’ells tècnics que duen a terme aquesta pràctica en el seu dia a dia i també estudiants de la ETSEAFV per als quals va representar un plus de motivació en els seus estudis. Aquesta activitat forma part del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

L’erosió és un dels principals problemes de la degradació del sòl, particularment, en els conreus llenyosos dels nostres climes semiàrids. Cal recordar que els cultius llenyosos són, a Catalunya, el segon grup de cultius per la seva extensió, darrere dels extensius. La conservació dels sòls, en un context de canvi global accelerat, esdevé, per tant, especialment important a casa nostra.

L’ús de cobertes vegetals, soles o associades a altres tècniques de conservació de sòls, és una opció molt important en aquest sentit, ja que, a més a més, incrementa l’activitat biològica, el contingut de matèria orgànica, el segrest de carboni i la biodiversitat. Es troba vinculada a l’agricultura regenerativa, a l’increment de la qualitat dels sòls i a la salut dels ecosistemes. D’altra banda, la nova PAC la promou a través dels ecorègims.

La seva adopció es veu dificultada, en molts casos, per la manca general de coneixements específics, pels efectes col·laterals difícilment assumibles o per la falta de disponibilitat d’eines mecàniques a nivell d’explotació agrària. En aquesta jornada tècnica es van voler examinar i debatre en profunditat opcions per tal d’adoptar aquest canvi tecnològic a partir del coneixement i de les experiències existents.

Jaume Boixadera, en la seva presentació, va destacar alguns dels punts que motivaven la Jornada i va emfatitzar algunes relacions bàsiques que són cabdals en la gestió dels conreus i dels sòls, especialment, en els conreus llenyosos: la transpiració i la producció dels conreus; els elements del balanç hídric en l’àmbit de la parcel·la a potenciar i a minimitzar; les tècniques de conservació de sòls i d’aigües profundament arrelades a la nostra terra com són els sistemes de bancals, en especial, els de pedra seca; la importància de la presència d’elements (vius o morts) que protegeixin el sòl enfront de les gotes de pluja i que frenin l’escolament superficial com a factors per a frenar l’erosió i afavorir la infiltració de l’aigua; o la importància d’aportar al sòl matèria orgànica com a base de l’activitat biològica.

Georgina Alins va fonamentar la seva presentació en la seva àmplia experiència en cobertes vegetals en fruiters. Va emfatitzar que les cobertes vegetals són estructures bàsiques de la biodiversitat i, també, elements bàsics per a la lluita contra les plagues. La seva presentació es va centrar, en bona part, en experiències en cultius de fruiters de regadiu, en què aquesta tècnica està plenament implantada des de fa molts anys. Va destacar la importància de sincronitzar i d’allargar els habitacles dels depredadors de les plagues i va detallar les tècniques de gestió necessàries per a aconseguir-ho. En aquest sentit, va presentar tècniques de gestió de la coberta que cal aplicar quan es vol anar més enllà del seu control físic i es volen aprofitar els beneficis ambientals d’aquesta pràctica. La seva presentació va servir també per a retre un sentit homenatge a la professora de l’ETSEAFV María José Sarasúa, de la qual molts assistents havien estat alumnes, traspassada no fa gaire i que va introduir aquest enfocament en la lluita de plagues.

Jordi Recasens va fer una presentació molt documentada a partir dels resultats que, amb el seu ampli equip de recerca, ha obtingut en els nombrosos projectes que ha realitzat, i que continua realitzant, sobre cobertes vegetals en vinya. Tot i que no deixa de ser curiós com es van introduir en la recerca de cobertes, ja que el seu objectiu era trobar la manera de controlar el gram en la vinya. Aquest fet fa palès la multitud d’aspectes agronòmics que van lligats a l’ús de cobertes vegetals. Un aspecte especialment interessant va ser el maneig de la coberta respecte a l’efecte encoixinat causat pel corró laminat (roller-crimper), que afavoreix una lenta degradació de la coberta, tot prolongant així els seus efectes beneficiosos. El ponent en qüestió va destacar algunes preguntes necessitades de respostes quant a les cobertes vegetals en vinya: Existeix la possibilitat d’establir cobertes en carrers alterns com a ecorègims? És possible recuperar el vigor de les vinyes després d’uns anys establint cobertes? Quan s’han de finalitzar les cobertes? Pot resultar eficaç integrar les cobertes amb altres manejos (p. ex. encoixinats orgànics)? Recasens va parar especial atenció a alguns experiments que el seu grup de recerca té actualment en vinya, instrumentats pel que fa a a mesures de sòl, i que poden contribuir a aclarir aspectes pendents. Per a saber-ne més, val la pena esmentar la seva publicació sobre el tema, que podeu trobar a: https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/463137

Laura Ruana va fer una presentació molt acurada i documentada sobre els ecorègims que es relacionen amb les cobertes vegetals en conreus llenyosos de la Política Agrària Comuna (PAC) actual. Les dades presentades fan palès en quins cultius les cobertes vegetals estan plenament consolidades i en quins sectors hi ha dificultats per a la seva adopció. Va il·lustrar també l’esforç d’adaptació que es fa a les condicions locals i les dificultats d’aconseguir-la.

Àlex Estadella va fer una revisió extensa i documentada dels diferents tipus de maquinària existent al mercat per a la gestió de les cobertes vegetals en cultius llenyosos, tant d’aquella maquinària més estesa com d’altra, de més innovadora. Va esmentar els processos administratius per a la seva inscripció als registres oficials preceptius i va acabar amb un exhaustiu repàs de les línies d’ajut existents per part dels organismes oficials per a l’adquisició d’aquests equips.

J. Roma va presentar una innovació que ve del món universitari. La seva màquina sembradora, que pot anar acoblada a un quad, ofereix una solució robusta, senzilla i econòmica adaptada als desafiaments que representa la gestió de cobertes vegetals amb una mínima pertorbació del sòl i adaptable a diferents condicions del sòl i a llavors de petita mida.
A la taula rodona es van presentar experiències molt positives, com la de l’avellaner, així com altres exemples que ratifiquen que el maneig de la coberta vegetal s’ha de fonamentar en condicions locals; en altres paraules, cal una adaptació als trets del sistema agrari local i als del terreny en particular. En aquest sentit es podria posar com a exemple la incidència de l’ull de gall en l’olivera, que obliga a una gestió més fina en certes comarques. En viticultura, sector que malda per adoptar aquesta tècnica, es van fer palesos els grans esforços i problemes trobats, alguns de molt greus, especialment, en períodes de sequera extrema.
Es perceben, gairebé, dos móns: el de secà i el de regadiu. En aquest darrer cas estem davant de situacions de millora de la gestió: les cobertes han vingut per a quedar-s’hi. En el cas del de secà, la situació és diferent: en l’olivera, és més senzill; en canvi, en la vinya hi ha grans problemes per a la seva adopció i cal continuar treballant-hi.
Van quedar molts temes oberts, fet que planteja la necessitat de més avenços tècnics i de més coneixement per tal de poder adoptar aquesta tècnica de cultiu i poder-ne treure tot el profit que ofereix en relació amb el cultiu, a la qualitat del sòl i a la biodiversitat.

