nov. 4, 2024
Enguany, la Transcatalonia 2024 va tenir lloc aquest mes d’octubre a la comarca del Bages. En aquesta jornada de camp, organitzada anualment per la Delegació Territorial a Catalunya de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo (SECS) i la Secció de Sòls de la ICEA, al voltant de la ciència del sòl, hi van participar seixanta persones. Els nostres companys Antoni Baltierrez, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i Vicenç Carabassa i Xavier Domene, ambdós del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-Universitat Autònoma de Barcelona), ens van oferir, amb la col·laboració de Ferran Climent (Geoparc Mundial de la UNESCO de la Catalunya Central), Nor Sidki-Rius (Universitat Politècnica de Catalunya) i Llorenç Ferrer (Universitat de Barcelona), una interesantíssima passejada pels sòls i pels paisatges del Bages amb una bona guia per a seguir-la.
La sortida de camp es va iniciar amb una presentació del Geoparc. Se’ns va fer, després, una magnífica presentació de la geologia del Bages des d’un turó que té una vista esplèndida sobre la comarca, cosa que ens va permetre seguir l’evolució dels paisatges i posar en un context adequat els aspectes ambientals i de sòls que després se’ns van presentar. Al mateix indret es va fer, a continuació, una demostració de les relacions sòl-paisatge de la comarca, segons el Mapa de Sòls de Catalunya 1:250.000, dels principals tipus de sòl i dels usos del sòl, fets que en aquesta comarca estan molt interrelacionats.
Els aspectes edàfics i ambientals dels runams salins lligats a la mineria de potassa a la comarca del Bages van ser un dels temes centrals de la sortida. Se’ns van presentar els fonaments de la realització d’aquesta activitat minera, els procediments de treball aplicats i el perquè de la generació d’aquests grans runams salins. Es va discutir en profunditat l’àmplia problemàtica ambiental en les aigües, en els sòls, en l’estabilitat del terreny i en el paisatge que aquesta activitat econòmica comporta. En la discussió es va fer evident la gran complexitat d’aquest impacte i les seves múltiples implicacions. Posteriorment, ens vam endinsar en els aspectes més lligats a la restauració d’aquests espais, com són la construcció dels Tecnosols i la dificultat d’estabilitzar la morfologia d’aquests tecnosols. Es va fer èmfasi en el valor que té el coneixement edàfic bàsic a l’hora d’assolir un bon comportament dels Tecnosols en la restauració i en la integració al paisatge d’aquests runams.
Un incendi forestal recent fa possible observar amb detall un sistema de bancals de pedra seca que s’estén sobre milers d’hectàrees dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on s’havien cultivat vinyes, i que tenen un gran valor patrimonial. Aquests bancals tenen un sistema de tines a les vinyes, un fet relativament singular a Catalunya, encara que no al Bages. A la visita realitzada a la Vall del Flequer se’ns va fer una síntesi brillant sobre la història de la viticultura al Bages i a Catalunya. S’hi van aportar dades sobre el funcionament i les edats d’aquestes complexes tines i sistemes de conservació de sòls i de quan va arribar al seu màxim espacial, molt probablement a l’inici de la fil·loxera, al final del segle xix. L’evidència documental suggereix que aquesta viticultura feta sota el contracte de rabassa morta ja abastava grans extensions de terreny a partir de mitjans del segle xviii. El sistema de bancals de pedra seca de la Vall del Flequer i de les àrees adjacents es va construir en un entorn molt difícil, de fortes pendents (> 30 %) i sòls molt prims. La singularitat del sistema rau en el fet que els bancals de pedra seca i els canals de desguàs condueixen l’aigua que no s’infiltra cap als lloms de les vessants, on creen uns canals erosius que l’evacuen i que segurament eren part de les vies d’accés a les vinyes. Els sòls són, segons la WRB (2022), Calcaric Regosols (Escalic), o, segons la Soil Taxonomy (2022), Xerorthent Antrhoportics, en una superfície tal que són cartografiables a escala 1/250.000
Una visita a un Calcixerept (Soil Taxonomy) o Calcisol (WRB) profund, ben drenat i de textura mitjana, representatiu dels sòls dels glacis, va servir de cloenda de la part més edafòlogica de la jornada. Els viticultors van insistir en els problemes de la sequera i tots vàrem poder comprovar com, efectivament, el perfil estava sec en la seva major part, particularment, en profunditat.
La jornada va acabar amb un tast de vins, a l’altura de la magnífica sortida, al celler «Cal Quico» de Salelles en un plàcid capvespre.
Jaume Boixadera i Llobet
Coodinador de la secció de Sòls de la ICEA
oct. 22, 2024
«Un jardiner és un home complet: un bon científic, un bon tècnic i també una persona amb una visió artística i històrica de la jardineria. Ha de ser de ciències i de lletres alhora. La jardineria és una tècnica interdisciplinària.»
Jordi Cartañà. Fent Jardins 75 anys de l’Escola de Jardineria.
No és fàcil escriure aquesta necrologia, encara colpits per la sobtada mort de Jordi Cartañà Pinén, coordinador de la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la ICEA i un dels membres més actius del grup Jardins i Jardiners: art, ciència i ofici als Països Catalans. Els nombrosos articles i llibres que va escriure al llarg de la seva vida professional demostren la seva passió per la història de l’agronomia i per extensió, de la jardineria. Les mantes persones que van assistir al sepeli donen fe de la bonhomia de Jordi Cartañà.
Jordi Cartañà es va llicenciar en ciències biològiques a la Universitat de Barcelona l’any 1985. Va continuar després la seva formació acadèmica en el Departament de Geografia, on va treballar en la tesi doctoral L’ensenyament de l’agricultura a Espanya en el vuit-cents: el procés d’institucionalització i l’anàlisi dels continguts científics, que va presentar l’any 2002, dirigida pel professor Horacio Capel.
L’interès que tenia per la història del segle XIX en el camp de l’agronomia i dels professionals que l’exercien va quedar palès en la que segurament és la seva obra més destacada Agronomia i enginyers agrònoms en l’Espanya del segle xix. Va dedicar-hi tot el temps lliure que li deixava la tasca de docent, primer a l’Escola Viver Castell de Sant Foix i, després, com a professor d’història de l’art dels jardins a l’Escola de Jardineria Rubió i Tudurí. Posteriorment, va ocupar el càrrec de director d’aquesta escola fins a la seva jubilació.
De l’agronomia, Jordi Cartañà va virar cap a la jardineria sense moure’s, però, del segle xix. Més enllà de biòleg i doctor en geografia humana, Jordi era, sobretot, un investigador i col·leccionista voraç, que cercava i comprava tots aquells gravats, llibres, i, especialment, catàlegs de productors de plantes que trobava, per completar la seva recerca. L’arribada del món digital li va obrir infinites finestres que li van estalviar visites a arxius i el van permetre treballar des de casa, intensificant, de ben segur, hores i esforços. De tant navegar per les xarxes, es va convertir gairebé en un expert, i a ell li devem que en l’actualitat, els jardiners i la jardineria dels Països Catalans estiguin a la disposició de tothom a través de la nostra pàgina web.
Si avui existeix el grup de recerca Jardins i Jardiners és gràcies a la perseverança de Jordi Cartañà, que amb el seu posat tranquil i amable va promoure, juntament amb Maria Alba Fransi, la celebració conjunta de dues efemèrides importants en el camp de l’ensenyament de la jardineria: el 75è aniversari de la fundació de l’Escola de Jardineria Rubió i Tudurí i el 15è aniversari del Centre de Formació del Laberint d’Horta.
El programa commemoratiu, desenvolupat a cavall del 2008 i 2009, va consistir en un cicle de conferències; la plantada d’un arbre; l’elaboració d’un llibre sobre l’Escola, que tot i que no es va editar mai, la versió en format PDF està disponible a les xarxes, i, finalment, una exposició, en què es van implicar les dues institucions i els organismes públics dels quals depenien.
L’organització de l’exposició «Jardins i Jardiners: arts, ciència i ofici a Barcelona» va posar de manifest la necessitat d’omplir buits de coneixement i concentrar la informació dispersa del patrimoni jardiner, ja fossin jardins públics i privats; els professionals que els van fer, tant si eren jardiners, com horticultors, viveristes, arquitectes o paisatgistes, i per acabar, les entitats que es van dedicar a la promoció i ensenyament d’aquesta professió.
Un cop finalitzada l’exposició, vam creure necessari continuar amb la tasca i, sobretot, evitar que es perdés tota la documentació recollida i organitzada. Va ser així com va néixer el grup de recerca Jardins i Jardiners: art, ciència i ofici als Països Catalans, que la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la ICEA, amb Joaquim Camps i Josep Maria Vives al capdavant, va acollir amb entusiasme. Quan Joaquim Camps va deixar la coordinació de la Secció, Jordi Cartañà en va assumir el càrrec.
Sempre positiu i conciliador, sentirem profundament l’absència d’en Jordi cada cop que ens trobem en reunions, sopars o actes que organitzem des de Jardins i Jardiners. Ara bé, la tristor no ens aturarà i seguirem treballant per recuperar la memòria històrica del nostre patrimoni jardiner. El seu llegat serà objecte de reconeixement i homenatge en un acte que farem pròximament.
Jordi Cartañà va ser un «jardiner complet: un bon científic, un bon tècnic i també una persona amb una visió artística i històrica de la jardineria», de ciències i de lletres alhora. I, abans que res, una bona persona.
Descansi en pau.
