juny 19, 2019
El proppassat dia 1 de juny, la Secció de Sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) va desenvolupar la tradicional activitat Transcatalònia corresponent a l’any 2019. La jornada és una síntesi de descobriment edàfic, estudi de perfils i encaix de la ciència del sòl en el context fisiogràfic, històric i econòmic de cada zona. Aquest any la zona objecte d’estudi ha estat la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. El títol de la jornada era «Els sòls del loess. Unes notes en el front de batalla. Itinerari edàfic per la Terra Alta i Ribera d’Ebre».
Foto grup
El contingut de la jornada es basa en els estudis de sòls realitzats a la zona en els darrers trenta anys. Una bona part dels sòls d’aquestes comarques tenen una tipologia molt particular, formada a partir de depòsits eòlics (el loess) de composició molt diferent a la dels materials geològics subjacents. La concentració de loess a les Terres de l’Ebre és una de les més rellevants de la península Ibèrica.
La jornada ha inclòs una descripció general de la fisiografia de la zona, que ha afavorit el depòsit d’aquests materials originats en el tram mitjà de l’Ebre. S’han estudiat un total quatre perfils desenvolupats en diferents seqüències de depòsits eòlics, denominats localment sòls de panal. Són sòls de granulometria amb domini del llim gros i la sorra fina, sense elements grossos, de color groguenc (a vegades, una mica ataronjat), amb un alt contingut de carbonats, no salins i moderadament bàsics. En alguns casos, presenten un feble contingut de guix. Alguns perfils contenen acumulacions de carbonats en forma de ninetes del loess. En certs perfils s’han realitzat explicacions de detall amb la disponibilitat d’anàlisis micromorfològiques i datació amb tècniques de luminescència estimulada òpticament (OSL). El coneixement d’aquests sòls ha augmentat sensiblement en aquests darrers anys.
Una de les activitats de la jornada ha consistit en un tast de vins obtinguts a partir de plantacions de vinya en sòls de loess, principalment a partir de la varietat garnatxa, la dominant a la comarca de la Terra Alta. Una altra activitat ha estat l’estudi amb sensors del contingut de la humitat dels sòls formats en loess, on actualment hi ha plantacions de cirerers, un cultiu molt present a la Ribera d’Ebre, amb un maneig del reg molt exigent.
Finalment, en el context històric i paisatgístic, s’han descrit algunes de les situacions viscudes pels combatents de la batalla de l’Ebre, que va tenir lloc en aquestes contrades l’any 1938. És l’escenari del gran combat que ha estat recordat en alguns dels punts més emblemàtics del circuit. Una necessària connexió entre la història i la ciència dels sòls.
Miquel Aran
ICEA. Secció de Sòls
juny 6, 2019
Dimecres 12 de juny de 2019. 17.30 h
Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)
El grup Jardins i Jardiners: art, ciència i ofici als Països Catalans de la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, realitzarà la seva Jornada anual “VII Tarda de Jardins i Jardiners”.
Les conferències previstes, versaran sobre jardins, jardiners i manifestacions artístiques. Seran impartides per Júlia Roman Quetgles. Professora ajudant doctora de la Universitat de les Illes Balears, adscrita al Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, «Els jardins de les possessions mallorquines: entre la tradició constructiva i la suggestió per la modernitat artística », un recorregut en perspectiva històrica, des de les possessions mallorquines com a paisatge cultural i on es posa en relació tot d’aspectes inherents als jardins esdevenint protagonistes del paisatge artístic mallorquí ; Andreu Peralta i Mas. Jardiner i membre de Jardins i Jardiners, «Joan Mirambell, Jardins i noucentisme», una semblança d’aquest important jardiner i artista, la seva formació i desenvolupament com a professional des dels postulats noucentistes fent valer el seu llegat arreu de la geografia catalana i fins a contrades més llunyanes ; Francesc Fontbona i de Vallescar, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, «El jardí i la Pintura Catalana», el jardí com a representació i de forma molt notable a partir del segle XIX, en pintura, dibuix i l’estampa com a suport primordial, un interessant recorregut des de grans mestres com Martí i Alsina fins a Santiago Rusiñol, fent-ne especial esment per la seva vocació essencial vers el jardí tant en obra pictòrica com la literària, en definitiva versarà sobre el concepte de “natura domesticada”, una expressió inscrita plenament dins l’estètica Simbolista ; Cristina Porras Sancho i Xavier Argimon i de Vilardaga, també de Jardins i Jardiners, projectaran el curtmetratge de Fructuós Gelabert «Amor que mata», un film històric on l’escenografia te de fons els jardins de Martí-Codolar, coneguts com La Granja Vella d’Horta, fent alhora un petit repàs del desenvolupament al llarg del temps d’aquesta històrica finca.