Col·loqui: Passat, present i futur de la innovació. L’experiència de l’empresa agrària en diferents sectors agrícoles

maig 9, 2024

2 de maig de 2024. Institut d’Estudis Catalans

Coordinació: Salvador Puig
Comentari: Gemma Frances, Lourdes Viladomiu i Jordi Rosell

Agraïm la participació dels ponents i de totes les persones que han tingut part en la jornada.

Hem triat quatre sectors agrícoles, conscients que n’hi ha d’altres també de molt importants, però que per qüestions de temps i espai els havíem de limitar.

També tenim prevista una jornada semblant, l’any vinent, en sectors ramaders. Precisament, l’any passat vam celebrar una jornada sobre emprenedoria i innovació en el sector agrari i en Jordi Juanola va explicar què va significar la incorporació dels robots a la seva explotació de vaques de llet.

La Jornada d’avui, doncs, va d’això, de casos d’èxit en innovació, però explicats per aquelles persones que l’implementen a la seva explotació, que s’hi juguen els quartos. I exposats per empresaris agraris, amb una trajectòria important durant més de cinquanta anys sobre innovacions clau a la seva explotació agrària. I a partir d’aquesta base, quines pensen que poden ser en el futur.

Empresaris i pagesos, que són líders, referents en el seu sector, a vegades visionaris, que segur que han viscut escepticismes o crítiques a les innovacions que aplicaven, però que el temps els ha donat la raó. Pagesos que també han agafat responsabilitats en entitats i associacions del sector. Com diem en el programa, es fan un munt de jornades sobre recerca i innovació. El Pla anual de transferència tecnològica (PATT) és una plataforma potentíssima i, gràcies a la possibilitat que ofereix Internet, facilita que pugui arribar a molts pagesos d’arreu. Però sovint ens queixem que en molts casos no es tradueix en la seva implementació a les explotacions agràries. Per això, hem demanat a la cap del Servei d’Innovació Agroalimentària del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Maria Josep de Ribot, la seva participació en la Jornada, i li agraïm que hagi acceptat d’acompanyar-nos-hi.

Salvador Puig. Coordinador de la secció de Viticultura i Enologia de la ICEA

Programa

«Com aconseguir la incorporació de les innovacions a les explotacions agràries», a càrrec de Maria Josep de Ribot, cap del Servei d’Innovació Agroalimentària. Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

Les experiències:
«El cas de l’explotació cerealista Mas Mascó», a càrrec de Josep Maria Besora.
«El cas de l’explotació vitivinícola Albet i Noya», a càrrec de Josep Maria Albet.
«El cas de l’explotació frutícola SAT Ort Bell», a càrrec de Josep Antoni Ortiz.
«El cas de l’explotació hortícola Horta Soms», a càrrec de Josep Soms.

1. «Com aconseguir la incorporació de les innovacions a les explotacions agràries».
Maria Josep de Ribot va fer una àmplia explicació de l’activitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural en l’àmbit de la recerca, divulgació i capacitació per a potenciar la innovació i la seva aplicabilitat.

De l’exposició es desprèn el següent:

• El Pla Innova 2030 està molt enfocat en l’impacte i el relleu generacional de l’empresa i a enfortir la governança del sistema d’assessorament, amb més participació del sector.
• Hi ha una àmplia varietat d’instruments de suport.
• El Departament està treballant per una sinergia més gran entre projectes i per millorar la capitalització.
• Hi ha moltíssima demanda de subvencions en totes les línies que no es poden arribar a cobrir.
• Es realitzen moltes jornades sobre temes variats dins el PATT.
• S’han implementat sistemes de governança consistents a fer participar un ampli nombre de parts interessades (stakeholders).
• Es potencien les activitats de demostració.
• Dins la PAC hi ha els Grups Operatius orientats a la innovació, amb subvencions importants per a projectes pilots (210 projectes en execució).

Des del nostre punt de vista:

S’aprecia una important diversitat d’instruments.
Les xarxes han permès la difusió de la informació a un nombre molt important de persones.
S’aprecia que cada vegada són més els que preparen els projectes per a aconseguir les subvencions.

vegeu la presentació

Les experiències.

2. «El cas de l’explotació cerealista Mas Mascó».

«De l’explotació agrària familiar a l’empresa pagesa de serveis».

Breus apunts de la seva trajectòria: Finca de terres de secà a la Segarra, especialitzada inicialment en el cultiu d’ordi i altres cereals. El 1983 introdueixen la ramaderia amb integració amb Guissona (porcs). Pioners en la utilització de la sembra directa, sistema que utilitzen fins a l’actualitat i que avui es practica en el 90 % de la superfície a la Segarra. Als anys noranta inicien l’alternança de cultius (colza, camelina, etc.). Posteriorment, inclouen la ramaderia bovina. Recentment han construït una planta de compostatge i diversifiquen en l’oferta de serveis agrícoles amb maquinària agrícola que incorpora tecnologia puntera. Actualment, treballen unes 400 hectàrees, tenen uns 1.500 vedells i uns 2.000 porcs i ofereixen serveis a unes 2.000 hectàrees. Organitzativament, és una empresa familiar (pare-fill) amb assalariats i agricultors —membres de la família a temps parcial, en els seus termes, empresa pagesa de serveis.
La recerca contínua d’innovació tecnològica-organitzativa: Introducció de la sembra directa, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida amb una finca experimental pròpia. Per a les terres de Ponent és la revolució més important en agricultura de secà dels darrers quaranta anys. El procés de transformació va durar uns nou anys fent proves constants a la finca experimental amb la Universitat. Aquesta col·laboració els ha permès fer un seguiment constant amb dades contrastades. Els beneficis de la sembra directa en secà permeten la retenció d’humitat, menys erosió, l’augment de la fertilitat, la reducció de costos de maquinària i la reducció d’emissions de gasos CO₂.
La diversificació d’activitats és l’estratègia per a complementar la renda agrària. La ramaderia (bovina i porcina) es considera un complement indispensable per a la millora de la renda agrària en les explotacions extensives de cereals de secà i la rotació —alternança (introducció colza, pèsols, camelina, etc.)— i la sembra directa són una pràctica generalitzada, en què els rendiments que es poden obtenir són molt positius (més de 5.000 kg/ha de cereal). La inversió en maquinària porta a oferir serveis a altres explotacions (empresa de serveis) i la venda d’inputs. Actualment, introdueixen activitats vinculades amb la transició energètica: planta de compostatge i producció energètica (plaques fotovoltaiques per venda d’electricitat).
Elements del futur de les explotacions agràries extensives de secà:
1. Tendència a la concentració davant l’augment dels costos (maquinària, etc.) i disminució de la població agrària. Les terres no s’abandonaran, sinó que es portaran per una sola persona/ empresa.
2. Tendència a la contractació d’assalariats agraris.
3. La mà d’obra qualificada és escassa: no només en les tasques de l’explotació, sinó que també manca qualificació en les empreses de venda dels inputs (comercials amb escassos coneixements sobre les millores tecnològiques que incorporen els productes que venen).
4. Els canvis del marc regulador davant de les innovacions tecnològiques són molt lents, la qual cosa suposa buits legals per a l’aplicació de determinada tecnologia o la venda de determinada producció (per exemple, la utilització de drons a l’agricultura i la complexitat per a aconseguir «marca» pel producte de compostatge).