Jardins i Jardiners: arts, ciència i ofici als Països Catalans
oct. 21, 2024
Propostes de la Institució Catalana d’Estudis Agraris per a fer un sector vitivinícola català resilient en els pròxims anys
Amb la voluntat de ser útils al sector, la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA ha centrat la seva activitat d’aquest any en debatre i elaborar un seguit de propostes estratègiques tot aportant els coneixements interdisciplinaris dels socis i col·laboradors, d’una manera complementària al treball de moltes altres entitats i associacions de casa nostra. Per a l’elaboració d’aquest document, hem comptat amb les aportacions d’una vintena d’experts vitivinicultors d’arreu de Catalunya, que van participar en el seminari Idees per a fer un sector vitivinícola català resilient en els pròxims vint-i-cinc anys, el passat 5 de juny de 2024 a la seu de l’IEC, als quals agraïm els seus suggeriments, reflexions i aportacions concretes (vegeu el butlletí ICEA 153).
A partir de la identificació dels principals reptes que es plantegen al sector: disminució i canvis en el consum de vi, els reduïts marges de rendibilitat, els canvis en el clima i la manca de relleu generacional, es fan tot un seguit de propostes i recomanacions.
Aquestes propostes giren al voltant de la identitat i el caràcter dels nostres vins, la importància de les varietats autòctones, la viticultura de secà i el reg de suport, els boscos i la biodiversitat, la fauna, la producció ecològica, l’economia, les cooperatives, els escumosos, l’enoturisme, l’organització del sector i la recerca i la innovació.
Des de la Secció de Vitivinicultura i Enologia es considera que les conclusions generades poden contribuir a aportar uns punts de referència per a proposar opcions innovadores i realistes als reptes que enfronta el sector com a via per a enfilar i desenvolupar «l’avui pensant en el demà», d’una manera conjunta i a la vegada específica per a cada explotació i tipus de vi/cava elaborats.
set. 17, 2024
Tenim un nou Govern. Ara tot just comença i encara no podem valorar les seves accions. Com tot govern, té dret a cent dies de gràcia i un període de definició de les seves prioritats d’actuació.
El problema del desequilibri territorial, demogràfic, econòmic i social és un dels reptes més importants que pateix Catalunya des de fa molt temps. Es tracta d’un problema multifactorial i de difícil solució. Amb tot, volem fer algunes reflexions, partint de les experiències recents, que puguin ajudar les futures actuacions en aquest àmbit.
El Govern ara sortint va posar la problemàtica dels desequilibris territorials sobre la taula i va emprendre una sèrie d’iniciatives per intentar començar a redreçar els aspectes més punyents. Així, des de la Vicepresidència es va posar en marxa una proposta legislativa encaminada a donar més suport als petits pobles rurals, la majoria en espais naturals, i es volia elaborar, fins i tot, un pla estratègic al respecte. El Departament de Territori va presentar la seva iniciativa legal, amb una previsió i un pla estratègic inclòs, per a donar suport als municipis de muntanya, la majoria rurals i de molt baixa densitat i en espais naturals.
Al seu torn, el Departament d’Acció Climàtica, des del seu vessant de medi ambient, va continuar a última hora el tràmit per a desenvolupar l’Agència de la Natura de Catalunya, que també tindria el seu pla d’acció, i que se centraria sobretot en zones d’espais naturals, és a dir, en àrees rurals, mentre que, des de l’àmbit agrícola, s’establia la Comissió Motora de l’Agenda Rural de Catalunya, encaminada a fer propostes sobre el desenvolupament rural territorial.
Moltes iniciatives provinents de diferents departaments i amb molt bones intencions, però que no van sobrepassar l’etapa de definició de plans i propostes de creació de nous organismes. Moltes iniciatives poc coordinades, que en el cas de tirar totes elles endavant, donarien peu a un laberint administratiu difícil d’implementar i, en el futur, de gestionar.
Així doncs, al nou Govern li demanem, voluntat ferma per a solucionar els desequilibris i mancances del nostre país, i que aquesta problemàtica ocupi un lloc prioritari dins les seves accions. Tot plegat, cal fer-ho amb coordinació interna, sense duplicitat de propostes i amb un diàleg real amb les parts afectades: municipis, propietaris i població en general. Cal defugir de la complexitat burocràtica, de la creació de nous organismes quan ja n’hi ha d’existents, i que en la seva actual configuració ja compliquen prou la gestió diària, d’exercicis formals de participacions de dubtosa eficàcia, i, sobretot, cal proposar accions realistes que resultin eficaces i no morin dins la teranyina administrativa. I cal saber aprofitar la digitalització i la innovació tecnològica en tots els seus aspectes per a obtenir resultats significatius en la solució dels desequilibris territorials.
Jordi Sala
President de la ICEA (Institució Catalana d’Estudis Agraris)
(Imatge: Jano de Lille – Futures pomes)
jul. 25, 2024
Imatge del Rosselló, amb el Canigó al fons
56a edició de la Universitat Catalana d’Estiu. 19 i 20 d’agost del 2024, Prada i Rodès (Conflent)
La Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha organitzat trenta-quatre jornades d’agricultura dins la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent. Cadascuna d’aquestes edicions s’ha dedicat monogràficament a temes d’interès del sector agrari català, i del conjunt dels Països Catalans.
En aquesta trenta-cinquena edició parlarem de la vitivinicultura d’alçada i el canvi climàtic als Països Catalans. El canvi climàtic afecta tota l’agricultura i a totes les activitats econòmiques i humanes d’arreu. En el cas concret de la viticultura el canvi climàtic té un impacte destacat des de fa temps, però en els darrers anys s’ha accelerat amb diversos fenòmens extrems com fortes sequeres i altes temperatures, pluges excessives en altres anys, pedregades, etc.
La viticultura ocupa una part important de la superfície agrícola de les nostres comarques, especialment les de secà properes a la mar Mediterrània, i és en aquestes zones on el canvi climàtic està afectant considerablement aquest conreu.
Davant d’aquesta tendència, a poc a poc es van fent plantacions en zones més elevades, amb temperatures inferiors i millors condicions climàtiques. Però aquesta viticultura d’alçada és molt diferent de la de la plana, i presenta altres tipus de reptes. Des d’escollir varietats de raïm més adequades, fins a defensar-se de pedregades, gelades i de la fauna silvestre, o haver de treballar en forts pendents del terreny. Per això sovint es parla de viticultura heroica quan ens referim a aquesta activitat en aquestes zones.
És per tot això que la ICEA ha cregut oportú dedicar aquesta edició a la “Viticultura d’alçada i canvi climàtic als Països Catalans” en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, al peu del Canigó i al costat de vinyes a més de 500 metres sobre el nivell del mar.
Cal que feu la inscripció a l’adreça salvadorpuig@hotmail.com, “Jornada vitivinicultura d’alçada – UCE 19-20 agost 2024”, indicant si aneu o no al dinar.
dilluns 19 d’agost, a Prada de Conflent
• 17.00 h Inauguració i presentació de la jornada
• 17.20 h Conferència introductòria «La situació actual del canvi climàtic a les regions vitícoles als Països Catalans», a càrrec de Robert Savé, investigador emèrit de l’IRTA i membre de la ICEA
• 18.00 h Projecció de la pel·lícula Rupi del Vino, patrocinada pel Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM). Aquesta pel·lícula ens narra un viatge a través dels paisatges, tradicions i cultura vitivinícoles de la Valtellina, i transmet al públic les heroiques gestes realitzades per l’home en aquesta vall, al llarg dels segles. Testimoniatge viu de la saviesa agrícola, capacitat productiva i respecte per la natura. A càrrec de Jordi Ribas, responsable d’Acció Cultural del VINSEUM.
• 19.00 h Cloenda
dimarts 20 d’agost, a Rodes (Conflent)
• 10.00 h Benvinguda, a càrrec de Marc Bianchini, alcalde de Rodès i Jordi Sala, president de la ICEA
• 10.10 h Inauguració de la jornada, a càrrec de Carmel Mòdol, secretari d’Alimentació de la Generalitat de Catalunya
• 10.20 h Presentació de la jornada, a càrrec de Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA
• 10.30 h «Canvi climàtic a les zones vitícoles d’alçada catalanes», conferència a càrrec de Robert Savé, investigador emèrit de l’IRTA i membre de la ICEA
• 11.00 h «Panoràmica de la viticultura d’alçada als diferents territoris dels Països Catalans» a càrrec de Jaume Pallàs.
• 11.30 Pausa-cafè.
• 12.00 h «Viticultura d’alçada: reptes i oportunitats», conferència a càrrec de Martí Magrinyà, enòleg.
• 12.30 h «Recuperació de varietats autòctones. Una oportunitat per la viticultura d’alçada», conferència a càrrec de Carme Domingo. INCAVI.
• 13.00 h “L’equilibri producció/qualitat en la viticultura d’alçada en un context de canvi climàtic. La meteorologia i l’orografia: Exemple del Pallars”. Raül Bobet. Viticultor i enòleg de Castell d’Encús.
• 13.45 Taula rodona i col·loqui amb els assistents.
• 14.30 Dinar.
• 15.30 Viticultura d’Alçada a la Catalunya Nord. Fabrice Rieu.
• 17.00 h Visita a les vinyes Maison Albera i tast de vins a peu de vinya.
• 19.00 h Final de la jornada.
jul. 9, 2024
El proppassat dimecres 3 de juliol la Comissió Permanent de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA va visitar la finca i el celler del Castell del Remei. Aquesta visita s’emmarca dins de les tradicionals sortides que fa aquesta Secció a diferents cellers del país.