Dins aquest grup es realitzen i dirigeixen estudis sobre el patrimoni jardiner del nostre país i es promou la divulgació d’ aquest patrimoni, a través de conferències i publicacions.
Podeu trobar més informació aquí. http://jardinsijardiners.espais.iec.cat/
Il·lustració: Jardí senyorial. Raixa II, 1912. Santiago Rusiñol. Oli sobre tela, 290 x 185 cm . Col·lecció particular
juny 4, 2019
9 de maig de 2019. Museu d’Art de Cerdanyola
En aquesta conferència, M. Mercè Compte fa un relat de l’evolució del concepte de jardí des del Modernisme fins al nou concepte noucentista de les ciutats jardí. Centra el relat en la ciutat de Cerdanyola i en el seu desenvolupament urbanístic.
Es repassen conceptes del Modernisme i la representació artística com a referent, el model en la natura, les flors i el paisatge. Es tracten els estils internacionals en jardineria que van ser un referent per a Catalunya, posats en relació i en contradicció. S’analitza com la poesia i el simbolisme van crear un imaginari col·lectiu, posant com a exemple Santiago Rusiñol, i s’hi relacionen tot de conceptes que definiran una manera de veure i viure els jardins.
També es repassen diversos conceptes filosòfics de pensadors que van influenciar el camp artístic i urbà, fent referència a aquells que incidiren fortament en les noves configuracions dels jardins, en el Noucentisme (com la creació d’escoles especialitzades i societats), en l’urbanisme i, finalment, en les ciutats jardí. Alguns pensadors i crítics d’art catalans com Eugeni d’Ors i Joaquim Folch i Torres feren adoptar conceptes propis per al desenvolupament del jardí català, que es van plasmar a Montjuïc gràcies a Jean-Claude-Nicolas Forestier i al desenvolupament posterior de Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
Alhora, l’empremta de la ruralia i el reflex que tingué en els jardins domèstics i ja de ple en les ciutats jardí de Cerdanyola també es va voler fer valer. Es va tractar, a més, el valor de la masia catalana, la transmissió des del Centre Excursionista de Catalunya i la recuperació de la tradició arquitectònica vernacla adaptada als jardins.
Un cop revisat aquesta mena de corpus teoricopoètic, es va fer un repàs dels projectes inicials de les ciutats jardí de Catalunya, els seus antecedents i les ciutats jardí que serviren d’inspiració per a Cerdanyola (Cordelles, Montflorit, Parcers – Antolí – Turó de Guiera), fins a arribar al gran projecte de Bellaterra del 1930.