vegeu la presentació

3. «El cas de l’explotació vitivinícola Albet i Noya»

«La curiositat i la necessitat ens porta a la recerca».

Breus apunts de la seva trajectòria: Finca vitivinícola al Penedès. Des del 1978 aposta per la viticultura ecològica, de la qual són pioners i de l’elaboració de vi ecològic. Organitzativament, és una bodega empresarial familiar que té actualment 30 treballadors.
Aposta per la sostenibilitat i la diversificació d’activitats: Vinculada a una forta conscienciació ambiental porta a fer els primers vins ecològics i a la introducció de varietats resistents per a ser menys dependents dels tractaments. Van introduir plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum. Van participar en el primer molí eòlic cooperatiu per a ser autosuficients energèticament (projecte Viure de l’aire 2018) i del reg de suport (indispensable per al conreu de la vinya al Penedès). Pel que fa a la diversificació, a més de la bodega pròpia realitzen visites a l’explotació, venda directa, enoturisme i disposen d’una sala polivalent per a fer-hi activitats.
La recerca continua, diferenciació del producte i diversificació dins de l’explotació. La voluntat de recuperar varietats antigues i obtenir noves varietats més resistents als fongs que permetin menys tractament (encreuament de varietats amb gens de resistència) i la selecció de llevats autòctons són motors per a la recerca. És un esforç d’inversió (recerca de referents internacionals privats) i treballen amb centres de recerca a llarg termini.
Elements de futur de les explotacions vitivinícoles al Penedès:
1. Cal resoldre la manca d’aigua al Penedès per evitar l’enfonsament del sector. La dessaladora és la proposta més adequada. Hi ha poques opcions per a diversificar la producció agrícola al Penedès, si no hi ha aigua.
2. Les tramitacions amb l’Administració són molt complexes i lentes, i són, per tant, un obstacle per a la introducció d’innovacions o marques.

informació de l’empresa

4. «El cas de l’explotació frutícola SAT Ort Bell»

«Caldrà continuar innovant per a no desaparèixer i tenir molta imaginació»

Breus apunts de la seva trajectòria: Explotació orientada a la producció de fruita a Alpicat. Són pioners en la introducció de fruites com la nectarina, el paraguaià o les platerines. Organitzativament, és una empresa familiar dedicada al comerç a l’engròs que es converteix en SAT el 2003, ja que consideren que és la forma d’organització més adequada. Tenien uns 200 treballadors estacionals el 2012. Aquell any hi va haver una forta crisi de preus i van decidir canviar l’orientació de l’empresa. «Produïu molt i us arruïnareu».
La diferenciació del producte com a eix de la seva trajectòria davant de les grans empreses de fruita de Lleida. Són pioners en la introducció de la fruita plana a Lleida (nectarines, paraguais, platerines…), la qual cosa els permet, en una primera etapa, guanys derivats de la novetat. Posteriorment, s’inicia la còpia per part de les grans empreses amb més capacitat tant de producció com de millora, que produeix excés d’oferta i caiguda dels preus. Coneixedors d’aquesta dinàmica, l’empresa sempre aposta per introduir noves varietats no existents. Hi ha un gran esforç de comercialització i de fer-se visibles en els mercats internacionals mitjançant la presentació en fires a fora de Catalunya. La família ha estat un gran aliat (entorn amb coneixements d’idiomes, vinculació amb l’empresa del fill des de molt jove). Davant, un futur incert amb un entorn de forta competència. Recentment fan un canvi d’estratègia empresarial i aposten per reduir la producció i buscar nous segments de mercats. Diversifiquen en producció —30 % fruita, 30 % olivera ecològica i 30 % figa ecològica— i diversifiquen cap a activitats d’elaboració i de turisme: deshidraten en fresc, infusions, dònut de poma recobert de xocolata. Tenen una marca pròpia de varietat de figa que han registrat. El registre de la varietat de la figa és la via per a mantenir el control d’oferta i la regulació del mercat davant de la gran empresa.
Recerca de productes i elaboració de quarta gamma: Tota la trajectòria empresarial es caracteritza per la recerca constant de nous productes i la transferència de coneixement que obtenen a escala internacional. De l’Administració, els plans de millora del Departament d’Agricultura i la col·laboració dels centres de recerca (IRTA) en el procés de transformació dels productes són factors positius. Fora d’això, són crítics amb la burocràcia.
Elements de futur de les explotacions de fruita:
1. «Caldrà ser un bon lector per a saber llegir què està passant en cada moment».
2. Els elements fonamentals de l’empresa agrària són la comercialització, la comunicació, l’endeutament i la gestió del deute. Amb dominar la producció, no n’hi ha prou.
3. Importància del partenariat: «buscar bons companys de viatge».
4. «Continuar innovant per no desaparèixer».
5. Tenir «molta imaginació».

vegeu la presentació

5. «El cas de l’explotació hortícola Horta Soms»

«La tutela (públic o privada) és bàsica en el procés innovador»

Breus apunts de la seva trajectòria: Empresa familiar amb tres generacions dedicades al cultiu d’horta a Blanes (delta del Tordera). Nucli familiar orientat a la recerca de millores productives i noves formes de produir amb visites a l’estranger i generacions actuals amb estudis universitaris que aposten per la recerca de segments del mercat en els productes d’horta. Actualment tenen 25 treballadors i uns 50.000 metres d’hivernacles amb maquinària molt avançada. A partir del 2000, amb les inundacions provocades pel temporal Glòria, els canvis estratègics dels seus clients i la COVID-19, decideixen iniciar l’envasament del producte. «Créixer no és engreixar-se».
Diversificació productiva orientada a la diferenciació i ventall de clients: Combinen el conreu d’horta tradicional orientat als canals de comercialització tradicionals amb varietats noves (d’origen asiàtic com la baby-leafe, tasoi, la bleda xinesa, mizuma, etc.) orientades a la restauració. De tenir un únic client, han passat a portar el producte embossat i arribar a un mercat més ampli, fonamentalment la restauració.
Elements de futur
1. La qualitat de l’aigua: Cal introduir sistemes de reg que evitin la salinització.
2. Qualificació del personal: Cal promoure la qualitat versus la quantitat.
3. La importància de la tutela/ mentoria, sigui privada o pública.
4. La importància de fer xarxa territorial amb la col·laboració dels ajuntaments i l’Administració (Espai Agrari de la Baixa Tordera).
5. Estar present a l’àmbit local i també a escala nacional/internacional.

vegeu la presentació

6. Aspectes generals i comuns d’aquestes experiències innovadores

Segons la nostra impressió, de les diferents experiències presentades pels ponents es desprenen certs elements comuns, alguns mencionats de forma directa i d’altres indirectament.

