maig 9, 2024
2 de maig de 2024. Institut d’Estudis Catalans
Coordinació: Salvador Puig
Comentari: Gemma Frances, Lourdes Viladomiu i Jordi Rosell
Agraïm la participació dels ponents i de totes les persones que han tingut part en la jornada.
Hem triat quatre sectors agrícoles, conscients que n’hi ha d’altres també de molt importants, però que per qüestions de temps i espai els havíem de limitar.
També tenim prevista una jornada semblant, l’any vinent, en sectors ramaders. Precisament, l’any passat vam celebrar una jornada sobre emprenedoria i innovació en el sector agrari i en Jordi Juanola va explicar què va significar la incorporació dels robots a la seva explotació de vaques de llet.
La Jornada d’avui, doncs, va d’això, de casos d’èxit en innovació, però explicats per aquelles persones que l’implementen a la seva explotació, que s’hi juguen els quartos. I exposats per empresaris agraris, amb una trajectòria important durant més de cinquanta anys sobre innovacions clau a la seva explotació agrària. I a partir d’aquesta base, quines pensen que poden ser en el futur.
Empresaris i pagesos, que són líders, referents en el seu sector, a vegades visionaris, que segur que han viscut escepticismes o crítiques a les innovacions que aplicaven, però que el temps els ha donat la raó. Pagesos que també han agafat responsabilitats en entitats i associacions del sector. Com diem en el programa, es fan un munt de jornades sobre recerca i innovació. El Pla anual de transferència tecnològica (PATT) és una plataforma potentíssima i, gràcies a la possibilitat que ofereix Internet, facilita que pugui arribar a molts pagesos d’arreu. Però sovint ens queixem que en molts casos no es tradueix en la seva implementació a les explotacions agràries. Per això, hem demanat a la cap del Servei d’Innovació Agroalimentària del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Maria Josep de Ribot, la seva participació en la Jornada, i li agraïm que hagi acceptat d’acompanyar-nos-hi.
Salvador Puig. Coordinador de la secció de Viticultura i Enologia de la ICEA
Programa
«Com aconseguir la incorporació de les innovacions a les explotacions agràries», a càrrec de Maria Josep de Ribot, cap del Servei d’Innovació Agroalimentària. Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
Les experiències:
«El cas de l’explotació cerealista Mas Mascó», a càrrec de Josep Maria Besora.
«El cas de l’explotació vitivinícola Albet i Noya», a càrrec de Josep Maria Albet.
«El cas de l’explotació frutícola SAT Ort Bell», a càrrec de Josep Antoni Ortiz.
«El cas de l’explotació hortícola Horta Soms», a càrrec de Josep Soms.
1. «Com aconseguir la incorporació de les innovacions a les explotacions agràries».
Maria Josep de Ribot va fer una àmplia explicació de l’activitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural en l’àmbit de la recerca, divulgació i capacitació per a potenciar la innovació i la seva aplicabilitat.
De l’exposició es desprèn el següent:
• El Pla Innova 2030 està molt enfocat en l’impacte i el relleu generacional de l’empresa i a enfortir la governança del sistema d’assessorament, amb més participació del sector.
• Hi ha una àmplia varietat d’instruments de suport.
• El Departament està treballant per una sinergia més gran entre projectes i per millorar la capitalització.
• Hi ha moltíssima demanda de subvencions en totes les línies que no es poden arribar a cobrir.
• Es realitzen moltes jornades sobre temes variats dins el PATT.
• S’han implementat sistemes de governança consistents a fer participar un ampli nombre de parts interessades (stakeholders).
• Es potencien les activitats de demostració.
• Dins la PAC hi ha els Grups Operatius orientats a la innovació, amb subvencions importants per a projectes pilots (210 projectes en execució).
Des del nostre punt de vista:
- S’aprecia una important diversitat d’instruments.
- Les xarxes han permès la difusió de la informació a un nombre molt important de persones.
- S’aprecia que cada vegada són més els que preparen els projectes per a aconseguir les subvencions.
vegeu la presentació
Les experiències.
2. «El cas de l’explotació cerealista Mas Mascó».
«De l’explotació agrària familiar a l’empresa pagesa de serveis».
- Breus apunts de la seva trajectòria: Finca de terres de secà a la Segarra, especialitzada inicialment en el cultiu d’ordi i altres cereals. El 1983 introdueixen la ramaderia amb integració amb Guissona (porcs). Pioners en la utilització de la sembra directa, sistema que utilitzen fins a l’actualitat i que avui es practica en el 90 % de la superfície a la Segarra. Als anys noranta inicien l’alternança de cultius (colza, camelina, etc.). Posteriorment, inclouen la ramaderia bovina. Recentment han construït una planta de compostatge i diversifiquen en l’oferta de serveis agrícoles amb maquinària agrícola que incorpora tecnologia puntera. Actualment, treballen unes 400 hectàrees, tenen uns 1.500 vedells i uns 2.000 porcs i ofereixen serveis a unes 2.000 hectàrees. Organitzativament, és una empresa familiar (pare-fill) amb assalariats i agricultors —membres de la família a temps parcial, en els seus termes, empresa pagesa de serveis.
- La recerca contínua d’innovació tecnològica-organitzativa: Introducció de la sembra directa, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida amb una finca experimental pròpia. Per a les terres de Ponent és la revolució més important en agricultura de secà dels darrers quaranta anys. El procés de transformació va durar uns nou anys fent proves constants a la finca experimental amb la Universitat. Aquesta col·laboració els ha permès fer un seguiment constant amb dades contrastades. Els beneficis de la sembra directa en secà permeten la retenció d’humitat, menys erosió, l’augment de la fertilitat, la reducció de costos de maquinària i la reducció d’emissions de gasos CO₂.
- La diversificació d’activitats és l’estratègia per a complementar la renda agrària. La ramaderia (bovina i porcina) es considera un complement indispensable per a la millora de la renda agrària en les explotacions extensives de cereals de secà i la rotació —alternança (introducció colza, pèsols, camelina, etc.)— i la sembra directa són una pràctica generalitzada, en què els rendiments que es poden obtenir són molt positius (més de 5.000 kg/ha de cereal). La inversió en maquinària porta a oferir serveis a altres explotacions (empresa de serveis) i la venda d’inputs. Actualment, introdueixen activitats vinculades amb la transició energètica: planta de compostatge i producció energètica (plaques fotovoltaiques per venda d’electricitat).
- Elements del futur de les explotacions agràries extensives de secà:
1. Tendència a la concentració davant l’augment dels costos (maquinària, etc.) i disminució de la població agrària. Les terres no s’abandonaran, sinó que es portaran per una sola persona/ empresa.
2. Tendència a la contractació d’assalariats agraris.
3. La mà d’obra qualificada és escassa: no només en les tasques de l’explotació, sinó que també manca qualificació en les empreses de venda dels inputs (comercials amb escassos coneixements sobre les millores tecnològiques que incorporen els productes que venen).
4. Els canvis del marc regulador davant de les innovacions tecnològiques són molt lents, la qual cosa suposa buits legals per a l’aplicació de determinada tecnologia o la venda de determinada producció (per exemple, la utilització de drons a l’agricultura i la complexitat per a aconseguir «marca» pel producte de compostatge).
vegeu la presentació
3. «El cas de l’explotació vitivinícola Albet i Noya»
«La curiositat i la necessitat ens porta a la recerca».
