febr. 19, 2025
Parlem amb Gabriel Izard que participà en la taula rodona Marques fabricants, marques blanques, marques negres. Cap a on va el consum alimentari?, del 20 de febrer a la ICEA.
Entrevista realitzada per Lourdes Viladomiu (UAB-ICEA).
En Gabriel és economista i professor de màrqueting, gestió de la distribució, international business i business in action a la Universitat Autònoma de Barcelona. És doctor en pedagogia, amb la tesi titulada La formación continua en empresas líderes de distribución comercial en España. Va treballar a l’Associació Espanyola de Codificació Comercial (AECOC), on va tenir un paper fonamental amb la implementació del codi de barres. Actualment, és delegat comercial a Espanya de l’empresa Axicon Auto ID, que desenvolupa i produeix equips de verificació de codis de barres arreu del món. A través de la seva experiència professional, l’autor coneix de primera mà el sector de la gran distribució i de l’alimentació. És coautor del llibre Marcas Negras en la era de la transparencia, dirigit per Fernando Olivares i editat per Gedisa el 2018. És autor del llibre Innovación y Liderazgo: el nacimiento del código de barras de la col·lecció «El Espejo y La Lámpara», d’Edicions de la UAB.
1. Les marques han servit, tradicionalment, per a identificar el fabricant a la vegada que per als consumidors eren un signe de procedència, és a dir, una garantia. Això continua essent cert o només ho és per a algun tipus específic de marques? Podries explicar-nos què diferencia les marques del fabricant de les marques blanques i de les marques negres?
Primer, potser hauríem de definir què és una marca, perquè al final la marca no és més que una percepció que l’autor o autora vol que quedi en qui ho percep. És una idea, un tipus específic d’història. Com que som persones intel·ligents, necessitem idees que ens permetin identificar les coses i aquestes idees són les marques.
La marca no és una garantia. La marca és el reflex d’allò que vol transmetre qui té la informació. De vegades, la marca no vol donar garantia, sinó que vol donar preu. Altres vegades, vol donar emoció o una comunicació de joventut.
Les marques de la distribució, que s’anomenen sovint marques blanques, encara que aquesta denominació no m’agrada, han passat a ser distintius del distribuïdor. Per al consumidor, projecten la percepció de preus més baixos, i per al productor, suposen costos menors, ja que aprofita economies d’escala i estalvia tot el que fa referència al màrqueting. Per acabar, les marques negres són aquelles en les quals s’amaga qui és el fabricant, qui és el que produeix o qui és, en definitiva, el que pren la decisió.
2. Per què s’amaga el fabricant?
La falta de transparència és un tema que, a vegades, en els negocis pot anar bé. Una altra cosa és que sigui apropiada, ja que, de fet, la marca negra intenta crear situacions de menys responsabilitat. Però ara, amb el registre sanitari, es pot saber l’empresa fabricant, però no és fàcilment accessible per al consumidor. Actualment, cada vegada són més els distribuïdors que especifiquen clarament el fabricant del producte.
3. També alguns autors indiquen que cal parlar de marques «prescriptores». Què volen caracteritzar amb això?
Aquest concepte té el seu origen en la paradoxa de l’elecció, que, de manera simplificada, ens diu que no sempre és millor això de tenir moltes opcions per escollir. Et bloqueges i, per tant, necessites que algú et prescrigui, et recomani. Quan tu vas a un restaurant d’aquests, d’alta cuina, i veus una carta tan llarga, acabes dient al cambrer «Vostè que em recomana?» Hi ha confiança.
És a dir, quan una empresa diu que considera que la seva marca és prescriptora, vol dir que vol guanyar la confiança del seu client orientant-lo, ens ve a dir «no busqui més, agafi això».
4. És obligatori legalment identificar el fabricant del producte, o només n’hi ha prou amb fer-ho amb l’operador a la Unió Europea?
El fabricant ha d’anar identificat d’una manera o d’una altra. Si no surt el nom del productor de manera clara en el producte, la responsabilitat serà del distribuïdor. Però, cada vegada, és menys freqüent l’opacitat, perquè el consumidor és més exigent.
5. Parlem de l’alimentació, quines diferències o especificitats té en relació amb els altres productes del gran consum?
A l’alimentació tens sobretot dues línies: l’alimentació seca i l’alimentació fresca.
L’alimentació fresca és d’alta rotació, o sigui que el nombre d’unitats venudes per espai de temps és molt més alt. Però, a més a més, l’alimentació, en general, és un negoci de volum amb marge petit.
6. Les marques són avui un valor important per a la indústria alimentària? No hi ha altres etiquetes que són importants a l’hora d’escollir el producte? Ens referim, per exemple, a les denominacions d’origen (vi…) o a la composició del iogurt sense lactosa, o proteic.