En tots els casos són agricultors amb orígens al sector agrari, amb un cert patrimoni transferit de generacions anteriors.
La diversificació d’activitats ha estat l’estratègia que a més de garantir la supervivència de l’explotació, li ha permès evolucionar i progressar. S’han enfocat a augmentar el valor afegit.
Hi ha una visió empresarial de l’activitat agrària, ja que hi ha una recerca per a la millora i la recerca de rendibilitat i continuïtat davant la incertesa.
Hi ha un esforç per a diferenciar-se en totes les experiències.
La recerca i la incorporació d’innovació són una constant en tota la trajectòria d’aquestes experiències.
Són empreses adaptatives amb una estratègia dinàmica davant els canvis i d’aprofitament de nínxols de mercat.
Es desprèn una aversió al risc moderada dels titulars/empresaris.
Hi ha una importància del suport de la família en tota la trajectòria i relleu generacional bastant consolidat, amb les problemàtiques característiques de les empreses familiars.
Els titulars/empresaris són molt actius en els seus respectius grups d’interès (sindicats, associacions de productors…)
Tenen una visió crítica de l’actuació de l’Administració catalana (lenta i burocràtica) en temes relatius a la incorporació de les innovacions tecnològiques, la comercialització i els drets de propietat de marques/registres. En canvi, tenen una visió positiva dels ajuts per a la inversió, com els plans de millora.
Destacats d’una manera molt positiva la col·laboració amb els centres de recerca aplicada (IRTA, universitats, etc.).

Reflexions sobre el relleu generacional agrari

abr. 22, 2024

Escrit de Lourdes Viladomiu (ICEA- UAB)

El dia 11 d’abril, el Col·legi d’Economistes de Catalunya va organitzar una jornada molt interessant sobre el relleu generacional al sector agrari. Al final de l’escrit podeu veure el programa. En aquesta nota us resumeixo una sèrie d’elements que es van apuntar i també algunes reflexions meves sobre el tema.

<a href="https://flic.kr/p/2iCHNt6">Foto: Angela Llop</a>

Montcortés, els Plans de Sió, la Segarra, Lleida. Foto: Angela Llop

En general, el relleu generacional al sector agrari es plantejava abans en termes de manteniment de la continuïtat de l’explotació agrària dins de la família. Si es produïa un trencament d’aquesta continuïtat, fos per falta d’hereus o per manca d’interès dels hereus en l’activitat de l’explotació, aquest fet es percebia com una gran pèrdua. La pèrdua no era únicament des d’un punt de vista econòmic, sinó també pels valors i per la tradició de l’explotació agrària familiar, i en el cas de Catalunya, pel que representa la masia, institució catalana, que sovint tenia una llarga història de segles de continuïtat. El relleu generacional era sinònim de la continuïtat de l’explotació agrària familiar en l’àmbit de la família.

A la jornada, i també en els plantejaments més recents de les administracions, el relleu generacional s’enfoca d’una manera més àmplia, és a dir, es consideren tots aquells grups de persones que vulguin realitzar una activitat agrària i que es vulguin instal·lar com a titulars d’una explotació, tant si tenen patrimoni agrari per heretar com si no.

Amb aquesta visió més àmplia, l’anàlisi de la incorporació de joves al sector es duu a terme posant el focus en l’existència de barreres que la dificulten, i estudiant les polítiques i intervencions per a contrarestar-les. Segons els estudis realitzats sobre el tema, les principals barreres es concreten bàsicament en: a) les dificultats per a accedir a la terra, tant de compra com de lloguer; b) la manca de crèdit; c) les dificultats per a complir els requisits, obtenir els permisos i autoritzacions per a iniciar una activitat empresarial; i d) la manca de prestigi de la professió.
Per a contrarestar aquestes dificultats s’han definit polítiques per a atreure joves. A la jornada es van assenyalar les iniciatives de la Generalitat de Catalunya (Estratègia de Relleu Generacional Agrari de Catalunya. Pla d’Acció 2023-2027) i les actuacions que realitza la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Dos joves nous, que s’han incorporat al sector i que són beneficiaris dels ajuts de la Generalitat, van reflexionar sobre la seva experiència específica i la incorporació en general del jovent.

Resumeixo tot seguit alguns elements de les aportacions dels participants:

— Francesc Reguant va afirmar que la informació disponible sobre les explotacions agràries i l’edat dels titulars transmet una idea deformada de la realitat. L’envelliment dels agricultors és sempre el punt de partida per a il·lustrar amb dramatisme el relleu generacional en el moment actual. Però els titulars de les explotacions no són els actius agraris, i de fet, els actius agraris són joves i, en canvi, entre els titulars hi ha molts jubilats i propietaris de terres, que sovint no han sigut mai actius agraris, i que no haurien de constar com a agricultors. Aquesta visió deformada és potenciada pel sistema d’ajuts actuals de la Política Agrícola Comú (PAC), que determina pagaments directes als titulars que normalment són propietaris i no necessàriament gestors de cap activitat agrària.

— Mar Garriga ens va explicar el popurri legislatiu que existeix al voltant del titular del patrimoni de l’explotació i del que efectua realment l’activitat empresarial. La llei no facilita separar el patrimoni de la gestió de l’activitat agrària empresarial. A més a més, segons la seva experiència, la separació no és fàcil, és a dir, a efectes d’explotació, com establir de qui són les vinyes, del propietari de les terres o del que les fa produir. En conseqüència, amb una visió de jurista, passar de la noció d’explotació agrària a la d’empresa agrària, i de titular d’explotació a empresari agrari resulta difícil. I encara que existeixen elements jurídics, la transmissió de propietat i/o gestió és complexa, la qual cosa dificulta el relleu.