- Breus apunts de la seva trajectòria: Finca vitivinícola al Penedès. Des del 1978 aposta per la viticultura ecològica, de la qual són pioners i de l’elaboració de vi ecològic. Organitzativament, és una bodega empresarial familiar que té actualment 30 treballadors.
- Aposta per la sostenibilitat i la diversificació d’activitats: Vinculada a una forta conscienciació ambiental porta a fer els primers vins ecològics i a la introducció de varietats resistents per a ser menys dependents dels tractaments. Van introduir plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum. Van participar en el primer molí eòlic cooperatiu per a ser autosuficients energèticament (projecte Viure de l’aire 2018) i del reg de suport (indispensable per al conreu de la vinya al Penedès). Pel que fa a la diversificació, a més de la bodega pròpia realitzen visites a l’explotació, venda directa, enoturisme i disposen d’una sala polivalent per a fer-hi activitats.
- La recerca continua, diferenciació del producte i diversificació dins de l’explotació. La voluntat de recuperar varietats antigues i obtenir noves varietats més resistents als fongs que permetin menys tractament (encreuament de varietats amb gens de resistència) i la selecció de llevats autòctons són motors per a la recerca. És un esforç d’inversió (recerca de referents internacionals privats) i treballen amb centres de recerca a llarg termini.
- Elements de futur de les explotacions vitivinícoles al Penedès:
1. Cal resoldre la manca d’aigua al Penedès per evitar l’enfonsament del sector. La dessaladora és la proposta més adequada. Hi ha poques opcions per a diversificar la producció agrícola al Penedès, si no hi ha aigua.
2. Les tramitacions amb l’Administració són molt complexes i lentes, i són, per tant, un obstacle per a la introducció d’innovacions o marques.
informació de l’empresa
4. «El cas de l’explotació frutícola SAT Ort Bell»
«Caldrà continuar innovant per a no desaparèixer i tenir molta imaginació»
- Breus apunts de la seva trajectòria: Explotació orientada a la producció de fruita a Alpicat. Són pioners en la introducció de fruites com la nectarina, el paraguaià o les platerines. Organitzativament, és una empresa familiar dedicada al comerç a l’engròs que es converteix en SAT el 2003, ja que consideren que és la forma d’organització més adequada. Tenien uns 200 treballadors estacionals el 2012. Aquell any hi va haver una forta crisi de preus i van decidir canviar l’orientació de l’empresa. «Produïu molt i us arruïnareu».
- La diferenciació del producte com a eix de la seva trajectòria davant de les grans empreses de fruita de Lleida. Són pioners en la introducció de la fruita plana a Lleida (nectarines, paraguais, platerines…), la qual cosa els permet, en una primera etapa, guanys derivats de la novetat. Posteriorment, s’inicia la còpia per part de les grans empreses amb més capacitat tant de producció com de millora, que produeix excés d’oferta i caiguda dels preus. Coneixedors d’aquesta dinàmica, l’empresa sempre aposta per introduir noves varietats no existents. Hi ha un gran esforç de comercialització i de fer-se visibles en els mercats internacionals mitjançant la presentació en fires a fora de Catalunya. La família ha estat un gran aliat (entorn amb coneixements d’idiomes, vinculació amb l’empresa del fill des de molt jove). Davant, un futur incert amb un entorn de forta competència. Recentment fan un canvi d’estratègia empresarial i aposten per reduir la producció i buscar nous segments de mercats. Diversifiquen en producció —30 % fruita, 30 % olivera ecològica i 30 % figa ecològica— i diversifiquen cap a activitats d’elaboració i de turisme: deshidraten en fresc, infusions, dònut de poma recobert de xocolata. Tenen una marca pròpia de varietat de figa que han registrat. El registre de la varietat de la figa és la via per a mantenir el control d’oferta i la regulació del mercat davant de la gran empresa.
- Recerca de productes i elaboració de quarta gamma: Tota la trajectòria empresarial es caracteritza per la recerca constant de nous productes i la transferència de coneixement que obtenen a escala internacional. De l’Administració, els plans de millora del Departament d’Agricultura i la col·laboració dels centres de recerca (IRTA) en el procés de transformació dels productes són factors positius. Fora d’això, són crítics amb la burocràcia.
- Elements de futur de les explotacions de fruita:
1. «Caldrà ser un bon lector per a saber llegir què està passant en cada moment».
2. Els elements fonamentals de l’empresa agrària són la comercialització, la comunicació, l’endeutament i la gestió del deute. Amb dominar la producció, no n’hi ha prou.
3. Importància del partenariat: «buscar bons companys de viatge».
4. «Continuar innovant per no desaparèixer».
5. Tenir «molta imaginació».
vegeu la presentació
5. «El cas de l’explotació hortícola Horta Soms»
«La tutela (públic o privada) és bàsica en el procés innovador»
- Breus apunts de la seva trajectòria: Empresa familiar amb tres generacions dedicades al cultiu d’horta a Blanes (delta del Tordera). Nucli familiar orientat a la recerca de millores productives i noves formes de produir amb visites a l’estranger i generacions actuals amb estudis universitaris que aposten per la recerca de segments del mercat en els productes d’horta. Actualment tenen 25 treballadors i uns 50.000 metres d’hivernacles amb maquinària molt avançada. A partir del 2000, amb les inundacions provocades pel temporal Glòria, els canvis estratègics dels seus clients i la COVID-19, decideixen iniciar l’envasament del producte. «Créixer no és engreixar-se».
- Diversificació productiva orientada a la diferenciació i ventall de clients: Combinen el conreu d’horta tradicional orientat als canals de comercialització tradicionals amb varietats noves (d’origen asiàtic com la baby-leafe, tasoi, la bleda xinesa, mizuma, etc.) orientades a la restauració. De tenir un únic client, han passat a portar el producte embossat i arribar a un mercat més ampli, fonamentalment la restauració.
- Elements de futur
1. La qualitat de l’aigua: Cal introduir sistemes de reg que evitin la salinització.
2. Qualificació del personal: Cal promoure la qualitat versus la quantitat.
3. La importància de la tutela/ mentoria, sigui privada o pública.
4. La importància de fer xarxa territorial amb la col·laboració dels ajuntaments i l’Administració (Espai Agrari de la Baixa Tordera).
5. Estar present a l’àmbit local i també a escala nacional/internacional.
vegeu la presentació
6. Aspectes generals i comuns d’aquestes experiències innovadores
Segons la nostra impressió, de les diferents experiències presentades pels ponents es desprenen certs elements comuns, alguns mencionats de forma directa i d’altres indirectament.
- En tots els casos són agricultors amb orígens al sector agrari, amb un cert patrimoni transferit de generacions anteriors.
- La diversificació d’activitats ha estat l’estratègia que a més de garantir la supervivència de l’explotació, li ha permès evolucionar i progressar. S’han enfocat a augmentar el valor afegit.
- Hi ha una visió empresarial de l’activitat agrària, ja que hi ha una recerca per a la millora i la recerca de rendibilitat i continuïtat davant la incertesa.
- Hi ha un esforç per a diferenciar-se en totes les experiències.