El que defineix el canvi en l’àmbit de les marques d’alimentació són els canvis del consumidor; el consumidor actual i el consumidor futur. Els consumidors joves presenten una forta volatilitat, gran immediatesa, poca fidelitat a la marca. Però, al mateix temps, són més exigents en temes de salut i en temes de sostenibilitat. Hi ha canvis ràpids: productes vegans, sense gluten, sense proteïnes càrnies, etc. Un fenomen interessant és la caiguda del consum del peix, per dues raons, una, perquè els joves consideren que el peix fa pudor i segona, perquè costa molt trobar professionals del peix.
7. És cert que el distribuïdor té molta informació sobre el consumidor, però el consumidor té poca informació sobre el fabricant final, en un món de milions de marques que venen de tot arreu?
El distribuïdor té molta informació del consumidor i el consumidor, encara que no ho sembli, també té molta informació sobre el producte, potser més que amb relació a la fàbrica que el produeix.
Avui dia, la combinació del físic i el digital a l’hora de recollir informació té resultats molt potents. Els consumidors tenen molts mitjans per a conèixer els productes en detall i quan arriben a la botiga saben exactament el que volen i coneixen el producte, fins i tot millor que el venedor. Hi ha moltíssima informació, navegant per les xarxes. A més a més, ara la personificació de la relació entre el distribuïdor i el consumidor està arribant a nivells molt alts. I aquesta informació que té el distribuïdor li transfereix la indústria després d’una negociació. Les dades no són gratis, però són molt més econòmiques i fiables del que eren abans, quan empreses com NielsenIQ (NIQ) i Kantar s’havien de basar únicament en panels i enquestes. Ara, la informació és immediata, una empresa pot conèixer cada dia els preus dels seus competidors.
8. Què va suposar el codi de barres i quins avenços preveus que permetin ampliar les opcions que proporciona aquest instrument?
El codi de barres, a més de ser un sistema d’entrada automàtica de dades a un sistema informàtic per mitjà d’un dispositiu òptic, va ser un gran acord. Un gran acord de molts interessos creuats que ha portat al fet que es faci servir d’una manera massiva. Permet saber quins són els productes que s’estan venent, poder automatitzar la cadena de subministrament, poder tenir camions amb palets amb codis de barres que quan entren al magatzem, van allà on cal. Tot això és fruit del codi de barres. La impressió del codi de barres ha estat molt important i ha estat possible perquè darrere hi ha una organització mundial, la GS1, i aquesta organització és la que promou els estàndards, i a cada país té una filial. Aquí, a Espanya, és l’AECOC.
Hi ha una recomanació que a finals del 2027 es pugui llegir també els QR en el punt de venda i això produirà més informació sobre la traçabilitat. Ja existeix la normativa de la UE per al vi, que diu que les ampolles han de portar el QR.
9. En algun moment, semblava que el codi de barres faria desaparèixer el personal de les caixes. Per què no va passar?
Sí, l’any 2000 va sortir la notícia lligada a la tecnologia de la radiofreqüència d’identificació (RFID) via uns petits xips que van amb una antena. Era una idea molt bonica d’explicar, però impracticable. Posaríem uns arcs a la sortida de la botiga i per allà passaríem amb el carro i ho llegiria tot. Però, a la pràctica, el sistema era car, i amb errors. Només s’ha acabat practicant amb productes de més preu, en comerços com ara Decathlon.
10. El QR acabarà substituint el codi de barres?
Jo crec que no, però es complementaran. En alguns casos, el QR no aporta res que es necessiti en aquell moment i, per tant, no serà necessari. El codi de barres crec que es mantindrà. La impressió dels codis és una tasca fonamental i no sempre és fàcil garantir la seva qualitat.
gen. 22, 2025
El passat 12 de novembre de 2024, la Secció de Protecció Vegetal de la ICEA va organitzar la 1a Trobada en Sanitat Vegetal, amb la intenció que es repeteixi anualment, i poder així debatre temes d’interès que ens preocupen i compartir experiències i opinions.
Aquesta primera edició va comptar amb una conferència inaugural de Sílvia Fornalè, tècnica de recerca del CRAG i l’IRTA, que ens va parlar de La contribució de la genòmica a la millora agroalimentària i a la protecció vegetal. Va explicar amb molta claredat com es pot contribuir des de la genòmica a la protecció vegetal, com introduir caràcters d’interès i desenvolupar noves varietats. Va mostrar exemples concrets de com, gràcies a la genòmica, actualment tenim varietats resistents a certs patògens, que d’altra manera serien molt difícils de controlar.