— Els perfils dels joves que demanen ajuts per a la incorporació al sector poden dividir-se en quatre grups: els joves arrelats, que són els que venen de pagès i sempre han estat a l’explotació o estudiant; els tradicionals mòbils, és a dir, persones que tenen origen a pagès però han treballat fora i després decideixen reincorporar-se, els nouvinguts rurals, que no tenen patrimoni familiar agrari però sempre han viscut en un entorn rural, i els nouvinguts urbans que no tenen lligam amb el món rural, ni disposen de patrimoni. Els nouvinguts representen una de cada tres sol·licituds per a l’ajut d’incorporació. Estem davant d’un nou perfil de persones interessades en el sector. Els nouvinguts no són l’excepció. Cal també, a més a més, afegir immigrants que sense demanar ajuts s’estan incorporant a l’activitat agrària com a gestors de parcel·les petites.

— El cas d’Anna Ferran correspon als joves arrelats, i parteix del patrimoni familiar agrari, en què la seva incorporació va motivar que el seu pare fes donació de terres per tal de complir amb els requisits exigits dels ajuts. Apunta que si no hagués estat per les terres del seu pare, no hauria trobat terres per a arribar a la dimensió exigida, ja que les poques opcions que surten al mercat se les queden les empreses grans. No ha rebut encara l’ajut, fa dos anys que l’espera. No parla de la viabilitat econòmica, perquè és molt recent i, de fet, és part de la finca del seu pare. És una incorporació fàcil, davant de la qual cal preguntar-se si l’ajut només ha servit per a transmetre d’una manera anticipada un patrimoni a la filla, encara que la unitat de gestió continua sent la finca original.

— Arnau Sabaté va estudiar medi ambient i ha muntat una granja de pollastres ecològics en una finca de la seva família, tot i que els seus pares no van treballar mai en l’agricultura. Indica que sense patrimoni familiar és impossible incorporar-s’hi. Assenyala que amb el que obté de la venda dels pollastres no li surten els comptes. Ho complementa amb els ingressos que li proporcionen les visites escolars a la granja i d’ensenyar el projecte a altres col·lectius. Explica que una vegada t’incorpores, fins i tot quan disposes de patrimoni familiar, cal obtenir ingressos addicionals, diversificant les fonts d’ingressos per tal d’assegurar la rendibilitat econòmica al marge del que preveia el seu pla de viabilitat.

En la meva opinió, la reducció del nombre d’explotacions i la seva falta de relleu generacional és un fet que comparteixen totes les regions del món que tenen un model agrari que es basa en explotacions familiars i que és conseqüència dels canvis que s’operen a l’estructura productiva del sector primari. Crec que és un problema fals i que la seva percepció està deformada pel fet de voler mantenir una estructura que ha evolucionat i de no haver considerat prou els canvis que s’estan produint en el sector agrari. M’explico, actualment, amb menys unitats empresarials, s’obté una producció més gran a causa de les economies d’escala i a l’increment de la productivitat. Si en les unitats productives existents es manté la producció i les empreses són econòmicament viables, no és cap drama perdre explotacions ni que no hi hagi relleu. A més a més, les formes laborals estan canviant i el treball el duen a terme cada cop més els assalariats que han substituït les ajudes familiars. Les explotacions petites desapareixen i les que es queden augmenten la seva dimensió de manera que sovint són necessàries cada cop més hectàrees per a aconseguir la viabilitat de les empreses del sector agrari. El paquet tecnològic que s’està incorporant avui dia en el sector amb la digitalització i noves tècniques menys agressives amb el medi i menys exigents en inputs semblen exigir unes inversions que només es poden amortitzar si es disposa de grans explotacions, o s’apliquen pràctiques d’externalització (com les que afavoreixen algunes cooperatives).

Però a part de l’estratègia convencional de modernització de les explotacions agràries, existeix la possibilitat de posar en pràctica models d’aprofitament de les economies de diversificació. En aquest cas, les empreses agràries diversifiquen els seus ingressos a partir de la realització de diverses activitats per part dels membres de la família. Es fan «pluriactives» i «pluringressos». Fa ja uns anys, en el marc d’un projecte europeu, vam fer una enquesta sobre les fonts d’ingressos i activitats d’una àmplia mostra d’explotacions a Catalunya i la riquesa d’opcions ens va sorprendre. La proximitat d’un ampli mercat urbà i periurbà, la importància del turisme, les opcions de producció d’energia, la riquesa gastronòmica, les residències secundàries, entre altres factors, avalen moltes opcions alternatives. Malgrat tot, el model de pluriactivitat no es té prou en compte pel que fa a la intervenció pública agrària catalana.

Les polítiques de relleu generacional, com la de la Generalitat, pretenen potenciar explotacions agràries professionals viables, és a dir, exigeixen un pla de viabilitat econòmica amb un nombre suficient d’hectàrees de terra que garanteixi la generació d’un lloc de treball d’una persona, a dedicació exclusiva. La viabilitat econòmica s’ha d’obtenir exclusivament de l’activitat agrària (amb alguna transformació i venda directa). Amb aquests condicionants només es poden aprovar plans avalats per patrimonis preexistents, tota la resta dels sol·licitants proposen projectes empresarials amb un alt risc de dificultats econòmiques en el futur. Els criteris d’elegibilitat són els propis de les explotacions agràries convencionals i resulten, en la meva opinió, totalment inadequats per a afavorir empreses emergents agrorurals i la seva continuïtat en el temps. Tal com l’Arnau va descobrir ben aviat, els comptes no sortien només de la producció de pollastres ecològics, calia diversificar els seus ingressos. L’experiència del programa Leader és un element que pot ajudar molt a entendre la riquesa de la pluriactivitat i la seva importància com a estratègia de manteniment de la població jove en el món rural. Però també en aquest àmbit la legislació no ajuda, ja que crear una empresa amb molts àmbits d’activitat és complex, costós i demana molt de temps i tràmits per a arribar a aconseguir la seva legalització.

D’altra banda, les polítiques de relleu generacional han de fer front a unes mesures de política agrària que van en sentit contrari. Em refereixo als ajuts directes de la PAC, els quals corresponen gairebé al 70 % del seu pressupost. Aquests ajuts es basen en uns drets de cobrament inscrits a la terra. Són ajuts que proporcionen una renda a la tinença de terra al marge de la seva activitat productiva. De manera que la recepció d’aquests ajuts descoratja la transferència d’una manera regulada de la terra. I sense papers no és possible sol·licitar els ajuts d’incorporació. La PAC dels ajuts directes representa una nova barrera força important per a la incorporació de joves, que s’afegeix a les altres dificultats ja esmentades anteriorment.