Tot el discurs es va centrar a donar valor a certs jardins i antigues ciutats jardí de Cerdanyola que encara conserven molts d’aquests conceptes noucentistes i en els quals tingueren un paper també fonamental arquitectes com Eduard Balcells i Buigas o Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
Escrit de M. Mercè Compte, secció de Jadineria i Paisatgisme de la ICEA
maig 23, 2019
Acte inaugural del II Congrés, a càrrec de Teresa Jordà i Roura, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
Del 13 al 15 de març de 2019 i durant tres dies seguits ha tingut lloc el II Congrés del Món de la Masia, que sota el títol «Passat, present i futur del territori rural català» i organitzat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), dona continuïtat al I Congrés del Món de la Masia, celebrat l’any 2015. El nombre total de participants, entre públic assistent, ponents, conferenciants, participants en taules rodones, moderadors i personalitats invitades, ha estat d’unes dues-centes persones, amb perfils molt diversos: des d’acadèmics i tècnics de l’Administració pública fins a estudiants i professionals vinculats al món de la masia i al món rural en general. En el II Congrés hi ha hagut un total de nou conferències —més la inaugural i la de tancament—, cinquanta-tres comunicacions, tretze projectes, sis pòsters i dues taules rodones. Les temàtiques tractades han estat les següents:
- Demografia, dones i joves
- Canvi climàtic, innovació i sostenibilitat
- Noves tecnologies i sostenibilitat
- L’edifici de la masia
- Nous usos de la masia: rehabilitacions i materials
- Regulació de les masies
- Innovació territorial i emprenedoria
- Turisme i producció de serveis
- Polítiques, plans i programes nacionals
D’altra banda, el Congrés ha comptat amb l’exposició «La masia catalana. Imatges del fons de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya», coorganitzat conjuntament amb el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona. La presentació de l’exposició va ser a càrrec del senyor Berenguer Vidal, responsable de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
Document de la crònica del Congrés
Enllaç als vídeos de totes les intervencions
RESSÒ I DIFUSIÓ DEL CONGRÉS
Institut d’Estudis Catalans
Diari La Vanguardia
Life Clinòmics
Diputació de Barcelona
Núm. 97 del butlletí Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona
Presentació del II Congrés, a càrrec d’Assumpta Serra i Clota, coordinadora del Congrés.Entrevista a Assumpta Serra per part d’alumnes de l’Escola de Mitjans Audiovisuals (Universitat Ramon Llull).
Entrevista a tres membres del Congrés programada pels equips de Comunicació de l’IEC per al suplement dels diumenges a Ràdio 4: Josep Armengol, picapedrer; Lupe Serraima, arquitecta de la Diputació de Barcelona, i Assumpta Serra, coordinadora del II Congrés.
- Lligades al Congrés s’organitzen sortides al territori, al llarg de l’any amb el mateix esperit de ser multidisciplinàries i mostrar les diferents realitats lligades a la masia: museus, turisme rural.
- Les entitats municipalistes han mostrat l’interès d’aconseguir que el Congrés arribi al territori, tant en format digital per als ajuntaments com en paper per a les biblioteques comarcals i altres.
maig 20, 2019
Itinerari edàfic per la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Dissabte, 1 de juny de 2019.
Tal i com vàrem anunciar en la primera circular facilitem un avançament del detall de la jornada corresponent a la Transcatalònia 2019, que es realitzarà amb l’observació dels sòls desenvolupats sobre loess a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, en el context d’un marc històric bèl·lic encara relativament recent.
El circuit està programat de sud a nord. La sessió de matí es desenvoluparà a la Terra Alta, comarca fronterera amb l’Aragó i situada fora dels grans eixos de comunicacions però amb un càrrega històrica important. L’agricultura és un sector clau en aquesta comarca i la moderna viticultura ha esdevingut un dels motors econòmics de la contrada. La jornada inclou un tast de vins generats en els sòls objecte d’estudi.
La sessió de tarda es desenvoluparà a la comarca de la Ribera d’Ebre, eix clau de les comunicacions entre Aragó, i el ponent de Catalunya amb la Mediterrània i el País Valencià, amb l’Ebre com a eix de pas. Sempre sobre els sòls amb loess es procedirà a l’estudi de perfils de diferent evolució sobre aquest material, al nord de l’Ebre.
La jornada ha estat dissenyada i treballada per Carles Balasch, Jaume Boixadera i Rosa Maria Poch que han desenvolupat diversos estudis en els sòls de loess de la zona.
A l’inici es lliurarà una guia amb la descripció dels sòls, paisatges i altres elements d’interès en cada punt d’observació.
