març 11, 2019
El 4 de març un grup de socis de la ICEA vam participar en la presentació dels vins de la D.O Montsant que es va fer a la Llotja de Barcelona.
Es pot dir que oficialment el contacte amb la D.O Montsant es va iniciar l’any 2007 amb la jornada “Descobrir la denominació d’origen Montsant en directe” com a part d’una sèrie d’activitats organitzades amb les diferents D.O de Catalunya. Ens va interessar tant el treball de la cooperativa de Capçanes, sobre vinificacions de la garnatxa negra en diferents sols típics de la D.O, que vam convidar un dels autors, l’enòleg Francesc Perelló, a presentar un vi a un dels tastos de la ICEA. En aquell temps les vinificacions es feien sobre vinyes de garnatxa plantades en sols calcaris, llimosos, de llicorella i argilosos. S’apreciaven unes diferències en diversos tipus de vins pel que feia al color, l’acidesa i també la conservació. La cooperativa de Capçanes era l’únic elaborador de vi Koscher de l’estat espanyol i exportava a la comunitat jueva dels Estats Units. Seguirem mantenint el contacte amb la D.O a través dels seu secretari. L’any 2015 s’organitzà a Vitec, Parc tecnològic del vi de Falset, la jornada sobre la garnatxa negra. D’aquí sorgí la publicació de Dossiers Agraris 19, i encara l’any 2016 s’organitzà una altra visita a la cooperativa de Capçanes i Vitec.
La D.O Montsant té unes 1900ha i l’any 2018 va tenir una producció extraordinària de sis milions d’ampolles de vi. N’exporta un 70%, principalment a USA i a Alemanya. Defensen les varietats autòctones i, d’una manera especial, la garnatxa negra i la carinyena. Un treball important per diferenciar-se de l’altra D.O de la comarca, la D.O.Q Priorat.
A la jornada del passat dilluns dels vins del Montsant es presentaren trenta-nou cellers amb dos cents-nou vins. D’aquests un 61% contenien garnatxa negra, un 46% carinyena. Oficialment ja es pot tornar a dir carinyena, el nom que des de segles ha tingut a Catalunya i que a finals del segle XX es va fer dir Samsó, un nom inventat que ningú coneixia ni com a sinonímia de la carinyena (podeu llegir-ne més al Dossier Agrari núm. 20, pp.22,23). La nostra aportació i protesta, en el seu moment, ha estat per recuperar el nom original.
Pel que fa als vins blancs, contenien majoritàriament garnatxa blanca, sola o amb cupatge amb macabeu. És interessant l’evolució del vins amb cupatge garnatxa blanca amb macabeu. De les varietats foranes tenien syrah un 16% del vins, que moltes vegades entra en cupatge amb garnatxa negra i carinyena. En una menor proporció es van presentar vins de garnatxa peluda o de garnatxa roja (fins ara present a l’Empordà i en gran superfície a la Catalunya Nord), ull de llebre, picapoll negre (antigament important a la zona quasi desaparegut). Cal recordar que aquesta varietat ja la coneixem del Bages. També, a banda del negre, dels blancs i els rosats algun celler elabora vi dolç natural a base de garnatxa negra i també de carinyena. Hi havia una amplia presència de vins mono varietals, bàsicament de garnatxa negra, carinyena i garnatxa blanca. És sorprenent com es manté la carinyena, tan en el cupatge com en forma mono varietal.
Ja hem parlat dels cupatges i, en la mostra, els vins monovarietals han representat el 54% del total i, d’aquest, el 32% és el tradicional que s’elabora de fa dos segles: garnatxa amb carinyena i, a continuació, el triple cupatge: garnatxa, carinyena i syrah, que representa un 19% del total de cupatges.
Per acabar es va oferir un tast de quatre garnatxes i quatre carinyenes elaborades en quatre tipus de sòl, dirigit per Sergi de Lamo, director de Vitec, i Pilar Just, presidenta de la D.O Montsant, ambdós coneguts de la ICEA per les activitats hem organitzat conjuntament.
Josep M Puiggròs i Jové. Secció de Viticultura i Enologia. 5 d’abril de 2019
Imatge de pcats comunicació
febr. 19, 2019
Dijous, 28 de febrer de 2019 a les 18 hores, a la Sala Pere i Joan Corominas de l’IEC a Barcelona.
Els jardins dels orats a la Barcelona del segle XIX
Conferència a càrrec de Montse Rivero i Matas, llicenciada en Prehistòria i Història Antiga per la UB i Tècnica especialista en Jardineria per l’Escola Rubió i Tudurí.