Per últim, vull indicar que la proposta, que l’Arnau ens va fer a la jornada, de l’establiment d’una renda agrària bàsica per a fer viables econòmicament els nous incorporats no la veig convincent. Em recorda molt el «Plan de Empleo Rural (PER)» d’Andalusia i Extremadura i tot el seu impacte en termes de corrupció i disfuncionalitats en el mercat de treball. No obstant això, penso que seria interessant organitzar algun dia un debat sobre el tema, ja que és la proposta més innovadora per als joves pagesos protagonistes de la «revolta» d’aquestes últimes setmanes.

En síntesi, el relleu generacional és una problemàtica mal plantejada en el marc d’una política agrària desastrosa —la PAC dels pagaments directes per tinença de terres—. Si volem joves en el món rural català, hem d’anar cap a unes empreses diversificades, amb una tramitació àgil per a unes empreses emergents que requereixen flexibilitat, velocitat en la tramitació administrativa i suport públic i privat.

Ponències
«Una nova mirada sobre l’estructura de les empreses agràries»
Francesc Reguant Fosas, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya

«Instruments jurídics de i per al relleu generacional»
Mar Garriga Filgueira, cap del Servei Jurídic i Laboral de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)

«Realitat fiscal i burocràtica dels ajuts per a la incorporació de joves»
M. Àngels Capdevila Subirana, doctorant de dret financer i empresària ramadera

«Estratègia per al relleu generacional agrari»
Laura Dalmau Pol, subdirectora general de Planificació Rural (Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural)

Experiències
«Acció per a la dinamització de joves»
Josep Dadon Paz, responsable de Desenvolupament Rural a la Generalitat de Catalunya (Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural)

«El cooperativisme europeu front al relleu generacional»
Domènec Vila i Navarra, cap de la Unitat de Serveis Empresarials de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

«La meva incorporació a la Masia Cal Viló»
Anna Ferran Arnavat, pagesa viticultora

«La creació de la nova empresa ramadera AVIAT»
Arnau Sabaté Gil, pagès avicultor

Col·loqui

Cloenda
Àngel Hermosilla Pérez, secretari general del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Tres motors del sector agroalimentari català

febr. 14, 2024

El passat dijous 1 de febrer es va celebrar un d’aquests actes merescuts i entranyables que deixen bona boca a tots els assistents.

Sota el títol Tres motors del sector agroalimentari català es pretenia i crec es va aconseguir fer un reconeixement a tres persones destacables per la seva marcada personalitat, lligades al món agrari.

La Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, estava plena de gom a gom i això ja és un bon termòmetre de l’interès d’aquesta trobada. Vull destacar els dos blocs que van tenir lloc, després de la presentació que va fer en Jordi Sala, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA).

D’una banda, la lectura dels tres ponents lligats als tres personatges que van recordar qui eren i què varen fer i, de l’altra, la participació del públic, que va complementar d’una manera molt agraïda la cloenda de l’acte, comentant fets puntuals també dels tres actors de la nit. Aquesta va ser la millor manera de tancar una jornada que segurament es va fer curta pels que vàrem assistir-hi.

Enteníem que havien passat quasi deu anys del traspàs d’en Peix, en Tarragó i en Maymó i en un moment molt convuls del sector agrari vam pensar què farien i què decidirien els nostres tres protagonistes per millorar l’atzucac en què ens trobem.

En qualsevol cas va quedar demostrat que la gent té memòria històrica quan l’ICEA planteja actes com aquest.

Presentació de l’acte, per Jordi Sala, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris

Recordant Jordi Maymó, per Joaquim Ros, exdirectiu de Mercabarna

Recordant Jordi Peix, per Joan Vallvé, exconseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Recordant Josep Tarragó, per Josep Usall, director de l’IRTA

Programa del 3r Congrés del Món de la Masia

febr. 12, 2024

La complexitat dels nous reptes. L’oportunitat dels nous sistemes

Barcelona, 13, 14 i 15 de març 2024

Formulari d’inscripció

Ara ja fa temps que tenim consciència que estem en un canvi de cicle històric. Les mostres repeteixen altres etapes de la història. El planeta funciona amb total autonomia sense que nosaltres puguem ni conèixer ni entendre el que passa, ens trobem immersos en les seves variacions. Terratrèmols, volcans i, sobretot, canvi climàtic afecten tant la forma de vida, com l’habitatge o les comunicacions, així com les organitzacions socials i, no cal dir, l’economia.

Davant aquests grans canvis, el que ens cal és buscar la millor manera d’adaptar-nos i en positiu. És evident que caldrà que deixem allò que ara sabem que ens perjudica com les energies fòssils. També sabem que els elements que conformen el nostre planeta són finits i, per tant, cal buscar la manera de ser sostenibles en la part bàsica pel nostre sistema vital.

Fa un temps, vàrem presentar un tríptic amb la proposta d’aquesta diversitat de temes amb una visió multidisciplinària, tal com és la nostra vida, i això ho hem fet per aplegar-nos tots junts i en puguem parlar per poder fer propostes d’adaptació a aquest canvi.

Ara ja hem rebut les vostres propostes i, per tant, volem que les presenteu i animem a tothom qui hi tingui interès a participar-hi i aconseguir uns resultats prou amplis per sentir-nos-hi reflectits.

Si mireu el programa hi trobareu persones molt competents que ens faran conferències i participaran en les taules rodones. Aquesta vegada, hem potenciat les taules rodones en què poden participar moltes persones, tant expertes com practicants i, per tant, coneixedores de primera mà.

També hi trobareu la informació per a la inscripció i en la nostra pàgina web anirem afegint les novetats que tant poden ser en relació amb el programa mateix i notícies referents, com amb el programa definitiu amb horaris i les comunicacions.

Als debats, hi està tothom convidat.

Us hi esperem!!!

Sobre l’onada de protestes dels agricultors a la Unió Europea

gen. 30, 2024

Aquest primer mes de l’any 2024 han estat notícia les manifestacions dels agricultors alemanys, francesos i romanesos. S’han d’entendre com l’expressió més recent d’una onada de descontentament del sector agrari europeu. Una onada que va començar l’estiu de l’any 2022 als Països Baixos i que s’ha anat estenent com una taca d’oli per altres països de la Unió Europea.

Més enllà dels titulars —la còlera del camp alemany, crisi agrícola a la UE…— i d’una mena de descontentament estructural del món agrari, fora bo donar una ullada als elements que hi ha al darrere d’aquestes protestes. Comencen dient que a la majoria de països hi ha hagut un factor que ha funcionat com a disparador de les protestes, però com passa gairebé sempre amb els fenòmens socials, al darrere hi ha més d’un element, una mena de «tempesta perfecta» fent referència a un conjunt divers de factors que en un moment donat han generat aquest moviment.

Les normes ambientals i de benestar animal: excés regulador?