- La recerca i la incorporació d’innovació són una constant en tota la trajectòria d’aquestes experiències.
- Són empreses adaptatives amb una estratègia dinàmica davant els canvis i d’aprofitament de nínxols de mercat.
- Es desprèn una aversió al risc moderada dels titulars/empresaris.
- Hi ha una importància del suport de la família en tota la trajectòria i relleu generacional bastant consolidat, amb les problemàtiques característiques de les empreses familiars.
- Els titulars/empresaris són molt actius en els seus respectius grups d’interès (sindicats, associacions de productors…)
- Tenen una visió crítica de l’actuació de l’Administració catalana (lenta i burocràtica) en temes relatius a la incorporació de les innovacions tecnològiques, la comercialització i els drets de propietat de marques/registres. En canvi, tenen una visió positiva dels ajuts per a la inversió, com els plans de millora.
- Destacats d’una manera molt positiva la col·laboració amb els centres de recerca aplicada (IRTA, universitats, etc.).
abr. 22, 2024
Escrit de Lourdes Viladomiu (ICEA- UAB)
El dia 11 d’abril, el Col·legi d’Economistes de Catalunya va organitzar una jornada molt interessant sobre el relleu generacional al sector agrari. Al final de l’escrit podeu veure el programa. En aquesta nota us resumeixo una sèrie d’elements que es van apuntar i també algunes reflexions meves sobre el tema.
En general, el relleu generacional al sector agrari es plantejava abans en termes de manteniment de la continuïtat de l’explotació agrària dins de la família. Si es produïa un trencament d’aquesta continuïtat, fos per falta d’hereus o per manca d’interès dels hereus en l’activitat de l’explotació, aquest fet es percebia com una gran pèrdua. La pèrdua no era únicament des d’un punt de vista econòmic, sinó també pels valors i per la tradició de l’explotació agrària familiar, i en el cas de Catalunya, pel que representa la masia, institució catalana, que sovint tenia una llarga història de segles de continuïtat. El relleu generacional era sinònim de la continuïtat de l’explotació agrària familiar en l’àmbit de la família.
A la jornada, i també en els plantejaments més recents de les administracions, el relleu generacional s’enfoca d’una manera més àmplia, és a dir, es consideren tots aquells grups de persones que vulguin realitzar una activitat agrària i que es vulguin instal·lar com a titulars d’una explotació, tant si tenen patrimoni agrari per heretar com si no.
Amb aquesta visió més àmplia, l’anàlisi de la incorporació de joves al sector es duu a terme posant el focus en l’existència de barreres que la dificulten, i estudiant les polítiques i intervencions per a contrarestar-les. Segons els estudis realitzats sobre el tema, les principals barreres es concreten bàsicament en: a) les dificultats per a accedir a la terra, tant de compra com de lloguer; b) la manca de crèdit; c) les dificultats per a complir els requisits, obtenir els permisos i autoritzacions per a iniciar una activitat empresarial; i d) la manca de prestigi de la professió.
Per a contrarestar aquestes dificultats s’han definit polítiques per a atreure joves. A la jornada es van assenyalar les iniciatives de la Generalitat de Catalunya (Estratègia de Relleu Generacional Agrari de Catalunya. Pla d’Acció 2023-2027) i les actuacions que realitza la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Dos joves nous, que s’han incorporat al sector i que són beneficiaris dels ajuts de la Generalitat, van reflexionar sobre la seva experiència específica i la incorporació en general del jovent.
Resumeixo tot seguit alguns elements de les aportacions dels participants:
— Francesc Reguant va afirmar que la informació disponible sobre les explotacions agràries i l’edat dels titulars transmet una idea deformada de la realitat. L’envelliment dels agricultors és sempre el punt de partida per a il·lustrar amb dramatisme el relleu generacional en el moment actual. Però els titulars de les explotacions no són els actius agraris, i de fet, els actius agraris són joves i, en canvi, entre els titulars hi ha molts jubilats i propietaris de terres, que sovint no han sigut mai actius agraris, i que no haurien de constar com a agricultors. Aquesta visió deformada és potenciada pel sistema d’ajuts actuals de la Política Agrícola Comú (PAC), que determina pagaments directes als titulars que normalment són propietaris i no necessàriament gestors de cap activitat agrària.
— Mar Garriga ens va explicar el popurri legislatiu que existeix al voltant del titular del patrimoni de l’explotació i del que efectua realment l’activitat empresarial. La llei no facilita separar el patrimoni de la gestió de l’activitat agrària empresarial. A més a més, segons la seva experiència, la separació no és fàcil, és a dir, a efectes d’explotació, com establir de qui són les vinyes, del propietari de les terres o del que les fa produir. En conseqüència, amb una visió de jurista, passar de la noció d’explotació agrària a la d’empresa agrària, i de titular d’explotació a empresari agrari resulta difícil. I encara que existeixen elements jurídics, la transmissió de propietat i/o gestió és complexa, la qual cosa dificulta el relleu.
— Els perfils dels joves que demanen ajuts per a la incorporació al sector poden dividir-se en quatre grups: els joves arrelats, que són els que venen de pagès i sempre han estat a l’explotació o estudiant; els tradicionals mòbils, és a dir, persones que tenen origen a pagès però han treballat fora i després decideixen reincorporar-se, els nouvinguts rurals, que no tenen patrimoni familiar agrari però sempre han viscut en un entorn rural, i els nouvinguts urbans que no tenen lligam amb el món rural, ni disposen de patrimoni. Els nouvinguts representen una de cada tres sol·licituds per a l’ajut d’incorporació. Estem davant d’un nou perfil de persones interessades en el sector. Els nouvinguts no són l’excepció. Cal també, a més a més, afegir immigrants que sense demanar ajuts s’estan incorporant a l’activitat agrària com a gestors de parcel·les petites.
— El cas d’Anna Ferran correspon als joves arrelats, i parteix del patrimoni familiar agrari, en què la seva incorporació va motivar que el seu pare fes donació de terres per tal de complir amb els requisits exigits dels ajuts. Apunta que si no hagués estat per les terres del seu pare, no hauria trobat terres per a arribar a la dimensió exigida, ja que les poques opcions que surten al mercat se les queden les empreses grans. No ha rebut encara l’ajut, fa dos anys que l’espera. No parla de la viabilitat econòmica, perquè és molt recent i, de fet, és part de la finca del seu pare. És una incorporació fàcil, davant de la qual cal preguntar-se si l’ajut només ha servit per a transmetre d’una manera anticipada un patrimoni a la filla, encara que la unitat de gestió continua sent la finca original.
— Arnau Sabaté va estudiar medi ambient i ha muntat una granja de pollastres ecològics en una finca de la seva família, tot i que els seus pares no van treballar mai en l’agricultura. Indica que sense patrimoni familiar és impossible incorporar-s’hi. Assenyala que amb el que obté de la venda dels pollastres no li surten els comptes. Ho complementa amb els ingressos que li proporcionen les visites escolars a la granja i d’ensenyar el projecte a altres col·lectius. Explica que una vegada t’incorpores, fins i tot quan disposes de patrimoni familiar, cal obtenir ingressos addicionals, diversificant les fonts d’ingressos per tal d’assegurar la rendibilitat econòmica al marge del que preveia el seu pla de viabilitat.