Programa i itinerari:
| |
Hora |
Lloc o acció |
Notes del punt de parada |
|
| 1 |
8:30 |
Móra d’Ebre |
Arribada dels assistents. Cafeteria. |
| 2 |
9:00 |
Sortida amb autocar |
Explicació de la jornada i sortida amb autocar |
| 3 |
9:30 |
Vilalba dels Arcs (1) |
Descripció del paisatge i dels depòsits de loess en àrees enlairades de vell poblament |
| 4 |
10:15 |
Vilalba dels Arcs (2) |
Observació de perfils en loess |
| 5 |
11.45 |
Batea |
Descripció de perfiles en loess |
| 6 |
13:00 |
Coll del Moro |
Observació del Paisatge i tast de vins |
| 7 |
14.00 |
Dinar al Coll del Moro |
Restaurant Coll del Moro |
| 8 |
16.00 |
Serra d’Almos |
Observació de perfil desenvolupat en loess |
| 9 |
17:15 |
Tivissa |
Observació de perfil desenvolupat en loess |
| 10 |
18:30 |
Mora d’Ebre |
Arribada al punt de sortida |
Els moviments els farem amb autocar a partir del punt de sortida (Mora d’Ebre)
El dinar està previst a les 14:00 al restaurant del Coll del Moro. El cost del menú serà d’uns 18 €/persona
Altres costos de la jornada: 20 € (documentació, bus, tast de vins…)
Inscripció: Si no heu comunicat encara la vostra participació cal enviar un missatge a diana.js@macs.udl.cat abans del dia 19 de maig. Indiqueu, si us plau:
- Nom, cognoms i telèfon de contacte
- Si sou soci de l’ICEA o de la SECS
- Si desitgeu reserva de plaça pel dinar (i en aquest cas si hi ha alguna especificació alimentària a observar)
(Els que ja heu comunicat la vostra participació envieu també aquestes dades, si us plau)
Per facilitar la logística i desenvolupament de la jornada les places es limiten a 35, per ordre d’inscripció. En cas de superar-se aquesta xifra tenen preferència els socis de la ICEA i de la SECS.
Foto: Vilalba dels Arcs (Viquipèdia)
abr. 11, 2019
Divendres, 10 de maig.
Sortida al Penedès per connectar amb la situació actual del mon del cava a la comarca. Hem escollit dues empreses que representen dues tendències dins la nova situació, com són: Raventós i Blanc, actualment fora de la D.O Cava, i Caves Llopart, del grup d’empreses Corpinnat.
Amb els directius d’aquestes dues empreses debatrem la situació i futur del cava.
PROGRAMA
8.30 Sortida de Barcelona a les 8.30 matí. (Punt de trobada habitual, davant del Bar Sandor. Pl. Francesc Macià, 5)
9.15 Trobada a Caves Raventós i Blanc. Farem un tast i visitarem la finca i el celler, després parlarem amb Manuel Raventós i Pepe Raventós, actual responsable de la firma.
DINAR. Al restaurant “Mirador de les Caves” el menú setmanal de 20€ a pagar ”in situ” (Ctra. d’Ordal a Sant Sadurní Km.3.8, 08739 Els casots)
16.00 Visita a les Caves Llopart i debat sobre el cava. i Ens acompanyaran en la discussió els germans Llopart.
18.00 Final de la Jornada i tornada.
Places limitades.
Inscripcions: Envieu un correu electrònic a icea@iec.cat abans del 6 de maig. A efectes de logística cal que tots els participants s’inscriguin per la reserva del dinar.
Com es habitual els desplaçaments es faran en cotxe particular i cal que ens organitzem de manera que tothom arribi a lloc.
Observacions: Activitat es gratuïta, excepte el dinar (previsió de 20€ per persona). Qualsevol altra despesa la pagaríem “in situ”.
Imatge Cava d’Adolfo PM
març 11, 2019
Seu de l’Institut d’Estudis Catalans.
13, 14 i 15 de març de 2019.
