oct. 12, 2017
24 d’octubre de 2017, Barcelona.
Institut d’Estudis Catalans, sala Prat de la Riba.
Organitza: Secció d’Història de la ICEA i Congrés Masia-Territori
Entre la comunitat d’arquitectes s’ha plantejat la necessitat de posar al dia el confort d’un mas segons els requeriments contemporanis. Cal prioritzar el material de proximitat, tal com passava abans de la facilitat de transport actual? Una part de la comunitat d’arquitectes considera que amb aquesta autolimitació es reforça l’escala territorial i social que sostenen les tècniques tradicionals. És acceptada aquesta tendència?
Programa
Inscripció
Per participar cal que us inscriviu, gratuïtament, per mitjà del formulari http://www.iec.cat/jornades/masia2017.asp
• Inscripció general: GRATUïTA
• Recepció d’inscrits de 8.30 a 9.00 h.
• Inici de la jornada 9.00 h..
La masia ha anat experimentant canvis i adaptacions al llarg de segles d’existència. Començant amb l’ampliació per a separar l’habitatge de les persones, de la zona destinada als animals, al segle XII, juntament amb la incorporació del forn de pa quan el conreu dels cereals fou suficient; l’ampliació dels espais interiorsi la construcció d’un pis superior, quan la tècnica del gòtic va permetre que la població utilitzés aquests recursos.
Aquest procés evolutiu continuà en el segle XIV amb la diversificació d’espais interiors entre la cuina, el menjador…, fins a culminar amb la tipologia ja tipificada de la masia del segle XVI de tres cossos i tres pisos.
La prosperitat econòmica del segle XVIII va comportar una ampliació de la masia, afegint-hi un cos, generalment a la part del davant, de tres pisos i amb grans balconades; incorporació d’esglesietes privades; separació d’espais interiors, entre les habitacions de les minyones i les dels mossos amb materials secundaris i ampliació de zones de magatzem com el celler o el graner.
En cada moment històric, la construcció ha utilitzat la forma constructiva i els materials que hi havia en aquell moment: segle XI paret seca; quan l’argamassa es va generalitzar, es construí amb parets més primes i, s’introduïren obertures i les teules afavorí la construcció de dos pisos.
La construcció de noves masies en el segle XX ha adaptat els elements bàsics propis de les cases d’aquest segle, com ara els banys i les cuines amb electrodomèstics. Totes aquestes construccions s’han fet segons la tecnologia i els materials que l’utilitzen actualment.
Quan es volen fer rehabilitacions o restauracions de masies edificades en temps anteriors, fetes amb els elements i lesformes constructives corresponents, el debat es produeix sobre la manera com s’han de fer. Què interessa més, fer-les imitant o utilitzant els materials antics o bé aprofitar les millores que aporten els nous materials? Si s’utilitzen els nous, cal mostrar clarament la diferència respecte de la resta?
L’Administració catalana intenta marcar directrius en cada un d’aquests aspectes, com l’ordenament recollit en el «Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable» o altres lleis com ara la Llei del sòl. Moltes d’aquestes normes són molt restrictives. Així, recentment, s’ha aprovat la modificació de l’article 50 de la Llei del sòl i sembla que per a tramitar llicències d’obres en masies sense ampliació o canvi d’ús no caldrà passar per la Comissió Territorial d’Urbanisme.
Entre la comunitat d’arquitectes s’ha plantejat la necessitat de posar al dia el confort d’un mas segons els requeriments contemporanis. Cal prioritzar el material de proximitat, tal com passava abans de la facilitat de transport actual? Una part de la comunitat d’arquitectes considera que amb aquesta autolimitació es reforça l’escala territorial i social que sostenen les tècniques tradicionals. És acceptada aquesta tendència?
Aprofitant les solucions constructives d’altres cultures edificatives, el resultat final ha d’harmonitzar amb el paisatge físic i cultural del lloc. A partir del coneixement que s’obtindrà de les diferents exposicions sobre aquests temes volem que el debat esdevingui la part essencial d’aquesta jornada.
Programa
Inscripció
Per participar cal que us inscriviu, gratuïtament, per mitjà del formulari http://www.iec.cat/jornades/masia2017.asp
• Inscripció general: GRATUïTA
• Recepció d’inscrits de 8.30 a 9.00 h.