Presentarà l’acte el president de la ICEA, Jordi Sala i Casarramona.
Programa
febr. 19, 2019
Aquest és el resum de la conferència que la Ma. Mercè Compte, membre de Jardins i Jardiners de la ICEA va fer a la Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat el passat 22 de gener.
L’art del jardí – El jardí com a obra d’art
Es repassa l’argumentació de Nicolau M. Rubió i Tudurí del jardí com a obra d’art a partir del llibre de l’exposició Nicolau M. Rubió i Tudurí (1831-1981). El jardí obra d’art. Fundació Caixa de Pensions.
Es relaten de forma cronològica les primeres idees del jardí com a obra d’art per veu d’Eugeni d’Ors al 1907 en referència a la seva glosa «La jardineria moderna»: ‘Jugendstil’, on s’eleva la jardineria a la categoria de les Belles Arts, per tal de trencar amb l’era romàntica en jardins, és a dir, amb el jardí anglès
S’explica l’exposició de L’Art del Jardí de París pel Tricentenari de Le Nôtre, una exposició que repassa la història de la jardineria des de temps antics, s’exposen objectes i manifestacions artístiques de referència, es presenten projectes de jardineria del moment i es parla dels elements articuladors d’aquests, la ornamentació dels jardins. Una exposició d’un comitè d’artistes, arquitectes i arqueòlegs de París, conjuntament amb la Unió Central de les Arts Decoratives i sota la protecció del ministeri de Belles Arts. Aquesta exposició fou visitada per Joaquim Folch i Torres.
També l’ideari del llibre de Lucien Corpechot, els Jardins de la Intel·ligència i de la transmissió de Eugeni d’Ors a Folch i Torres per tractar aquesta temàtica i muntar uns cursos específics a Barcelona quan torni del seu viatge.
Folch i Torres també visita altres jardins i els Reials Col·legis de Bèlgica i Londres, d’on extraurà el ideari programàtic de les escoles d’art que després serviran també de base per la creació de les Escoles a Catalunya i en concret a la ESBO. A partir de la tornada de Folch i Torres a Barcelona és quan inicien les campanyes en pro de l’Art Nacional i Art del Jardí a la Pàgina Artística de la Veu de Catalunya.
El jardí català – Tradició, cultura, llatinitat
Es remarca la idea de la «ciutat ideal» de la Catalunya Ciutat i l’ideari de bellesa pública, de Civilsme. I s’esmenta les influències i influenciadors en la construcció del jardí català:
- Tertúlies
- Societats
- Classes d’arquitectura
- Contactes intel·lectuals
- Lectures, premsa i viatges («La pàgina artística» de La veu de Catalunya, La Revista, Vell i Nou, el Glossari d’Eugeni D’Ors i els butlletins del CEC, revista The Studio…)
- Filòsof Hippolit Taine
- Eugeni d’Ors
- Joaquim Folch i Torres
- Francesc d’Assís Galí
- Centre Excursionista de Catalunya i la recerca d’un estil nacional
Com exemples d’antics antics, Can Gomis, i com a nou havent aplicat tot el nou programa, la Casa Guarro de Sarrià.
La cerca de la tradició gràcies a les seccions del CEC, tant de la d’Arquitectura com la de Fotografia i els concursos d’Arquitectura promoguts.
Es relata la necessitat de que hi hagin jardins fets per artistes, i de com les campanyes influencien a nous arquitectes i a propietaris de cases.
Noucentisme i jardins
El noucentisme recupera i reivindica les arts aplicades a qui atorga una dimensió artística i decorativa, sempre des dels postulats artístics que posen en relleu el sentit de la mesura, la proporció, l’equilibri i l’ordre, categories aplicades al jardí també sumant el medi i la matèria.
Com exemples, l’arranjament de la Muntanya de Montjuïc, un compendi de tot. Aplicació de tradició, modernitat i adequació d’espècies al clima fent vivers al mateix lloc. S’esmenten els articles que seran base d’estudi i comparativa per fer els nostres, el de França, Italià, Hispano-aràbics i per fer els Bells de Barcelona.
- Campanyes de Ciutat Jardí. Exposició al Museu Social
Incideix plenament en l’actuació i mirada dels nostres joves arquitectes i artistes en el plantejament de la ciutat. Exemple en el pla de Lleida, Bergós i Mirambell i Terrassa, Ciutat-Jardí Coll Bacardí-Gremi d’Artistes i de com un projecte de jardineria és exposat a una galeria d’art com altres manifestacions artístiques, tot explicant què significaven les Galeries Laietanes i també el Celler com a cenacle.