Tothom és conscient que vivim una etapa de grans transformacions que poden esdevenir en un canvi d’època. Si considerem totes les novetats que ens arriben —les materials, les de les noves tecnologies, les ideològiques, així com l’evolució de la democràcia representativa a escala mundial i el canvi climàtic—, ens adonarem que tot plegat incideix en la nostra vida. Amb tot, més que protagonitzar les noves situacions, ens hi estem deixant portar. Ens supera i intentem adaptar-nos-hi. La història ens ensenya que tots aquests grans canvis es produeixen perquè des de fa molt temps les condicions ens hi van portant. És així que l’augment de la població en centres urbans, ara molt perceptible, fa molts anys que va començar.
A Catalunya, la industrialització va tenir un gran impacte. El país va experimentar el primer desplaçament de la població rural cap a la ciutat per trobar-hi treball estable i no condicionat pel clima. Amb el temps, els canvis en l’organització social i l’entrada de maquinària agrícola van apartar moltes persones, primer les dones, fora del sistema. La nova producció agrària també hi va afegir un plus en aconseguir la mateixa producció amb menys mà d’obra.
No volem viure d’esquena a tots aquests canvis, sinó que, al contrari, els volem conèixer i participar-hi. Adaptar-nos-hi i cercar alternatives. És urgent una millora demogràfica. Les noves tecnologies i la recerca ens apropen tant els espais com alguns models de treball, i per això els governs i les entitats locals necessiten presentar propostes elaborades, tant des d’Europa com des de la proximitat i que integrin els nous models familiars, els edificis sostenibles i el turisme rural. Això és el que es vol presentar i debatre en aquest segon congrés, com ja es va fer en l’anterior.
El congrés s’allargarà fins divendres 15 de març.
Programa i resum de les comunicacions.
març 11, 2019
El 4 de març un grup de socis de la ICEA vam participar en la presentació dels vins de la D.O Montsant que es va fer a la Llotja de Barcelona.
Es pot dir que oficialment el contacte amb la D.O Montsant es va iniciar l’any 2007 amb la jornada “Descobrir la denominació d’origen Montsant en directe” com a part d’una sèrie d’activitats organitzades amb les diferents D.O de Catalunya. Ens va interessar tant el treball de la cooperativa de Capçanes, sobre vinificacions de la garnatxa negra en diferents sols típics de la D.O, que vam convidar un dels autors, l’enòleg Francesc Perelló, a presentar un vi a un dels tastos de la ICEA. En aquell temps les vinificacions es feien sobre vinyes de garnatxa plantades en sols calcaris, llimosos, de llicorella i argilosos. S’apreciaven unes diferències en diversos tipus de vins pel que feia al color, l’acidesa i també la conservació. La cooperativa de Capçanes era l’únic elaborador de vi Koscher de l’estat espanyol i exportava a la comunitat jueva dels Estats Units. Seguirem mantenint el contacte amb la D.O a través dels seu secretari. L’any 2015 s’organitzà a Vitec, Parc tecnològic del vi de Falset, la jornada sobre la garnatxa negra. D’aquí sorgí la publicació de Dossiers Agraris 19, i encara l’any 2016 s’organitzà una altra visita a la cooperativa de Capçanes i Vitec.
La D.O Montsant té unes 1900ha i l’any 2018 va tenir una producció extraordinària de sis milions d’ampolles de vi. N’exporta un 70%, principalment a USA i a Alemanya. Defensen les varietats autòctones i, d’una manera especial, la garnatxa negra i la carinyena. Un treball important per diferenciar-se de l’altra D.O de la comarca, la D.O.Q Priorat.
A la jornada del passat dilluns dels vins del Montsant es presentaren trenta-nou cellers amb dos cents-nou vins. D’aquests un 61% contenien garnatxa negra, un 46% carinyena. Oficialment ja es pot tornar a dir carinyena, el nom que des de segles ha tingut a Catalunya i que a finals del segle XX es va fer dir Samsó, un nom inventat que ningú coneixia ni com a sinonímia de la carinyena (podeu llegir-ne més al Dossier Agrari núm. 20, pp.22,23). La nostra aportació i protesta, en el seu moment, ha estat per recuperar el nom original.