La família Cusiné, propietària de la finca des de 1982, quan van adquirir-la, ens van acompanyar en tot moment, detallant totes les característiques i la història de la finca.
Primer, vam visitar el celler, guiats per Mireia González, esposa de Tomàs Cusiné, i seguidament, vam fer un tast dels diferents vins de la família, assessorats pel mateix Tomàs Cusiné.
Per acabar, vam celebrar un dinar al restaurant del Castell, juntament amb el matrimoni Cusiné, amb qui debatérem sobre el sector i les dificultats amb què es troba en aquests moments, però també sobre les noves oportunitats que té.
Precisament, aquest intercanvi d’impressions amb els propietaris i gestors de les finques de vinyes de més rellevància al país és un dels principals objectius d’aquestes sortides que fa la Secció, que solen ser un parell de cops cada any, per a trepitjar el territori en companyia dels seus productors i industrials.
juny 2, 2024
«Producció i consum de carn i de proteïnes alternatives: el gran debat»
Organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA-IEC); Lourdes Viladomiu, UAB-ICEA, i Jordi Rosell, UAB-ICEA i la col·laboració de Bon Preu, va tenir lloc el dissabte, 18 de maig 2024, Ajuntament de Gurb. Sala de Cultura (Gurb, Osona).
Programa
09.30-10.00 h Presentació a càrrec de Josep Casassas, alcalde de Gurb; Joan Sabartés, director d’Operacions del Grup Bon Preu, Jordi Sala, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA)
10.00-10.30 h El sector de carn de boví: dinàmica recent, mercats, problemàtiques i perspectives, a càrrec de Ricard Godia Companys, president d’ASOPROVAC.
10.30-11.00 h El sector porcí: problemàtiques i perspectives, a càrrec de Ramon Armengol, ramader i expresident de la Confederació de Cooperatives Agroalimentàries de la Unió Europea (COGECA)
11.30-11.50 h Reptes per a la sostenibilitat ambiental del sector ramader a Catalunya, a càrrec de Ricard Carreres, Centre Tecnològic BETA (UVIC)
11.50-12.10 h Reflexions sobre producció i consum de carn i alternatives, a càrrec de Joan Tibau, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)
12.10-12.30 h Experiència empresarial de producció de diferents tipus de carn. El Soler de N’Hug, a càrrec de Josep Peraire.
12.30-12.50 h Experiència empresarial de carn de porcí ecològica: Llavora, a càrrec de Pino Delàs.
15.00-15.30 h Fonts de proteïna dins del patró alimentari saludable i sostenible, a càrrec d’ Anna Vila, Facultat de Ciències de la Salut i Benestar (UVIC)
15.30-16.00 h Nutrició: consum de carn i alternatives, a càrrec d’Abel Mariné, Facultat de Farmàcia (UB)
16.00-16.30 h Visions alternatives al consum de carn: vegetarianisme i veganisme, a càrrec de Karen Hoberg, consultora, membre de la Junta de la Sociedad Española de Agricultura Ecológica y Agroecología (SEAE) i col·laboradora de la UVIC.
16.30-17.00 h Les proteïnes alternatives, a càrrec de Jaume Planella, director de I+D de Noel Alimentaria.
17.00-18.00 h Taula rodona amb participants i públic: Carn versus proteïnes alternatives.
Resum i comentaris. Lourdes Viladomiu, Jordi Rosell, Gemma Frances i Margarida Abella
A la introducció de la Jornada s’assenyalen diversos elements entre els quals destaquem la importància del sector carni, des d’un punt de vista socioeconòmic tant a Catalunya com a Osona. Cal destacar que la Jornada es va realitzar a la seu de l’Ajuntament de Gurb, al Mas l’Esperança, un dels més bonics de Catalunya, i que en el passat va ser una masia i un centre de recerca.
Ricard Godia va fer una panoràmica del sector de carn de boví. En els últims seixanta anys, s’ha doblat el consum de carn de vaquí al món. La Unió Europea (UE) representa el 15 % de la producció mundial.
La participació del boví en el consum de carn a Espanya ha anat perdent importància fins a situar-se entorn del 10 % a Catalunya. El consum de carn de boví a Espanya és molt baix si es compara amb els d’altres països desenvolupats.
A Catalunya, el novembre de 2023, el consum va ser de 93 g de carn bovina/habitant i setmana, amb una despesa d’1,2 € per habitant i setmana.
L’evolució del consum intern va a la baixa amb una mitjana l’any 2023 de 4,3 kg/hab. i any i una caiguda del 48 % en els darrers quinze anys.
La demanada mundial està en creixement, especialment en els països emergents amb increment de capacitat adquisitiva. També hi ha un increment del consum als mercats dels països àrabs, on no hi ha competència amb el porcí.
La nostra carn d’animals alimentats amb cereal (grain feed) és molt apreciada en el mercat asiàtic.
La producció ha anat també disminuint. El model predominant a Catalunya és l’intensiu, d’engreix sense pastures pròpies (85 %), en granges a la Catalunya interior. És un sector obert al mercat internacional amb importacions i exportacions significatives.
Els reptes del consum se centrarien en:
- Enfortir canals de comercialització per a ramaders amb producte diferenciat.
- Més pedagogia explicant bé els esforços fets en matèria de benestar animal i de sostenibilitat mediambiental.
- Explicar els diferents models de producció (ramaderia extensiva i intensiva són complementàries).
Les perspectives de futur del sector:
- El consum intern no pot garantir la competitivitat del sector.
- A mitjà termini es preveu una reducció del cens d’animals d’engreix (amb les reduccions d’ajuts de la PAC, canvis de tendències de preus de la carn, inflació, encariment d’inputs, incertesa climàtica, i reducció d’oferta d’animals per engreix).
- A mitjà i llarg termini es preveu un canvi estructural amb la desaparició de petits productors, increment de la integració i altres formes de col·laboració. També es preveu una reestructuració de la indústria transformadora.
- Tendència a la baixa de les exportacions d’animals vius no per manca de demanda, sinó per motius reguladors.
- La nova PAC suposa una reducció de la competitivitat del sector en relació amb països tercers.
- A Europa no es preveu que augmenti la producció., tenint en compte la reducció del nombre de vaques.
- La sostenibilitat mediambiental condiciona la nostra producció: petjada de CO₂, consum d’aigua.
- Pressió dels interessos econòmics en contra de la carn per a promocionar la proteïna alternativa.
Queda molta pedagogia per fer sobre els diferents models de producció. L’etiquetatge com a producció agrària sostenible (PAS) és una oportunitat i les proteïnes d’origen vegetal una amenaça en un entorn on hi ha missatges que consideren les vaques com a màquines d’emissió de metà. L’estigma social que té la producció de carn en l’àmbit ambiental també està desmotivant el jovent a treballar en el sector.
Davant l’atac contra l’atac, el sector s’està autoestudiant i està portant a terme accions diverses:
- Donar visibilitat a una carn de qualitat, amb premis com el Beef 3stars.
- Innovar per a avaluar i reduir les emissions de gas metà i millorar l’etiquetatge. En aquest àmbit, es menciona la importància de la relació amb institucions de recerca (IRTA, universitats…) i és molt crític amb el Nutri-score (etiquetatge nutricional).
Ramon Armengol va assenyalar la importància del sector porcí a Catalunya i la seva competitivitat. És un sector sempre amenaçat per la Pesta Porcina Africana (PPA), per regulacions, per una visió critica enfront de l’animal. L’exemple d’Holanda, on el tancament subvencionat de granges és una política molt important, fa patir al sector. El consum de carn vermella va baixant i el de carn de pollastre va augmentant.
Hi ha una caiguda de consum de carn de porc de 32,4 kg/per capita a 31,1 kg/per capita. Pel fet d’haver-se encarit el porc, hi ha una substitució per carn de pollastre, que és més barata.
També hi ha la Directiva marc de l’aigua (DMA), que és molt rígida quant a la contaminació d’aqüífers per nitrats. Hem fet molts estudis. Una part és certa. Hi ha una limitació de 170 kg. Però els nitrats venen de moltes fonts, orgàniques i minerals.
No aconseguim millorar la imatge. Som víctimes de pressions i empreses interessades.
Es planteja el tema de la carn de laboratori. Es rebutja. S’hi han posat molts diners per tirar-ho endavant. També va passar amb les mal anomenades «llets» vegetals.
Hi ha massa campanyes generals contra la carn. Representen només el 2,3 % dels gasos d’efecte hivernacle.
Cal enfrontar els nous productes que estan apareixent i prohibir la utilització del nom de «carn», en productes que no venen del bestiar, tal com es va fer, en el seu moment, amb la llet. Els reptes del sector són:
- Millorar la imatge del sector.
- Millorar la gestió de les dejeccions ramaderes.
- Fer front a la pressió mediàtica injusta derivada del desconeixement, del paper dels grups d’interès de productes complementaris.
Per a fer pinsos, depenem de les collites i del que entra pels ports. També molt cereal ve del sud de França. Les legislacions ho compliquen molt.
En el debat s’apunta que cal mirar què es vota a les eleccions europees perquè els grups d’interès són els que manen. Hi ha d’haver una manera de donar missatges; la proximitat és qualitat.
Armengol conclou dient que el sector porcí aporta 69.000 milions €. És molt important el que el sector porcí aporta a l’economia.