Després es va dur a terme la taula rodona Reptes en la formació: la manca de bons «metges de plantes». L’objectiu de la taula rodona era debatre la formació que ha de rebre una persona assessora en sanitat vegetal (SV), i si actualment és possible assolir-la amb els graus que ofereixen les diferents universitats catalanes. Hi van intervenir representants de la Universitat de Lleida (Ramon Albajes), la Universitat de Girona (Emili Montesinos), la Universitat Politècnica de Catalunya (Xavier Sorribas), la Universitat de Barcelona (Guillem Segarra), el cap del Servei de Formació Agrària del DARP (Joan Salvador Minguet) i qui va ser, fins a l’any passat, cap del Servei de Sanitat Vegetal del DARP (Jordi Giné).
Per fer una introducció dels temes que posteriorment es debatrien a la taula, Ramon Albajes va fer una exposició de la situació actual. Ara per ara, per a obtenir l’acreditació d’assessor en SV calen 40 crèdits (ECTS) en producció vegetal, dels quals 12 crèdits han de ser específics en SV. En aquests moments no hi ha cap grau universitari amb què es pugui arribar a obtenir aquests 12 crèdits en matèries obligatòries.
D’altra banda, la SV té objectius comuns tant a agricultura com a silvicultura com són la productivitat i sostenibilitat, va comentar Albajes. La SV ha de donar resposta a tota la cadena alimentària, des de la producció fins a arribar als consumidors finals. El sistema agroalimentari ha de ser econòmicament viable, socialment acceptable i ambientalment segur. Així, doncs, la SV és cada dia més complexa i necessita una aproximació multidisciplinària en recerca, formació, aplicació i promoció. Per tot això, Albajes acabà la ponència amb la pregunta: es podria pensar a crear una titulació de grau en SV impartida per les universitats de Catalunya?
Posteriorment, van intervenir la resta de ponents de la taula rodona, la majoria dels quals van mostrar el seu suport a la proposta que havia fet Ramon Albajes. Molts dels participants havien viscut tres plans d’estudi diferents en els darrers anys, i tots van estar d’acord que els models no havien millorat d’un a l’altre.
Per poder complir en un futur amb el Pacte Verd Europeu (European Green Deal) —pel qual haurem de reduir un 50 % els fitosanitaris el 2030— i a causa de l’increment de plagues foranes a causa del canvi climàtic i la globalització dels mercats, la SV encara més s’ha de contemplar des d’un punt de vista més ampli i multidisciplinari, buscant solucions genètiques, biològiques, tecnològiques, etc. A un assessor en SV li calen coneixements globals per a afrontar aquests reptes i per això cal que hi hagi una formació específica en SV.
També s’esmentà la importància que dona la Unió Europea a l’assessorament en gestió integrada de plagues i malalties, i que es preveu que serà obligatori per a tots els agricultors en els propers anys, tal com ja ho és actualment per a l’ús de productes fitosanitaris en zones no agràries.
Un altre dels temes tractats a la taula rodona, relacionat amb la SV, va ser la qualitat dels aliments des del punt de vista de les toxines, cada vegada més preocupant.
I per acabar, es va parlar de l’interès de l’alumnat en la SV. Com és que no hi ha més alumnes interessats en aquestes matèries? Segurament hi ha alguna cosa que no s’està fent o entenent bé. Amb aquestes reflexions es va acabar la taula rodona i es va començar el debat amb el públic assistent (presencial i en línia), que va mostrar una gran preocupació per aquesta qüestió.
Per concloure l’acte i donar continuïtat a la taula rodona es va acordar de crear una comissió d’estudi d’aquesta temàtica coordinada des de la Secció de Protecció Vegetal de la ICEA, per a debatre les diferents possibilitats per a millorar la formació en SV.
Jordi Giné i Montse Martí
gen. 7, 2025
Va néixer a Barcelona, durant el bombardeig de 1937 i ha traspassat a 87 anys i era tot un referent en el món de la sanitat vegetal.
La Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), expressa el seu profund condol pel traspàs de Josep Maria Vives de Quadras, ocorregut a 87 anys. Vives de Quadras va ser president de l’ICEA entre el 2009 i el 2017, on es consolida com a referent en l’àmbit de la sanitat vegetal a Catalunya i l’Estat espanyol.
Enginyer agrònom per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de Madrid i enginyer tècnic agrícola per l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, Vives de Quadras va iniciar la seva trajectòria professional com a cap del Servei de Protecció dels Vegetals de Catalunya l’any 1980, càrrec que va exercir fins a la seva jubilació el 2007. Durant aquest període, va impulsar la creació de les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) el 1983, va potenciar les Estacions d’Avisos i el Laboratori de Diagnòstic, i va regular per primera vegada a Espanya la Producció Integrada el 1993.