- Projecte Nacional. Mancomunitat
Explicació de la Escola Superior de Belles Oficis, en concret la planificació dels estudis de l’Art del Jardí i la seva relació amb l’Escola Superior d’Agricultura compartint assignatures i pràctiques.
Es parla dels dos directors jardiners sortints de l’Escola i la seva gran vàlua, Joan Mirambell i Artur Rigol.
Seguint esmentant diferents projectes de democratització de l’art, i d’entre ells també les Biblioteques Populars en el sentit ornamental exterior: Rigol, ordena i dissenya els jardins de les Biblioteques Populars de Figueres, Pineda i Sallent, una altre gran empresa de la Mancomunitat.
Finalització amb un text de Folch i Torres que recull tota la exposició:
«I aquest ha d’ésser el jardí que hem de crear. El jardí ciutadà embellidor de les nostres perspectives, exornador dels nostres palaus, harmonia d’un conjunt urbà, i a ell hem d’anar sense altre desig que el d’exaltar, el d’acusar la bellesa de la nostra natura, amb elements d’aquest jardins populars, que són flor exquisida d’ella.»
Joaquim Folch i Torres, 1916
Notes sobre l’Art del jardí. «Pàgina Artística» de La veu de Catalunya, núm. 323, 21 de febrer de 1916.
febr. 15, 2019
La Jornada de la Ratafia es va realitzar el divendres 19 d’octubre i hi va assistir un grup de socis i acompanyants. L’interès de fer aquesta jornada rau en el coneixement de l’antiga tradició de l’elaboració d’aquest licor per part dels pagesos de Catalunya, els qui aprofitaven les herbes medicinals i aromàtiques que tenien a l’abast. Amb el temps, l’elaboració de la ratafia ha anat seguint, amb més o menys fidelitat, els mètodes originals.
Finca «Can Llavanera»: Atès que les nous són un ingredient fonamental per a l’elaboració de la ratafia, la jornada es va iniciar amb la visita a una explotació productora de nous. Can Llavanera es troba al municipi de Crespià (Pla de l’Estany) i és propietat d’en Josep Guixeres, enginyer tècnic agrícola. Es tracta d’una explotació dedicada a la producció de nous, amb una superfície cultivada de 26 hectàrees.
En Josep Guixeres ens va donar tot tipus d’explicacions sobre les tècniques de conreu i l’equipament que fan servir en els processos de collita i post-collita, com ara la màquina vibradora dels arbres, la que recull les nous, les tremuges per a la neteja i el rentat de les nous, les assecadores d’aire calent, les calibradores i les envasadores.
Celler de la Ratafia Russet: Situada a Olot (la Garrotxa), és una empresa familiar que es dedica exclusivament a la producció de ratafia, elaborada de forma artesanal seguint els mètodes tradicionals de maceració de nous verdes i plantes diverses en aiguardent o holandes de vi.
Aquí ens va atendre el director Xavier Codina, que amb tot detall ens va explicar el procés d’elaboració mentre visitàvem les instal·lacions de maceració, els cellers soterranis, les línies d’envasat i els magatzems. Per finalitzar la visita ens van obsequiar amb un tast del seu producte.
I després de dinar, clos com no podia ser d’altra manera amb una copa de ratafia, ens vam adreçar a la següent visita.
Casa Solà-Morales: Situada al mig del Firal d’Olot. Es tracta d’una antiga casa senyorial, propietat de Joaquim Solà-Morales i molt vinculada a la història del carlisme olotí. És un edifici barroc, iniciat l’any 1781 per l’italià Francesco Brilli, autor dels esgrafiats de la façana, i que va ser restaurat entre 1913 i 1916 per Lluís Domènech i Montaner. La façana, la balconada i la tribuna són d’estil modernista amb motius rococó i delicades figures escultòriques d’Eusebi Arnau.
Ens van atendre en Joaquim i la seva esposa, que ens van mostrar les estances de la casa amb les pintures, mobles i altres objectes decoratius, amb una detallada explicació de la història de la casa en cada moment del país. Acabada la visita ens van obsequiar amb una copeta d’una exquisida ratafia elaborada només amb espècies segons la recepta de la senyora de la casa.
febr. 4, 2019
Dimarts, 12 de febrer de 2019, a les 20.00h.