Ricard Carreres va centrar la seva exposició en la sostenibilitat a la producció de porcí. Una sostenibilitat que afecta els orígens dels inputs, l’eficiència en la utilització dels inputs i la gestió i el tractament de l’output. Després de remarcar la importància del sector agrari en les emissions, la contaminació i la pèrdua de biodiversitat va assenyalar que és l’únic sector capaç d’emetre i segrestar carboni. I que el consum d’aliments és fonamental, al marge de l’impacte ambiental negatiu.
Quins possibles impactes ambientals pot tenir la producció porcina? N’apunta uns quants:
- Canvi climàtic
- Contaminació i degradació del sòl
- Contaminació de l’aire
- Escassetat i contaminació de l’aigua
- Pèrdua de biodiversitat
Pel cas del porcí, la recerca i les millores per a evitar o minimitzar el seu impacte s’estan fent fonamentalment en la gestió dels purins, però afecten tots els àmbits com, per exemple, l’alimentació (multifase). Va assenyalar molts projectes en curs relacionats amb aquesta temàtica.
L’agricultura pot ser un emissor net i un segrestador net de carboni. L’agricultura regenerativa incrementa el carboni al sòl i el redueix a l’atmosfera. S’ha d’aconseguir monetitzar l’impacte positiu.
Parla de sostenibilitat i del benestar animal (animal welfare). Cal fer una anàlisi del cicle de vida per a valorar bé l’impacte. És complexa. De vegades és difícil de quantificar la petjada ambiental. Hi ha disset indicadors. I molta gent treballa als EUA i també al govern català.
Les plantes de biogàs poden ser una oportunitat
- per a crear fertilitzants,
- per a generar energia i
- per a produir aigua.
Un altre aspecte és la biorefineria. Pot ser una oportunitat de negoci per al nostre país.
També va indicar que hi ha molt plans i normatives, però a la pràctica la seva implementació és lenta. Molts indicadors de sostenibilitat, molta proposta de producció agrària sostenible (PAS) i etiquetes, moltes opcions tècniques (plantes de biogàs), però va concloure que Catalunya té molts purins per a la superfície agrària útil (SAU) disponible.
Va deixar unes conclusions per a pensar:
- L’eficiència per sort està alineada amb la sostenibilitat.
- Hem de mirar la sostenibilitat des d’un prisma més global.
- Una cosa que pot incrementar l’agricultura regenerativa és gestionar l’aigua pels sòls a còpia d’incrementar nutrients i biodiversitat dels sòls. A favor de l’alimentació de la planta, no amb menjar ràpid (fast food), sinó amb diversitat.
Joan Tibau va fer una panoràmica molt àmplia; el que passa a Catalunya no es pot aïllar de la resta del món. La població del planeta augmenta i la demanda de carn en el països en vies de desenvolupament creix encara més ràpidament. Cal una visió global. Alimentem el món tots plegats. En deu anys es necessitaran augments de la producció de carn del 10 %.
Visió global = planetària. El planeta és únic i afecta a tothom. Dues visions: la intensiva del productor i la del consumidor. L’anàlisi s’ha de fer des d’una visió de les expectatives, de riscos geopolítics, comercials, de les cadenes de producció, transformació, distribució, consum.
És impossible a Catalunya canviar de sistema de producció ramadera? Quina dependència tenim del sistema? Cal una visió estratègica. És millor produir carn aquí o a fora? Hem de pensar-hi.
Va remarcar els avenços en eficiència de la producció de carn i va indicar que en el sector porcí s’ha passat d’un índex de conversió de 3 a 1,8 en els darrers quaranta anys. Això és un indicador de l’èxit del sector, que ha desenvolupat a Catalunya un model empresarial d’integració molt competitiu. El ponent es va qüestionar si era possible una ramaderia sense integració, i si això era interessant per el país. La resposta és que cal la integració, però també són necessàries les ramaderies extensives. Catalunya té una baixa autosuficiència alimentària (40 %).
Però el model de producció actual és un model d’importació de matèries primeres des d’Amèrica i d’exportació cap a Àsia, en què Catalunya es troba a mig camí. El model s’enfronta a reptes: la seva dependència dels inputs fonamentals tant en alimentació per als animals com en altres components, la concentració d’oligopoli de moltes baules de la cadena productiva de la carn, les necessitats dels mercats exteriors llunyans per a donar sortida a la producció, la manca d’un coneixement realistes d’allò que està passant.
Com a propostes, defensa avençar cap a models més equilibrats i no incrementar el model basat en la dependència de les importacions; donar valor als aliments (ara en caiguda dins la composició de la despesa general), fer pedagogia. És a dir, donar més responsabilitat al consumidor i a la seva demanda o comportament.
Josep Peraire va explicar l’experiència del Soler de N’Hug. Explotació familiar gestionada per masovers a Prats del Lluçaners, amb 50 ha de conreu i 30 ha de bosc. Té 60 vaques de llet, engreix de vedells, 800 ovelles, 35 truges de cercle tancat. Un total de 13 persones treballant a la finca i a la botiga.
És un exemple de funcionament contrari a l’especialització i a la integració. Des de la comercialització (carnisseria El taulell) han anat desenvolupant la producció amb l’objectiu d’anar tancant cercles. És, per tant, un exemple d’economia circular en l’explotació. Tenen un equilibri en la producció i han anat incorporant activitats addicionals (escorxador mòbil, visites a la granja de famílies i escoles; formació, etc.). Són set famílies implicades. Venen 9 M a l’any. Tenen projectes per al futur i pensen que caldria fer un pas enrere en el model intensiu actual. En el debat, li pregunten si aquest model es podria estendre en el sector porcí a tot Catalunya. I respon que és reproduïble si la gent té moltes ganes de treballar. És un sistema de vida més que una feina.
Pino Delàs va ser més dràstic dient que està en joc la humanitat si es continua amb el model industrial. És possible produir aliments sense pagesia? Ell produeix porc ecològic, fa carn alimentada amb productes de proximitat que ven al mercat local. Amb 1,5 llocs de treball, produeix 600 porcs a l’any, que porta a l’escorxador municipal de l’Armentera. També ells es fan el pinso. Tenen un molí de pinso. Han reactivat el poble.
A la tarda, la primera a intervenir va ser Anna Vila, que va enumerar els patrons alimentaris. Els patrons es defineixen no sols pel tipus de producte que es menja, sinó també per la freqüència, per les quantitats i per la forma de preparar-lo. Hi ha una recerca del patró alimentari ideal i això es tradueix en una anàlisi de les dietes de les diferents zones del món. Aquesta anàlisi considera el contingut en proteïnes. Les proteïnes d’origen animal tenen l’avantatge de proporcionar tots els aminoàcids essencials, cosa que no passa amb les proteïnes d’origen vegetal. Però a l’hora d’estudiar l’adequació de les proteïnes cal també tenir en consideració el seu grau de digestibilitat i la composició dels aminoàcids. Els elements en vitamines i minerals de les proteïnes són molt variades i amb un ampli nombre d’elements a tenir en consideració. L’anàlisi dels elements nutricionals, del risc de malalties i de l’impacte ambiental porta a posicionar les carns vermelles en una posició dolenta. Per contra, l’ou, el pollastre i el peix són els aliments d’origen animal que es posicionen millor.
Les dietes veganes presenten importants dèficits que són avui l’origen de malalties preocupants en infants.
Però no hi ha una dieta planetària òptima, ja que aquesta s’ha d’ajustar a les zones geogràfiques-climàtiques. Amb tot, ella recomana una disminució del consum de carns vermelles i processades per a millorar la salut de les persones i del planeta. Emperò les alternatives proteiques actuals (insectes…) a la carn vermella no s’ajusten al patró alimentari de Catalunya. S’ha de trobar un patró alimentari que sigui sosteniblement, nutricionalment i culturalment acceptat.
Fa les reflexions finals següents:
- El patró alimentari ha de determinar les característiques dels aliments i begudes que s’ingereixen, i aquests han de ser propis del territori.
- Cal reduir la ingesta de carn vermella i processada per a millorar la salut humana del planeta.
- L’òptima ingesta de proteïna d’alta qualitat biològica determina el risc de desnutrició de la població.
- Les alternatives actuals a la carn vermella no s’ajusten al patró alimentari d’aquest territori.
Abel Mariné va insistir en la dieta, el consum de carn i alternatives. A les dietes, cap grup d’aliments és prescindible. El desenvolupament del cervell va ser possible gràcies a la carn. Però els vegetals són fonamentals per les vitamines, els minerals, etc.
Les barreges de cereals i llegums, com les llenties i arròs, són especialment adients perquè tenen aminoàcids complementaris. Però també és sa el consum de greixos animals, encara que tenen alts continguts en calories. El colesterol ha estat sobreconsiderat. El sucre té moltes virtuts, entre elles alegrar la vida, però… Després de repassar avantatges i inconvenients de molts aliments, va concloure en relació amb el tema que 70 g/dia de carn és raonable. Que és un aliment amb poques calories. I que els animals més grans tenen més col·lagen. Amb tot, s’ha de menjar més llegums per la salut i pel medi ambient. Els substituts de la carn d’origen vegetal són menys nutritius i la carn cultivada obre una nova opció a tenir en consideració. També indica que el consum d’insectes eren una bona opció proteica.