Sota la seva direcció, es van afrontar amb èxit focus de plagues de quarantena com el foc bacterià i la flavescència daurada de la vinya. A més, va liderar projectes europeus com INTERREG amb França i TWINNING amb la República Txeca i Eslovènia, contribuint significativament a l’enfortiment de la sanitat vegetal a nivell internacional.
La seva dedicació i compromís amb el sector agrari català van ser reconeguts en nombroses ocasions, i la seva tasca va deixar una empremta profunda en la comunitat científica i agrícola del país. La seva aportació en la producció d’arbres i arbusts ornamentals a Catalunya, així com en la promoció de l’ús de l’arbre autòcton, són testimoni del seu compromís amb la biodiversitat i el medi ambient.
En aquests moments de dol, l’ICEA vol transmetre el seu suport i escalf a la família, amics i companys de Josep Maria Vives de Quadras, tot reconeixent la seva inestimable contribució al desenvolupament de l’agricultura i la sanitat vegetal a Catalunya.
La seva pèrdua deixa un buit significatiu en el sector, però el seu llegat perdurarà com a font d’inspiració per a futures generacions de professionals agraris.
Barcelona, 7 de gener de 2025
nov. 25, 2024
El Dia Mundial del Sòl (WSD) se celebra anualment el 5 de desembre per centrar l’atenció en la importància d’un sòl saludable i defensar la gestió sostenible dels recursos del sòl.
La Unió Internacional de Ciències del Sòl (IUSS) va recomanar un dia internacional per celebrar el sòl l’any 2002. Sota el lideratge del Regne de Tailàndia i en el marc de l’Associació Mundial per a Sòls, la FAO ha donat suport a l’establiment formal de la WSD com a entitat global de conscienciació.
La Conferència de la FAO va aprovar per unanimitat el Dia Mundial del Sòl el juny de 2013 i va demanar la seva adopció oficial a la 68ª Assemblea General de l’ONU. El desembre de 2013, l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 5 de desembre de 2014 com el primer Dia Mundial del Sòl oficial.
Actes a Lleida – Programa
Dimarts 26 de novembre, 18:00 h, Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). Plaça de la Catedral, s/n, Lleida.
Conferència a càrrec de Rosa M. Poch (UdL-IEC-ITPS), ‘El sòl: un desconegut que trepitgem‘
Dijous 28 de novembre, 18:00 h, sala d’actes ETSEAFiV.
Cine-fòrum, documental: ‘Ganado o Desierto‘ i posterior taula rodona amb: Daniel Villalba, Geogina Alins, Rosa M. Poch i Jaume Boixadera.
Divendres 29 de novembre, 12:00 h, Aula 1.07 Edifici 3, ETSEAFiV
Conferència a càrrec de Natalia Rodríguez, Oficial de Terres i Aigües de la FAO, ‘Hacia unos suelos sanos: acciones de la Alianza Mundial por el Suelo‘
10, 11 i 12 desembre, sessions matí (10 h) i tarda (16:30 h), Parc Agrobiotech – Edifici Agroliving Lab, grups de 4-6 persones Escape Room ‘Perfilina i el misteri de l’edafologia perduda‘. Inscripcions: seccio.sols@gmail.com.
nov. 15, 2024
El passat 31 d’octubre, la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) van organitzar una jornada que va reunir experts en recerca, gestió i governança dels espais naturals protegits. Sota el títol Espais protegits i canvi climàtic: recerca, gestió i governança, aquest esdeveniment va ser un espai per a debatre com els nostres espais protegits poden adaptar-se als reptes del canvi climàtic.
Durant la jornada es van exposar casos d’estudi i propostes per a enfortir la resiliència dels espais naturals i es van analitzar el paper de la gestió forestal, la renaturalització i les possibles millores en la governança. Els ponents van destacar la importància d’adaptar els models actuals per a afrontar un futur incert i garantir la conservació de la biodiversitat i el benestar social.
Aquest esdeveniment ens ha ajudat a avançar en la cerca de solucions i fomentar un diàleg enriquidor entre investigadors, gestors, responsables polítics, la població local i, especialment, els propietaris forestals, ja que la majoria d’aquests espais són de propietat privada. El seu paper és fonamental per a construir un futur resilient i equilibrat per als nostres espais naturals.
