En representació de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), el seu president, Jordi Sala, va donar la benvinguda als assistents, tot exposant la tasca de la institució i, en concret, de la Secció de Viticultura i Enologia que, en el tema de l’estudi de la història i descripció de les varietats autòctones, està treballant conjuntament amb el VINSEUM. També va agrair diferents ponents que van participar en la jornada i la col·laboració de l’INCAVI i el VINSEUM.
La inauguració va anar a càrrec de Joan Gòdia, director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), que va centrar la seva intervenció en la Llei de la cadena alimentària i la tasca de control que fa el Departament en el sector vitivinícola. També va exposar algunes mesures que s’estan posant en marxa per a ajudar els viticultors afectats per la sequera (vegeu-ne la presentació).
Després va ser el torn de Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA, que va actuar com a conductor de la jornada. Va posar en relleu que es fan moltes jornades relacionades amb la viticultura i enologia, però que generalment se centren en qüestions tècniques de sanitat vegetal, maneig, màrqueting, processos enològics, etc., i poques vegades es dediquen a temes de gestió econòmica, que és fonamental per a la sostenibilitat i continuïtat del conjunt del sector. Evidentment, aquest any l’economia del sector es veurà molt afectada per la greu sequera que trasbalsa totes les explotacions i, de retruc, els cellers, i els costos seran encara més diversos i elevats, però la metodologia, que s’ha fet servir per a calcular els costos de producció del raïm i del vi base cava, pot ser orientativa per a diferents anys. La vitivinicultura catalana és molt diversa. El cava i els escumosos representen dos terços del sector i la seva economia és una referència que s’ha de tenir en compte. És clar que cada explotació i cada empresa elaboradora de vi té uns costos diferents, depèn de molts factors: dimensió, rendiments, varietats, estructura de l’empresa, etc. A la jornada es van presentar els costos corresponents a l’any 2022, i va ser la primera vegada que es va fer públicament.
També es va presentar la informació econòmica que es pot trobar a l’Observatori de la Vinya i el Vi. I a la segona part de la jornada es va fer una taula rodona amb els representants nacionals de les organitzacions representatives dels viticultors, de les cooperatives i de les patronals del vi i el cava.
El cap del servei de Secretaria de l’INCAVI i director de l’Observatori, Xavier Agell, va explicar la funció de l’Observatori i la seva regulació legal (vegeu-ne la presentació).
Cristina Escobar, investigadora del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament (CREDA), va centrar la seva intervenció en els resultats econòmics dels cellers i la seva evolució (vegeu-ne la presentació).
Chema Gil, director del CREDA, en connexió en línia, va exposar l’estudi de costos de producció de les principals varietats de raïm blanc i de l’elaboració del vi base cava (vegeu-ne la presentació).
Posteriorment, va començar la taula rodona titulada «Com augmentar el valor de la cadena del sector?».
Joaquim Tosas, president de l’Associació d’Elaboradors de Cava (AECAVA), va dir que la sequera pot provocar canvis estructurals i que caldrà optimitzar processos. Va afirmar que el Pla Estratègic de la DO Cava és un bon instrument i que els seus resultats es veuran a curt, mitjà i llarg termini. A més, cal revalorar la marca cava, que està marcada per un posicionament a l’exterior com a producte de supermercat barat i que és difícil d’aixecar, i va comentar que s’haurien de treballar mercats verges.
Juanjo Raventós, cap de la branca del vi de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), va compartir la diagnosi que el camí ha de passar per la diferenciació. Va expressar la preocupació de les cooperatives per la manca de relleu generacional dels socis i per la sequera, que es poden traduir en abandonament de finques. També es va queixar que en el PASVE no s’aprofita prou per a la promoció, ja que el pressupost no s’esgota mai.
Rafel Ramon, representant del sector de la vinya de la Unió de Pagesos de Catalunya (UP), va dir que ja són quatre anys de crisi provocada per incidències meteorològiques, la pandèmia, etc. El fet que les principals empreses del sector estiguin en mans de fons d’inversió o de capital multinacional no està ajudant en el desenvolupament del Pla Estratègic de la DO Cava. Va afegir que el raïm per «Cava Guarda Superior» es paga gairebé al mateix preu que el genèric. En referència als costos de producció del raïm, s’ha de tenir en compte que el pagès ha de vendre per sobre d’aquests, per a poder viure i invertir en la seva explotació. També va expressar la seva preocupació per la sequera, i va afirmar que hi pot haver una disminució de la producció del 50 %, i que és molt important evitar el frau.
Valentí Roqueta, president de l’Associació Vinícola Catalana (AVC), va afirmar que és indispensable augmentar el valor del vi, promovent-ne la màxima qualitat. Va comentar que ens ho hem de creure, que s’han de facilitar l’activitat i els nous projectes que neixen i no posar traves. Que cal visualitzar la marca Catalunya vitícola, que Barcelona pot actuar com a tractora. Va reivindicar una vegada més el projecte de crear la Casa del Vi Català a la capital. I que seria bo crear una interprofessional del vi de Catalunya amb un sector més vertebrat i amb més potència de promoció.
Jaume Domènech, cap sectorial de la vinya i el vi de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), es va manifestar d’acord amb la necessitat d’una interprofessional del sector. Va destacar l’esforç dels viticultors per innovar, que un 50 % de la vinya ja és ecològica. També es va mostrar molt preocupat per la sequera, que el viticultor està a baix de tot de la cadena i que cal més equitat en el repartiment del valor. També va comentar que el mercat mundial dels escumosos està creixent i s’hauria d’aprofitar per a posicionar millor el cava a escala internacional.
La cloenda de la jornada va ser a càrrec d’Alba Balcells, directora general de l’INCAVI. En el seu parlament es va referir als diferents reptes que té el sector: canvi climàtic (l’INCAVI i l’IRTA tenen expertesa en la recerca en aquest camp), nous hàbits de consum (especialment entre els joves), l’assenyalament del vi com un problema per a la salut, la sequera, els baixos preus del raïm i del vi, etc. Davant d’això va emfasitzar les oportunitats i accions previstes: seguir potenciant la viticultura ecològica i la sostenibilitat completa (mediambiental, social i econòmica), el creixement del consum d’escumosos, especialment dels segments de més qualitat, més singularització del producte, més força en la lluita contra el frau, amb les tres unitats del DACC (camp, indústria i certificació del producte DO), potenciar la promoció conjuntament amb les DO i les organitzacions del sector, aprofundir en la transparència dels preus de la cadena per a avançar en un model més ètic i responsable (continuació dels estudis de costos del raïm i del vi que són una referència que cal tenir en compte en els contractes), i la Taula de la Sequera, en què es preveu ajudar els viticultors afectats per la sequera.