• Inici de la jornada 9.00 h..
oct. 12, 2017
25 d’octubre de 2017, Barcelona.
Sala Prat de la Riba, Institut d’Estudis Catalans.
Organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris
La cinquena edició del Fòrum Forestal de Barcelona es centrarà en la gestió dels boscos de pi blanc.
La comesa principal del Fòrum Forestal de Barcelona és la de col·laborar en la millora i el progrès del sector forestal i de la gestió dels boscos.
La trobada s’ordena a través de taules rodones que intenten articular amb fluïdesa les connexions i relacions entre la indústria, els productors de fusta, les empreses d’aprofitaments, la universitat i els tècnics especialitzats, tant privats com de les administracions públiques. L’entorn és idoni per establir sinergies, relacions comercials i intercanvi de visions. També, per formar-se una idea de l’evolució del sector.
Programa
Inscripció:
Socis ICEA 11 € / No socis ICEA 16 €
El preu inclou la documentació, el cafè de la pausa i l’aperitiu
Cal inscriure-s’hi per mitjà del formulari http://www.iec.cat/jornades/forestal2017.asp
oct. 3, 2017
Universitat Catalana d’Estiu
« Fauna salvatge, espècies invasores i activitat agrària: problemes i polítiques »
Dissabte, 19 d’agost de 2017. Liceu Renouvier de Prada (Conflent)
Arribem a la trenta-dosena Jornada d’Agricultura a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada amb un tema que ha generat interès i que ens ha permès mantenir l’aula pràcticament plena durant totes les intervencions. A més a més, hem aprofitat per fer un petit homenatge al company Llorenç Planes, que ens va deixar fa uns mesos. Va ser un record molt bonic a càrrec d’en Josep Maria Puiggròs, en Pere Manzanares, la seva esposa Montserrat Biosca i el seu fill. En Llorenç va ser un col·laborador fenomenal i va assegurar la presencia de la Catalunya Nord en totes les edicions de les jornades del ICEA.
Trobareu el resum del que es va tractar a la Jornada en aquest enllaç de la Crònica de la jornada
Presentacions
Polítiques i mesures de l’Administració, a càrrec de Ricard Casanovas, cap del Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat
Catàleg d’espècies exòtiques de Catalunya, a càrrec de Enrique Àlvarez (Projecte EXOCAT, CREAF)
Xylella fastidiosa. Situació actual a Europa i mesures preventives a Catalunya, a càrrec de Jordi Giné, cap del Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
El problema de la Drosophila suzukii al Rosselló i a França, a càrrec de Éric Hostalnou, responsable del servei de fruites i verdures de la Chambre d’Agriculture del Rosselló
Fauna salvatge i espècies invasores: problemàtiques i actuacions al Parc Agrari del Baix Llobregat, a càrrec de Raimon Roda, gerent i director del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat
El senglar: situació i escenari de futur, a càrrec de Carme Rosell (Minuartia i Universitat de Barcelona)
El cargol poma, a càrrec de Jordi Sala
Diferents tipologies de plantes invasores als conreus i hàbitats naturals: problemàtiques i possibles solucions, a càrrec de Lluís Vilar Sais (Universitat de Girona)
set. 21, 2017
Sala de Congressos de Fira de Lleida, dijous 28 de setembre a les 15:30 h
“Organitzacions de productors de fruiters i hortalisses (OPFH): ¿Model europeu adequat per a millorar els resultats i eficiència del sector?”
Organitza: AFRUCAT- Associació Empresarial de Fruita de Catalunya; FCAC- Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya; AGROPRÉS-Associació de periodistes i escriptors agraris de Catalunya; ICEA – Institució Catalana d’Estudis Agraris. ETSEA-UdL- Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària – Universitat de Lleida.
Inscripció: Inscripció gratuïta.
Programa:
| 15:30-16:00 |
Recepció d’assistents i lliurament de documentació. |
| 16:00-16:20 |
Benvinguda i presentació de la Jornada.