Pel que fa als vins blancs, contenien majoritàriament garnatxa blanca, sola o amb cupatge amb macabeu. És interessant l’evolució del vins amb cupatge garnatxa blanca amb macabeu. De les varietats foranes tenien syrah un 16% del vins, que moltes vegades entra en cupatge amb garnatxa negra i carinyena. En una menor proporció es van presentar vins de garnatxa peluda o de garnatxa roja (fins ara present a l’Empordà i en gran superfície a la Catalunya Nord), ull de llebre, picapoll negre (antigament important a la zona quasi desaparegut). Cal recordar que aquesta varietat ja la coneixem del Bages. També, a banda del negre, dels blancs i els rosats algun celler elabora vi dolç natural a base de garnatxa negra i també de carinyena. Hi havia una amplia presència de vins mono varietals, bàsicament de garnatxa negra, carinyena i garnatxa blanca. És sorprenent com es manté la carinyena, tan en el cupatge com en forma mono varietal.
Ja hem parlat dels cupatges i, en la mostra, els vins monovarietals han representat el 54% del total i, d’aquest, el 32% és el tradicional que s’elabora de fa dos segles: garnatxa amb carinyena i, a continuació, el triple cupatge: garnatxa, carinyena i syrah, que representa un 19% del total de cupatges.
Per acabar es va oferir un tast de quatre garnatxes i quatre carinyenes elaborades en quatre tipus de sòl, dirigit per Sergi de Lamo, director de Vitec, i Pilar Just, presidenta de la D.O Montsant, ambdós coneguts de la ICEA per les activitats hem organitzat conjuntament.
Josep M Puiggròs i Jové. Secció de Viticultura i Enologia. 5 d’abril de 2019
Imatge de pcats comunicació
febr. 19, 2019
Dijous, 28 de febrer de 2019 a les 18 hores, a la Sala Pere i Joan Corominas de l’IEC a Barcelona.
Els jardins dels orats a la Barcelona del segle XIX
Conferència a càrrec de Montse Rivero i Matas, llicenciada en Prehistòria i Història Antiga per la UB i Tècnica especialista en Jardineria per l’Escola Rubió i Tudurí.
Presentarà l’acte el president de la ICEA, Jordi Sala i Casarramona.
Programa
febr. 19, 2019
Aquest és el resum de la conferència que la Ma. Mercè Compte, membre de Jardins i Jardiners de la ICEA va fer a la Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat el passat 22 de gener.
L’art del jardí – El jardí com a obra d’art
Es repassa l’argumentació de Nicolau M. Rubió i Tudurí del jardí com a obra d’art a partir del llibre de l’exposició Nicolau M. Rubió i Tudurí (1831-1981). El jardí obra d’art. Fundació Caixa de Pensions.
Es relaten de forma cronològica les primeres idees del jardí com a obra d’art per veu d’Eugeni d’Ors al 1907 en referència a la seva glosa «La jardineria moderna»: ‘Jugendstil’, on s’eleva la jardineria a la categoria de les Belles Arts, per tal de trencar amb l’era romàntica en jardins, és a dir, amb el jardí anglès
S’explica l’exposició de L’Art del Jardí de París pel Tricentenari de Le Nôtre, una exposició que repassa la història de la jardineria des de temps antics, s’exposen objectes i manifestacions artístiques de referència, es presenten projectes de jardineria del moment i es parla dels elements articuladors d’aquests, la ornamentació dels jardins. Una exposició d’un comitè d’artistes, arquitectes i arqueòlegs de París, conjuntament amb la Unió Central de les Arts Decoratives i sota la protecció del ministeri de Belles Arts. Aquesta exposició fou visitada per Joaquim Folch i Torres.
També l’ideari del llibre de Lucien Corpechot, els Jardins de la Intel·ligència i de la transmissió de Eugeni d’Ors a Folch i Torres per tractar aquesta temàtica i muntar uns cursos específics a Barcelona quan torni del seu viatge.