En la meva opinió, la reducció del nombre d’explotacions i la seva falta de relleu generacional és un fet que comparteixen totes les regions del món que tenen un model agrari que es basa en explotacions familiars i que és conseqüència dels canvis que s’operen a l’estructura productiva del sector primari. Crec que és un problema fals i que la seva percepció està deformada pel fet de voler mantenir una estructura que ha evolucionat i de no haver considerat prou els canvis que s’estan produint en el sector agrari. M’explico, actualment, amb menys unitats empresarials, s’obté una producció més gran a causa de les economies d’escala i a l’increment de la productivitat. Si en les unitats productives existents es manté la producció i les empreses són econòmicament viables, no és cap drama perdre explotacions ni que no hi hagi relleu. A més a més, les formes laborals estan canviant i el treball el duen a terme cada cop més els assalariats que han substituït les ajudes familiars. Les explotacions petites desapareixen i les que es queden augmenten la seva dimensió de manera que sovint són necessàries cada cop més hectàrees per a aconseguir la viabilitat de les empreses del sector agrari. El paquet tecnològic que s’està incorporant avui dia en el sector amb la digitalització i noves tècniques menys agressives amb el medi i menys exigents en inputs semblen exigir unes inversions que només es poden amortitzar si es disposa de grans explotacions, o s’apliquen pràctiques d’externalització (com les que afavoreixen algunes cooperatives).
Però a part de l’estratègia convencional de modernització de les explotacions agràries, existeix la possibilitat de posar en pràctica models d’aprofitament de les economies de diversificació. En aquest cas, les empreses agràries diversifiquen els seus ingressos a partir de la realització de diverses activitats per part dels membres de la família. Es fan «pluriactives» i «pluringressos». Fa ja uns anys, en el marc d’un projecte europeu, vam fer una enquesta sobre les fonts d’ingressos i activitats d’una àmplia mostra d’explotacions a Catalunya i la riquesa d’opcions ens va sorprendre. La proximitat d’un ampli mercat urbà i periurbà, la importància del turisme, les opcions de producció d’energia, la riquesa gastronòmica, les residències secundàries, entre altres factors, avalen moltes opcions alternatives. Malgrat tot, el model de pluriactivitat no es té prou en compte pel que fa a la intervenció pública agrària catalana.
Les polítiques de relleu generacional, com la de la Generalitat, pretenen potenciar explotacions agràries professionals viables, és a dir, exigeixen un pla de viabilitat econòmica amb un nombre suficient d’hectàrees de terra que garanteixi la generació d’un lloc de treball d’una persona, a dedicació exclusiva. La viabilitat econòmica s’ha d’obtenir exclusivament de l’activitat agrària (amb alguna transformació i venda directa). Amb aquests condicionants només es poden aprovar plans avalats per patrimonis preexistents, tota la resta dels sol·licitants proposen projectes empresarials amb un alt risc de dificultats econòmiques en el futur. Els criteris d’elegibilitat són els propis de les explotacions agràries convencionals i resulten, en la meva opinió, totalment inadequats per a afavorir empreses emergents agrorurals i la seva continuïtat en el temps. Tal com l’Arnau va descobrir ben aviat, els comptes no sortien només de la producció de pollastres ecològics, calia diversificar els seus ingressos. L’experiència del programa Leader és un element que pot ajudar molt a entendre la riquesa de la pluriactivitat i la seva importància com a estratègia de manteniment de la població jove en el món rural. Però també en aquest àmbit la legislació no ajuda, ja que crear una empresa amb molts àmbits d’activitat és complex, costós i demana molt de temps i tràmits per a arribar a aconseguir la seva legalització.
D’altra banda, les polítiques de relleu generacional han de fer front a unes mesures de política agrària que van en sentit contrari. Em refereixo als ajuts directes de la PAC, els quals corresponen gairebé al 70 % del seu pressupost. Aquests ajuts es basen en uns drets de cobrament inscrits a la terra. Són ajuts que proporcionen una renda a la tinença de terra al marge de la seva activitat productiva. De manera que la recepció d’aquests ajuts descoratja la transferència d’una manera regulada de la terra. I sense papers no és possible sol·licitar els ajuts d’incorporació. La PAC dels ajuts directes representa una nova barrera força important per a la incorporació de joves, que s’afegeix a les altres dificultats ja esmentades anteriorment.
Per últim, vull indicar que la proposta, que l’Arnau ens va fer a la jornada, de l’establiment d’una renda agrària bàsica per a fer viables econòmicament els nous incorporats no la veig convincent. Em recorda molt el «Plan de Empleo Rural (PER)» d’Andalusia i Extremadura i tot el seu impacte en termes de corrupció i disfuncionalitats en el mercat de treball. No obstant això, penso que seria interessant organitzar algun dia un debat sobre el tema, ja que és la proposta més innovadora per als joves pagesos protagonistes de la «revolta» d’aquestes últimes setmanes.
En síntesi, el relleu generacional és una problemàtica mal plantejada en el marc d’una política agrària desastrosa —la PAC dels pagaments directes per tinença de terres—. Si volem joves en el món rural català, hem d’anar cap a unes empreses diversificades, amb una tramitació àgil per a unes empreses emergents que requereixen flexibilitat, velocitat en la tramitació administrativa i suport públic i privat.
Ponències
«Una nova mirada sobre l’estructura de les empreses agràries»
Francesc Reguant Fosas, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya
«Instruments jurídics de i per al relleu generacional»
Mar Garriga Filgueira, cap del Servei Jurídic i Laboral de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)
«Realitat fiscal i burocràtica dels ajuts per a la incorporació de joves»
M. Àngels Capdevila Subirana, doctorant de dret financer i empresària ramadera
«Estratègia per al relleu generacional agrari»
Laura Dalmau Pol, subdirectora general de Planificació Rural (Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural)
Experiències
«Acció per a la dinamització de joves»
Josep Dadon Paz, responsable de Desenvolupament Rural a la Generalitat de Catalunya (Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural)
«El cooperativisme europeu front al relleu generacional»
Domènec Vila i Navarra, cap de la Unitat de Serveis Empresarials de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
«La meva incorporació a la Masia Cal Viló»
Anna Ferran Arnavat, pagesa viticultora
«La creació de la nova empresa ramadera AVIAT»
Arnau Sabaté Gil, pagès avicultor
Col·loqui
Cloenda
Àngel Hermosilla Pérez, secretari general del Col·legi d’Economistes de Catalunya
febr. 14, 2024
El passat dijous 1 de febrer es va celebrar un d’aquests actes merescuts i entranyables que deixen bona boca a tots els assistents.
Sota el títol Tres motors del sector agroalimentari català es pretenia i crec es va aconseguir fer un reconeixement a tres persones destacables per la seva marcada personalitat, lligades al món agrari.
La Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, estava plena de gom a gom i això ja és un bon termòmetre de l’interès d’aquesta trobada. Vull destacar els dos blocs que van tenir lloc, després de la presentació que va fer en Jordi Sala, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA).
D’una banda, la lectura dels tres ponents lligats als tres personatges que van recordar qui eren i què varen fer i, de l’altra, la participació del públic, que va complementar d’una manera molt agraïda la cloenda de l’acte, comentant fets puntuals també dels tres actors de la nit. Aquesta va ser la millor manera de tancar una jornada que segurament es va fer curta pels que vàrem assistir-hi.