Karen Hoberg va assenyalar la llarga trajectòria que tenia la dieta vegetariana lligada als moviments naturistes. Després de caracteritzar les diferents dietes en relació amb el consum de proteïnes animals, va indicar les motivacions que porten a adoptar dietes sense consum de carn: ètiques, religioses, animalistes, ecosostenibilitat, salut, estil de vida, disponibilitat-accessibilitat i moda. Actualment hi ha un esforç d’etiquetar els productes que s’adapten a les dietes veganes i vegetarianes. Segons els resultats de les enquestes hi ha un percentatge molt petit de vegetarians i vegans. Aquests són fonamentalment molts joves de la generació Z (1997-2012) i més dones que homes. Per contra el percentatge és molt elevat entre els que es consideren flexivegeterians, és a dir, els que declaren consumir cada vegada menys carn. La raó principal és la salut. A Espanya, els substitutius de la llet basats en plantes han adquirit gran importància, però no en la carn.
Jaume Planella va explicar la trajectòria de l’empresa Noel (creada el 1940, 4a generació, 55 % exportacions) i la seva progressiva diversificació (de les 14 plantes de producció, 4 no són càrnies). Fora de Catalunya té plantes a Terol i Osca. Fa vint anys que les taxes de creixement se situen per sobre del 10 % anual. La diversificació l’han fet fonamentalment adquirint empreses emergents. Han treballat amb l’IRTA per a desenvolupar alternatives al consum de carn (croquetes…). La marca de Noel en proteïnes vegetals és Verday. L’any 2022 van facturar 568 milions d’euros. Exporten a 66 països. Tenen 6 divisions empresarials. Un volum de producció de 124.219 tones, més de 2.600 persones d’equip, 1.618 proveïdors, i 93 % de compres a proveïdors. De les 14 plantes, 10 són d’origen carni i 4, no. Tenen gent a empreses petites que fan productes totalment diferents. Innovadores, diferenciades, i són participades.
Les alternatives vegetals de la llet han tingut un gran èxit a Espanya. Per contra, en la carn està parat des de fa dos anys. Les aventures empresarials en aquests àmbits no són fàcils (recomana la història empresarial de Shama Sukul). Molts interrogants oberts. Pensa que són importants les associacions dins la cadena alimentària, parla de l’exemple de Tesco. Disminuirà el pes de la carn la cistella de la compra?
Va haver-hi intervencions i debat que il·lustraren la confusió dels consumidors en un moment d’àmplia proliferació de missatges, sovint contradictoris entorn de la nutrició i la salut, entorn de la producció i l’impacte ambiental, entorn dels diferents models de producció a la ramaderia, entorn de les alternatives proteiques, entorn de la dependència.
En conclusió, el debat sobre la carn està avui molt present en una Catalunya que té un sector important amb models diversos, que busquen la innovació (ambiental i productiva) i amb una producció que es veu qüestionada des de molts fronts.
maig 13, 2024
El 29 de febrer de 2024, a la Sala d’Actes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms, Forestals i Veterinaris (ETSEAFV) de Lleida, va tenir lloc una jornada sobre cobertes vegetals en cultius llenyosos, organitzada conjuntament per l’IRTA, la Secció de Sòls de la ICEA i la Delegació Territorial de la SECS a Catalunya, amb la col·laboració de l’ETSEAFV de Lleida. La Jornada va tenir un centenar de participants, molts d’ells tècnics que duen a terme aquesta pràctica en el seu dia a dia i també estudiants de la ETSEAFV per als quals va representar un plus de motivació en els seus estudis. Aquesta activitat forma part del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
L’erosió és un dels principals problemes de la degradació del sòl, particularment, en els conreus llenyosos dels nostres climes semiàrids. Cal recordar que els cultius llenyosos són, a Catalunya, el segon grup de cultius per la seva extensió, darrere dels extensius. La conservació dels sòls, en un context de canvi global accelerat, esdevé, per tant, especialment important a casa nostra.
L’ús de cobertes vegetals, soles o associades a altres tècniques de conservació de sòls, és una opció molt important en aquest sentit, ja que, a més a més, incrementa l’activitat biològica, el contingut de matèria orgànica, el segrest de carboni i la biodiversitat. Es troba vinculada a l’agricultura regenerativa, a l’increment de la qualitat dels sòls i a la salut dels ecosistemes. D’altra banda, la nova PAC la promou a través dels ecorègims.
La seva adopció es veu dificultada, en molts casos, per la manca general de coneixements específics, pels efectes col·laterals difícilment assumibles o per la falta de disponibilitat d’eines mecàniques a nivell d’explotació agrària. En aquesta jornada tècnica es van voler examinar i debatre en profunditat opcions per tal d’adoptar aquest canvi tecnològic a partir del coneixement i de les experiències existents.
Jaume Boixadera, en la seva presentació, va destacar alguns dels punts que motivaven la Jornada i va emfatitzar algunes relacions bàsiques que són cabdals en la gestió dels conreus i dels sòls, especialment, en els conreus llenyosos: la transpiració i la producció dels conreus; els elements del balanç hídric en l’àmbit de la parcel·la a potenciar i a minimitzar; les tècniques de conservació de sòls i d’aigües profundament arrelades a la nostra terra com són els sistemes de bancals, en especial, els de pedra seca; la importància de la presència d’elements (vius o morts) que protegeixin el sòl enfront de les gotes de pluja i que frenin l’escolament superficial com a factors per a frenar l’erosió i afavorir la infiltració de l’aigua; o la importància d’aportar al sòl matèria orgànica com a base de l’activitat biològica.
Georgina Alins va fonamentar la seva presentació en la seva àmplia experiència en cobertes vegetals en fruiters. Va emfatitzar que les cobertes vegetals són estructures bàsiques de la biodiversitat i, també, elements bàsics per a la lluita contra les plagues. La seva presentació es va centrar, en bona part, en experiències en cultius de fruiters de regadiu, en què aquesta tècnica està plenament implantada des de fa molts anys. Va destacar la importància de sincronitzar i d’allargar els habitacles dels depredadors de les plagues i va detallar les tècniques de gestió necessàries per a aconseguir-ho. En aquest sentit, va presentar tècniques de gestió de la coberta que cal aplicar quan es vol anar més enllà del seu control físic i es volen aprofitar els beneficis ambientals d’aquesta pràctica. La seva presentació va servir també per a retre un sentit homenatge a la professora de l’ETSEAFV María José Sarasúa, de la qual molts assistents havien estat alumnes, traspassada no fa gaire i que va introduir aquest enfocament en la lluita de plagues.
Jordi Recasens va fer una presentació molt documentada a partir dels resultats que, amb el seu ampli equip de recerca, ha obtingut en els nombrosos projectes que ha realitzat, i que continua realitzant, sobre cobertes vegetals en vinya. Tot i que no deixa de ser curiós com es van introduir en la recerca de cobertes, ja que el seu objectiu era trobar la manera de controlar el gram en la vinya. Aquest fet fa palès la multitud d’aspectes agronòmics que van lligats a l’ús de cobertes vegetals. Un aspecte especialment interessant va ser el maneig de la coberta respecte a l’efecte encoixinat causat pel corró laminat (roller-crimper), que afavoreix una lenta degradació de la coberta, tot prolongant així els seus efectes beneficiosos. El ponent en qüestió va destacar algunes preguntes necessitades de respostes quant a les cobertes vegetals en vinya: Existeix la possibilitat d’establir cobertes en carrers alterns com a ecorègims? És possible recuperar el vigor de les vinyes després d’uns anys establint cobertes? Quan s’han de finalitzar les cobertes? Pot resultar eficaç integrar les cobertes amb altres manejos (p. ex. encoixinats orgànics)? Recasens va parar especial atenció a alguns experiments que el seu grup de recerca té actualment en vinya, instrumentats pel que fa a a mesures de sòl, i que poden contribuir a aclarir aspectes pendents. Per a saber-ne més, val la pena esmentar la seva publicació sobre el tema, que podeu trobar a: https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/463137
Laura Ruana va fer una presentació molt acurada i documentada sobre els ecorègims que es relacionen amb les cobertes vegetals en conreus llenyosos de la Política Agrària Comuna (PAC) actual. Les dades presentades fan palès en quins cultius les cobertes vegetals estan plenament consolidades i en quins sectors hi ha dificultats per a la seva adopció. Va il·lustrar també l’esforç d’adaptació que es fa a les condicions locals i les dificultats d’aconseguir-la.
Àlex Estadella va fer una revisió extensa i documentada dels diferents tipus de maquinària existent al mercat per a la gestió de les cobertes vegetals en cultius llenyosos, tant d’aquella maquinària més estesa com d’altra, de més innovadora. Va esmentar els processos administratius per a la seva inscripció als registres oficials preceptius i va acabar amb un exhaustiu repàs de les línies d’ajut existents per part dels organismes oficials per a l’adquisició d’aquests equips.
J. Roma va presentar una innovació que ve del món universitari. La seva màquina sembradora, que pot anar acoblada a un quad, ofereix una solució robusta, senzilla i econòmica adaptada als desafiaments que representa la gestió de cobertes vegetals amb una mínima pertorbació del sòl i adaptable a diferents condicions del sòl i a llavors de petita mida.
A la taula rodona es van presentar experiències molt positives, com la de l’avellaner, així com altres exemples que ratifiquen que el maneig de la coberta vegetal s’ha de fonamentar en condicions locals; en altres paraules, cal una adaptació als trets del sistema agrari local i als del terreny en particular. En aquest sentit es podria posar com a exemple la incidència de l’ull de gall en l’olivera, que obliga a una gestió més fina en certes comarques. En viticultura, sector que malda per adoptar aquesta tècnica, es van fer palesos els grans esforços i problemes trobats, alguns de molt greus, especialment, en períodes de sequera extrema.