Moltes gràcies a tots els assistents i ponents que van fer possible aquest debat tan necessari!
nov. 4, 2024
Enguany, la Transcatalonia 2024 va tenir lloc aquest mes d’octubre a la comarca del Bages. En aquesta jornada de camp, organitzada anualment per la Delegació Territorial a Catalunya de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo (SECS) i la Secció de Sòls de la ICEA, al voltant de la ciència del sòl, hi van participar seixanta persones. Els nostres companys Antoni Baltierrez, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i Vicenç Carabassa i Xavier Domene, ambdós del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-Universitat Autònoma de Barcelona), ens van oferir, amb la col·laboració de Ferran Climent (Geoparc Mundial de la UNESCO de la Catalunya Central), Nor Sidki-Rius (Universitat Politècnica de Catalunya) i Llorenç Ferrer (Universitat de Barcelona), una interesantíssima passejada pels sòls i pels paisatges del Bages amb una bona guia per a seguir-la.
La sortida de camp es va iniciar amb una presentació del Geoparc. Se’ns va fer, després, una magnífica presentació de la geologia del Bages des d’un turó que té una vista esplèndida sobre la comarca, cosa que ens va permetre seguir l’evolució dels paisatges i posar en un context adequat els aspectes ambientals i de sòls que després se’ns van presentar. Al mateix indret es va fer, a continuació, una demostració de les relacions sòl-paisatge de la comarca, segons el Mapa de Sòls de Catalunya 1:250.000, dels principals tipus de sòl i dels usos del sòl, fets que en aquesta comarca estan molt interrelacionats.
Els aspectes edàfics i ambientals dels runams salins lligats a la mineria de potassa a la comarca del Bages van ser un dels temes centrals de la sortida. Se’ns van presentar els fonaments de la realització d’aquesta activitat minera, els procediments de treball aplicats i el perquè de la generació d’aquests grans runams salins. Es va discutir en profunditat l’àmplia problemàtica ambiental en les aigües, en els sòls, en l’estabilitat del terreny i en el paisatge que aquesta activitat econòmica comporta. En la discussió es va fer evident la gran complexitat d’aquest impacte i les seves múltiples implicacions. Posteriorment, ens vam endinsar en els aspectes més lligats a la restauració d’aquests espais, com són la construcció dels Tecnosols i la dificultat d’estabilitzar la morfologia d’aquests tecnosols. Es va fer èmfasi en el valor que té el coneixement edàfic bàsic a l’hora d’assolir un bon comportament dels Tecnosols en la restauració i en la integració al paisatge d’aquests runams.
Un incendi forestal recent fa possible observar amb detall un sistema de bancals de pedra seca que s’estén sobre milers d’hectàrees dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on s’havien cultivat vinyes, i que tenen un gran valor patrimonial. Aquests bancals tenen un sistema de tines a les vinyes, un fet relativament singular a Catalunya, encara que no al Bages. A la visita realitzada a la Vall del Flequer se’ns va fer una síntesi brillant sobre la història de la viticultura al Bages i a Catalunya. S’hi van aportar dades sobre el funcionament i les edats d’aquestes complexes tines i sistemes de conservació de sòls i de quan va arribar al seu màxim espacial, molt probablement a l’inici de la fil·loxera, al final del segle xix. L’evidència documental suggereix que aquesta viticultura feta sota el contracte de rabassa morta ja abastava grans extensions de terreny a partir de mitjans del segle xviii. El sistema de bancals de pedra seca de la Vall del Flequer i de les àrees adjacents es va construir en un entorn molt difícil, de fortes pendents (> 30 %) i sòls molt prims. La singularitat del sistema rau en el fet que els bancals de pedra seca i els canals de desguàs condueixen l’aigua que no s’infiltra cap als lloms de les vessants, on creen uns canals erosius que l’evacuen i que segurament eren part de les vies d’accés a les vinyes. Els sòls són, segons la WRB (2022), Calcaric Regosols (Escalic), o, segons la Soil Taxonomy (2022), Xerorthent Antrhoportics, en una superfície tal que són cartografiables a escala 1/250.000
Una visita a un Calcixerept (Soil Taxonomy) o Calcisol (WRB) profund, ben drenat i de textura mitjana, representatiu dels sòls dels glacis, va servir de cloenda de la part més edafòlogica de la jornada. Els viticultors van insistir en els problemes de la sequera i tots vàrem poder comprovar com, efectivament, el perfil estava sec en la seva major part, particularment, en profunditat.
La jornada va acabar amb un tast de vins, a l’altura de la magnífica sortida, al celler «Cal Quico» de Salelles en un plàcid capvespre.
Jaume Boixadera i Llobet
Coodinador de la secció de Sòls de la ICEA
oct. 22, 2024
«Un jardiner és un home complet: un bon científic, un bon tècnic i també una persona amb una visió artística i històrica de la jardineria. Ha de ser de ciències i de lletres alhora. La jardineria és una tècnica interdisciplinària.»
Jordi Cartañà. Fent Jardins 75 anys de l’Escola de Jardineria.