Organitza: Secció d’Estudis Rurals
Tertúlia al Restaurant l’Antic Forn (c/Pintor Fortuny, 28 – Barcelona)
La proteïna animal, la soja i els cereals han estat i són la base de la dieta alimentària de la major part de la població mundial i, alhora, la manifestació de relacions de poder econòmic i control social.
Iniciem el cicle de tertúlies del 2019, el dia 12 de febrer, amb la ponència “Els cereals i el pa en els països de llengua catalana a la Baixa Edat mitjana” títol del llibre escrit pel professor Antoni Riera i Melis.
Vegeu la ressenya del llibre aquí.
El professor Riera és doctor en Història per la Universitat de Barcelona i va ser Catedràtic del Departament d’Història Medieval. Una part de la seva tasca investigadora versa sobre l’alimentació en els segles XII i XIII, entesa des de la perspectiva d’un mecanisme de poder. També ha participat en l’obra europea més ambiciosa en el camp de l’alimentació, la Histoire de l’alimentation (1996), publicada en cinc llengües, representant a la historiografia catalana.
Juntament amb el professor Jesús Contreras, va crear el Centre d’Estudis Alimentaris a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. És membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’IEC entre d’altres institucions.
La tertúlia es realitzarà al Restaurant l’Antic Forn, C/Pintor Fortuny, 28 a les 20h. del dimarts 12 de febrer de 2019.
Si us plau confirmeu la vostra assistència a icea@iec.cat per tal de fer la reserva
gen. 29, 2019
La Xarxa Europea per a la Innovació (European Innovation Partnership “Agricultural Productivity and Sustainability”, EIP-Agri) ha obert termini per a la presentació de candidatures per formar part de cinc nous FOCUS GRUPS.
S’espera que els grups presentin els seus resultats i recomanacions en un període d’un any.
Les temàtiques dels nous Focus Grups són les següents (s’indica la data de la primera reunió de cada grup, a la qual les persones que estiguin interessades han de poder assistir obligatòriament):
- Salut de les abelles i apicultura sostenible. 1a reunió: 7-8 maig 2019
- Oportunitats de diversificació mitjançant productes medicinals i cosmètics vegetals. 1a reunió: 15-16 maig 2019
- Salinització del sòl. 1a reunió: 15-16 maig 2019
- Protecció dels sols agraris contra la contaminació. 1a reunió: 11-12 juny 2019
- Reducció de l’ús de productes antimicrobials en avicultura. 1a reunió: 19-20 juny 2019
El perfil de persones que es cerquen per formar part d’aquests Focus Grups són agricultors/es, assessors/es, científics i altres actors rellevants. Hi ha un especial interès per incloure representants de productors agraris i forestals. Les persones que presentin la seva candidatura han de poder expressar-se correctament en anglès.
Per a més informació sobre aquestes noves convocatòries podeu consultar les tasques d’aquests Focus Grups.
El termini per presentar les candidatures és el dilluns 11 de febrer de 2019, abans de les 23:59 hrs CET (hora de Brussel·les).
gen. 16, 2019
La revista Quaderns Agraris, editada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar en format d’accés obert el núm. 45 : desembre 2018.
El contingut es pot consultar accedint directament al text complet dels articles, la llista dels quals es troba a continuació:
Núm. 45 : desembre 2018 – Sumari
Articles
L’agricultura social, una activitat que retorna a la societat més del que inverteix . Aplicació del mètode del retorn social de les inversions. Antoni F. Tulla, Ana Vera, Carles Guirado, Natàlia Valldeperas p: 7-39
Les marques geogràfiques de qualitat europees i la conservació dels recursos fitogenètics hortícoles a Catalunya. Roser Romero del Castillo, Joan Simó, Joan Casals, Francesc Casañas p: 41-69
El canvi climàtic en el cultiu de la vinya. Efectes en la garnatxa negra. Montserrat Nadal p: 71-90
Anàlisi de dades composicionals: conceptes bàsics i exemples en ciències aplicades i en el sector agroalimentari. Eusebio Jarauta-Bragulat p: 91-111
Agrofòrum
Projecte social per a la recuperació de l’olivera de la varietat salar d’Arbúcies. Ramon Espígol-Llorà p: 115-133
Els glucòsids d’esteviol: edulcorant natural per a l’alimentació humana i animal. Pere Costa-Batllori p: 135-145
També podeu accedir visitant la pàgina web de la revista
gen. 4, 2019
Dijous 14 de febrer de 2019, a les 18.00h.
Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans. (C/ del Carme, 47, Barcelona)
Inscripció tancada. Podreu seguir l’acte per streaming a
Programa
18.00-18.45h: Dr. Joan Vallvé, ex-conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; Dra. Montserrat Viladrich, Catedràtica del Departament d’Administració d’Empreses i Gestió Econòmica dels Recursos Naturals de la Universitat de Lleida; i Dr. Carles Ibáñez, investigador i coordinador de l’Àrea d’Agrosistemes i Medi Ambient de l’IRTA, membres del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), exposaran l’informe Mengem futur.
18.45-20.30h: Debat moderat per Ester Torres, vicepresidenta de la ICEA.
L’informe
El CADS analitza els principals reptes que es plantegen per assegurar el proveïment d’aliments a Catalunya en circumstàncies futures més o menys complexes. Ho fa en l’informe Mengem futur, que acaba amb un conjunt de recomanacions estratègiques adreçades al conjunt del Govern de Catalunya.
El debat
El CADS ens diu que les decisions que prenguem -o no prenguem- avui en relació amb totes les polítiques que conflueixen en la producció agroramadera afectaran la nostra alimentació a mitjà i llarg termini.
L’informe proposa un pacte nacional per a la política alimentària i una estratègia alimentària per avançar vers un sistema alimentari productiu, sostenible, resilient, saludable, responsable i d’accés universal per a Catalunya
El mon agrari té molt a dir i propostes a fer per a aquesta estratègia. Per això us demanem que vingueu, exposeu i discutim plegats sobre com podem garantir la seguretat alimentària i tot el que podem i volem fer per anar guanyant en la sostenibilitat de l’activitat agrària.
Inscripció tancada. Per més informació icea@iec.cat
des. 20, 2018
El contingut dels treballs de recerca que s’han presentat a la II edició del Premi ICEA, reflecteixen les mateixes preocupacions que té la societat adulta actual. Majoritàriament les temàtiques han versat sobre la producció ecològica i convencional i sobre la informàtica en el sector agrari.
El treball destaca pel seu enfoc de territori i de món rural, per la seva visió globalitzada de tots els processos de la cadena de valor d’aquest producte alimentari i per l’encertada i ben plantejada orientació de la recerca realitzada.
El treball guanyador ha estat, “Aprenent de formatger. Estudi de la influència del tipus de quall en la elaboració de formatges amb llet de cabra de Can Pauet” de Claudia Alcañiz Garcia de l’Institut de Santa Coloma de Farners (Girona).
des. 7, 2018
FruitCentre de l’IRTA a LLeida
Divendres, 14 de desembre.
La Secció de Viticultura i Enologia organitza una visita al FruitCentre de l’IRTA de Lleida i a la Cooperativa l’Olivera a Vallbona de les Monges.
Hora i punt de trobada
10.00 h a l’entrada de les instal·lacions del Laboratori de l’IRTA al Parc de Gardeny (Lleida capital). (Prèviament, sortida de Barcelona a les 8.00 de Pl. Francesc Macià (davant Sandor).
Programa
10.00 h Visita al laboratori a càrrec del director Simó Alegre, que mostrarà les instal·lacions, principalment les relacionades amb la fruita i la seva conservació
12.00 h Sortida cap a Vallbona de les Monges per dinar(13.30 a 15.45)
16.00 h Visita a la Vall del Riu Corb, on hi ha la superfície més importat de vinya de la D.O. Costers del Segre. Durant la visita parlarem de les noves tendències dels vins d’aquesta denominació.
18.00 h Fi de la sortida i retorn.
Inscripcions
Envieu un correu electrònic a icea@iec.cat abans de l’11 de desembre. Atès que les places són limitades i cal reservar el dinar i organitzar els desplaçaments.
Cal agrupar les persones en els cotxes disponibles. Per la logística, poseu-vos en contacte amb Joaquim Ros T. 610595550.
Observacions
- L’activitat es gratuïta excepte el dinar (un menú local) i altres despeses que es poguessin presentar, que es pagaran in situ.
- Desplaçament en cotxes particulars. El punt de trobada general és la porta del laboratori del IRTA al Parc de Gardeny (LLeida).
- Pels que surtin de Barcelona el punt de trobada és l’habitual davant del Sandor ( Pl.-Francesc Macià a les 8h del mati).
- Animem als socis de les comarques de ponent que ens acompanyin.