Es perceben, gairebé, dos móns: el de secà i el de regadiu. En aquest darrer cas estem davant de situacions de millora de la gestió: les cobertes han vingut per a quedar-s’hi. En el cas del de secà, la situació és diferent: en l’olivera, és més senzill; en canvi, en la vinya hi ha grans problemes per a la seva adopció i cal continuar treballant-hi.
Van quedar molts temes oberts, fet que planteja la necessitat de més avenços tècnics i de més coneixement per tal de poder adoptar aquesta tècnica de cultiu i poder-ne treure tot el profit que ofereix en relació amb el cultiu, a la qualitat del sòl i a la biodiversitat.
maig 9, 2024
2 de maig de 2024. Institut d’Estudis Catalans
Coordinació: Salvador Puig
Comentari: Gemma Frances, Lourdes Viladomiu i Jordi Rosell
Agraïm la participació dels ponents i de totes les persones que han tingut part en la jornada.
Hem triat quatre sectors agrícoles, conscients que n’hi ha d’altres també de molt importants, però que per qüestions de temps i espai els havíem de limitar.
També tenim prevista una jornada semblant, l’any vinent, en sectors ramaders. Precisament, l’any passat vam celebrar una jornada sobre emprenedoria i innovació en el sector agrari i en Jordi Juanola va explicar què va significar la incorporació dels robots a la seva explotació de vaques de llet.
La Jornada d’avui, doncs, va d’això, de casos d’èxit en innovació, però explicats per aquelles persones que l’implementen a la seva explotació, que s’hi juguen els quartos. I exposats per empresaris agraris, amb una trajectòria important durant més de cinquanta anys sobre innovacions clau a la seva explotació agrària. I a partir d’aquesta base, quines pensen que poden ser en el futur.
Empresaris i pagesos, que són líders, referents en el seu sector, a vegades visionaris, que segur que han viscut escepticismes o crítiques a les innovacions que aplicaven, però que el temps els ha donat la raó. Pagesos que també han agafat responsabilitats en entitats i associacions del sector. Com diem en el programa, es fan un munt de jornades sobre recerca i innovació. El Pla anual de transferència tecnològica (PATT) és una plataforma potentíssima i, gràcies a la possibilitat que ofereix Internet, facilita que pugui arribar a molts pagesos d’arreu. Però sovint ens queixem que en molts casos no es tradueix en la seva implementació a les explotacions agràries. Per això, hem demanat a la cap del Servei d’Innovació Agroalimentària del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Maria Josep de Ribot, la seva participació en la Jornada, i li agraïm que hagi acceptat d’acompanyar-nos-hi.
Salvador Puig. Coordinador de la secció de Viticultura i Enologia de la ICEA
Programa
«Com aconseguir la incorporació de les innovacions a les explotacions agràries», a càrrec de Maria Josep de Ribot, cap del Servei d’Innovació Agroalimentària. Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
Les experiències:
«El cas de l’explotació cerealista Mas Mascó», a càrrec de Josep Maria Besora.
«El cas de l’explotació vitivinícola Albet i Noya», a càrrec de Josep Maria Albet.
«El cas de l’explotació frutícola SAT Ort Bell», a càrrec de Josep Antoni Ortiz.
«El cas de l’explotació hortícola Horta Soms», a càrrec de Josep Soms.
1. «Com aconseguir la incorporació de les innovacions a les explotacions agràries».
Maria Josep de Ribot va fer una àmplia explicació de l’activitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural en l’àmbit de la recerca, divulgació i capacitació per a potenciar la innovació i la seva aplicabilitat.
De l’exposició es desprèn el següent:
• El Pla Innova 2030 està molt enfocat en l’impacte i el relleu generacional de l’empresa i a enfortir la governança del sistema d’assessorament, amb més participació del sector.
• Hi ha una àmplia varietat d’instruments de suport.
• El Departament està treballant per una sinergia més gran entre projectes i per millorar la capitalització.
• Hi ha moltíssima demanda de subvencions en totes les línies que no es poden arribar a cobrir.
• Es realitzen moltes jornades sobre temes variats dins el PATT.
• S’han implementat sistemes de governança consistents a fer participar un ampli nombre de parts interessades (stakeholders).
• Es potencien les activitats de demostració.
• Dins la PAC hi ha els Grups Operatius orientats a la innovació, amb subvencions importants per a projectes pilots (210 projectes en execució).
Des del nostre punt de vista:
- S’aprecia una important diversitat d’instruments.
- Les xarxes han permès la difusió de la informació a un nombre molt important de persones.
- S’aprecia que cada vegada són més els que preparen els projectes per a aconseguir les subvencions.
vegeu la presentació
Les experiències.
2. «El cas de l’explotació cerealista Mas Mascó».
«De l’explotació agrària familiar a l’empresa pagesa de serveis».
- Breus apunts de la seva trajectòria: Finca de terres de secà a la Segarra, especialitzada inicialment en el cultiu d’ordi i altres cereals. El 1983 introdueixen la ramaderia amb integració amb Guissona (porcs). Pioners en la utilització de la sembra directa, sistema que utilitzen fins a l’actualitat i que avui es practica en el 90 % de la superfície a la Segarra. Als anys noranta inicien l’alternança de cultius (colza, camelina, etc.). Posteriorment, inclouen la ramaderia bovina. Recentment han construït una planta de compostatge i diversifiquen en l’oferta de serveis agrícoles amb maquinària agrícola que incorpora tecnologia puntera. Actualment, treballen unes 400 hectàrees, tenen uns 1.500 vedells i uns 2.000 porcs i ofereixen serveis a unes 2.000 hectàrees. Organitzativament, és una empresa familiar (pare-fill) amb assalariats i agricultors —membres de la família a temps parcial, en els seus termes, empresa pagesa de serveis.
- La recerca contínua d’innovació tecnològica-organitzativa: Introducció de la sembra directa, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida amb una finca experimental pròpia. Per a les terres de Ponent és la revolució més important en agricultura de secà dels darrers quaranta anys. El procés de transformació va durar uns nou anys fent proves constants a la finca experimental amb la Universitat. Aquesta col·laboració els ha permès fer un seguiment constant amb dades contrastades. Els beneficis de la sembra directa en secà permeten la retenció d’humitat, menys erosió, l’augment de la fertilitat, la reducció de costos de maquinària i la reducció d’emissions de gasos CO₂.
- La diversificació d’activitats és l’estratègia per a complementar la renda agrària. La ramaderia (bovina i porcina) es considera un complement indispensable per a la millora de la renda agrària en les explotacions extensives de cereals de secà i la rotació —alternança (introducció colza, pèsols, camelina, etc.)— i la sembra directa són una pràctica generalitzada, en què els rendiments que es poden obtenir són molt positius (més de 5.000 kg/ha de cereal). La inversió en maquinària porta a oferir serveis a altres explotacions (empresa de serveis) i la venda d’inputs. Actualment, introdueixen activitats vinculades amb la transició energètica: planta de compostatge i producció energètica (plaques fotovoltaiques per venda d’electricitat).
- Elements del futur de les explotacions agràries extensives de secà:
1. Tendència a la concentració davant l’augment dels costos (maquinària, etc.) i disminució de la població agrària. Les terres no s’abandonaran, sinó que es portaran per una sola persona/ empresa.
2. Tendència a la contractació d’assalariats agraris.
3. La mà d’obra qualificada és escassa: no només en les tasques de l’explotació, sinó que també manca qualificació en les empreses de venda dels inputs (comercials amb escassos coneixements sobre les millores tecnològiques que incorporen els productes que venen).
4. Els canvis del marc regulador davant de les innovacions tecnològiques són molt lents, la qual cosa suposa buits legals per a l’aplicació de determinada tecnologia o la venda de determinada producció (per exemple, la utilització de drons a l’agricultura i la complexitat per a aconseguir «marca» pel producte de compostatge).
vegeu la presentació
3. «El cas de l’explotació vitivinícola Albet i Noya»
«La curiositat i la necessitat ens porta a la recerca».
- Breus apunts de la seva trajectòria: Finca vitivinícola al Penedès. Des del 1978 aposta per la viticultura ecològica, de la qual són pioners i de l’elaboració de vi ecològic. Organitzativament, és una bodega empresarial familiar que té actualment 30 treballadors.
- Aposta per la sostenibilitat i la diversificació d’activitats: Vinculada a una forta conscienciació ambiental porta a fer els primers vins ecològics i a la introducció de varietats resistents per a ser menys dependents dels tractaments. Van introduir plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum. Van participar en el primer molí eòlic cooperatiu per a ser autosuficients energèticament (projecte Viure de l’aire 2018) i del reg de suport (indispensable per al conreu de la vinya al Penedès). Pel que fa a la diversificació, a més de la bodega pròpia realitzen visites a l’explotació, venda directa, enoturisme i disposen d’una sala polivalent per a fer-hi activitats.
- La recerca continua, diferenciació del producte i diversificació dins de l’explotació. La voluntat de recuperar varietats antigues i obtenir noves varietats més resistents als fongs que permetin menys tractament (encreuament de varietats amb gens de resistència) i la selecció de llevats autòctons són motors per a la recerca. És un esforç d’inversió (recerca de referents internacionals privats) i treballen amb centres de recerca a llarg termini.
- Elements de futur de les explotacions vitivinícoles al Penedès:
1. Cal resoldre la manca d’aigua al Penedès per evitar l’enfonsament del sector. La dessaladora és la proposta més adequada. Hi ha poques opcions per a diversificar la producció agrícola al Penedès, si no hi ha aigua.