Enteníem que havien passat quasi deu anys del traspàs d’en Peix, en Tarragó i en Maymó i en un moment molt convuls del sector agrari vam pensar què farien i què decidirien els nostres tres protagonistes per millorar l’atzucac en què ens trobem.
En qualsevol cas va quedar demostrat que la gent té memòria històrica quan l’ICEA planteja actes com aquest.
Presentació de l’acte, per Jordi Sala, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris
Recordant Jordi Maymó, per Joaquim Ros, exdirectiu de Mercabarna
Recordant Jordi Peix, per Joan Vallvé, exconseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Recordant Josep Tarragó, per Josep Usall, director de l’IRTA
febr. 12, 2024
La complexitat dels nous reptes. L’oportunitat dels nous sistemes
Barcelona, 13, 14 i 15 de març 2024
Formulari d’inscripció
Ara ja fa temps que tenim consciència que estem en un canvi de cicle històric. Les mostres repeteixen altres etapes de la història. El planeta funciona amb total autonomia sense que nosaltres puguem ni conèixer ni entendre el que passa, ens trobem immersos en les seves variacions. Terratrèmols, volcans i, sobretot, canvi climàtic afecten tant la forma de vida, com l’habitatge o les comunicacions, així com les organitzacions socials i, no cal dir, l’economia.
Davant aquests grans canvis, el que ens cal és buscar la millor manera d’adaptar-nos i en positiu. És evident que caldrà que deixem allò que ara sabem que ens perjudica com les energies fòssils. També sabem que els elements que conformen el nostre planeta són finits i, per tant, cal buscar la manera de ser sostenibles en la part bàsica pel nostre sistema vital.
Fa un temps, vàrem presentar un tríptic amb la proposta d’aquesta diversitat de temes amb una visió multidisciplinària, tal com és la nostra vida, i això ho hem fet per aplegar-nos tots junts i en puguem parlar per poder fer propostes d’adaptació a aquest canvi.
Ara ja hem rebut les vostres propostes i, per tant, volem que les presenteu i animem a tothom qui hi tingui interès a participar-hi i aconseguir uns resultats prou amplis per sentir-nos-hi reflectits.
Si mireu el programa hi trobareu persones molt competents que ens faran conferències i participaran en les taules rodones. Aquesta vegada, hem potenciat les taules rodones en què poden participar moltes persones, tant expertes com practicants i, per tant, coneixedores de primera mà.
També hi trobareu la informació per a la inscripció i en la nostra pàgina web anirem afegint les novetats que tant poden ser en relació amb el programa mateix i notícies referents, com amb el programa definitiu amb horaris i les comunicacions.
Als debats, hi està tothom convidat.
Us hi esperem!!!
gen. 30, 2024
Aquest primer mes de l’any 2024 han estat notícia les manifestacions dels agricultors alemanys, francesos i romanesos. S’han d’entendre com l’expressió més recent d’una onada de descontentament del sector agrari europeu. Una onada que va començar l’estiu de l’any 2022 als Països Baixos i que s’ha anat estenent com una taca d’oli per altres països de la Unió Europea.
Més enllà dels titulars —la còlera del camp alemany, crisi agrícola a la UE…— i d’una mena de descontentament estructural del món agrari, fora bo donar una ullada als elements que hi ha al darrere d’aquestes protestes. Comencen dient que a la majoria de països hi ha hagut un factor que ha funcionat com a disparador de les protestes, però com passa gairebé sempre amb els fenòmens socials, al darrere hi ha més d’un element, una mena de «tempesta perfecta» fent referència a un conjunt divers de factors que en un moment donat han generat aquest moviment.
Les normes ambientals i de benestar animal: excés regulador?
Les mesures lligades a l’anomenada «transició ecològica» són un d’aquests factors. El desencadenant de les primeres manifestacions als Països Baixos el juny-juliol de 2022 van ser els plans del Govern de reduir el nombre de caps de bestiar a fi i efecte de reduir en un 40 % les emissions d’òxid de nitrogen per a l’any 2030. El mateix va succeir a Bèlgica, on els plans de Govern regional de Flandes per a reduir les emissions de nitrogen procedents de la ramaderia van desencadenar les manifestacions del març de 2023. Al marge de les mesures dels Estats membre, l’acord provisional aconseguit el desembre passat pel Consell i Parlament Europeu per incloure les granges porcines i avícoles dins de la Directiva d’Emissions Industrials (DEI) podria posar en dubte la continuïtat d’algunes instal·lacions ramaderes.
Més enllà de les emissions del bestiar, estan pendents una sèrie de regulacions ambientals projectades per la Unió Europea dins del Pacte Verd Europeu (European Green Deal), el full de ruta de l’actual Comissió Europea presentada el desembre de 2019 amb l’objectiu de convertir Europa en «el primer continent climàticament neutre del món» l’any 2050. El maig de 2020 la mateixa Comissió va presentar la plasmació del Pacte Verd Europeu al sistema agroalimentari, l’anomenada estratègia de la granja a la taula (From farm to fork). L’estratègia de la granja a la taula fa esment de la necessitat de transformar els mètodes de producció dels agents de la cadena alimentària. Aquests canvis inclouen reduir d’aquí a 2030 l’ús de plaguicides químics en un 50 %, de fertilitzants en almenys un 20 % i la venda general d’antimicrobians per a animals de granja i d’aqüicultura en un 50 %. En paral·lel a aquestes restriccions, s’anuncia l’objectiu que almenys el 25 % de les terres agrícoles de la Unió Europea s’utilitzin en agricultura ecològica d’aquí a 2030. I finalment l’estratègia per a la biodiversitat urgeix que «almenys el 10 % de la superfície agrària torni a estar ocupat per elements paisatgístics de gran diversitat».
No cal dir que la materialització d’aquestes restriccions ambientals ha generat una allau de crítiques de les organitzacions agràries europees i la sospita que poden comportar una caiguda de la producció agrària a la Unió Europea acompanyada d’un descens dels rendiments i una pujada dels costos. El rebuig a les propostes de l’estratègia de la granja a la taula va més enllà de les organitzacions agràries. El passat mes de novembre el Ple del Parlament Europeu va rebutjar un projecte legislatiu per a reduir l’ús de pesticides. Per contra, a les mateixes dates es va arribar a un acord provisional entre el Parlament i la Comissió sobre la Llei de recuperació de la natura, una iniciativa criticada pel que pot tenir de pèrdua de terres en cultiu.
Pel que fa a Alemanya, les crítiques es dirigeixen també a les elevades exigències ambientals imposades pel ministre d’Agricultura per rebre ajuts directes per determinades pràctiques sostenibles (eco-esquemes ambientals), el que s’ha traduït en un baix percentatge de beneficiaris. Les canviants i creixents exigències relacionades amb el benestar animal també han estat objecte de crítiques acompanyades de la petició d’ajuts públics per tirar endavant les inversions necessàries per a complir les exigències.
Reducció d’ajuts, augment de costos i preus justos
D’acord amb els titulars de la premsa, la retallada de bonificacions fiscals ha estat la queixa més important a les manifestacions d’agricultors a Alemanya i França al llarg del gener d’enguany. La prevista eliminació dels beneficis fiscals pel dièsel agrari a Alemanya ha estat la queixa més visible a les manifestacions de gener d’enguany a aquest país. També a França i Romania anuncis en el mateix sentit han alimentat les protestes agràries.