Les mesures lligades a l’anomenada «transició ecològica» són un d’aquests factors. El desencadenant de les primeres manifestacions als Països Baixos el juny-juliol de 2022 van ser els plans del Govern de reduir el nombre de caps de bestiar a fi i efecte de reduir en un 40 % les emissions d’òxid de nitrogen per a l’any 2030. El mateix va succeir a Bèlgica, on els plans de Govern regional de Flandes per a reduir les emissions de nitrogen procedents de la ramaderia van desencadenar les manifestacions del març de 2023. Al marge de les mesures dels Estats membre, l’acord provisional aconseguit el desembre passat pel Consell i Parlament Europeu per incloure les granges porcines i avícoles dins de la Directiva d’Emissions Industrials (DEI) podria posar en dubte la continuïtat d’algunes instal·lacions ramaderes.

Més enllà de les emissions del bestiar, estan pendents una sèrie de regulacions ambientals projectades per la Unió Europea dins del Pacte Verd Europeu (European Green Deal), el full de ruta de l’actual Comissió Europea presentada el desembre de 2019 amb l’objectiu de convertir Europa en «el primer continent climàticament neutre del món» l’any 2050. El maig de 2020 la mateixa Comissió va presentar la plasmació del Pacte Verd Europeu al sistema agroalimentari, l’anomenada estratègia de la granja a la taula (From farm to fork). L’estratègia de la granja a la taula fa esment de la necessitat de transformar els mètodes de producció dels agents de la cadena alimentària. Aquests canvis inclouen reduir d’aquí a 2030 l’ús de plaguicides químics en un 50 %, de fertilitzants en almenys un 20 % i la venda general d’antimicrobians per a animals de granja i d’aqüicultura en un 50 %. En paral·lel a aquestes restriccions, s’anuncia l’objectiu que almenys el 25 % de les terres agrícoles de la Unió Europea s’utilitzin en agricultura ecològica d’aquí a 2030. I finalment l’estratègia per a la biodiversitat urgeix que «almenys el 10 % de la superfície agrària torni a estar ocupat per elements paisatgístics de gran diversitat».

No cal dir que la materialització d’aquestes restriccions ambientals ha generat una allau de crítiques de les organitzacions agràries europees i la sospita que poden comportar una caiguda de la producció agrària a la Unió Europea acompanyada d’un descens dels rendiments i una pujada dels costos. El rebuig a les propostes de l’estratègia de la granja a la taula va més enllà de les organitzacions agràries. El passat mes de novembre el Ple del Parlament Europeu va rebutjar un projecte legislatiu per a reduir l’ús de pesticides. Per contra, a les mateixes dates es va arribar a un acord provisional entre el Parlament i la Comissió sobre la Llei de recuperació de la natura, una iniciativa criticada pel que pot tenir de pèrdua de terres en cultiu.

Pel que fa a Alemanya, les crítiques es dirigeixen també a les elevades exigències ambientals imposades pel ministre d’Agricultura per rebre ajuts directes per determinades pràctiques sostenibles (eco-esquemes ambientals), el que s’ha traduït en un baix percentatge de beneficiaris. Les canviants i creixents exigències relacionades amb el benestar animal també han estat objecte de crítiques acompanyades de la petició d’ajuts públics per tirar endavant les inversions necessàries per a complir les exigències.

Reducció d’ajuts, augment de costos i preus justos

D’acord amb els titulars de la premsa, la retallada de bonificacions fiscals ha estat la queixa més important a les manifestacions d’agricultors a Alemanya i França al llarg del gener d’enguany. La prevista eliminació dels beneficis fiscals pel dièsel agrari a Alemanya ha estat la queixa més visible a les manifestacions de gener d’enguany a aquest país. També a França i Romania anuncis en el mateix sentit han alimentat les protestes agràries.

La reducció de la bonificació fiscal pel dièsel agrari té a veure amb l’acció climàtica i, més concretament, amb les emissions de diòxid de carboni, ja que el dièsel és un carburant fòssil. S’explica, però, també per les polítiques de retallades de la despesa pública a fi i efecte d’equilibrar els pressupostos públics. En tot cas el seu efecte sobre els agricultors a curt i mitjà termini és el d’augmentar els costos energètics dels productors atesa la dificultat per a substituir el dièsel com a carburant. Augment de costos que se sumaria a pujades de preus d’altres inputs no compensades per un augment de preus de venda dels productes.

El conflicte bèl·lic a Ucraïna va comportar un augment notable dels preus, almenys fins a l’estiu de l’any 2022, de l’energia, fertilitzants, pinsos i fitosanitaris amb un gran impacte amb els costos de producció. Addicionalment els episodis de sequera i altres inclemències meteorològiques (inundacions, entre altres) han reduït els rendiments i, en el cas de la sequera, s’han augmentat els costos de l’aigua. L’augment de costos no transferibles als preus de venda és una de les denúncies típiques a les manifestacions agràries.

L’acord de lliure comerç amb Ucraïna i altres acords comercials

Des del juny de 2022 i fins al juny d’enguany les mercaderies procedents d’Ucraïna tenen accés lliure al mercat interior de la UE. Ucraïna és un gran productor agrari, la qual cosa ha comportat un més que notable augment de les seves exportacions agràries especialment als països veïns (Polònia, Romania, Hongria…). A més a més, del cas prou conegut dels cereals, la creixent entrada de sucre, ous i aus des d’Ucraïna ha generat descontent al sector agrari de la UE.

Segons les dades de la Comissió, les importacions de sucre des d’Ucraïna van passar de 40.172 tones el 2021-22 a 406.777 tones el 2022-23. A més, l’augment en quasi un 40 % de la superfície cultivada el 2023-24 podria augmentar substancialment aquest flux. Pel que fa a la carn de pollastre ucraïnesa, les importacions de la UE han augmentat un 150 % des de la guerra i les d’ous un 100 %.

Als efectes del lliure comerç amb Ucraïna s’afegeix una queixa recurrent, la creixent entrada de productes agraris de tercers països gràcies al creixent nombre d’acords de lliure comerç firmats per la UE i la denúncia de la competència deslleial que suposen les importacions de béns agraris produïts amb requeriments ambientals, socials i de benestar animal molt diferents dels propis de la Unió. Tot sense oblidar «l’espasa de Dàmocles» que pot suposar el previst acord de lliure comerç amb el Mercosur.

Burocràcia i sentiment de culpabilització

«Em passo el 60 % del meu temps al despatx i el 40 % a sobre el tractor», explicava un pagès francès present a les manifestacions, cal entendre que amb una certa exageració. En tot cas, una altra queixa que s’ha sentit a l’onada de protestes és la que fa referència a l’augment dels tràmits burocràtics impulsats per les Administracions agràries i ambientals com ara l’exigència dels quaderns de camp digitals rebuda críticament pels pagesos pel que té de complicada la tramitació.