2. Les tramitacions amb l’Administració són molt complexes i lentes, i són, per tant, un obstacle per a la introducció d’innovacions o marques.
informació de l’empresa
4. «El cas de l’explotació frutícola SAT Ort Bell»
«Caldrà continuar innovant per a no desaparèixer i tenir molta imaginació»
- Breus apunts de la seva trajectòria: Explotació orientada a la producció de fruita a Alpicat. Són pioners en la introducció de fruites com la nectarina, el paraguaià o les platerines. Organitzativament, és una empresa familiar dedicada al comerç a l’engròs que es converteix en SAT el 2003, ja que consideren que és la forma d’organització més adequada. Tenien uns 200 treballadors estacionals el 2012. Aquell any hi va haver una forta crisi de preus i van decidir canviar l’orientació de l’empresa. «Produïu molt i us arruïnareu».
- La diferenciació del producte com a eix de la seva trajectòria davant de les grans empreses de fruita de Lleida. Són pioners en la introducció de la fruita plana a Lleida (nectarines, paraguais, platerines…), la qual cosa els permet, en una primera etapa, guanys derivats de la novetat. Posteriorment, s’inicia la còpia per part de les grans empreses amb més capacitat tant de producció com de millora, que produeix excés d’oferta i caiguda dels preus. Coneixedors d’aquesta dinàmica, l’empresa sempre aposta per introduir noves varietats no existents. Hi ha un gran esforç de comercialització i de fer-se visibles en els mercats internacionals mitjançant la presentació en fires a fora de Catalunya. La família ha estat un gran aliat (entorn amb coneixements d’idiomes, vinculació amb l’empresa del fill des de molt jove). Davant, un futur incert amb un entorn de forta competència. Recentment fan un canvi d’estratègia empresarial i aposten per reduir la producció i buscar nous segments de mercats. Diversifiquen en producció —30 % fruita, 30 % olivera ecològica i 30 % figa ecològica— i diversifiquen cap a activitats d’elaboració i de turisme: deshidraten en fresc, infusions, dònut de poma recobert de xocolata. Tenen una marca pròpia de varietat de figa que han registrat. El registre de la varietat de la figa és la via per a mantenir el control d’oferta i la regulació del mercat davant de la gran empresa.
- Recerca de productes i elaboració de quarta gamma: Tota la trajectòria empresarial es caracteritza per la recerca constant de nous productes i la transferència de coneixement que obtenen a escala internacional. De l’Administració, els plans de millora del Departament d’Agricultura i la col·laboració dels centres de recerca (IRTA) en el procés de transformació dels productes són factors positius. Fora d’això, són crítics amb la burocràcia.
- Elements de futur de les explotacions de fruita:
1. «Caldrà ser un bon lector per a saber llegir què està passant en cada moment».
2. Els elements fonamentals de l’empresa agrària són la comercialització, la comunicació, l’endeutament i la gestió del deute. Amb dominar la producció, no n’hi ha prou.
3. Importància del partenariat: «buscar bons companys de viatge».
4. «Continuar innovant per no desaparèixer».
5. Tenir «molta imaginació».
vegeu la presentació
5. «El cas de l’explotació hortícola Horta Soms»
«La tutela (públic o privada) és bàsica en el procés innovador»
- Breus apunts de la seva trajectòria: Empresa familiar amb tres generacions dedicades al cultiu d’horta a Blanes (delta del Tordera). Nucli familiar orientat a la recerca de millores productives i noves formes de produir amb visites a l’estranger i generacions actuals amb estudis universitaris que aposten per la recerca de segments del mercat en els productes d’horta. Actualment tenen 25 treballadors i uns 50.000 metres d’hivernacles amb maquinària molt avançada. A partir del 2000, amb les inundacions provocades pel temporal Glòria, els canvis estratègics dels seus clients i la COVID-19, decideixen iniciar l’envasament del producte. «Créixer no és engreixar-se».
- Diversificació productiva orientada a la diferenciació i ventall de clients: Combinen el conreu d’horta tradicional orientat als canals de comercialització tradicionals amb varietats noves (d’origen asiàtic com la baby-leafe, tasoi, la bleda xinesa, mizuma, etc.) orientades a la restauració. De tenir un únic client, han passat a portar el producte embossat i arribar a un mercat més ampli, fonamentalment la restauració.
- Elements de futur
1. La qualitat de l’aigua: Cal introduir sistemes de reg que evitin la salinització.
2. Qualificació del personal: Cal promoure la qualitat versus la quantitat.
3. La importància de la tutela/ mentoria, sigui privada o pública.
4. La importància de fer xarxa territorial amb la col·laboració dels ajuntaments i l’Administració (Espai Agrari de la Baixa Tordera).
5. Estar present a l’àmbit local i també a escala nacional/internacional.
vegeu la presentació
6. Aspectes generals i comuns d’aquestes experiències innovadores
Segons la nostra impressió, de les diferents experiències presentades pels ponents es desprenen certs elements comuns, alguns mencionats de forma directa i d’altres indirectament.
- En tots els casos són agricultors amb orígens al sector agrari, amb un cert patrimoni transferit de generacions anteriors.
- La diversificació d’activitats ha estat l’estratègia que a més de garantir la supervivència de l’explotació, li ha permès evolucionar i progressar. S’han enfocat a augmentar el valor afegit.
- Hi ha una visió empresarial de l’activitat agrària, ja que hi ha una recerca per a la millora i la recerca de rendibilitat i continuïtat davant la incertesa.
- Hi ha un esforç per a diferenciar-se en totes les experiències.
- La recerca i la incorporació d’innovació són una constant en tota la trajectòria d’aquestes experiències.
- Són empreses adaptatives amb una estratègia dinàmica davant els canvis i d’aprofitament de nínxols de mercat.
- Es desprèn una aversió al risc moderada dels titulars/empresaris.
- Hi ha una importància del suport de la família en tota la trajectòria i relleu generacional bastant consolidat, amb les problemàtiques característiques de les empreses familiars.
- Els titulars/empresaris són molt actius en els seus respectius grups d’interès (sindicats, associacions de productors…)
- Tenen una visió crítica de l’actuació de l’Administració catalana (lenta i burocràtica) en temes relatius a la incorporació de les innovacions tecnològiques, la comercialització i els drets de propietat de marques/registres. En canvi, tenen una visió positiva dels ajuts per a la inversió, com els plans de millora.
- Destacats d’una manera molt positiva la col·laboració amb els centres de recerca aplicada (IRTA, universitats, etc.).
abr. 22, 2024
Escrit de Lourdes Viladomiu (ICEA- UAB)
El dia 11 d’abril, el Col·legi d’Economistes de Catalunya va organitzar una jornada molt interessant sobre el relleu generacional al sector agrari. Al final de l’escrit podeu veure el programa. En aquesta nota us resumeixo una sèrie d’elements que es van apuntar i també algunes reflexions meves sobre el tema.
En general, el relleu generacional al sector agrari es plantejava abans en termes de manteniment de la continuïtat de l’explotació agrària dins de la família. Si es produïa un trencament d’aquesta continuïtat, fos per falta d’hereus o per manca d’interès dels hereus en l’activitat de l’explotació, aquest fet es percebia com una gran pèrdua. La pèrdua no era únicament des d’un punt de vista econòmic, sinó també pels valors i per la tradició de l’explotació agrària familiar, i en el cas de Catalunya, pel que representa la masia, institució catalana, que sovint tenia una llarga història de segles de continuïtat. El relleu generacional era sinònim de la continuïtat de l’explotació agrària familiar en l’àmbit de la família.
A la jornada, i també en els plantejaments més recents de les administracions, el relleu generacional s’enfoca d’una manera més àmplia, és a dir, es consideren tots aquells grups de persones que vulguin realitzar una activitat agrària i que es vulguin instal·lar com a titulars d’una explotació, tant si tenen patrimoni agrari per heretar com si no.
Amb aquesta visió més àmplia, l’anàlisi de la incorporació de joves al sector es duu a terme posant el focus en l’existència de barreres que la dificulten, i estudiant les polítiques i intervencions per a contrarestar-les. Segons els estudis realitzats sobre el tema, les principals barreres es concreten bàsicament en: a) les dificultats per a accedir a la terra, tant de compra com de lloguer; b) la manca de crèdit; c) les dificultats per a complir els requisits, obtenir els permisos i autoritzacions per a iniciar una activitat empresarial; i d) la manca de prestigi de la professió.
Per a contrarestar aquestes dificultats s’han definit polítiques per a atreure joves. A la jornada es van assenyalar les iniciatives de la Generalitat de Catalunya (Estratègia de Relleu Generacional Agrari de Catalunya. Pla d’Acció 2023-2027) i les actuacions que realitza la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Dos joves nous, que s’han incorporat al sector i que són beneficiaris dels ajuts de la Generalitat, van reflexionar sobre la seva experiència específica i la incorporació en general del jovent.
Resumeixo tot seguit alguns elements de les aportacions dels participants:
— Francesc Reguant va afirmar que la informació disponible sobre les explotacions agràries i l’edat dels titulars transmet una idea deformada de la realitat. L’envelliment dels agricultors és sempre el punt de partida per a il·lustrar amb dramatisme el relleu generacional en el moment actual. Però els titulars de les explotacions no són els actius agraris, i de fet, els actius agraris són joves i, en canvi, entre els titulars hi ha molts jubilats i propietaris de terres, que sovint no han sigut mai actius agraris, i que no haurien de constar com a agricultors. Aquesta visió deformada és potenciada pel sistema d’ajuts actuals de la Política Agrícola Comú (PAC), que determina pagaments directes als titulars que normalment són propietaris i no necessàriament gestors de cap activitat agrària.