La reducció de la bonificació fiscal pel dièsel agrari té a veure amb l’acció climàtica i, més concretament, amb les emissions de diòxid de carboni, ja que el dièsel és un carburant fòssil. S’explica, però, també per les polítiques de retallades de la despesa pública a fi i efecte d’equilibrar els pressupostos públics. En tot cas el seu efecte sobre els agricultors a curt i mitjà termini és el d’augmentar els costos energètics dels productors atesa la dificultat per a substituir el dièsel com a carburant. Augment de costos que se sumaria a pujades de preus d’altres inputs no compensades per un augment de preus de venda dels productes.
El conflicte bèl·lic a Ucraïna va comportar un augment notable dels preus, almenys fins a l’estiu de l’any 2022, de l’energia, fertilitzants, pinsos i fitosanitaris amb un gran impacte amb els costos de producció. Addicionalment els episodis de sequera i altres inclemències meteorològiques (inundacions, entre altres) han reduït els rendiments i, en el cas de la sequera, s’han augmentat els costos de l’aigua. L’augment de costos no transferibles als preus de venda és una de les denúncies típiques a les manifestacions agràries.
L’acord de lliure comerç amb Ucraïna i altres acords comercials
Des del juny de 2022 i fins al juny d’enguany les mercaderies procedents d’Ucraïna tenen accés lliure al mercat interior de la UE. Ucraïna és un gran productor agrari, la qual cosa ha comportat un més que notable augment de les seves exportacions agràries especialment als països veïns (Polònia, Romania, Hongria…). A més a més, del cas prou conegut dels cereals, la creixent entrada de sucre, ous i aus des d’Ucraïna ha generat descontent al sector agrari de la UE.
Segons les dades de la Comissió, les importacions de sucre des d’Ucraïna van passar de 40.172 tones el 2021-22 a 406.777 tones el 2022-23. A més, l’augment en quasi un 40 % de la superfície cultivada el 2023-24 podria augmentar substancialment aquest flux. Pel que fa a la carn de pollastre ucraïnesa, les importacions de la UE han augmentat un 150 % des de la guerra i les d’ous un 100 %.
Als efectes del lliure comerç amb Ucraïna s’afegeix una queixa recurrent, la creixent entrada de productes agraris de tercers països gràcies al creixent nombre d’acords de lliure comerç firmats per la UE i la denúncia de la competència deslleial que suposen les importacions de béns agraris produïts amb requeriments ambientals, socials i de benestar animal molt diferents dels propis de la Unió. Tot sense oblidar «l’espasa de Dàmocles» que pot suposar el previst acord de lliure comerç amb el Mercosur.
Burocràcia i sentiment de culpabilització
«Em passo el 60 % del meu temps al despatx i el 40 % a sobre el tractor», explicava un pagès francès present a les manifestacions, cal entendre que amb una certa exageració. En tot cas, una altra queixa que s’ha sentit a l’onada de protestes és la que fa referència a l’augment dels tràmits burocràtics impulsats per les Administracions agràries i ambientals com ara l’exigència dels quaderns de camp digitals rebuda críticament pels pagesos pel que té de complicada la tramitació.
La sensació de creixent burocratització s’acompanya d’un sentiment per part dels pagesos de ser injustament culpabilitzats per fenòmens com les emissions de gasos amb efecte hivernacle, el malbaratament de l’aigua, el maltractament als animals, la degradació dels sòls o l’ús de pesticides, fenòmens associats a l’agricultura convencional o industrial. La manca de comprensió del món rural per part dels urbanites és un tema que vindria agreujat per la creixent sensibilitat davant dels temes ambientals.
El paper de la «nova PAC»
Finalment, fora bo plantejar-nos quin paper té en tot això la «nova PAC», és a dir, la reformada política agrària europea pel període 2023-2027 i els corresponents plans estratègics estatals per a l’aplicació d’aquesta, que tot just fa un any que va entrar en vigor. Tot fa pensar que vam posar en marxa una PAC sense tenir en compte les directrius del Pacte Verd Europeu i especialment els impactes dels objectius ambientals de l’estratègia de la granja a la taula. No es va fer un estudi dels impactes d’aquests objectius sobre les produccions i les rendes agràries europees, i no s’ha dotat la PAC de mecanismes i ajuts per a acompanyar aquesta transició.
Més enllà de les exigències ambientals, la nova PAC continua amb un sistema d’ajuts directes desacoblats, majorment subsidis per superfície agrària, que li resta flexibilitat i recursos financers per a afrontar les repercussions d’esdeveniments com la guerra a Ucraïna o la sequera al sud d’Europa.
Tot això ha forçat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a convocar un «diàleg estratègic» sobre l’agricultura i la transició verda amb l’objectiu de delinear un «marc estratègic» per al sector agrari europeu. Sorprèn, però, que aquest diàleg es convoqui quasi quatre anys després de l’aprovació de l’estratègia de la granja a la taula i un any després de posar-se en marxa els plans estratègics de la política agrària.
Jordi Rosell i Foxà, professor de la UAB i soci de la ICEA
gen. 25, 2024
Crònica de Lourdes Viladomiu sobre la conferència d’Alicia Langreo, feta a la ICEA el 18 de gener de 2024
A l’esquerra, Alicia Langreo, conferenciant. A la dreta, Lourdes Viladomiu, presentadora de l’acte.
Les empreses de serveis al sector agrari han estat molt poc estudiades i la informació disponible és molt escassa.
Alicia Langreo fa anys que es dedica al seguiment d’aquest tema, però les dades de què disposa són de fa més de deu anys. Amb tot, és la persona que més s’ha dedicat a l’estudi de les empreses de serveis a l’agricultura espanyola i, molt especialment, a les empreses de serveis especialitzades en maquinària. Amb les poques dades disponibles, s’estimava que, a principis del segle actual, divuit mil agricultors declaraven fer treballs amb maquinària per a altres agricultors i vuit mil empreses tenien com a objecte la realització de treballs amb maquinària per a l’agricultura.
Importància de les empreses de serveis
A causa de la petita dimensió de les explotacions agràries i de l’existència de molts «agricultors desactivats», les empreses de serveis al sector agrari han tingut, i tenen, un paper molt important. L’existència d’aquestes empreses de serveis ha permès als agricultors accedir a una maquinària que no haguessin pogut adquirir, a uns coneixements de què no disposaven, a mantenir en producció terres en les quals el propietari no estava interessat a treballar, a disminuir la càrrega laboral, a convertir costos fixos en variables, a assumir menys riscos i a incrementar la productivitat.
De tal manera que aquestes empreses han contribuït a accelerar la introducció d’innovacions tecnològiques que no sempre s’haguessin pogut incorporar per manca de mitjans econòmics i de coneixements. De fet, han dut a terme una revolució silenciosa que no ha estat prou considerada.
Amb la mecanització, va adquirir importància en el sector l’externalització de tasques i la corresponent aparició d’empreses de serveis, però, amb cada onada de canvi tecnològic, la importància d’aquest tipus d’empreses creix i es fa cada cop més evident.