Folch i Torres també visita altres jardins i els Reials Col·legis de Bèlgica i Londres, d’on extraurà el ideari programàtic de les escoles d’art que després serviran també de base per la creació de les Escoles a Catalunya i en concret a la ESBO. A partir de la tornada de Folch i Torres a Barcelona és quan inicien les campanyes en pro de l’Art Nacional i Art del Jardí a la Pàgina Artística de la Veu de Catalunya.
El jardí català – Tradició, cultura, llatinitat
Es remarca la idea de la «ciutat ideal» de la Catalunya Ciutat i l’ideari de bellesa pública, de Civilsme. I s’esmenta les influències i influenciadors en la construcció del jardí català:
- Tertúlies
- Societats
- Classes d’arquitectura
- Contactes intel·lectuals
- Lectures, premsa i viatges («La pàgina artística» de La veu de Catalunya, La Revista, Vell i Nou, el Glossari d’Eugeni D’Ors i els butlletins del CEC, revista The Studio…)
- Filòsof Hippolit Taine
- Eugeni d’Ors
- Joaquim Folch i Torres
- Francesc d’Assís Galí
- Centre Excursionista de Catalunya i la recerca d’un estil nacional
Com exemples d’antics antics, Can Gomis, i com a nou havent aplicat tot el nou programa, la Casa Guarro de Sarrià.
La cerca de la tradició gràcies a les seccions del CEC, tant de la d’Arquitectura com la de Fotografia i els concursos d’Arquitectura promoguts.
Es relata la necessitat de que hi hagin jardins fets per artistes, i de com les campanyes influencien a nous arquitectes i a propietaris de cases.
Noucentisme i jardins
El noucentisme recupera i reivindica les arts aplicades a qui atorga una dimensió artística i decorativa, sempre des dels postulats artístics que posen en relleu el sentit de la mesura, la proporció, l’equilibri i l’ordre, categories aplicades al jardí també sumant el medi i la matèria.
Com exemples, l’arranjament de la Muntanya de Montjuïc, un compendi de tot. Aplicació de tradició, modernitat i adequació d’espècies al clima fent vivers al mateix lloc. S’esmenten els articles que seran base d’estudi i comparativa per fer els nostres, el de França, Italià, Hispano-aràbics i per fer els Bells de Barcelona.
- Campanyes de Ciutat Jardí. Exposició al Museu Social
Incideix plenament en l’actuació i mirada dels nostres joves arquitectes i artistes en el plantejament de la ciutat. Exemple en el pla de Lleida, Bergós i Mirambell i Terrassa, Ciutat-Jardí Coll Bacardí-Gremi d’Artistes i de com un projecte de jardineria és exposat a una galeria d’art com altres manifestacions artístiques, tot explicant què significaven les Galeries Laietanes i també el Celler com a cenacle.
- Projecte Nacional. Mancomunitat
Explicació de la Escola Superior de Belles Oficis, en concret la planificació dels estudis de l’Art del Jardí i la seva relació amb l’Escola Superior d’Agricultura compartint assignatures i pràctiques.
Es parla dels dos directors jardiners sortints de l’Escola i la seva gran vàlua, Joan Mirambell i Artur Rigol.
Seguint esmentant diferents projectes de democratització de l’art, i d’entre ells també les Biblioteques Populars en el sentit ornamental exterior: Rigol, ordena i dissenya els jardins de les Biblioteques Populars de Figueres, Pineda i Sallent, una altre gran empresa de la Mancomunitat.
Finalització amb un text de Folch i Torres que recull tota la exposició:
«I aquest ha d’ésser el jardí que hem de crear. El jardí ciutadà embellidor de les nostres perspectives, exornador dels nostres palaus, harmonia d’un conjunt urbà, i a ell hem d’anar sense altre desig que el d’exaltar, el d’acusar la bellesa de la nostra natura, amb elements d’aquest jardins populars, que són flor exquisida d’ella.»
Joaquim Folch i Torres, 1916
Notes sobre l’Art del jardí. «Pàgina Artística» de La veu de Catalunya, núm. 323, 21 de febrer de 1916.