— Mar Garriga ens va explicar el popurri legislatiu que existeix al voltant del titular del patrimoni de l’explotació i del que efectua realment l’activitat empresarial. La llei no facilita separar el patrimoni de la gestió de l’activitat agrària empresarial. A més a més, segons la seva experiència, la separació no és fàcil, és a dir, a efectes d’explotació, com establir de qui són les vinyes, del propietari de les terres o del que les fa produir. En conseqüència, amb una visió de jurista, passar de la noció d’explotació agrària a la d’empresa agrària, i de titular d’explotació a empresari agrari resulta difícil. I encara que existeixen elements jurídics, la transmissió de propietat i/o gestió és complexa, la qual cosa dificulta el relleu.
— Els perfils dels joves que demanen ajuts per a la incorporació al sector poden dividir-se en quatre grups: els joves arrelats, que són els que venen de pagès i sempre han estat a l’explotació o estudiant; els tradicionals mòbils, és a dir, persones que tenen origen a pagès però han treballat fora i després decideixen reincorporar-se, els nouvinguts rurals, que no tenen patrimoni familiar agrari però sempre han viscut en un entorn rural, i els nouvinguts urbans que no tenen lligam amb el món rural, ni disposen de patrimoni. Els nouvinguts representen una de cada tres sol·licituds per a l’ajut d’incorporació. Estem davant d’un nou perfil de persones interessades en el sector. Els nouvinguts no són l’excepció. Cal també, a més a més, afegir immigrants que sense demanar ajuts s’estan incorporant a l’activitat agrària com a gestors de parcel·les petites.
— El cas d’Anna Ferran correspon als joves arrelats, i parteix del patrimoni familiar agrari, en què la seva incorporació va motivar que el seu pare fes donació de terres per tal de complir amb els requisits exigits dels ajuts. Apunta que si no hagués estat per les terres del seu pare, no hauria trobat terres per a arribar a la dimensió exigida, ja que les poques opcions que surten al mercat se les queden les empreses grans. No ha rebut encara l’ajut, fa dos anys que l’espera. No parla de la viabilitat econòmica, perquè és molt recent i, de fet, és part de la finca del seu pare. És una incorporació fàcil, davant de la qual cal preguntar-se si l’ajut només ha servit per a transmetre d’una manera anticipada un patrimoni a la filla, encara que la unitat de gestió continua sent la finca original.
— Arnau Sabaté va estudiar medi ambient i ha muntat una granja de pollastres ecològics en una finca de la seva família, tot i que els seus pares no van treballar mai en l’agricultura. Indica que sense patrimoni familiar és impossible incorporar-s’hi. Assenyala que amb el que obté de la venda dels pollastres no li surten els comptes. Ho complementa amb els ingressos que li proporcionen les visites escolars a la granja i d’ensenyar el projecte a altres col·lectius. Explica que una vegada t’incorpores, fins i tot quan disposes de patrimoni familiar, cal obtenir ingressos addicionals, diversificant les fonts d’ingressos per tal d’assegurar la rendibilitat econòmica al marge del que preveia el seu pla de viabilitat.
En la meva opinió, la reducció del nombre d’explotacions i la seva falta de relleu generacional és un fet que comparteixen totes les regions del món que tenen un model agrari que es basa en explotacions familiars i que és conseqüència dels canvis que s’operen a l’estructura productiva del sector primari. Crec que és un problema fals i que la seva percepció està deformada pel fet de voler mantenir una estructura que ha evolucionat i de no haver considerat prou els canvis que s’estan produint en el sector agrari. M’explico, actualment, amb menys unitats empresarials, s’obté una producció més gran a causa de les economies d’escala i a l’increment de la productivitat. Si en les unitats productives existents es manté la producció i les empreses són econòmicament viables, no és cap drama perdre explotacions ni que no hi hagi relleu. A més a més, les formes laborals estan canviant i el treball el duen a terme cada cop més els assalariats que han substituït les ajudes familiars. Les explotacions petites desapareixen i les que es queden augmenten la seva dimensió de manera que sovint són necessàries cada cop més hectàrees per a aconseguir la viabilitat de les empreses del sector agrari. El paquet tecnològic que s’està incorporant avui dia en el sector amb la digitalització i noves tècniques menys agressives amb el medi i menys exigents en inputs semblen exigir unes inversions que només es poden amortitzar si es disposa de grans explotacions, o s’apliquen pràctiques d’externalització (com les que afavoreixen algunes cooperatives).
Però a part de l’estratègia convencional de modernització de les explotacions agràries, existeix la possibilitat de posar en pràctica models d’aprofitament de les economies de diversificació. En aquest cas, les empreses agràries diversifiquen els seus ingressos a partir de la realització de diverses activitats per part dels membres de la família. Es fan «pluriactives» i «pluringressos». Fa ja uns anys, en el marc d’un projecte europeu, vam fer una enquesta sobre les fonts d’ingressos i activitats d’una àmplia mostra d’explotacions a Catalunya i la riquesa d’opcions ens va sorprendre. La proximitat d’un ampli mercat urbà i periurbà, la importància del turisme, les opcions de producció d’energia, la riquesa gastronòmica, les residències secundàries, entre altres factors, avalen moltes opcions alternatives. Malgrat tot, el model de pluriactivitat no es té prou en compte pel que fa a la intervenció pública agrària catalana.
Les polítiques de relleu generacional, com la de la Generalitat, pretenen potenciar explotacions agràries professionals viables, és a dir, exigeixen un pla de viabilitat econòmica amb un nombre suficient d’hectàrees de terra que garanteixi la generació d’un lloc de treball d’una persona, a dedicació exclusiva. La viabilitat econòmica s’ha d’obtenir exclusivament de l’activitat agrària (amb alguna transformació i venda directa). Amb aquests condicionants només es poden aprovar plans avalats per patrimonis preexistents, tota la resta dels sol·licitants proposen projectes empresarials amb un alt risc de dificultats econòmiques en el futur. Els criteris d’elegibilitat són els propis de les explotacions agràries convencionals i resulten, en la meva opinió, totalment inadequats per a afavorir empreses emergents agrorurals i la seva continuïtat en el temps. Tal com l’Arnau va descobrir ben aviat, els comptes no sortien només de la producció de pollastres ecològics, calia diversificar els seus ingressos. L’experiència del programa Leader és un element que pot ajudar molt a entendre la riquesa de la pluriactivitat i la seva importància com a estratègia de manteniment de la població jove en el món rural. Però també en aquest àmbit la legislació no ajuda, ja que crear una empresa amb molts àmbits d’activitat és complex, costós i demana molt de temps i tràmits per a arribar a aconseguir la seva legalització.
D’altra banda, les polítiques de relleu generacional han de fer front a unes mesures de política agrària que van en sentit contrari. Em refereixo als ajuts directes de la PAC, els quals corresponen gairebé al 70 % del seu pressupost. Aquests ajuts es basen en uns drets de cobrament inscrits a la terra. Són ajuts que proporcionen una renda a la tinença de terra al marge de la seva activitat productiva. De manera que la recepció d’aquests ajuts descoratja la transferència d’una manera regulada de la terra. I sense papers no és possible sol·licitar els ajuts d’incorporació. La PAC dels ajuts directes representa una nova barrera força important per a la incorporació de joves, que s’afegeix a les altres dificultats ja esmentades anteriorment.
Per últim, vull indicar que la proposta, que l’Arnau ens va fer a la jornada, de l’establiment d’una renda agrària bàsica per a fer viables econòmicament els nous incorporats no la veig convincent. Em recorda molt el «Plan de Empleo Rural (PER)» d’Andalusia i Extremadura i tot el seu impacte en termes de corrupció i disfuncionalitats en el mercat de treball. No obstant això, penso que seria interessant organitzar algun dia un debat sobre el tema, ja que és la proposta més innovadora per als joves pagesos protagonistes de la «revolta» d’aquestes últimes setmanes.
En síntesi, el relleu generacional és una problemàtica mal plantejada en el marc d’una política agrària desastrosa —la PAC dels pagaments directes per tinença de terres—. Si volem joves en el món rural català, hem d’anar cap a unes empreses diversificades, amb una tramitació àgil per a unes empreses emergents que requereixen flexibilitat, velocitat en la tramitació administrativa i suport públic i privat.
Ponències
«Una nova mirada sobre l’estructura de les empreses agràries»
Francesc Reguant Fosas, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya
«Instruments jurídics de i per al relleu generacional»
Mar Garriga Filgueira, cap del Servei Jurídic i Laboral de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)
«Realitat fiscal i burocràtica dels ajuts per a la incorporació de joves»
M. Àngels Capdevila Subirana, doctorant de dret financer i empresària ramadera
«Estratègia per al relleu generacional agrari»
Laura Dalmau Pol, subdirectora general de Planificació Rural (Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural)
Experiències
«Acció per a la dinamització de joves»
Josep Dadon Paz, responsable de Desenvolupament Rural a la Generalitat de Catalunya (Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural)
«El cooperativisme europeu front al relleu generacional»
Domènec Vila i Navarra, cap de la Unitat de Serveis Empresarials de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
«La meva incorporació a la Masia Cal Viló»
Anna Ferran Arnavat, pagesa viticultora
«La creació de la nova empresa ramadera AVIAT»
Arnau Sabaté Gil, pagès avicultor
Col·loqui
Cloenda
Àngel Hermosilla Pérez, secretari general del Col·legi d’Economistes de Catalunya