A la conferència es repassen diferents sectors, i es mostra que tots ells s’han vist o s’estan veient afectats per l’externalització de tasques. En general guanyen importància les empreses de serveis quan s’introdueixen innovacions que comporten la utilització de maquinària de cost elevat.
La rellevància de les empreses de serveis canvia en els diferents sectors. En alguns casos tenen un protagonisme total com en el cas del sucre. O han estat a la base del desenvolupament ràpid de certs conreus, com en el conreu dels festucs. En altres, com en la viticultura, les empreses de serveis s’han desenvolupat en paral·lel a un canvi productiu molt significatiu, com en el cas de l’avanç de les vinyes emparrades.
El desenvolupament de l’agricultura de precisió i la incorporació de la digitalització augura un nou increment de la importància d’aquest tipus d’empreses.
D’altra banda, es destaca que les empreses de serveis tenen un paper cada cop més actiu en la gestió i estructuració de la cadena productiva i no només en la realització de tasques amb maquinària i laborals.
Explotacions familiars i empreses de serveis
Moment de la conferència d’Alicia Langreo
Moltes de les empreses de serveis són gestionades per agricultors que han diversificat els seus ingressos duent a terme també tasques per a altres agricultors amb la seva maquinària. Aquest és el model més abundant a Catalunya, però també hi ha empreses de serveis especialitzades, siguin cooperatives o privades. L’entrada de nous fons d’inversió al sector agrari sembla potenciar aquests tipus d’empreses de serveis, ja que aquestes noves inversions es complementen fàcilment amb les empreses de serveis.
Des dels anys seixanta, els sindicats agraris i els ministeris d’agricultura dels diferents països europeus han basat el seu «relat» en l’explotació agrària familiar tradicional i la manera de mantenir-la i professionalitzar-la. Les empreses de serveis no s’adeqüen a aquest «relat», la qual cosa explicaria la poca consideració d’aquest model de funcionament del sector agrari i la raó per la qual les polítiques agràries i la informació agrària no les tenen en compte.
Finalment, assenyalem que la consideració de la importància de les empreses de serveis al sector implica la relativització del dramatisme que actualment s’aplica a factors com l’envelliment del col·lectiu d’agricultors, la manca de relleu generacional, el risc d’abandonament de terres, la caiguda de la producció, etc. Cal, de tota manera, remarcar que les empreses de serveis comporten una cessió de competències dels agricultors que no és gaire ben acceptada pels defensors de l’agricultura familiar tradicional.
Documentació de la conferència
des. 20, 2023
La revista Quaderns Agraris, editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar l’edició digital d’accés obert del núm. 54-55.
El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació:
Sumari
Les principals malalties de l’ametller a Catalunya. Gemma Pons-Solé, Jordi Cabrefiga, Jordi Sabaté, Jordi Luque
Una aproximació a l’anàlisi de les sèries de preus dels productes forestals a Catalunya: l’exemple de la tendència del pi roig. Adriano Raddi
El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) a Catalunya. Carles Riba-Romeva, Joaquim Sempere, Josep Maria Peiró, Eduard Furró
La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE : evolució de la producció i del comerç durant els primers vint anys (1985-2005) i perspectives davant del tractat amb l’Àfrica austral, Mercosur i el Brexit. Joan Esbrí-Castell
L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?. Assumpta Serra-Clota
Agrofòrum
Actes de la Primera Jornada de Treball de la Societat Catalana de Patologia Vegetal. Josep Usall, M. Isabel Trillas, Jordi Luque, Francesc Xavier Sorribas, Isidre Llorente
Actes de la Segona Jornada Masia i Territori: «Allotjament turístic al món rural». Presentació. Assumpta Serra-Clota
Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català: adaptació i contradiccions de la mateixa normativa. Anna Maria Martínez
Els establiments de turisme rural davant el repte de les noves modalitats d’allotjament (habitatges d’ús turístic). Ramon Corominas
Sostenibilitat i salut a l’edificació. El cas de la rehabilitació de la masia Can Parets a Llerona. Toni Solanas
Agroturisme versus turisme rural. Josep Margenat
El turisme rural, nous reptes. L’Observatori del Turisme Rural. Enric López
Síntesi. Martí Cors
També podeu accedir visitant la pàgina web de la revista.
des. 19, 2023
A l’assemblea de la ICEA del passat 12 de desembre de 2023, Ramon Enric Pintó i Vilella va prendre el relleu com a coordinador de la Secció Forestal de Salvador Ordóñez, que ha estat el responsable d’aquesta secció durant els darrers dos anys i ha fet aquesta feina amb dedicació.
A continuació, us presentem la programació d’activitats de la Secció Forestal que Ramon Enric Pintó proposa:
La ICEA, des de l’inici, ha tingut la voluntat de ser una institució de reflexió i de ciència agrària (en aquest cas la forestal). Amb aquest esperit i la proposta de treball del curs 2024, suggereixo considerar els nou punts següents:
- Mantenir el Fòrum Forestal de Barcelona, i que es recullin i divulguin els debats que s’hi desenvolupen.
- Proposar una reflexió sobre el desenvolupament de la gestió forestal en els espais protegits de Natura 2000 i especialment en els parcs naturals. Focalitzar-nos en els conceptes: gestionar / conservar / valorar.
- Fer un seguiment del desenvolupament de l’Agència de la Natura i fer les gestions necessàries per ser membre dels seus consells, així com de les juntes rectores dels parcs naturals.
- Fer una diagnosi de la relació entre Administració i administrat/da en el context forestal.
- Promoure un debat social unint, en el mateix context, tots els actors vinculats a l’ús del bosc amb el títol: Contribució social a la vida del bosc.
- Endegar el projecte del «Llibre blanc del món forestal de Catalunya», formant un grup de treball específic per a aquest projecte.
- Obrir una secció en el Butlletí quinzenal de la ICEA amb un article curt (d’opinió, proposta, mercat, gestió, conservació, etc.) sobre la temàtica forestal. (Caldria encarregar aquest compromís a un o dos membres de l’equip.)
- Coordinar-nos amb la Secció d’Agricultura i la de la Ramaderia per considerar el valor de l’equilibri entre els tres vectors de la gestió del territori agrari, ja sigui en els espais agraris (oberts) com en els periurbans, sense deixar de costat tot el que pot fer referència al món rural i el seu desenvolupament.
- Promoure el desplegament de les lleis (Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris), com a instruments estructurals.
12 de desembre de 2023
nov. 17, 2023
El passat 9 de novembre es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans la jornada La vitivinicultura amb denominació d’origen als Països Catalans: situació actual i nous horitzons.
En representació de la ICEA, el seu president, Jordi Sala, va donar la benvinguda als assistents, presencials i en línia, i va glossar la figura de Prat de la Riba, fundador de l’Institut d’Estudis Catalans, que des dels seus inicis té, entre altres funcions, establir ponts i col·laboració entre les persones de les terres de parla catalana. Avui en serà una mostra.
I va presentar la Institució d’Estudis Agraris ICEA, filial de l’IEC, especialitzada en l’àmbit agrari i el desenvolupament territorial. En concret, la Secció de Viticultura i Enologia, creada fa més de vint-i-cinc anys, ha fet un gran treball en el coneixement de la viticultura i de les varietats de raïm dels Països Catalans, i també en aspectes com la salut, l’economia, el canvi climàtic, etc.