Sr. Carmel Mòdol, Director General Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, DARP
Sr. Francesc Torres, President d’Afrucat
Sr. Ramón Sarroca, President de la FCAC
Dr. Narciso Pastor, Director de l’ETSEA-UdL |
| 16:20-17:15 |
Les Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalitzes (OPFH) i el Sector Fruiter
Dr. Antonio Colom, professor de la Universitat de Lleida
Sra. Mercè Gispert, Directora d’Assessorament i Política Comunitària d´Afrucat
Sr. Domènec Vila, Tècnic i Responsable de Formació a la FCAC
Dr. Ignasi Iglesias, Especialista sobre fruiters, Fruit Centre – IRTA |
| 17:15-17:45 |
Pausa Café |
| 17:45-18:45 |
Problemàtiques sectorials i resolució de crisis de mercat a través de les OPFH a la UE
Sr. Manel Simón, Director General d’Afrucat
Sr. Marian Sorribas, Director General d’Indulleida SA
Sr. Francesc X. Miarnau, Productor i Enginyer Agrícola, membre de AGROPRÉS
Sr. Albert Capdevila, Cap de Branca de Fruites i Hortalisses a la FCAC |
| 18:45-19:30 |
Taula Rodona: “¿Les OPFH suposen un model adequat per la millora del sector a la Unió Europea?
Col·loqui i debat amb tots els ponents. Precs i preguntes
Moderador: Francesc X. Miarnau, Productor i Enginyer Agrícola, membre de AGROPRÉS |
| 19:30 |
Cloenda
Sr. Josep Mª Vives de Quadras. President de la ICEA
Sr. Miquel Rusiñol, President d’AGROPRÉS |
ag. 25, 2017
La revista Quaderns Agraris editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’ Institut d’Estudis Catalans, ha publicat en format digital el núm. 42 : juny 2017.
El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació:
Núm. 42 : juny 2017 – Sumari:
Articles
Segrest de carboni en pedreres rehabilitades amb sòls adobats amb fangs de depuradora, Robert Gonzalez-Campistany, Vicenç Carabassa-Closa, Josep M. Alcañiz-Baldellou. 7-24
Estudi sobre l’efecte de la pastura amb bovins en el paisatge mediterrani del Parc Natural dels Ports, Marta Escolà, Juan Antonio Calleja, Emmanuel Serrano, João Carvalho, Josep Maria Forcadell, Xavier Olivé, Jordi Bartolomé. 25-49
La millora genètica vegetal a la Diputació de Barcelona , l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i la Fundació Miquel Agustí: una història de cent anys, Francesc Casañas-Artigas, Joan Casals-Missio, Joan Simó-Cruanyes. 51-71
Desenvolupament rural a l’Alt Pirineu i Aran. Emprenedoria i participació de les dones, Antoni F. Tulla, Marta Pallarès-Blanch, Ana Vera. 73-101
Agrofòrum
Els boscos municipals d’utilitat pública : origen històric i model de gestió actual, Joan Ignasi Castelló-Vidal. 105-126
La conservació dels aliments : quatre pinzellades històriques a una circumstància universal, Pablo José Alcover. 127-137
També podeu accedir visitant la pàgina web de la revista.
jul. 8, 2017
Dissabte 19 d’agost, Prada de Conflent, de les 9 a 18 h.
Universitat Catalana d’Estiu. Liceu Charles Renouvier com arribar-hi
Església de Sant Pere. Prada de Conflent.
Enguany la jornada està dedicada a les espècies invasoresi duu el títol “Fauna salvatge, espècies invasores i activitat agrària: problemes i polítiques“. L’objectiu és estudiar els mecanismes d’introducció i proliferació d’aquestes espècies i les intervencions realitzades per erradicar-les.
Les especies invasores s’estan convertit en un problema greu tant pel desenvolupament de l’activitat agrícola, ramadera i pesquera com pel manteniment de la biodiversitat de molts ecosistemes al nostre país.