No és fàcil escriure aquesta necrologia, encara colpits per la sobtada mort de Jordi Cartañà Pinén, coordinador de la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la ICEA i un dels membres més actius del grup Jardins i Jardiners: art, ciència i ofici als Països Catalans. Els nombrosos articles i llibres que va escriure al llarg de la seva vida professional demostren la seva passió per la història de l’agronomia i per extensió, de la jardineria. Les mantes persones que van assistir al sepeli donen fe de la bonhomia de Jordi Cartañà.
Jordi Cartañà es va llicenciar en ciències biològiques a la Universitat de Barcelona l’any 1985. Va continuar després la seva formació acadèmica en el Departament de Geografia, on va treballar en la tesi doctoral L’ensenyament de l’agricultura a Espanya en el vuit-cents: el procés d’institucionalització i l’anàlisi dels continguts científics, que va presentar l’any 2002, dirigida pel professor Horacio Capel.
L’interès que tenia per la història del segle XIX en el camp de l’agronomia i dels professionals que l’exercien va quedar palès en la que segurament és la seva obra més destacada Agronomia i enginyers agrònoms en l’Espanya del segle xix. Va dedicar-hi tot el temps lliure que li deixava la tasca de docent, primer a l’Escola Viver Castell de Sant Foix i, després, com a professor d’història de l’art dels jardins a l’Escola de Jardineria Rubió i Tudurí. Posteriorment, va ocupar el càrrec de director d’aquesta escola fins a la seva jubilació.
De l’agronomia, Jordi Cartañà va virar cap a la jardineria sense moure’s, però, del segle xix. Més enllà de biòleg i doctor en geografia humana, Jordi era, sobretot, un investigador i col·leccionista voraç, que cercava i comprava tots aquells gravats, llibres, i, especialment, catàlegs de productors de plantes que trobava, per completar la seva recerca. L’arribada del món digital li va obrir infinites finestres que li van estalviar visites a arxius i el van permetre treballar des de casa, intensificant, de ben segur, hores i esforços. De tant navegar per les xarxes, es va convertir gairebé en un expert, i a ell li devem que en l’actualitat, els jardiners i la jardineria dels Països Catalans estiguin a la disposició de tothom a través de la nostra pàgina web.
Si avui existeix el grup de recerca Jardins i Jardiners és gràcies a la perseverança de Jordi Cartañà, que amb el seu posat tranquil i amable va promoure, juntament amb Maria Alba Fransi, la celebració conjunta de dues efemèrides importants en el camp de l’ensenyament de la jardineria: el 75è aniversari de la fundació de l’Escola de Jardineria Rubió i Tudurí i el 15è aniversari del Centre de Formació del Laberint d’Horta.
El programa commemoratiu, desenvolupat a cavall del 2008 i 2009, va consistir en un cicle de conferències; la plantada d’un arbre; l’elaboració d’un llibre sobre l’Escola, que tot i que no es va editar mai, la versió en format PDF està disponible a les xarxes, i, finalment, una exposició, en què es van implicar les dues institucions i els organismes públics dels quals depenien.
L’organització de l’exposició «Jardins i Jardiners: arts, ciència i ofici a Barcelona» va posar de manifest la necessitat d’omplir buits de coneixement i concentrar la informació dispersa del patrimoni jardiner, ja fossin jardins públics i privats; els professionals que els van fer, tant si eren jardiners, com horticultors, viveristes, arquitectes o paisatgistes, i per acabar, les entitats que es van dedicar a la promoció i ensenyament d’aquesta professió.
Un cop finalitzada l’exposició, vam creure necessari continuar amb la tasca i, sobretot, evitar que es perdés tota la documentació recollida i organitzada. Va ser així com va néixer el grup de recerca Jardins i Jardiners: art, ciència i ofici als Països Catalans, que la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la ICEA, amb Joaquim Camps i Josep Maria Vives al capdavant, va acollir amb entusiasme. Quan Joaquim Camps va deixar la coordinació de la Secció, Jordi Cartañà en va assumir el càrrec.
Sempre positiu i conciliador, sentirem profundament l’absència d’en Jordi cada cop que ens trobem en reunions, sopars o actes que organitzem des de Jardins i Jardiners. Ara bé, la tristor no ens aturarà i seguirem treballant per recuperar la memòria històrica del nostre patrimoni jardiner. El seu llegat serà objecte de reconeixement i homenatge en un acte que farem pròximament.
Jordi Cartañà va ser un «jardiner complet: un bon científic, un bon tècnic i també una persona amb una visió artística i històrica de la jardineria», de ciències i de lletres alhora. I, abans que res, una bona persona.
Descansi en pau.