Tot seguit, va agafar el torn Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA, que va actuar com a conductor, i que va fer la presentació de la jornada i dels ponents (vegeu-ne l’escrit).
Josep Maria Puiggròs va impartir la ponència «Evolució històrica de la vitivinicultura dels Països Catalans com a embrió de les nostres denominacions d’origen» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Anton Castellà va presentar la «Vitivinicultura amb DO al Principat: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Joan C. Martín va presentar la «Vitivinicultura amb DO al País Valencià: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Antoni Bennàssar va presentar la «Vitivinicultura amb DO a les Illes Balears: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Fabrice Rieu va presentar la «Vitivinicultura amb DO a la Catalunya del Nord: situació actual i futura» (vegeu-ne la presentació). enllaç
Després d’aquestes presentacions es va fer una taula rodona amb els ponents i amb la participació del públic, en què es va posar en relleu la preocupació per la greu sequera que està patint la viticultura, sobretot al Principat i la Catalunya del Nord, i els efectes del canvi climàtic que afecta tot el conjunt dels Països Catalans. També la necessitat i la dificultat de les DO d’adaptar els seus plecs de condicions als canvis que s’estan produint, tant per les condicions climàtiques, com pels canvis en els hàbits de consum.
En els tres territoris, estan creixent més les IGP que les DO, en el cas de Catalunya la DO Catalunya, pel fet de ser més flexible i potencial.
També es va parlar del fenomen de la viticultura d’alçada o de muntanya, com a una de les maneres d’adaptar-se al canvi climàtic, però que sovint es fan amb varietats més centreeuropees.
Tots els ponents van coincidir en la importància de preservar el material genètic, que s’ha demostrat que és molt important per la seva resiliència davant del canvi climàtic.
Finalment, es va valorar molt positivament la jornada i es va manifestar l’interès a donar-li continuïtat, portar-la als altres territoris dels Països Catalans i promoure estudis i recerques de manera conjunta.
Montse Nadal va presentar els vins dels quatre territoris que es van tastar al final de l’acte. enllaç
Alba Balcells, directora general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, INCAVI, va fer la cloenda de la jornada, tot explicant les diferents línies de treball de l’INCAVI i va destacar les tres grans prioritats: adaptació al canvi climàtic, fer front a les noves tendències neoproteccionistes amb el tema de la salut i la digitalització, que cal aprofitar per donar més transparència, equitat i valor de les diferents baules del sector.
Es tracta d’un sector que ha hagut de fer front a reptes ingents com la pandèmia, les guerres, la inflació, els increments de costos de producció, però que ha demostrat una gran resiliència. Tanmateix, és un sector que cal cuidar i acompanyar per aconseguir que tingui futur i el paper de les DO n’és fonamental.
Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA
Recupereu la sessió
nov. 8, 2023
Amb motiu de la Jornada que celebrem el 9 de novembre sobre «La Vitivinicultura amb D.O. als països catalans», parlem amb Salvador Puig, actual coordinador de la Secció Viticultura i Enologia de la ICEA, que va ser director general de l’INCAVI entre el gener de 2016 i el maig de 2021.
- Segons un estudi de 2021 liderat per INNOVI, Catalunya és una de les zones on més ha augmentat la compra de vi en tenda física, liderant aquest increment a nivell europeu. A Catalunya, el 19% dels consumidors ha utilitzat la compra en línia per a comprar vi. A la Xina, el 52% compra en línia. Per què tanta diferència? Quines particularitats tenen els consumidors catalans?
Catalunya és un país vitivinícola i com a tal amb una cultura del vi important, que cal cuidar. Això explica que molts consumidors opten per comprar el vi en una tenda física, on poden comentar i rebre assessorament del personal de la botiga. En canvi, Xina no té aquesta cultura i el perfil del consumidor de vi és molt diferent, amb un alt poder adquisitiu i acostumat a utilitzar aquest canal de compra.
- Quina posició té actualment el vi català amb DO a Catalunya? I a l’estat espanyol?
Tot i que ha augmentat considerablement el consum de vi de les DO catalanes a Catalunya, passant del 28 % (any 2010) a prop del 50 % actualment, encara no es correspon al que seria normal amb un país vitivinícola com el nostre. Estem referint-nos al vi tranquil, ja que en el cas dels escumosos el percentatge seria molt superior.
Pel que fa a l’estat espanyol, el pes dels vins de les DO catalans és relativament baix, no arriba al 10% (en cava molt més), ja que ha de competir amb regions espanyoles molt potents en vins. Altrament, l’exportació de vins i escumosos catalans és molt important, al voltant del 60 %.
- Quina és la DO catalana que més ha crescut en els últims anys?
La DO més important pel que fa a volum és el cava. Més de la meitat de les vinyes del nostre país produeixen raïm i dues terceres parts de les ampolles produïdes són d’aquesta DO. En aquest cas el nombre d’ampolles comercialitzades s’ha mantingut bastant estable i ha crescut lleugerament. Pel que fa al vi tranquil, la DO Catalunya és, de lluny, la que té més volum, al voltant del 60%, però les altres 10 DO estan augmentant més proporcionalment i millorant el prestigi i valor dels vins que emparen.
- Va afectar negativament la pandèmia al consum de vi? Si és així, ¿el sector ha aconseguit recuperar-se?
La pandèmia va afectar molt negativament la comercialització a través del canal de l’hoteleria i la restauració, cosa que va afectar especialment els vins de cellers petits i mitjans, però, en canvi, el canal de la llar va augmentar considerablement. Lògicament, una vegada superades les limitacions de la pandèmia i una certa millora de l’economia del país, s’han reequilibrat els dos canals que representen aproximadament la meitat cadascun.
- El turisme vitivinícola funciona prou bé? Creu que ajuda a augmentar el valor dels vins?
L’enoturisme i el turisme a les nostres zones vitivinícoles és molt important. Una tercera part dels cellers reben aquest tipus de visites. A més d’afavorir la cultura del vi i el coneixement de les comarques vitícoles, ajuden a augmentar el valor dels vins pels productors, ja que s’estalvien el distribuïdor i cobren al comptat.
- Creu que s’hauria de treballar més l’enoturisme a Catalunya?
El creixement espectacular de l’enoturisme a casa nostra es deu a diferents factors. Des de l’acció dels cellers que han obert les portes als seus clients, passant per l’interès creixent d’una part de la població del país i dels estrangers que ens visiten, i també per la promoció i acompanyament de la direcció general de Turisme de la Generalitat, de la conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i l’INCAVI.
- Què podem aprendre de La Rioja?
D’entrada hem de tenir en compte que la DO Rioja produeix un nombre similar d’ampolles a les que es produeixen a Catalunya sota l’empara de les 12 DO. Això fa molt més fàcil les accions promocionals dels vins de La Rioja. La diversitat dels nostres vins, que és una gran riquesa, és més complexa a l’hora de comunicar i promocionar. A més La Rioja té una interprofessional que recapta unes quotes a tots els viticultors i elaboradors, que els permet moure’s amb uns pressupostos de promoció de l’ordre de tres vegades més dels que el conjunt de les DO catalanes i l’Administració juntes disposen a Catalunya.