Programa:
09.30-10.00 h Obertura de la jornada, a càrrec de Josep M. Vives de Quadras, president de la ICEA
10.00-10.30 h «Polítiques i mesures de l’Administració», a càrrec de Ricard Casanovas, cap del Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat
10.30-11.00 h «Catàleg d’espècies exòtiques de Catalunya», a càrrec de Enrique Àlvarez (Projecte EXOCAT, CREAF)
11.00-11.30 h «Xylella fastidiosa. Situació actual a Europa i mesures preventives a Catalunya», a càrrec de Jordi Giné, cap del Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
11.30-12.00 h Torn de preguntes i debat
12.00-13.00 h Homenatge a Llorenç Planes, a càrrec de Josep Maria Puiggròs (ICEA), Pere Manzanares, fundador i animador de Ràdio Arrels, i Montserrat Biosca
13.00-14.30 h Pausa i dinar
14.30-15.00 h. “El problema de la drosophila suzukii al Rosselló i a França”, a càrrec de Éric Hostalnou, responsable del servei de fruites i verdures de la Chambre d’Agriculture del Rosselló
15.00-15.30 h «Fauna salvatge i espècies invasores: problemàtiques i actuacions al Parc Agrari del Baix Llobregat», a càrrec de Raimon Roda, gerent i director del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat
15.30-16.00 h «El senglar: situació i escenari de futur», a càrrec de Carme Rosell (Minuartia i Universitat de Barcelona)
16.00-16.30 h «El cargol poma», a càrrec de Jordi Sala
16.30-17.00 h «Diferents tipologies de plantes invasores als conreus i hàbitats naturals: problemàtiques i possibles solucions», a càrrec de Lluís Vilar Sais (Universitat de Girona)
17.00-18.00 h Torn de preguntes i debat
18.00 h Cloenda
La jornada és oberta a tothom.
Programa
Jordi Rosell i Lourdes Viladomiu
Coordinadors de la jornada
Imatge: Prada de Conflent. Foto de Jaume Meneses
maig 29, 2017
15 i 16 de juny de 2017, Vilafranca del Penedès i Subirats.
Organitza: Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPvi)
Fullet i Programa en PDF CEPvi 2017
Més informació i inscripcions info@congresartipaisatge.cat
Presentació
Al llarg de les cinc edicions precedents, el Congrés ha procurat posar l’accent en les diferents problemàtiques que afecten el Penedès. Aquest any, ens centrem en l’economia.
Ja l’hem tractat en edicions anteriors amb experts d’arreu, però l’objectiu és fer evident i necessari el vincle directe que hi ha entre la qualitat del paisatge i l’increment de beneficis. Aquets és un fet innegable, recollit estudis d’experts de reconegut prestigi internacional.
El bloc dedicat a l’Economia obrirà el Congrés d’enguany, amb interessants reflexions sobre les estratègies a seguir perquè el paisatge de qualitat comptabilitzi juntament amb altres valors, tangibles i intangibles, més enllà del vi, com un actiu econòmic.
La novetat més important d’aquest Congrés serà la participació de Paul Merton (Ethos Wines Group), expert en la recerca i consultoria sobre l’economia del vi a tot el món. Per al Congrés aquesta conferència significa la consolidació de la vocació internacional del Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPvi) de resoldre el conflicte local amb el saber universal.
Catalunya és un país de paisatges diversos i, des de les diferents Denominacions d’Origen, obrirem un diàleg sobre com el paisatge de qualitat afecta les diferents economies.
L’economia es fonamenta, en bona part, en la qualitat de les infraestructures. El disseny maldestre lesiona el paisatge i perjudica la seva rendibilitat. El Congrés d’aquest any presentarà l’escenari de les futures actuacions territorials previstes al Penedès per activar processos participatius, una activitat que el CEPvi promourà el proper curs, per compatibilitzar interessos.
Finalment, en el bloc de l’Art, el Congrés presentarà Geometria líquida, un projecte pioner que uneix el tradicional mur de pedra seca amb l’expressió artística, i estableix un camí que els economistes consideren clau en el negoci del vi: crear emocions.
Miquel Vidal, director del Congrés
maig 24, 2017
Lleida, dijous 8 de juny de 2017, a les 6 de la tarda
PDF del PROGRAMA Aplicacions de la biotecnologia a l’agricultura
Dins els actes de celebració dels 40 anys de la ICEA, amb la col·laboració del Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal de la Universitat de Lleida i de la Secció de Ciències Agroalimentàries de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), hem organitzat una sessió científica a Lleida el proper dia 8 de juny, a les 6 de la tarda, per parlar de les Aplicacions de la biotecnologia a l’agricultura.