Jardins i Jardiners: arts, ciència i ofici als Països Catalans
oct. 21, 2024
Propostes de la Institució Catalana d’Estudis Agraris per a fer un sector vitivinícola català resilient en els pròxims anys
Amb la voluntat de ser útils al sector, la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA ha centrat la seva activitat d’aquest any en debatre i elaborar un seguit de propostes estratègiques tot aportant els coneixements interdisciplinaris dels socis i col·laboradors, d’una manera complementària al treball de moltes altres entitats i associacions de casa nostra. Per a l’elaboració d’aquest document, hem comptat amb les aportacions d’una vintena d’experts vitivinicultors d’arreu de Catalunya, que van participar en el seminari Idees per a fer un sector vitivinícola català resilient en els pròxims vint-i-cinc anys, el passat 5 de juny de 2024 a la seu de l’IEC, als quals agraïm els seus suggeriments, reflexions i aportacions concretes (vegeu el butlletí ICEA 153).
A partir de la identificació dels principals reptes que es plantegen al sector: disminució i canvis en el consum de vi, els reduïts marges de rendibilitat, els canvis en el clima i la manca de relleu generacional, es fan tot un seguit de propostes i recomanacions.
Aquestes propostes giren al voltant de la identitat i el caràcter dels nostres vins, la importància de les varietats autòctones, la viticultura de secà i el reg de suport, els boscos i la biodiversitat, la fauna, la producció ecològica, l’economia, les cooperatives, els escumosos, l’enoturisme, l’organització del sector i la recerca i la innovació.
Des de la Secció de Vitivinicultura i Enologia es considera que les conclusions generades poden contribuir a aportar uns punts de referència per a proposar opcions innovadores i realistes als reptes que enfronta el sector com a via per a enfilar i desenvolupar «l’avui pensant en el demà», d’una manera conjunta i a la vegada específica per a cada explotació i tipus de vi/cava elaborats.
set. 17, 2024
Tenim un nou Govern. Ara tot just comença i encara no podem valorar les seves accions. Com tot govern, té dret a cent dies de gràcia i un període de definició de les seves prioritats d’actuació.
El problema del desequilibri territorial, demogràfic, econòmic i social és un dels reptes més importants que pateix Catalunya des de fa molt temps. Es tracta d’un problema multifactorial i de difícil solució. Amb tot, volem fer algunes reflexions, partint de les experiències recents, que puguin ajudar les futures actuacions en aquest àmbit.
El Govern ara sortint va posar la problemàtica dels desequilibris territorials sobre la taula i va emprendre una sèrie d’iniciatives per intentar començar a redreçar els aspectes més punyents. Així, des de la Vicepresidència es va posar en marxa una proposta legislativa encaminada a donar més suport als petits pobles rurals, la majoria en espais naturals, i es volia elaborar, fins i tot, un pla estratègic al respecte. El Departament de Territori va presentar la seva iniciativa legal, amb una previsió i un pla estratègic inclòs, per a donar suport als municipis de muntanya, la majoria rurals i de molt baixa densitat i en espais naturals.
Al seu torn, el Departament d’Acció Climàtica, des del seu vessant de medi ambient, va continuar a última hora el tràmit per a desenvolupar l’Agència de la Natura de Catalunya, que també tindria el seu pla d’acció, i que se centraria sobretot en zones d’espais naturals, és a dir, en àrees rurals, mentre que, des de l’àmbit agrícola, s’establia la Comissió Motora de l’Agenda Rural de Catalunya, encaminada a fer propostes sobre el desenvolupament rural territorial.
Moltes iniciatives provinents de diferents departaments i amb molt bones intencions, però que no van sobrepassar l’etapa de definició de plans i propostes de creació de nous organismes. Moltes iniciatives poc coordinades, que en el cas de tirar totes elles endavant, donarien peu a un laberint administratiu difícil d’implementar i, en el futur, de gestionar.
Així doncs, al nou Govern li demanem, voluntat ferma per a solucionar els desequilibris i mancances del nostre país, i que aquesta problemàtica ocupi un lloc prioritari dins les seves accions. Tot plegat, cal fer-ho amb coordinació interna, sense duplicitat de propostes i amb un diàleg real amb les parts afectades: municipis, propietaris i població en general. Cal defugir de la complexitat burocràtica, de la creació de nous organismes quan ja n’hi ha d’existents, i que en la seva actual configuració ja compliquen prou la gestió diària, d’exercicis formals de participacions de dubtosa eficàcia, i, sobretot, cal proposar accions realistes que resultin eficaces i no morin dins la teranyina administrativa. I cal saber aprofitar la digitalització i la innovació tecnològica en tots els seus aspectes per a obtenir resultats significatius en la solució dels desequilibris territorials.