La sensació de creixent burocratització s’acompanya d’un sentiment per part dels pagesos de ser injustament culpabilitzats per fenòmens com les emissions de gasos amb efecte hivernacle, el malbaratament de l’aigua, el maltractament als animals, la degradació dels sòls o l’ús de pesticides, fenòmens associats a l’agricultura convencional o industrial. La manca de comprensió del món rural per part dels urbanites és un tema que vindria agreujat per la creixent sensibilitat davant dels temes ambientals.

El paper de la «nova PAC»

Finalment, fora bo plantejar-nos quin paper té en tot això la «nova PAC», és a dir, la reformada política agrària europea pel període 2023-2027 i els corresponents plans estratègics estatals per a l’aplicació d’aquesta, que tot just fa un any que va entrar en vigor. Tot fa pensar que vam posar en marxa una PAC sense tenir en compte les directrius del Pacte Verd Europeu i especialment els impactes dels objectius ambientals de l’estratègia de la granja a la taula. No es va fer un estudi dels impactes d’aquests objectius sobre les produccions i les rendes agràries europees, i no s’ha dotat la PAC de mecanismes i ajuts per a acompanyar aquesta transició.

Més enllà de les exigències ambientals, la nova PAC continua amb un sistema d’ajuts directes desacoblats, majorment subsidis per superfície agrària, que li resta flexibilitat i recursos financers per a afrontar les repercussions d’esdeveniments com la guerra a Ucraïna o la sequera al sud d’Europa.

Tot això ha forçat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a convocar un «diàleg estratègic» sobre l’agricultura i la transició verda amb l’objectiu de delinear un «marc estratègic» per al sector agrari europeu. Sorprèn, però, que aquest diàleg es convoqui quasi quatre anys després de l’aprovació de l’estratègia de la granja a la taula i un any després de posar-se en marxa els plans estratègics de la política agrària.

Jordi Rosell i Foxà, professor de la UAB i soci de la ICEA

Els nous agricultors. Les empreses de serveis a l’agricultura i el seu impacte a l’estructuració del sector

gen. 25, 2024

Crònica de Lourdes Viladomiu sobre la conferència d’Alicia Langreo, feta a la ICEA el 18 de gener de 2024

A l’esquerra, Alicia Langreo, conferenciant. A la dreta, Lourdes Viladomiu, presentadora de l’acte.

Les empreses de serveis al sector agrari han estat molt poc estudiades i la informació disponible és molt escassa.

Alicia Langreo fa anys que es dedica al seguiment d’aquest tema, però les dades de què disposa són de fa més de deu anys. Amb tot, és la persona que més s’ha dedicat a l’estudi de les empreses de serveis a l’agricultura espanyola i, molt especialment, a les empreses de serveis especialitzades en maquinària. Amb les poques dades disponibles, s’estimava que, a principis del segle actual, divuit mil agricultors declaraven fer treballs amb maquinària per a altres agricultors i vuit mil empreses tenien com a objecte la realització de treballs amb maquinària per a l’agricultura.

Importància de les empreses de serveis

A causa de la petita dimensió de les explotacions agràries i de l’existència de molts «agricultors desactivats», les empreses de serveis al sector agrari han tingut, i tenen, un paper molt important. L’existència d’aquestes empreses de serveis ha permès als agricultors accedir a una maquinària que no haguessin pogut adquirir, a uns coneixements de què no disposaven, a mantenir en producció terres en les quals el propietari no estava interessat a treballar, a disminuir la càrrega laboral, a convertir costos fixos en variables, a assumir menys riscos i a incrementar la productivitat.

De tal manera que aquestes empreses han contribuït a accelerar la introducció d’innovacions tecnològiques que no sempre s’haguessin pogut incorporar per manca de mitjans econòmics i de coneixements. De fet, han dut a terme una revolució silenciosa que no ha estat prou considerada.
Amb la mecanització, va adquirir importància en el sector l’externalització de tasques i la corresponent aparició d’empreses de serveis, però, amb cada onada de canvi tecnològic, la importància d’aquest tipus d’empreses creix i es fa cada cop més evident.

A la conferència es repassen diferents sectors, i es mostra que tots ells s’han vist o s’estan veient afectats per l’externalització de tasques. En general guanyen importància les empreses de serveis quan s’introdueixen innovacions que comporten la utilització de maquinària de cost elevat.

La rellevància de les empreses de serveis canvia en els diferents sectors. En alguns casos tenen un protagonisme total com en el cas del sucre. O han estat a la base del desenvolupament ràpid de certs conreus, com en el conreu dels festucs. En altres, com en la viticultura, les empreses de serveis s’han desenvolupat en paral·lel a un canvi productiu molt significatiu, com en el cas de l’avanç de les vinyes emparrades.

El desenvolupament de l’agricultura de precisió i la incorporació de la digitalització augura un nou increment de la importància d’aquest tipus d’empreses.

D’altra banda, es destaca que les empreses de serveis tenen un paper cada cop més actiu en la gestió i estructuració de la cadena productiva i no només en la realització de tasques amb maquinària i laborals.

Explotacions familiars i empreses de serveis

Moment de la conferència d’Alicia Langreo

Moltes de les empreses de serveis són gestionades per agricultors que han diversificat els seus ingressos duent a terme també tasques per a altres agricultors amb la seva maquinària. Aquest és el model més abundant a Catalunya, però també hi ha empreses de serveis especialitzades, siguin cooperatives o privades. L’entrada de nous fons d’inversió al sector agrari sembla potenciar aquests tipus d’empreses de serveis, ja que aquestes noves inversions es complementen fàcilment amb les empreses de serveis.

Des dels anys seixanta, els sindicats agraris i els ministeris d’agricultura dels diferents països europeus han basat el seu «relat» en l’explotació agrària familiar tradicional i la manera de mantenir-la i professionalitzar-la. Les empreses de serveis no s’adeqüen a aquest «relat», la qual cosa explicaria la poca consideració d’aquest model de funcionament del sector agrari i la raó per la qual les polítiques agràries i la informació agrària no les tenen en compte.

Finalment, assenyalem que la consideració de la importància de les empreses de serveis al sector implica la relativització del dramatisme que actualment s’aplica a factors com l’envelliment del col·lectiu d’agricultors, la manca de relleu generacional, el risc d’abandonament de terres, la caiguda de la producció, etc. Cal, de tota manera, remarcar que les empreses de serveis comporten una cessió de competències dels agricultors que no és gaire ben acceptada pels defensors de l’agricultura familiar tradicional.

Documentació de la conferència

Quaderns Agraris núm. 54-55

des. 20, 2023

La revista Quaderns Agraris, editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar l’edició digital d’accés obert del núm. 54-55.