La FAO, de fa temps, està molt preocupada pel repte que la humanitat té per l’any 2050: poder alimentar una població de 9.700 milions de persones. Per això cal augmentar un 70% la producció d’aliments i els experts estan d’acord que aquest augment sols és possible amb la tecnologia.
A Lleida hi ha un equip molt important que investiga sobre biotecnologia agrària i volem donar a conèixer les línies del treball que desenvolupen i les aplicacions directes que poden fer possible el repte de la FAO.
Programa
18:00 Presentació de la sessió a càrrec d’Immaculada Recasens, coordinadora Secció de Ciències Agroalimentàries de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI)
18:15 «Aplicació de les tècniques d’edició del genoma per a la millora dels cereals» a càrrec de Teresa Capell, catedràtica de la Universitat de Lleida
19:00 «Aplicacions biotecnològiques per al control de plagues agrícoles» a càrrec de Ramon Albajes, catedràtic de la Universitat de Lleida
19:45 Preguntes i conclusions
20.00 Cloenda a càrrec de Josep M. Vives, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA)
maig 10, 2017
Data: 20 de juny de 2017 de 17,30 a 20,00 h.
Lloc: Institut d’Estudis Catalans. Sala Prat de la Riba.
Fullet PDF V Tarda Jardins i Jardiners 2017
17.30 h: Presentació de la V Tarda, a càrrec de Josep M. Vives, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris.
17.40 h: «Els jardins del Castell de Peralada», a càrrec d’Inés Padrosa i Gorgot, historiadora de l’art i diplomada en biblioteconomia i documentació per la Universitat de Barcelona i bibliotecària de la Biblioteca del Castell de Peralada.
18.10 h: «Els jardins de Saló de Raoul Dufy, Llorens Artigas i Nicolau M. Rubió», a càrrec d’Ester Barón Borràs, historiadora de l’art.
18.40 h: Descans i petit refrigeri.
19.00 h: Píndola 1 «Record a José Carrilllo de Albornoz», a càrrec de M. Alba Fransi, doctora en biologia i membre de Jardins i Jardiners.
19.10 h: «Jardins romans a Barcelona», a càrrec de Carme Miró, llicenciada en arqueologia i prehistòria i història antiga i directora del Pla Barcino de Barcelona.
19.40 h: Píndola 2 «El jardí de la Torre dels Pardals en imatges i el seu drama».
20.00 h: Cloenda.
Coordinació: Joaquim Camps, ICEA. Secció de Jardineria i Paisatgisme, Jordi Cartañà i Cristina Porras Sancho, membres de Jardins i Jardiners.
maig 8, 2017
Lloc i data
Sala Prat de la Riba, Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona)
Dimecres 24 de maig, a les 18,30 h.
Fullet en PDF Impuls Política Alimentària
L’Ajuntament de Barcelona ha dissenyat, per mitjà del Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidaria i Consum, l’Estratègia d’Impuls de la Política Alimentària a Barcelona.
L’objectiu és promoure, des de l’administració, una política adreçada a la sobirania alimentària, el consum responsable, la producció agroecològica i els circuits curts de comercialització, així com també, la presència del producte agroecològic i de proximitat als mercats municipals, i la lluita contra el malbaratament d’aliments.
Ponents
Jordi Via, comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidaria i Consum de l’Ajuntament de Barcelona, responsable de l’Estratègia d’Impuls de la Política Alimentària a Barcelona
Sergi Alegre, tinent d’alcalde Regidor de Promoció de la Ciutat, Mobilitat i Transport de l’Ajuntament del Prat
Raimon Roda, director del Parc Agrari del Baix Llobregat
Annalisa Giocoli, arquitecta de la Direcció de Serveis d’Urbanisme de l’Area Metropolitana de Barcelona i autora de “Dinamització de l’Espai Agrari Metropolità”
Carles Mencos, responsable del sector ecològic de la Permanent Nacional d’Unió de Pagesos
Ferran Berenguer, pagès d’horta ecològica al Parc Agrari del Baix Llobregat i membre d’Unió de Pagesos