Jordi Sala
President de la ICEA (Institució Catalana d’Estudis Agraris)
(Imatge: Jano de Lille – Futures pomes)
jul. 25, 2024
Imatge del Rosselló, amb el Canigó al fons
56a edició de la Universitat Catalana d’Estiu. 19 i 20 d’agost del 2024, Prada i Rodès (Conflent)
La Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha organitzat trenta-quatre jornades d’agricultura dins la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent. Cadascuna d’aquestes edicions s’ha dedicat monogràficament a temes d’interès del sector agrari català, i del conjunt dels Països Catalans.
En aquesta trenta-cinquena edició parlarem de la vitivinicultura d’alçada i el canvi climàtic als Països Catalans. El canvi climàtic afecta tota l’agricultura i a totes les activitats econòmiques i humanes d’arreu. En el cas concret de la viticultura el canvi climàtic té un impacte destacat des de fa temps, però en els darrers anys s’ha accelerat amb diversos fenòmens extrems com fortes sequeres i altes temperatures, pluges excessives en altres anys, pedregades, etc.
La viticultura ocupa una part important de la superfície agrícola de les nostres comarques, especialment les de secà properes a la mar Mediterrània, i és en aquestes zones on el canvi climàtic està afectant considerablement aquest conreu.
Davant d’aquesta tendència, a poc a poc es van fent plantacions en zones més elevades, amb temperatures inferiors i millors condicions climàtiques. Però aquesta viticultura d’alçada és molt diferent de la de la plana, i presenta altres tipus de reptes. Des d’escollir varietats de raïm més adequades, fins a defensar-se de pedregades, gelades i de la fauna silvestre, o haver de treballar en forts pendents del terreny. Per això sovint es parla de viticultura heroica quan ens referim a aquesta activitat en aquestes zones.
És per tot això que la ICEA ha cregut oportú dedicar aquesta edició a la “Viticultura d’alçada i canvi climàtic als Països Catalans” en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, al peu del Canigó i al costat de vinyes a més de 500 metres sobre el nivell del mar.
Cal que feu la inscripció a l’adreça salvadorpuig@hotmail.com, “Jornada vitivinicultura d’alçada – UCE 19-20 agost 2024”, indicant si aneu o no al dinar.
dilluns 19 d’agost, a Prada de Conflent
• 17.00 h Inauguració i presentació de la jornada
• 17.20 h Conferència introductòria «La situació actual del canvi climàtic a les regions vitícoles als Països Catalans», a càrrec de Robert Savé, investigador emèrit de l’IRTA i membre de la ICEA
• 18.00 h Projecció de la pel·lícula Rupi del Vino, patrocinada pel Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM). Aquesta pel·lícula ens narra un viatge a través dels paisatges, tradicions i cultura vitivinícoles de la Valtellina, i transmet al públic les heroiques gestes realitzades per l’home en aquesta vall, al llarg dels segles. Testimoniatge viu de la saviesa agrícola, capacitat productiva i respecte per la natura. A càrrec de Jordi Ribas, responsable d’Acció Cultural del VINSEUM.
• 19.00 h Cloenda
dimarts 20 d’agost, a Rodes (Conflent)
• 10.00 h Benvinguda, a càrrec de Marc Bianchini, alcalde de Rodès i Jordi Sala, president de la ICEA
• 10.10 h Inauguració de la jornada, a càrrec de Carmel Mòdol, secretari d’Alimentació de la Generalitat de Catalunya
• 10.20 h Presentació de la jornada, a càrrec de Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA
• 10.30 h «Canvi climàtic a les zones vitícoles d’alçada catalanes», conferència a càrrec de Robert Savé, investigador emèrit de l’IRTA i membre de la ICEA
• 11.00 h «Panoràmica de la viticultura d’alçada als diferents territoris dels Països Catalans» a càrrec de Jaume Pallàs.
• 11.30 Pausa-cafè.
• 12.00 h «Viticultura d’alçada: reptes i oportunitats», conferència a càrrec de Martí Magrinyà, enòleg.
• 12.30 h «Recuperació de varietats autòctones. Una oportunitat per la viticultura d’alçada», conferència a càrrec de Carme Domingo. INCAVI.
• 13.00 h “L’equilibri producció/qualitat en la viticultura d’alçada en un context de canvi climàtic. La meteorologia i l’orografia: Exemple del Pallars”. Raül Bobet. Viticultor i enòleg de Castell d’Encús.
• 13.45 Taula rodona i col·loqui amb els assistents.
• 14.30 Dinar.
• 15.30 Viticultura d’Alçada a la Catalunya Nord. Fabrice Rieu.
• 17.00 h Visita a les vinyes Maison Albera i tast de vins a peu de vinya.
• 19.00 h Final de la jornada.
